|
|
| (3 intermediate revisions by 2 users not shown) |
| Line 11: |
Line 11: |
| | --> | | --> |
| | | | |
| − | ==Abstract== | + | ==Resum== |
| | | | |
| | Es tracta d'establir la visió dels directius turístics catalans sobre si s'ha de modificar el ritme de creixement actual del sector, si s'ha de limitar o s'han de prendre determinades mesures per apaivagar-lo. L'estudi s'ha focalitzat en quatre destinacions turístiques catalanes: Girona-Costa Brava (G-CB), Costa Daurada (CD), Terres de l'Ebre (TdlE), i Lleida-Pirineus (Ll-P), en les quals s'ha realitzat un seguit de dinàmiques de grup amb empresaris del sector i a la vegada s'han recollit 96 respostes a un qüestionari enviat. A partir de les valoracions obtingudes referides a un seguit d'indicadors, s'ha pogut establir que, excepte G-CB, que estaria disposada a revisar la situació, la resta de les destinacions no vol canviar de model de negoci. | | Es tracta d'establir la visió dels directius turístics catalans sobre si s'ha de modificar el ritme de creixement actual del sector, si s'ha de limitar o s'han de prendre determinades mesures per apaivagar-lo. L'estudi s'ha focalitzat en quatre destinacions turístiques catalanes: Girona-Costa Brava (G-CB), Costa Daurada (CD), Terres de l'Ebre (TdlE), i Lleida-Pirineus (Ll-P), en les quals s'ha realitzat un seguit de dinàmiques de grup amb empresaris del sector i a la vegada s'han recollit 96 respostes a un qüestionari enviat. A partir de les valoracions obtingudes referides a un seguit d'indicadors, s'ha pogut establir que, excepte G-CB, que estaria disposada a revisar la situació, la resta de les destinacions no vol canviar de model de negoci. |
| Line 27: |
Line 27: |
| | Profitability, tourist density, environmental balance, dual taxation, prices, wages. | | Profitability, tourist density, environmental balance, dual taxation, prices, wages. |
| | | | |
| − | =1. Estat de la qüestió.= | + | ==Full Document== |
| − | | + | |
| − | ==1.1. El flux de viatgers i la gestió de les destinacions.== | + | |
| − | | + | |
| − | La majoria de les destinacions turístiques madures del món es mostren preocupades per l'evolució dels fluxos de viatgers, més encara quan una part de l'opinió pública comença a titllar el turisme com un fenomen preocupant que requereix un tractament especial. La Covid va fer témer per l'allunyament d'una part dels turistes, o almenys feia preveure que es produiria una reducció notable dels fluxos, la qual cosa serviria d'alentiment del creixent nombre de turistes en l'àmbit mundial. El fet és que quatre anys després d'aquell esdeveniment, la majoria de les destinacions catalanes han recuperat els visitants d'abans del 2020 -fins i tot algunes modalitats com el campisme l'han superat amb escreix- mantenint si fa o no fa els mateixos criteris de planificació que abans de la pandèmia. Amb el regrés a la normalitat, el turisme ha tornat pels seus furs (Solanilla, 2023) No només això. KMPG (2023) definia els cinc reptes del sector; excepte en l'atracció del talent més qualificat que no s'ha aconseguit, en els altres quatre els avenços han estat extraordinaris: la digitalització de l'experiència turística; la sostenibilitat com a premissa estratègica; passar d'un model de producte a un model de client seleccionat; i la diferenciació com a model de negoci tant individual com de la destinació. Totes aquestes innovacions s'estan aplicant a moltes empreses turístiques catalanes i destinacions, però el balanç entre, per una part, els beneficis obtinguts amb el nombre creixent de turistes i, per altra, els perjudicis i danys que impacten en el territori, el patrimoni i la societat comencen a ser discutit per una part de la població.
| + | |
| − | | + | |
| − | El sobre turisme és la convergència entre la concentració espacial i temporal de turistes, fruit dels canvis demogràfics, socials, tecnològics i de la intensificació de la promoció de les destinacions (Dodd y Butler, 2019) Als inicis del turisme contemporani, van ser els Touroperadors de primera hora els impulsors dels viatgers pioners cap a les destinacions, els que van indicar el model de negoci receptiu -hoteler, transportista i de serveis-, que es desenvolupa a mesura que distribuïen els turistes pel territori; un cop convertit el turisme en un bé de primera necessitat a Europa, cinquanta o seixanta anys després, ara la dinàmica del viatge ha generat un sector madur amb uns fluxos imparables que fa que siguin els mateixos clients els que pressionen directament sobre el territori. Amb major o menor promoció, l'amplificació d'internet -imatges, fotografies, realitat augmentada...- ha fet la resta. El mateix territori i patrimoni de sempre se'n ressent, a mesura que s'incrementen els fluxos de turistes que no cessen. D'aquí es deriva en determinats indrets la preocupació social per l'excés de turisme i la reflexió de si s'han de prendre mesures per reconduir-lo.
| + | |
| − | | + | |
| − | Els que parlen de sobre turisme es refereixen a la preocupació sociopolítica per l'acceleració l el creixement de l'oferta i la demanda turístiques i els seus efectes negatius en la destrucció dels atractius naturals, patrimonials i models de vida de la societat receptiva (Mihalic, 2020), que provoca increments exponencials en les visites que generen pressió, saturació i dependència del sector en les destinacions, a la vegada que canvis permanents de l'estil de vida natius (Milano, Novelli, Cheer, 2019). Pomar (2021) afegeix un matís: el sobre turisme és conseqüència de la percepció dels residents de què no es beneficien del sector i, per tant, refusen el turisme per considerar que ofereix més del que rep. La turisme fòbia és un pas més avançat quan es produeixen mobilitzacions contràries a la presència dels turistes.
