|
|
| Line 1: |
Line 1: |
| − | ==1 Title, abstract and keywords<!-- Your document should start with a concise and informative title. Titles are often used in information-retrieval systems. Avoid abbreviations and formulae where possible. Capitalize the first word of the title. Provide a maximum of 6 keywords, and avoiding general and plural terms and multiple concepts (avoid, for example, 'and', 'of'). Be sparing with abbreviations: only abbreviations firmly established in the field should be used. These keywords will be used for indexing purposes. An abstract is required for every document; it should succinctly summarize the reason for the work, the main findings, and the conclusions of the study. Abstract is often presented separately from the article, so it must be able to stand alone. For this reason, references and hyperlinks should be avoided. If references are essential, then cite the author(s) and year(s). Also, non-standard or uncommon abbreviations should be avoided, but if essential they must be defined at their first mention in the abstract itself. -->'''Reflexions sobre recursos minerals, mineria, transició i seguretat energètica: riscos i oportunitats'''==
| |
| − | Joaquín A. Proenza i Cristina Villanova-de-Benavent
| |
| − |
| |
| − | ''MinResET (Mineral Resources for the Energy Transition; Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya). Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada, Facultat de Ciències de la Terra, Universitat de Barcelona, C/ Martí i Franquès s/n, E–08028 Barcelona''
| |
| − |
| |
| | '''Abstract / Resum''' | | '''Abstract / Resum''' |
| | | | |
| Line 11: |
Line 6: |
| | | | |
| | | | |
| − | | + | == Full document == |
| − | | + | <pdf>Media:Proenza_Villanova_de_Benavent_2024a_7620_201.Reflexions sobre recursos minerals, mineria, transició i seguretat energètica- riscos.pdf</pdf> |
| − | ==2 The main text<!-- You can enter and format the text of this document by selecting the ‘Edit’ option in the menu at the top of this frame or next to the title of every section of the document. This will give access to the visual editor. Alternatively, you can edit the source of this document (Wiki markup format) by selecting the ‘Edit source’ option. | + | |
| − | | + | |
| − | Most of the documents in Scipedia are written in English (write your manuscript in American or British English, but not a mixture of these). Anyhow, specific publications in other languages can be published in Scipedia. In any case, the documents published in other languages must have an abstract written in English.
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | 2.1 Subsections
| + | |
| − | | + | |
| − | Divide your article into clearly defined and numbered sections. Subsections should be numbered 1.1, 1.2, etc. and then 1.1.1, 1.1.2, ... Use this numbering also for internal cross-referencing: do not just refer to 'the text'. Any subsection may be given a brief heading. Capitalize the first word of the headings.
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | 2.2 General guidelines
| + | |
| − | | + | |
| − | Some general guidelines that should be followed in your manuscripts are:
| + | |
| − | | + | |
| − | * Avoid hyphenation at the end of a line.
| + | |
| − | | + | |
| − | * Symbols denoting vectors and matrices should be indicated in bold type. Scalar variable names should normally be expressed using italics.
| + | |
| − | | + | |
| − | * Use decimal points (not commas); use a space for thousands (10 000 and above).
| + | |
| − | | + | |
| − | * Follow internationally accepted rules and conventions. In particular use the international system of units (SI). If other quantities are mentioned, give their equivalent in SI.
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | 2.3 Tables, figures, lists and equations
| + | |
| − | | + | |
| − | Please insert tables as editable text and not as images. Tables should be placed next to the relevant text in the article. Number tables consecutively in accordance with their appearance in the text and place any table notes below the table body. Be sparing in the use of tables and ensure that the data presented in them do not duplicate results described elsewhere in the article.
| + | |
| − | | + | |
| − | Graphics may be inserted directly in the document and positioned as they should appear in the final manuscript.
| + | |
| − | | + | |
| − | Number the figures according to their sequence in the text. Ensure that each illustration has a caption. A caption should comprise a brief title. Keep text in the illustrations themselves to a minimum but explain all symbols and abbreviations used. Try to keep the resolution of the figures to a minimum of 300 dpi. If a finer resolution is required, the figure can be inserted as supplementary material
| + | |
| − | | + | |
| − | For tabular summations that do not deserve to be presented as a table, lists are often used. Lists may be either numbered or bulleted. Below you see examples of both.
