Abstract
La integració del mercat europeu, i global, està transformant el model productiu català. A un mercat integrat com l’europeu, l’activitat es concentra a uns pocs nuclis que maximitzen les economies d’escala i d’integració. A la península Ibèrica això accelera el desplaçament secular del pes econòmic del centre (amb l’excepció de Madrid) cap a la perifèria, que a les darreres dècades s’ha focalitzat a dos nuclis: l’eix mediterrani (amb la metròpoli de Barcelona) i l’entorn de Madrid. Per contra la resta de la Península, sobretot l’altiplà central (“la España vacía”, l’interior de Portugal), com el centre de França (“la diagonal du vide”), perd sistemàticament activitat i població.
La transformació econòmica de Catalunya, nucli d’aquest eix mediterrani integrat al mercat europeu, és competitiu en un seguit d’activitats: a l’atractiu turístic i la centralitat logística s’afegeixen la metròpoli més gran de l’Europa mediterrània (Barcelona), una forta base d’empresa privada (incloses activitats d’alt valor afegit com les ciències de la vida) i les condicions “californianes” per atraure activitats de tecnologia i coneixement.
Alhora, aquesta transformació crea tensions (immigració, gentrificació, xoc cultural, saturació dels serveis...). Sota altres condicions el propi creixement generaria els recursos per finançar polítiques que en mitiguessin l’impacte (com a Àustria o Suïssa). A Catalunya, però, les polítiques de l’Estat espanyol generen un fortíssim dèficit fiscals (fins al 10% del PIB) i imposen un biaix en favor de la centralitat econòmica de Madrid.
Aquestes polítiques, afegides a l’ofegament burocràtic al que les institucions, pròpies o estatals, sotmeten Catalunya, hi ha un perill que les activitats d’alt valor afegit se n’allunyin i l’economia acabi orbitant al voltant del seu avantatge comparatiu més bàsic: el turisme.
OBJECTIU:
L'objectiu d’aquest treball és analitzar els principals factors competitius associats a la transformació del model productiu de Catalunya, els desequilibris que hi van aparellats i les seves possibles perspectives de futur.
PRINCIPALS RESULTATS I CONCLUSIONS:
La competitivitat de Catalunya es basa sobre cinc eixos fonamentals:
La metròpoli barcelonina
L’atractiu turístic
La localització geogràfica dins d’Europa
La forta i diversificada base industrial i de serveis
L’atractiu d’aquests entorn per activitats tecnològiques i de coneixement
El creixement basat en aquests factors genera també un seguit de tensions:
Immigració de baixa qualificació amb forta necessitat de serveis (salut, educació, habitatge...) i sovint paràmetres culturals diferents
Gentrificació deguda a l’atractiu de Catalunya per turistes i expatriats
Dissociació entre la qualificació dels treballadors sovint entre sobrequalificats i poc qualificats i les necessitats de l’economia
La capacitat de Catalunya de capitalitzar el seu potencial i mitigar-ne els inconvenients es veu seriosament limitada per:
El fortíssim dèficit fiscal que pateix (fins al 10% del PIB), molt en particular el dèficit d’inversió en infraestructures
Les polítiques en favor de la capitalitat econòmica de Madrid i el propi disseny de les infraestructures a nivell de l’estat
L’ofegament burocràtic al que les institucions, pròpies o estatals, sotmeten l’economia catalana
Bastons a les rodes: el Corredor Mediterrani a Espanya, o quan la inversió no prioritza satisfer la demanda[[#fn-1|1]] 