| + | |
| − | | + | |
| − | Encara que Huete i Mantecón (2018) atribueixen la seva popularització a l'amplificació de la qüestió per part dels mitjans de comunicació amb l'objectiu d'alimentar la lluita ideològica entre dues posicions antagòniques, l'anàlisi cal centrar-lo en un espectre més ampli: els que defensen el manteniment del ritme actual de creixement; els que volen moderar-lo; els que desitgen reordenar-lo; el que volen frenar-lo; i els que directament plantegen un decreixement radical.
| + | |
| − | | + | |
| − | La resiliència del sector, a la que es refereixen Baker i Jiménez (2021), ha demostrat dues coses: la primera que el sector disposa d'elements endògens suficients de recuperació -per exemple, l'efecte rebot que ha mostrat en les crisis del 2008 i del 2020-, i la segona que es mostra vulnerable davant el desajustament possible entre la quantitat d'oferta, que no minvi el valor del territori, del patrimoni i de la societat, i el nombre de visitants. Això sí que condiciona el model de negoci. White i Jones (2023) entenen la viabilitat dels negocis turístics en un punt en què els interessos empresarials es troben al costat de la conservació i preservació dels ecosistemes naturals i l'entorn sociocultural de la comunitat d'acollida. Encara que la tendència es decanti cap al turisme excessiu, Bakhsh (et Al, 2023) afirma que si es produeixen conflictes entre els interessos empresarials i la sostenibilitat ambiental, les destinacions ben planificades han de ser capaces d'equilibrar-los i resoldre'ls, a base dels esforços cap a la sostenibilitat i la revalorització dels recursos naturals i patrimonials desenvolupats.
| + | |
| − | | + | |
| − | Les mesures que s'estan emprenent en aquest sentit en la majoria de les destinacions turístiques catalanes els hi permet l'ús del concepte sostenible tant en la publicística i la promoció com en la planificació i les accions endegades. Diu Solanillas (2023), que la sostenibilitat s'ha convertit en una ''commodity'' la qual va perdent valor i credibilitat, a mesura que es banalitza: aquesta aposta generalitzada no ha reduït ni molt menys la prioritat de la majoria que és recuperar visitants. Segons aquest autor, un canvi de model turístic exigeix un procés social que requereix una resposta integral a llarg termini i una nova governança sofisticada entre les institucions, el sector privat i la societat, que sembla que pocs volen escometre.
| + | |
| − | | + | |
| − | Chronis i Clarke (2020) distingeixen clarament entre la sostenibilitat forta i la feble. La primera preserva intacte el capital natural i la integritat cultural per damunt de tot; no accepta la seva substitució ni la seva degradació perquè podria danyar irreversiblement l'ecosistema que és qui proporciona serveis essencials que no poden ser replicats; al cap i a la fi, consideren que aquests dos elements són la base dels negocis que giren entorn del turisme i a mitjà o a llarg termini reduirien el valor de la destinació. La sostenibilitat feble, per la seva banda, accepta intercanviar el capital natural (els boscos, l'aigua i l'aire net...) pel capital manufacturat (els edificis i la maquinària); segons els autors, els seus defensors esdevenen més indulgents i consideren que en aquestes condicions el creixement econòmic pot continuar sense perjudicar necessàriament el medi ambient. L'orientació al creixement econòmic de la política actual del turisme empeny cap a la segona (Guo i Jinbojiang, 2019) Davant el creixement indiscriminat de turistes, Donaire, Galí i Coromina (2024) proposen avaluar els escenaris turístics immediats sota el prisma d'un model del límit de canvi acceptable, que va més enllà de la capacitat de càrrega. Aquesta es basa en indicadors elaborats a partir de dades existents, en canvi, el model ampliat del límit de canvi acceptable que proposa l'equip de Donaire te'n compta els canvis d'escenaris, la qual cosa li permet modificar els indicadors pels motius que sigui i atendre fins i tot els canvis de la clientela, com ho està aplicant a la ciutat de Barcelona. Aquest model de planificació més adaptat a cada territori permetria prendre mesures puntuals i revisar-les més acuradament.
| + | |
| − | | + | |
| − | Entre els dos conceptes de sostenibilitat de Chronis i Clarke es palesa la qüestió: quin nombre d'experiències turístiques de qualitat és capaç d'oferir una destinació sense malmetre el seu capital natural i patrimonial, i la seva integritat cultural.