| + | |
| − | | + | |
| − | 1. The first entry in this list
| + | |
| − | | + | |
| − | 2. The second entry
| + | |
| − | | + | |
| − | 2.1. A subentry
| + | |
| − | | + | |
| − | 3. The last entry
| + | |
| − | | + | |
| − | * A bulleted list item
| + | |
| − | | + | |
| − | * Another one
| + | |
| − | | + | |
| − | You may choose to number equations for easy referencing. In that case they must be numbered consecutively with Arabic numerals in parentheses on the right hand side of the page. Below is an example of formulae that should be referenced as eq. (1].
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | 2.4 Supplementary material
| + | |
| − | | + | |
| − | Supplementary material can be inserted to support and enhance your article. This includes video material, animation sequences, background datasets, computational models, sound clips and more. In order to ensure that your material is directly usable, please provide the files with a preferred maximum size of 50 MB. Please supply a concise and descriptive caption for each file. -->==
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Introducció'''
| + | |
| − | | + | |
| − | La transició energètica és necessària i improrrogable en la lluita contra el canvi climàtic, però és un desafiament complex pel qual no hi ha solucions simples, i amb la tecnologia actual implica, sí o sí, mineria. L’energia solar o l’eòlica, per sí soles, no produeixen energia elèctrica. Són necessàries unes tecnologies (consumidores de metalls i/o minerals) que són les que tenen capacitat de produir energia elèctrica. La mineria és considerada una activitat maleïda, amb escassa o nul·la acceptació social, però paradoxalment, és imprescindible en la transició cap a un sistema energètic basat en energies renovables.
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>El desplegament de les tecnologies energètiques baixes en emissions de carboni implica un augment significatiu de la demanda de minerals (EC, 2023; IEA, 2022a, 2022b, 2023a, 2023b, 2024; IRENA, 2023; ETC, 2023). Tots els estudis disponibles indiquen que la transició energètica només serà possible si existeix seguretat en les cadenes de subministrament dels anomenats “minerals crítics i/o estratègics (matèries primeres minerals crítiques: MPMC (p.ex., Herrington, 2021; EC, 2023), i només serà possible si s’aconsegueix garantir l’autonomia respecte de l’accés i el processament d’aquestes MPMC (https://www.consilium.europa.eu/es/infographics/critical-raw-materials/). La seva criticitat es deu al fet que són essencials per a les tecnologies modernes, les economies i la seguretat nacional, però les seves cadenes de subministrament presenten risc d’interrupció. En el darrer informe de la Comissió Europea sobre les MPMC (EC, 2023) s’estableix un total de 34 MPMC. Fins fa poc temps, l’extracció d’aquestes era marginal, però actualment són imprescindibles per a fabricar cel·les fotovoltaiques (bor, germani, gal·li), aerogeneradors (terres rares, bor, niobi), bateries (liti), piles de combustible d’òxids sòlids (escandi) i motors de vehicles elèctrics (terres rares i itri; IRENA, 2023). De fet, en un planeta amb zero emissions netes de carboni, algunes d’aquestes MPMC seran tan importants com ho són a l’actualitat el petroli i el gas (Editorial Nature, 20/07/2023, https://www.nature.com/articles/d41586-023-02330-0).</nowiki> | + | |
| − | | + | |
| − | La crua realitat és que la demanda de matèries primeres minerals continuarà creixent, encara més amb l’aparició de la intel·ligència artificial i les criptomonedes. Per tant, la indústria minera té, i tindrà, un paper rellevant per poder assolir la independència dels combustibles fòssils i la seva substitució per energies renovables. En aquest escenari, la indústria minera també està centrada en una ambiciosa transició cap a pràctiques molt més sostenibles i de major responsabilitat social amb la implementació de criteris ESG (ambientals, socials i de governança).
| + | |
| − | | + | |
| − | Aquesta contribució pretén il·lustrar el paper que tenen els recursos minerals i la indústria minera en la transició energètica, i ofereix algunes reflexions sobre els riscos i les oportunitats que existeixen en aquest nou escenari de creixent demanda de MPMC.
