4rceec (2025). Vol. El futur del treball i les relacions laborals a Catalunya, 119
Abstract
Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del coneixement. Un dels factors claus és el nivell de qualificació de les plantilles de les empreses. La formació professional és l’eina adequada per a la professionalització de la població activa, però els canvis profunds que s’estan produint en la transició cap a la societat digital del coneixement també estan afectant als models de qualificació imperants i al sistema de formació professional. Està canviant el mapa de les professions evolucionant cap a constel·lacions de camps professionals híbrids i interrelacionats mútuament. Aquests canvis comporten noves polítiques de gestió del talent humà a les empreses per tal de mantenir entrenades les competències del seu personal i noves formes d’organitzar els processos de professionalització.
Els canvis en els continguts competencials de la gran majoria de les professions actuals requereixen un sistema de formació que sigui capaç d’actualitzar i millorar la qualificació de tota la població activa i aquest repte no el pot dur a terme el sistema de formació en solitari: cal la corresponsabilització de les empreses i de tot el teixit econòmic. És necessari incorporar la formació en el contingut de les relacions laborals i és necessari incorporar el treball en els processos d’aprenentatge.
La Llei Orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional ha posat les bases per fer front a aquests reptes mitjançant la integració de tot el Sistema i establint la generalització del règim dual d’alternança entre formació i treball a tota la formació professional en un horitzó proper de finals del 2027. L’etapa d’experimentació, des de 2012, de la introducció de la formació dual ha demostrat els seus avantatges encara que la seva extensió ha estat reduïda.
Estendre la formació dual a tot el sistema, no és un objectiu menor i suposa un canvi profund tant de l’organització de l’oferta formativa, com de la relació entre els centres de formació i les empreses. Implica, també, un canvi cultural en tots els agents implicats: les empreses, els treballadors, els agents econòmics i socials, els centres de formació, els docents, els joves i les seves famílies, i les administracions públiques competents en la matèria. La consecució d’aquest objectiu requereix una acurada planificació de la gestió del canvi i un acord ampli de tots els actors del sistema.
Abstract Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del [...]
Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del coneixement. Un dels factors claus és el nivell de qualificació de les plantilles de les empreses. La formació professional és l’eina adequada per a la professionalització de la població activa, però els canvis profunds que s’estan produint en la transició cap a la societat digital del coneixement també estan afectant als models de qualificació imperants i al sistema de formació professional. Està canviant el mapa de les professions evolucionant cap a constel·lacions de camps professionals híbrids i interrelacionats mútuament. Aquests canvis comporten noves polítiques de gestió del talent humà a les empreses per tal de mantenir entrenades les competències del seu personal i noves formes d’organitzar els processos de professionalització.
Els canvis en els continguts competencials de la gran majoria de les professions actuals requereixen un sistema de formació que sigui capaç d’actualitzar i millorar la qualificació de tota la població activa i aquest repte no el pot dur a terme el sistema de formació en solitari: cal la corresponsabilització de les empreses i de tot el teixit econòmic. És necessari incorporar la formació en el contingut de les relacions laborals i és necessari incorporar el treball en els processos d’aprenentatge.
La Llei Orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional ha posat les bases per fer front a aquests reptes mitjançant la integració de tot el Sistema i establint la generalització del règim dual d’alternança entre formació i treball a tota la formació professional en un horitzó proper de finals del 2027. L’etapa d’experimentació, des de 2012, de la introducció de la formació dual ha demostrat els seus avantatges encara que la seva extensió ha estat reduïda.
Estendre la formació dual a tot el sistema, no és un objectiu menor i suposa un canvi profund tant de l’organització de l’oferta formativa, com de la relació entre els centres de formació i les empreses. Implica, també, un canvi cultural en tots els agents implicats: les empreses, els treballadors, els agents econòmics i socials, els centres de formació, els docents, els joves i les seves famílies, i les administracions públiques competents en la matèria. La consecució d’aquest objectiu requereix una acurada planificació de la gestió del canvi i un acord ampli de tots els actors del sistema.
Abstract Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del [...]
Contribució de la formació professional a la societat digital del coneixement 