| + | |
| − | | + | |
| − | ==1.1. Oferta i demanda a les quatre destinacions==
| + | |
| − | | + | |
| − | El 2023, arriben a Catalunya 18 milions de turistes internacionals (IDESCAT, provisional 2023). Descomptant els que fan turisme a Barcelona ciutat, Costa de Barcelona i Paisatge de Barcelona (Osona, el Moianès, el Bages i l'Anoia) -que han estat descartades en aquesta anàlisi per la peculiaritat de Barcelona i la influència immediata en aquestes comarques-, les quatre destinacions seleccionades són visitades per uns 10 milions de turistes, repartits d'aquesta manera: G-CB rep en torn el 43% d'aquesta quantitat, amb un PIB turístic estimat del 20%; CD, el 35%, amb un PIB turístic estimat del 26%; TdlE, el 5% i Ll-P, amb un PIB estimat del 12% (Figura 1)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 1: Oferta turística a les quatre destinacions'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image1-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | <span style="text-align: center; font-size: 75%;">*Inclou Terres de Lleida, Pirineus i Vall d’Aran</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | Propi, a partir d’ÌDESCAT, 2023
| + | |
| − | | + | |
| − | A G-CB arriben en 2023 uns 7,4 milions de turistes internacionals, les preferències dels quals són l'allotjament en hotels petits i mitjans, la gastronomia, el patrimoni, la nàutica, les activitats lúdiques i els espectacles; a CD, un total d'uns 5,5 milions, que cerquen tematització a Port Aventura, descans, sol i platja, nàutica, monumentalitat i gastronomia; a TdlE, 1,4 milions a la cerca de naturalesa, biodiversitat, activitats a l’aire lliure, cultura, i gastronomia; i a Ll-P, 1,6 milions desitjosos de natura, activitats esportives a l'aire lliure, esports de neu, gastronomia i monumentalitat (Figura 2) A aquestes xifres, cal afegir els 6,8 milions de catalans que van visitar Catalunya i els 2,3 milions d’espanyols que també ho van fer, quantitat que incrementaria el nombre de turistes a Catalunya fins a 27,1 milions (INE, 2024)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 2: Arribada de turistes internacionals a les quatre destinacions'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image3-c.png|600px]] <span style="text-align: center; font-size: 75%;">A partir d’ IDESCAT, 2023 i Statista, 2024</span>
| + | |
| − | | + | |
| − | 2. '''Objectiu i metodologia'''
| + | |
| − | | + | |
| − | ==2.1. Objectiu==
| + | |
| − | | + | |
| − | Es tracta d’identificar la visió percebuda per part dels directius turístics de quatre destinacions turístiques catalanes, sobre si s’ha de mantenir el ritme actual de creixement del sector o s’han de prendre determinades mesures per reconduir-lo.
| + | |
| − | | + | |
| − | ==2.2. Metodologia ==
| + | |
| − | | + | |
| − | La recerca es centra en les quatre destinacions turístiques: G-CB, CD, TdlE i Ll-P. En la selecció de la mostra, s'han descartat les destinacions turístiques centrals de Catalunya, per la peculiaritat de Barcelona i les seves àrees d'influència immediates.
| + | |
| − | | + | |
| − | Per tal d’obtenir els resultats esperats, s'han realitzat quatre dinàmiques de grup, una en cada territori, amb la Fundació Jordi Comas Matamala, amb la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona i l'Ajuntament de Salou, amb la Cambra de Comerç de Tortosa i amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. S'han recollit 96 respostes d'empresaris rellevants, repartits proporcionalment entre les quatre destinacions. No es pretén en cap moment en aquest estudi mostrar dades representatives de la població empresarial turística de les destinacions elegides. Segons IDESCAT (2023), a Catalunya hi ha 122.646 empreses turístiques. Malgrat que aquesta font no segmenta les dades per aquestes regions turístiques, estimem que entre totes quatre operen unes 65.000 empreses. La mostra recollida representa un percentatge petit de l'univers, però la rellevància dels enquestats seleccionats permet identificar clarament les tendències; més encara quan addicionalment han estat matisades per les dinàmiques de grup.
| + | |
| − | | + | |
| − | Els empresaris enquestats són representants dels epígrafs següents: Hoteleria, 33%; Restauració, 10%; Càmpings, 12%; Organització del viatge, 12%; Apartaments i immobiliari, 5%; Entreteniment i activitats culturals i esportives, 8%; i Serveis, 20% (Figura 3).
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 3: Subsectors turístics de la mostra'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image5-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | Recollint la literatura al respecte (White i Jones, 2023; Unión Europea, 2017; Cordero Fernández de Córdova, 2017; Frechtting, 2013; OMT, 2005; Eurostat, 2002; Nacions Unides, 2001), hem construït un qüestionari que permeti deduir els valors que els empresaris turístics líders de les destinacions atorguen a l'equilibri entre la capacitat de recepció de cada destinació i el nombre de turistes que arriben, i si aquest està en perill:
| + | |
| − | | + | |
| − | :* La rendibilitat del negoci propi actual
| + | |
| − | | + | |
| − | :* La rendibilitat global de la destinació com a resultat de la rendibilitat econòmica, la densitat del poblament turístic, i les rendibilitats ambiental, cultural i social
| + | |
| − | | + | |
| − | :* La disponibilitat de mantenir el ritme de creixement actual o limitar-lo
| + | |
| − | | + | |
| − | :* La fiscalitat que han de rebre els turistes, la taxa turística i altres
| + | |
| − | | + | |
| − | :* L'augment dels preus
| + | |
| − | | + | |
| − | :* I la capacitat d'incrementar els salaris a la destinació.
| + | |
| − | | + | |
| − | =3. Resultats=
| + | |
| − | | + | |
| − | El negoci turístic no va gens malament: pels empresaris de G-CB i CD: la rendibilitat de l'activitat turística és molt bona (6/7); pels de TdlE, bé (5/7) i pel de Ll-P, normal (4/7) (Figura 4). Si comparem aquesta rendibilitat dels negocis propis amb la que atorguen a la destinació global, totes la contemplen molt superior o superior: G-CB (5/7), CD (7/7), i TdlE i Ll-P (6/ 7) (Figura 5)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 4: Rendibilitat del negoci propi i de la destinació comparades'''
| + | |
| − | | + | |
| − | == Negoci Destinació==
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image7-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | Es desglossa l'anàlisi de la rendibilitat de la destinació en quatre apartats: l'econòmic, la densitat de turistes, la pressió mediambiental i cultural. Quant a l'econòmica, s'observen certes disparitats. Hi ha acord general en la riquesa global aportada a la destinació (molt bona, excepte TdlE i Lleida- Pirineus, bé); en la creació d'empreses i en creació de llocs de treball, G-CB i CD, molt bé (6 sobre 7), TdlE, bé (5/7) i Ll-P, normal (4/7); en els salaris generals, Girona-Costa Brava, bé, CD, molt bé, TdlE. Regular i Ll-P, normal; i en els insuficients recursos pels municipis, CD, 5, G-CB i Ll-P, 4, i Terres de l'Ebre, 3 (Figura 5)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 5: Efectes econòmics del turisme'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image9.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | Quant al nivell de densitat turística, es marquen diferències notòries, que evidencien uns perfils ben marcats. Aquí s'han tingut en compte quatre components: 1) la relació entre la capacitat del territori i el nombre de visitants; 2) si venen massa turistes; 3) si marquen alta estacionalitat; i 4) si ocupen massa espai.