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Demanda de minerals per a tecnologies energètiques netes: el sector de l’energia es converteix en el principal consumidor de minerals'''
| + | |
| − | | + | |
| − | Actualment, la política minera és política energètica, i la seguretat energètica comença amb la mineria (IEA, 2022a, 2022b, 2023a, 2023b, 2024). Així ho expressa amb gran claredat el Professor Emèrit Vaclav Smil (Universitat de Manitoba), un dels experts mundials en temes energètics: “''The energy transition imposes unprecedented demands for minerals including copper and lithium, which require substantial time to locate and develop mines''” (Smil, 2024).
| + | |
| − | | + | |
| − | Per exemple, les estimacions disponibles (Herrington, 2021) indiquen que, per tal de substituir la flota automobilística del Regne Unit de 31,5 milions de vehicles de motor de combustió per elèctrics, caldrien: i) 207.900 t de cobalt (el doble de la producció mundial anual), ii) 264.600 t de carbonat de liti (3/4 de la producció mundial), i iii) 7.200 t de neodimi i disprosi (producció mundial de neodimi d’un any). Reemplaçar els 1.400 milions de vehicles lleugers de motor de combustió estimats en tot el món implicaria quaranta vegades aquestes xifres (Herrington, 2021). En el cas del coure, d’acord amb Smil (2004), substituir els vehicles lleugers de gasolina i dièsel actuals per vehicles elèctrics el 2050 (estimats en 2.200 milions), requeriria entorn a 150 milions de tones de coure addicionals durant els propers 27 anys. Independentment de la precisió d’aquestes estimacions, la magnitud de la demanda de metalls que implica l’electrificació del transport permet il·lustrat el repte al qual ens enfrontem. En síntesi, la transició energètica amb les tecnologies actualment disponibles es pot percebre com una transició extractiva, en la qual deixem d’extreure carbó, petroli i gas, per extreure més metalls i/o minerals (Marzo, 2024).
| + | |
| − | | + | |
| − | La demanda de minerals per a tecnologies energètiques més netes al 2040 es multiplicarà, com a mínim, per quatre (IEA, 2021) i, en funció de l’escenari de transició energètica que es consideri, fins a sis vegades respecte de l’actual. El principal desafiament a curt termini és que les reserves (no els recursos) de diversos metalls i/o minerals són insuficients per tal de satisfer la creixent demanda pel 2030. En aquest nou escenari, el sector de l’energia es converteix en el principal consumidor de metalls i minerals. Per exemple, una planta eòlica requereix nou vegades més minerals que una central de cicle combinat de gas natural (IEA, 2023a). D’acord amb estimacions de l’IEA (2021, 2022a, 2022b), les MPMC passarien de representar un 11% del valor total del comerç internacional de matèries primeres energètiques el 2019, al 47% el 2050 (vegeu també Marzo, 2024).
| + | |
| − | | + | |
| − | Per exemple, en el cas de les terres rares (incloent els lantànids i l’itri), que són elements amb propietats fisicoquímiques imprescindibles en tecnologies associades a la producció d’energies renovables, la reducció de gasos d’efecte hivernacle, i l’eficiència energètica, la producció minera mundial va passar de 110.000 t el 2013 a 350.000 t el 2023 (USGS, 2024). En conseqüència de la creixent demanda, s’estan desenvolupant nombrosos projectes d’exploració al Canadà, als Estats Units d’Amèrica, Austràlia, Noruega, Sudàfrica, altres països africans, i a la República Dominicana.
| + | |
| − | | + | |
| − | La dependència de les tecnologies energètiques baixes en carboni de la disponibilitat de metalls i/o minerals (la denominada “maledicció verda”) implica nous desafiaments per a la seguretat energètica. Actualment, l’extracció de moltes MPMC està geogràficament més concentrada que la de petroli i gas natural. Per exemple, Austràlia i Xile produeixen més del 70% del liti, i la República Democràtica del Congo, més del 60% del cobalt (ambdós imprescindibles per les bateries d’ions de liti); la Xina produeix més del 90% del gal·li (panells solars i semiconductors); Sudàfrica produeix més del 60% del platí (electrolitzadors PEM, electròlisi de membrana polimèrica protònica, per produir hidrogen). A més, les operacions de processament de les MPMC també estan molt concentrades, per exemple, la Xina concentra els majors volums de processament de coure, liti, níquel, cobalt i terres rares.