| + | |
| − | | + | |
| − | Mentre G-CB i CD mostren un cert equilibri (4-5-6-5; i 5-4-5-4, respectivament), TdlE (6-2-6-2) i Ll-P (5-2-5-2). Totes quatre consideren entre normal i molt bona la capacitat d'acollida respecte al nombre de visitants. G-CB i CD constaten l’alta estacionalitat (6-5-6-5). Ara bé, quan es tracta de respondre a si venen massa turistes, G-CB i CD responen que bastant o normal (5 i 4), mentre que TdlE i Ll-P en voldrien més, el mateix que si ocupen massa espai (2 i 3, respectivament) (Figura 6)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 6: Nivell de densitat turística'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image11-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | No apareixen tantes diferències entre les regions turístiques en el que afecta a la pressió mediambiental del turisme: el nivell de preocupació general és força elevat, excepte a Ll-P. S'han tingut en compte sis factors:
| + | |
| − | | + | |
| − | :* Augment de la despesa d'aigua
| + | |
| − | | + | |
| − | :* Generació de residus i escombraries
| + | |
| − | | + | |
| − | :* Creixement de la pol·lució
| + | |
| − | | + | |
| − | :* Necessitat de regeneració de platges i altres;
| + | |
| − | | + | |
| − | :* Creixement de l'ús del transport i la mobilitat
| + | |
| − | | + | |
| − | :* Neteja i serveis.
| + | |
| − | | + | |
| − | Els problemes de l'aigua generats per l'allau turística es deixen notar a G-CB, a CD i a TdlE (5), i a Ll-P (4). La generació de residus i escombraries neguiteja més a G-CB. En els quatre factors restants -pol·lució, necessitat de regeneració del territori físic, creixement de la mobilitat, i serveis-, es marca una divisòria entre les dues regions primeres i les dues darreres, a les dues primeres hi ha elevada preocupació i més aviat baixa a les dues darreres (Figura 7)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 7: Pressió mediambiental que genera el turisme sobre el territori'''
| + | |
| − | | + | |
| − | Quan a la pressió cultural s'han tingut en compra set factors:
| + | |
| − | | + | |
| − | :* La pèrdua d'identitat cultural i de la llengua
| + | |
| − | | + | |
| − | :* La massificació
| + | |
| − | | + | |
| − | :* La pressió sobre el territori d'altres formes de viure
| + | |
| − | | + | |
| − | :* L'augment de les cues
| + | |
| − | | + | |
| − | :* L'increment dels sorolls
| + | |
| − | | + | |
| − | :* L'alteració de la vida quotidiana
| + | |
| − | | + | |
| − | :* La generació de lloc de treball de qualitat per tota la destinació.
| + | |
| − | | + | |
| − | Cap de les destinacions considera que el turisme estigui destruint la identitat cultural, G-CB opina que normal; CD, poc (3) i TdlE i Ll-P, gens (2). La massificació, la pressió sobre el territori, les cues i els sorolls preocupen una mica a les dues primeres (5 i 4) i gens les dues darreres (2 i 3). On es tornen a disparar les diferències entre les dues primeres i les dues darreres és en la creació de llocs de treballs de qualitat: a GCB es considera normal (4), a CD, millor (5), però a TdlE i a Ll-P la situació es considera pèssima (1 i 2, respectivament) (Figura 8)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 8: Efectes socials de la presència de turistes al territori'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image13-c.png|600px]] Finalment, s'aborden quatre qüestions puntuals i candents que preocupen al sector turístic. En primer lloc, els pisos turístics. G-CB i Ll-P: ni sí ni no (4); CD i TdlE s’oposen obertament (3 i 2, respectivament); matisen la seva opinió si s’agrupessin en edificis propis, (Figura 9)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 9: És partidari de tancar els pisos turístics'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image15-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | En segon lloc, la taxa turística i altres taxes estrictament aplicades als turistes. Tots valoren la importància de la taxa turística com a element bàsic de la política turística (6, excepte, Ll-P, 5); i a la vegada, totes les destinacions consideren que hauria de dedicar-se exclusivament al servei de millorar el turisme (Figura 12). G-CB és la més procliu a acceptar que aquesta taxa s'ampliï més enllà de l'allotjament a les platges, als espais naturals o a altres activitats dels turistes (5), contràriament a TdlE i Ll-P (2 i 3) (Figures 10 i 11)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 10: És favorable a la taxa turística'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image17-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 11: A part de la taxa turística, és partidari de la creació d’altres impostos exclusius pels turistes?'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image19-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | En tercer lloc, Sobre si cal augmentar els preus dels serveis turístics per adaptar-los als costos reals, la resposta és molt semblat: es tracta de quelcom necessari i urgent (6-6-6-5) (Figura 12)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 12: És partidari d’augmentar els preus dels serveis turístics per adaptar-los als costos reals?'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image21-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | I en quart lloc, sobre la remuneració dels treballadors del sector, torna a haver-hi una dispersió: G-CB (4), CD (5), i TdlE i Ll-P (3) (Figura 13)
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 13: Considera ben remunerats els treballadors del sector'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image23-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | '''4. Discussió sobre els límits del turisme'''
| + | |
| − | | + | |