| + | |
| − | | + | |
| − | Per altra banda, el reciclatge de matèries primeres pot ajudar a reduir aquesta dependència, però no en garanteix, per si sol, la independència. Les taxes de reciclatge varien segons el metall, depenent del procés, dels preus i de la maduresa del mercat. En alguns metalls com el wolframi i el coure, són superiors al 40%. En canvi, la taxa d’entrada de reciclatge de molts elements químics al final de la seva vida útil en diferents productes manufacturats és extremadament baixa o nul·la, inferior al 5% en el cas de les terres rares, el titani, el germani, l’estronci, l’escandi, el niobi, l’hafni, el gal·li, el bismut, el beril·li i l’arsènic. Els recursos de la tecnosfera no poden satisfer totes les necessitats, els recursos minerals del planeta seguiran sent, durant molt de temps, una font imprescindible de matèries primeres minerals.
| + | |
| − | | + | |
| − | '''El Reglament Europeu de Matèries Primes Fonamentals'''
| + | |
| − | | + | |
| − | L’accés sense restriccions a les MPMC és una preocupació creixent dels països membres, s'ha convertit en una qüestió estratègica, de sobirania industrial i de seguretat nacional per la UE. En conseqüència, s’ha decidit augmentar la producció interna per tal de garantir complir el Pacte Verd Europeu (EC, 2023), així com teixir aliances estratègiques amb països productors (“''geopolitically friendly sources''”) que permetin acords que promoguin la racionalització dels permisos d’exploració minera, el foment de la investigació i el desenvolupament centrats en el subministrament de MPMC. L’objectiu final és establir unes cadenes de subministrament segures que permetin garantir la transició energètica, ecològica i digital de la UE. En aquest sentit, després de només un any de tramitació, al març de 2024 es va adoptar el Reglament Europeu de Matèries Primes Fonamentals (''European Critical Raw Materials Ac''t), també conegut com a “Llei de matèries primeres fonamentals de la UE”.
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>Aquest reglament estableix una sèrie d’objectius per diversificar les importacions de MPMC i reduir la dependència de països externs, principalment de la Xina. Aquest acord defineix les metes següents: i) almenys el 10% de les MPMC consumides anualment a la UE hauran de ser extretes dins de les fronteres de la UE; ii) un 40% del consum anual de la UE haurà de ser processat a la UE; iii) un 25% de totes les MPMC consumides anualment a la UE hauran de procedir del reciclatge intern, i iv) no més del 65 % de cada MPMC haurà de procedir d’un únic tercer país (https://www.consilium.europa.eu/es/press/press-releases/2023/11/13/council-and-parliament-strike-provisional-deal-to-reinforce-the-supply-of-critical-raw-materials/).</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | '''El potencial miner de la Península Ibèrica'''
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>La Península Ibèrica, tenint en compte els considerables recursos minerals que conté, es pot convertir en una regió clau per diversificar l’oferta de MPMC, i pot capitalitzar aquesta oportunitat en tota la cadena de valor. Això últim és especialment important, ja que no es tracta de ser només un exportador de MPMC, sinó també desenvolupar plantes de processament de mineral i productes manufacturats (p. ex., cel·les de bateries, vehicles elèctrics). La Península Ibèrica conté importants recursos de varies MPMC, per exemple: estronci, barita, fluorita, magnesita, coure, liti, wolframi, terres rares, niobi, tàntal, antimoni, níquel i cobalt (vegeu: https://web.igme.es/PanoramaMinero/PMLin.htm).</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>Actualment, a Espanya, existeixen diverses mines actives en les quals s’estan extraient MPMC (p. ex., https://minasdemontevive.es/; https://www.kandelium.com/es/nuestra-empresa/nuestras-ubicaciones; https://www.minersa.com/mpd_fluorspar.php; https://www.magnesitasnavarras.es/; https://atalayamining.com/es/; https://sandfirematsa.es/nuestras-operaciones/mina-aguas-tenidas/; </nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>https://www.cobrelascruces.com. També s’estan desenvolupant desenes de projectes d’exploració minera que estan en fases molt avançades (p. ex., https://es.emeritaresources.com/; https://tharsismining.com/en/; https://mineralosfrailes.es/; https://www.panglobalresources.com/; https://www.infinitylithium.com/project/; https://mininghills.com/el-moto-tungsten-project/).</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Possibilitat d’inversió en mineria: riscos i oportunitats'''
| + | |
| − | | + | |
| − | L’augment de la demanda de MPMC per a la descarbonització del sistema energètic obre oportunitats atractives per a noves inversions en el sector de la mineria. Les estimacions de l’Agència Internacional de l’Energia sobre noves inversions de capital fins el 2040 indiquen que, en un escenari APS (''Announced Pledges Scenario''), calen 590 mil milions de dòlars (IEA, 2024). En canvi, en un escenari NZE (''Net Zero Emissions''), el capital requerit s’acosta als 800 mil milions de dòlars. Segons l’IEA, entre totes les MPMC, la major inversió de capital fins el 2040 serà la mineria de coure (330 mil milions en APS, i 490 mil milions en NZE). En segon lloc, hi ha la mineria de níquel, amb una inversió estimada de 160 mil milions (NZE), seguida per la de liti, amb 80 mil milions (NZE).