| − | Els perfils de les quatre destinacions turístiques són diferents i, per tant, la visió que té cadascuna sobre si cal o no limitar el turisme a la seva demarcació esdevé distinta (Figura 14) Hi han trets comuns prou destacats per a evitar qualsevol generalització al respecte que podria conduir a donar una visió distorsionada. El primer dels denominadors comuns és que el negoci turístic funciona molt bé a G-CB i a CD, i bé i bastant be a TdlE i Ll-P, respectivament. En aquest sentit, no hi ha cap queixa. Amb un índex de confiança empresarial per tot l'Estat de prop el 140, el més elevat de la dècada (INE 1, 2024), aquests resultats confirmen que el turisme es troba entre els sectors que registren una expansió per damunt de la mitjana, junt amb els Tics, la indústria farmacèutica i la construcció, molt pel damunt de l'agroalimentació, la indústria de l'automòbil, l'immobiliari i el comerç i, més encara, del tèxtil i la paperera (CaixaBank, 2024)
| + | |
| − | | + | |
| − | Un altre aspecte en el qual coincideixen té a veure amb el fet que el sector aporta riquesa global al territori. El balanç entre els beneficis que aporta el turisme a la destinació i els elements negatius que genera és considerat altament positiu, malgrat l'alta estacionalitat de les temporades. És a dir, des de la perspectiva global -econòmica, de densitat turística, mediambiental i social-, consideren que el turisme és molt bo per la destinació. Aquesta visió no permet deduir un plantejament a curt i mitjà termini d'un canvi de perspectiva. Més encara quan es resisteixen a afirmar que els turistes no han modificat l'estructura social i la manera de viure autòctona; no apareix en cap moment preocupació per la pèrdua d'identitat cultural i lingüística, ni malestar per les cues i els sorolls.
| + | |
| − | | + | |
| − | Hi ha consens en el fet que l'activitat turística per si mateixa no és capaç de generar llocs de treball de qualitat a la destinació. Aquest és el cercle viciós del sector: algunes destinacions com G-CB i CD consideren que estan en condicions d’assolir-ho creant un ecosistema econòmic capaç d’atreure el millor talent pel sector i per la destinació. Malgrat aquesta visió de les dues regions esmentades, totes quatre se situen en una zona tèbia quan responen sobre els salaris que s'ofereixen al sector a la seva destinació: cap considera suficientment remunerats als seus treballadors. Val a dir que les remuneracions de la indústria turística i hostalera segueix en la zona més baixa de l'escala salarial a l'Estat Espanyol. El 2019, la Mitjana salarial espanyola era de 23.646 euros bruts anyals, mentre que la mitjana turística era de 19.593, un 20% per sota; el 2024, l'espanyola ha pujat fins als 23.646 euros el 2024 (INE 2, 2024), però el diferencial no s’ha reduït, encara que a Catalunya els salaris turístics són lleugerament superiors a la resta d'Espanya -19.746 euros anyals, uns 150 euros més- (Turijobs, 2019) Crida l'atenció que amb la rendibilitat del negoci que manifesten, fins i tot amb els entrebancs que genera l'estacionalitat, el sector persisteixi amb les baixes remuneracions.
| + | |
| − | | + | |
| − | La taxa turística, tan mal vista temps enrere per què encaria la destinació i espantava els turistes, s'ha convertit en un instrument indispensable del finançament de la millora de l'oferta i dels serveis turístics; d'aquesta manera és considerada. G-CB va una mica més enllà: s'hauria d'explorar la implantació d'impostos semblants als de l'allotjament a les platges, als espais naturals o als llocs singulars; totes quatre es mostren favorables a ampliar els impostos als visitants discriminant tarifes respecte als nacionals.
| + | |
| − | | + | |
| − | Els preus turístics s'han disparat després de la Covid: des de l'estiu de 2022 fins al de 2024, els paquets turístics i els vols interiors s'han incrementat entorn el 30%, el doble que els internacionals, i els preus hotelers ho van fer d'un 9,07% de l'estiu 2022 al 2023 i d'un 7,2% al 2024 (INE, 2024) Aquestes pujades de preus no amaguen que la major part de la mostra defensi noves ampliacions per adaptar-los als costos reals. Es tracta d'una vella qüestió. Als orígens de l'allau turística, un dels atractius de l'oferta de costa va ser el preu barat. Els Tours operadors imposaren aleshores un model de paquet tot comprès que oferia trasllat, allotjament, alimentació i alguns extres d'esbarjo; a part de l'exotisme i l'atractiu del sol i de la platja -i dècades després, de l'interior-, el component preu va ser decisiu; pels europeus anar al sud era una ganga.
| + | |
| − | | + | |
| − | Així va néixer el turisme del 70 i 80 en mans dels que van crear un nou producte per un nou mercat. Excepte alguns grups empresarials autòctons que van decidir als anys noranta optar per millorar la qualitat i imposar preus adequats, la major part del sector receptiu es va acomodar a oferir els serveis de preus moderats; la por a prendre clients en favor dels competidors més barats i altres avatars han permès que el turisme litoral espanyol hagi moderat sempre els preus i hagi associat la seva oferta de sol i platja a servei barat. És veritat que dels noranta ençà augmenten les empreses turístiques que opten obertament per millorar l'oferta a canvi d'uns preus superiors, però encara hi perviu una massa ingent d'oferta poruga a l'hora d'incrementar els preus. A l'informe d'EY (EY, 2021) es detallen les obertures previstes d'hotels al quadrienni que s'estan confirmant: la majoria, incloent-hi Catalunya, seran de quatre estrelles, un terç dels quals corresponen a hotels independents. Doncs bé, hi ha una gran coincidència entre les quatre destinacions de què cal incrementar els preus dels serveis turístics en general (6-6-6-5).
| + | |
| − | | + | |
| − | En desglossar els efectes econòmics del turisme, dues destinacions, G-CB i CD, se senten més fortes que les altres dues en la creació d'empreses i serveis, de llocs de treball, i en la possibilitat d'oferir bones retribucions salarials, i suficients recursos als municipis pels serveis públics.
| + | |
| − | | + | |
| − | Més pronunciada encara s'evidencia la perspectiva de la densitat turística. Si bé totes quatre coincideixen en el fet que hi ha equilibri entre el nombre de turistes que arriben a la destinació i la capacitat del territori, i en l'alta estacionalitat, divergeixen clarament quant a la quantitat de turistes que arriben i la quantitat d’espai públic que aquests ocupen: TdlE i Ll-P no perceben que el seu territori estigui saturat, és a dir, volen més turistes; i a la vegada no senten que els visitants representin una invasió.
| + | |
| − | | + | |
| − | Davant dels factors mediambientals en conjunt, G-CB mostra un nivell més elevat de preocupació. L'increment del transport i dels mitjans de mobilitat, i la utilització del sol per part dels turistes, és contemplada de forma dual: les dues primeres, G-CB i CD, senten fortament la pressió, mentre les altres dues la perceben amb menor intensitat; per altra banda, la preocupació pel consum addicional d'aigua i energies dels turistes colpeix a totes excepte a Ll-P, que es distancia.
| + | |
| − | | + | |
| − | No es pot negar que el turisme genera residus -ampolles de plàstic, bosses, vidre, envasos d'alumini, paper, cartó en àrees d'afluència-, que poden afectar a la bellesa natural i causar problemes mediambientals; que les construccions de les infraestructures turístiques pot destruir i fragmentar els hàbitats naturals; que la congestió de persones i vehicles provoca contaminació; que el sobre consum esgota els recursos naturals i energètics; i que pot fer perdre biodiversitat i generar altres impactes lumínics, de sobreexplotació de recurs marins, de degradació de les platges... (Ceupe, 2024) A tot això, cal afegir que el turisme de masses on el nombre de turistes supera la capacitat de la zona pot danyar els ecosistemes, està amenaçat per l'augment del nivell de les aigües a conseqüència de l'escalfament dels oceans, i per l'increment dels viatges aeris altament contaminants (Greenly Institut, 2024)
| + | |
| − | | + | |
| − | Ara bé, en cap cas, el sector es troba al punt de mira de l'Agència Europea del Medi Ambient entre els sectors més contaminants sobre els que cal prendre mesures urgents; la seva aportació negativa suposa un 8% del global, lluny dels grans contaminants: les llars (22,7%), indústria manufacturera (20%), gas i electricitat (19%), agricultura (13%) o transports i magatzematge (10%) (European Environtment Agency, 2023)
| + | |
| − | | + | |
| − | La preocupació pels efectes socials del turisme no motiven prou en general a la mostra: ni la pèrdua d'identitat cultural i lingüística, ni l'alteració de la vida quotidiana neguitegen a les quatre destinacions. Aquesta percepció pot ser conseqüència de les estretes relacions generades entre els natius, els segons residents permanents o semipermanents tant nacionals com internacionals i els turistes en general; si s'ha produït alguna modificació, ha estat lenta al llarg del temps, que només produeix alarma en aquelles zones que cultiven activament la mateixa llengua i l'usen amb els turistes. Tampoc és percebut un impacte per substituir la cultura i les tradicions autòctones per altres estrangeres. Sun, Cadarso i Drimi (2020) es queixen de la inexistència d'un inventari exhaustiu i creïble de les emissions de carbó de les destinacions turístiques europees per poder desenvolupar una política climàtica coherent i de desenvolupament sostenible del sector; segons aquests autors, manca una perspectiva sectorial que permeti incardinar el sector a les polítiques comunes cap a la descarbonització del planeta; Catalunya seria un bon exemple.
| + | |
| − | | + | |
| − | Després de totes aquestes consideracions, es tracta d'esbrinar com s'enfronta cada destinació a la limitació del creixement. Per mesurar-ho, s'han seleccionat els deu indicadors que es consideren determinants a partir de la percepció de cadascuna (Figura 15):
| + | |
| − | | + | |
| − | :* G-CB puntua 5,4/7, el nivell més alt de la mostra. Basa la seva fortalesa fonamentalment en la rendibilitat del negoci propi i el balanç positiu entre els beneficis que aporta el turisme a la destinació enfront dels aspectes negatius; més en concret, en els efectes econòmics.