| + | |
| − | | + | |
| − | El Reglament Europeu de MPMC estableix que els estats membres han de desenvolupar programes nacionals per a l’exploració i avaluació de recursos d’aquestes MPMC. En aquest sentit, la producció interna és imprescindible per a la transformació del sistema energètic (i de mobilitat) de la UE, condicionat pel plan REPowerEU i per la prohibició de vendre vehicles de gasolina o gasoil a partir de 2035. El reglament també contempla la reducció de la càrrega administrativa (''one-stop-shop'' o “finestreta única”) i dels terminis de concessió dels permisos d’extracció, processament i reciclatge. També facilita avaluacions i autoritzacions ambientals àgils, sense disminuir la rigorositat dels programes de vigilància ambiental i de protecció social. A més, el Reglament incorpora projectes estratègics, dins i fora de la UE, que ofereixen finançament en condicions avantatjoses per a l’extracció i processament de MPMC. D’altra banda, la UE ha signat acords d’associació estratègics amb països que tenen grans reserves i/o recursos de MPMC (p. ex., Canadà, Ucraïna, Kazakhstan, Namíbia, Argentina, Xile).
| + | |
| − | | + | |
| − | En aquest nou escenari favorable, la inversió en exploració i desenvolupament, per renovar el portafolis de projectes, és una prioritat de les empreses mineres. Actualment, la indústria minera està immersa en un ambiciós procés de transformació, amb l’objectiu de realitzar una mineria més sostenible, amb inversions significatives per a reduir l’empremta de CO<sub>2</sub> en tots els processos tecnològics (des de la maquinària al front d’extracció, fins a la construcció de plantes pròpies de generació d’energia renovable).
| + | |
| − | | + | |
| − | En el cas d’Espanya, actualment, l’exploració, extracció i processament de MPMC està en línia amb diverses iniciatives, eines i polítiques nacionals i europees sobre matèries primeres. Per exemple: i) la nova Llei Europea de Matèries Primeres Fonamentals, ii) el Full de Ruta per a la gestió sostenible de les matèries primeres minerals (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic), iii) l’Estratègia de Descarbonització a Llarg Termini, que marca el camí per a assolir la neutralitat climàtica el 2050, iv) l’Estratègia de Seguretat Nacional 2021, i v) REPowerEU.
| + | |
| − | | + | |
| − | Tanmateix, cal tenir en compte els principals reptes i riscos que enfronta la inversió en mineria. La maduració dels nous projectes miners requereix un llarg període de temps, des del descobriment del dipòsit mineral fins a l’inici de la producció pot durar de mitjana uns 16 anys. També és important tenir present que els preus de diverses MPMC (p. ex., cobalt, liti) tendeixen a ser més variables que els dels metalls base (p. ex., zinc, plom, ferro). En particular, els metalls de bateries, després de dos anys de preus molt elevats, van experimentar una forta caiguda el 2023 (un 75% en el cas del liti, i 30-45% per al cobalt, níquel, manganès i grafit; IEA, 2024).