| + | |
| − | | + | |
| − | :* Les febleses són la constatació de què ja venen massa turistes; l'alta estacionalitat, contra la que lluiten des de fa trenta anys; i l'excessiva ocupació del territori per part dels turistes. És l'única de les destinacions que insinua que s'ha de controlar el creixement: "no es pot créixer indefinidament" -es va dir a la dinàmica de grup-, plantejant obertament que s'ha de trencar amb el model històric de negoci turisme per propiciar el trànsit cap a un format de negoci familiar molt més professionalitzat aprofitant el relleu generacional. Seguint aquest fil, van aparèixer un seguit de reflexions:
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La primera, que s'han d'intensificar els esforços cap a una major desestacionalització, encara que ha estat una lluita que es va guanyant amb bons resultats, fins a aconseguir que el negoci turístic sigui permanent i la temporada alta menys massificada
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La segona, que s'ha de reduir la dependència del monocultiu turístic, en aquells indrets que s'ha produït, que genera menor riquesa als municipis que el practiquen
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La tercera, que la destinació ha de ser més propera a l'economia circular, la qual evitaria el consum intensiu d'aigua i el malbaratament, que porta molts maldecaps
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La quarta, que ha d'imperar l'immobiliari turístic enfront del residencial especulatiu
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La cinquena, que s'ha d'aprofundir molt més en la relació publicoprivada per tal d'impedir que els municipis es vegin obligats a tirar massa de l'IBI pel seu finançament i disposin de majors recursos pel turisme; a la vegada que es redueixi la dinàmica reguladora que cau sobre el sector
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La sisena, que s'ha de millorar la imatge del sector, molt mal vista per atreure treballadors: "és un fracàs no tenir gent que vulgui venir a treballar a casa teva" -va comentar explícitament una altra participant-; en aquest sentit, cal replantejar la professió, els horaris i la forma de treballar per recuperar la millor gent
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La setena, que tot això exigeix nous models de negoci professionalitzats que millorin la qualitat de l'experiència que s'ofereix als establiments i, per tant, augmentin els preus.
| + | |
| − | | + | |
| − | :* CD en puntua 4,8.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La primera fortalesa és la rendibilitat dels negocis propis, sobre tot el càmping, el golf i el residencial immobiliari, que han millorat; els distribuïdors es queixen de què s'han reduït els marges respecte al passat: "encara és rendible el negoci -diu un hoteler-, però en alguns dels temps passats no eren massa normals".
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Altres fortaleses són el balanç positiu entre els turistes que arriben i la capacitat d’acollir turistes -encara que és la més baixa dels quatre-; i els beneficis econòmics que aporta el turisme, en concret la riquesa econòmica, la creació d'empreses i de llocs de treball, i la possibilitat d'oferir bons salaris.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Les febleses són la despesa addicional d'aigua i energies, la generació de residus, la massificació, les cues i els sorolls, que es perceben com pressió mediambiental resultat de l'allau turístic.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Dos aspectes que preocupen: la relació entre l'oferta i el nombre de turistes comença a desequilibrar-se; i l'alta estacionalitat, malgrat que esdevé la més baixa entre les quatre-. La diversificació dels negocis en torn el residencial turístic i la inversió immobiliària, la marina i el càmping permet els preus mitjans. "El turisme provoca experiències; gràcies a Port Aventura, la destinació és capaç d'esperonar-les ampliant-les al territori i provocant l'allargament de les temporades" -diu un dels participants en la dinàmica de grup-; això es constata en què decreix l'allau turística a l'agost i, en canvi, augmenten els turistes al llarg de l'any, i interessa menys el turisme d'Imserso.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Quant als salaris, no tots són baixos, però la destinació pateix de baixa formació i d'escassetat de mà d'obra. "Jo crec -afegeix un altre participant- que el que li manca al sector és el relat que el faci atractiu; que ens ho acabem de creure i s'impulsi l'autoestima". Voldrien una major regulació dels quiosquets de platja, i la unificació d'ombrel·les, voreres, mercats ambulants i ús de l'espai públic; i més encara de l'oferta indiscriminada de lloguer turístic; no es desitja el creixement sense fre, però hi ha un consens majoritari contra la limitació de l'activitat turística.
| + | |
| − | | + | |
| − | :* TdlE en puntua 3,7. El empresaris consultats tenen consciència que es tracta d'una destinació petita, amb quatre comarques, en la qual incideixen distintes institucions, que caldria coordinar millor.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Existeixen dos motors tractors del turisme. El primer, l'Ebre, que vertebra el territori en els seus distints trams. No s'ha aconseguit que prosperi el turisme fluvial. I el segon, la quantitat d'espais naturals disponibles tant de litoral - les muscleres-, com d'interior - els parcs naturals-, que units aquests darrers per les vies verdes permetrien atreure a ''slow tourists'', que cada cop reclamen més aquestes experiències i generen fluxos de turistes altament desestacionalitzats entre setmana i al llarg de l'any. Aquests motors permetrien generar més cases rurals, més que places hoteleres.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Les fortaleses són la rendibilitat del negoci propi, la percepció de què el turisme és bo per la destinació, no tenir problemes d'aigua, ni de residus, ni de pol·lució, i la baixa pressió mediambiental i social sobre el territori
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La principal feblesa és el baix flux de turistes i visitants al territori, el qual influeix en l'escassa aportació a la creació d'empreses, la reduïda possibilitat de remunerar millor als treballadors -en temporades de tres o quatre mesos-, i el no poder aportar suficients recursos als ajuntaments per invertir en el sector.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Crida l'atenció que sigui tan baixa la preocupació per la pressió sobre la llengua, la cultura i la vida autòctona, la massificació, les cues i els sorolls provocats pel turisme, el nivell més baix de les quatre destinacions.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La conseqüència del baix desenvolupament turístic condueix a què es posicioni clarament en contra de la limitació o replantejament del creixement turístic: "limitar el turisme?, no, regular-lo com les altres indústries, això hauria de ser tot" -es deia a la dinàmica de grup-. Més aviat voldrien el contrari, que creixi l'afluència.