| + | |
| − | | + | |
| − | Les empreses mineres necessitaran equilibrar els retorns de la inversió amb una major inversió en ESG (el control de l’empremta de CO<sub>2</sub>, l’impacte ambiental i social de les empreses és, i serà, cada cop major), així com en polítiques de descarbonització i digitalització. Un altre repte molt important que hauran d’enfrontar les empreses mineres és l’obtenció de la denominada llicència social per operar, el permís de la comunitat per al desenvolupament d’un projecte miner en el seu territori. Finalment, en alguns països i/o regions, cal considerar possibles riscos geopolítics i d’altres relacionats amb condicions operatives canviants (p. ex., nacionalització de recursos i canvis imprevistos del règim de regalies mineres).
| + | |
| − | | + | |
| − | ==3 Bibliography<!--
| + | |
| − | Citations in text will follow a citation-sequence system (i.e. sources are numbered by order of reference so that the first reference cited in the document is [1], the second [2], and so on) with the number of the reference in square brackets. Once a source has been cited, the same number is used in all subsequent references. If the numbers are not in a continuous sequence, use commas (with no spaces) between numbers. If you have more than two numbers in a continuous sequence, use the first and last number of the sequence joined by a hyphen
| + | |
| − | | + | |
| − | You should ensure that all references are cited in the text and that the reference list. References should preferably refer to documents published in Scipedia. Unpublished results should not be included in the reference list, but can be mentioned in the text. The reference data must be updated once publication is ready. Complete bibliographic information for all cited references must be given following the standards in the field (IEEE and ISO 690 standards are recommended). If possible, a hyperlink to the referenced publication should be given. See examples for Scipedia’s articles [1], other publication articles [2], books [3], book chapter [4], conference proceedings [5], and online documents [6], shown in references section below. -->==
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==4 Acknowledgments<!-- Acknowledgments should be inserted at the end of the document, before the references section. -->==
| + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ==5 References<!--[1] Author, A. and Author, B. (Year) Title of the article. Title of the Publication. Article code. Available: http://www.scipedia.com/ucode.
| + | |
| − | | + | |
| − | [2] Author, A. and Author, B. (Year) Title of the article. Title of the Publication. Volume number, first page-last page.
| + | |
| − | | + | |
| − | [3] Author, C. (Year). Title of work: Subtitle (edition.). Volume(s). Place of publication: Publisher.
| + | |
| − | | + | |
| − | [4] Author of Part, D. (Year). Title of chapter or part. In A. Editor & B. Editor (Eds.), Title: Subtitle of book (edition, inclusive page numbers). Place of publication: Publisher.
| + | |
| − | | + | |
| − | [5] Author, E. (Year, Month date). Title of the article. In A. Editor, B. Editor, and C. Editor. Title of published proceedings. Paper presented at title of conference, Volume number, first page-last page. Place of publication.
| + | |
| − | | + | |
| − | [6] Institution or author. Title of the document. Year. [Online] (Date consulted: day, month and year). Available: http://www.scipedia.com/document.pdf.
| + | |
| − | -->==
| + | |
| − | <nowiki>EC (European Commission) (2023). European Commission, Study on the Critical Raw Materials for the EU 2023 – Final Report. https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/57318397-fdd4-11ed- a05c-01aa75ed71a1</nowiki> | + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>ETC (Energy Transition Commission) (2023). Material and Resource Requirements for the Energy Transition. https://www.energy-transitions.org/publications/material-and-resource-energy-transition/ </nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | Herrington, R. (2021). Mining our green future. ''Nature Reviews Materials''<nowiki>, 6, 456–458. https://doi.org/10.1038/s41578-021-00325-9</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>IEA (International Energy Agency) (2022a). The Role of Critical Minerals in Clean Energy Transitions, Revised version, March 2022. https://iea.blob.core.windows.net/assets/ffd2a83b-8c30-4e9d-980a52b6d9a86fdc/TheRoleofCriticalMineralsinCleanEnergy Transitions.pdf</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>IEA (2022b). World Energy Outlook 2022 https://iea.blob.core.windows.net/assets/830fe099-5530-48f2-a7c1-11f35d510983/WorldEnergyOutlook 2022.pdf</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>IEA (2023a). Energy Technology Perspectives 2023. https://iea.blob.core.windows.net/assets/a86b480e-2b03-4e25-bae1-da1395e0b620/EnergyTechnologyPerspectives2023.pdf</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>IEA (2023b). Critical Minerals Market Review 2023. https://www.iea.org/reports/critical-minerals-market-review-2023 </nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>IEA (2024). Global Critical Minerals Outlook 2024 https://www.iea.org/reports/critical-minerals-market- review-2023</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>IRENA (International Renewable Energy Agency) (2023). https://www.irena.org/Publications/2023/Jul/Geopolitics-of-the-Energy-Transition-Critical-Materials</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>Marzo, M. (2023). Transición energética y minerales críticos. Fundación Naturgy, 26 pp. https://www.fundacionnaturgy.org/publicacion/transicion-energetica-y-minerales-criticos/</nowiki>
| + | |
| − | | + | |
| − | <nowiki>Smil, V. (2024). Halfway Between Kyoto and 2050: Zero Carbon Is a Highly Unlikely Outcome. The Fraser Institute.http://www.fraserinstitute.org</nowiki>
| + | |
A la darrera Cimera del Clima (COP28) celebrada a Dubai al desembre de 2023, es menciona, per primera vegada, la urgència d’una transició energètica que abandoni el carbó, el petroli i el gas, els principals causants del canvi climàtic. Paradoxalment, el desplegament de les tecnologies energètiques amb baixes emissions de CO2 implica un augment significatiu de la demanda de recursos minerals (no renovables). Tots els estudis disponibles indiquen que el procés de transició energètica serà possible només si existeix seguretat en les cadenes de subministrament de les anomenades “matèries primeres crítiques i/o estratègiques” (incloent elements metàl·lics, no metàl·lics, i minerals). Fins fa relativament poc temps, moltes d’aquestes matèries primeres s’extreien en quantitats limitades, però actualment s’utilitzen per a produir cel·les fotovoltaiques (bor, germani, gal·li, indi, tel·luri, seleni), aerogeneradors (terres rares, bor, niobi), bateries (liti), piles de combustible d’òxids sòlids (escandi) i motors de vehicles elèctrics (terres rares i itri). En aquest nou escenari, el sector de l’energia es converteix en el principal consumidor de minerals. D’acord amb l’Agència Internacional de l’Energia (2021), la demanda de minerals per a tecnologies energètiques més netes el 2040 es multiplicarà, com a mínim, per quatre, per tal d’assolir els objectius climàtics. El principal desafiament a curt termini és que les reserves (no els recursos) d’alguns elements i/o minerals necessaris per aquestes tecnologies energètiques, són insuficients per tal de satisfer la demanda creixent de cara al 2030. En les transicions cap a sistemes energètics més nets, el subministrament de matèries primeres crítiques comporta nous reptes de seguretat energètica. Actualment, el nivell de concentració de les operacions de processament de minerals és molt elevada. En aquest sentit, per exemple, la Xina s’ha erigit en una posició de lideratge, ja que concentra els majors volums de processament de coure, liti, níquel, cobalt i terres rares a nivell mundial. La transició energètica és necessària i improrrogable en la lluita contra el canvi climàtic, però és un desafiament complex, per al qual no hi ha solucions simples, i amb la tecnologia actual implica, sí o sí, mineria. L’accés segur i sense restriccions a les matèries primeres minerals és una preocupació creixent dels països desenvolupats (Unió Europea, Estats Units d’Amèrica, Canadà, Austràlia). En conseqüència, aquests països han decidit augmentar la producció nacional, així com teixir aliances amb altres països productors (geopolitically friendly sources), que permetin acords que promoguin la racionalització dels permisos d’exploració minera, el foment de la investigació i el desenvolupament, centrats en el subministrament de matèries primeres minerals. Al març d’aquest any, el Consell Europeu va adoptar un Reglament de Matèries Primes Fonamentals (European Critical Raw Materials Act), essent un dels seus principals objectius diversificar les importacions i reduir la dependència de països externs, principalment de la Xina, en materials que són imprescindibles per a la transició energètica. En aquest nou escenari, la Península Ibèrica, tenint en compte els abundants recursos minerals que conté, es pot convertir en una regió clau per tal de diversificar l’oferta d’elements/minerals crítics.