| + | |
| − | | + | |
| − | :* Ll-P, 3,8. Observen algun brot de turisme fòbia incipient. Encara que mitjana -la més baixa de totes les destinacions-, la rendibilitat del negoci privat es pot considerar una fortalesa, malgrat que confirmen que els marges són més reduïts que al passat.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* El balanç que fan dels beneficis del turisme i dels factors negatius és positiu: "el turisme és bo per Ll-P" -diuen-.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* La pressió mediambiental i social és mitjana; preocupa poc la despesa addicional d'aigua dels turistes, la generació de residus, la pol·lució, la massificació i tampoc perceben que el turisme atempti contra la identitat cultural, la llengua i la manera pròpia de viure.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Una altra fortalesa que mencionen és la desestacionalització que avença a poc a poc; lentament, però avença: "l'any passat, el rècord de treballadors contractats a Lleida es va produir al mes de març i no pas a l'estiu"- constata un participant-.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* L'aspecte econòmic és el que més inquieta. La realitat és que alguns negocis tanquen o es traspassen: "es tracta de petits negocis, la qual cosa vol dir que, malgrat que el turisme és l'única oportunitat que tenim, no dona per perviure a tots els que hi som -afirma un participant-; estem una mica atrapats amb les estructures de negoci tradicionals que tenim davant el nou entorn del turisme". En aquestes condicions, no confien en el fet que sigui possible atreure llocs de treballs de qualitat, ni retribuir millor als treballadors:" No es genera prou negoci per a obrir tot l'any; fins i tot als pics de feina, els caps de setmana per exemple, et trobes alguns establiments tancats; és un peix que es mossega la cua"
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Parlen de la diversificació com una de les possibilitats de millora del sector, mencionant l'ampliació del turisme d'aventura, els esports a l'aire lliure, les activitats en torn la neu, abans i després de la temporada). Invoquen el relleu generacional, que no acaba d'arrancar: seria la gran esperança del sector.
| + | |
| − | | + | |
| − | ::* Hi ha consens en el fet que no s'ha de limitar l'activitat turística, però sí reordenar alguns aspectes. El full de ruta implica resoldre a curt termini la qüestió dels pisos turístics i reforçar la implantació de les cases rurals i dels hotels de muntanya; què les administracions els hi facin cas en les normes dels càmpings i les anivellin amb les d'altres sectors; perquè es comenci a cobrar per serveis que ara són gratuïts, com ara els aparcaments; què es racionalitzin els horaris laborals i els clients hi col·laborin, com ara a la restauració francesa. Mencionen les grans plataformes: "no podem prescindir d'elles -diu un altre-, però ens estan enfonsant: les pròpies avancen lentament.
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 14: Els límits del turisme per les quatre destinacions'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-image25-c.png|600px]]
| + | |
| − | | + | |
| − | Cap de les quatre destinacions està gaire feinera per un canvi de model turístic. G-CB és l'única que es mostra procliu a reflexionar sobre el ritme del canvi, quan contempla que el nombre de turistes comença a desequilibrar-se respecte a la capacitat d'acollida. Mentre considera que l'alta estacionalitat l'està combatent amb èxit des de fa més de trenta anys, està disposada a trencar amb el model històric de turisme anant cap a la professionalització més gran de les empreses; això permetria convertir el negoci turístic en permanent -per la qual cosa s'ha avançat molt- i d'aquesta forma recuperar una millor imatge que permetés atreure el millor talent.
| + | |
| − | | + | |
| − | CD no en vol saber res de la limitació, tot i que és conscient, com G-CB, del desequilibri entre la capacitat d'acollida i el nombre de turistes que arriben, provocant forts impactes al territori. La diversificació cap a negocis menys explorats fins ara -el residencial turístic, la marina, els creuers i el càmping- i els primers passos cap a la desestacionalització són el full de ruta en aquests moments. Només posa el fre exigint una major regulació dels elements arquitectònics i urbanístics i de l'oferta indiscriminada de lloguer turística.
| + | |
| − | | + | |
| − | TdlE tampoc reclama limitació. Més aviat vol créixer en el nombre de turistes que li permetin dotar-se d'eines per crear més empreses i engrandir-les. Igualment, esdevé amb Ll-P
| + | |
| − | | + | |
| − | Com diu Solanilla (2023), qualsevol canvi, per exemple cap a la limitació del creixement, requereix una resposta integral a llarg termini. Aquesta acció necessitaria molt més que l'embranzida dels empresaris, els quals poden fer esforços per adaptar els seus negocis al nou entorn -econòmic, de densitat, mediambiental i social- i aprofitar les oportunitats que es generen. Fins i tot, convidar a la resta de jugadors a cercar els nous models de destinació. Però si les administracions públiques, la societat receptiva i els distints clients no es mostren proactius, no s'avançarà gens. Qui hauria de prendre la iniciativa? Aquesta és una qüestió que ve de lluny. D'ençà que a l'Estat Espanyol hi ha consciència que l'eix entre la capacitat d'acollida d'una destinació i el nombre de turistes és una equació que cal resoldre, les administracions s'han avançat a plantejar-la, però el recel mutu i l'escassa escolta a la ciutadania receptiva i als propis turístics han impedit un avenç harmònic. A això es refereix Solanilla (2023) quan parla que es requereix una nova governança sofisticada entre les institucions, el sector privat i la societat.
| + | |
| − | | + | |
| − | En explorar la literatura, citàvem a Chronis i Clarke (2020) distingint entre la sostenibilitat forta i la feble. És evident que les quatre destinacions es col·loquen del cantó de la segona, més indulgent, que permet mantenir el creixement econòmic intentant perjudicar el menys possible l'equilibri entre el territori i el nombre de clients que l'usen. Aquesta visió s'apropa a l'esmentada de White i Jones (2023), els quals pressuposen que els interessos empresarials no haurien de ser contraris a la preservació dels ecosistemes naturals i de l'entorn sociocultural. I a la vegada coincideix amb Bakhsh (et Al, 2023) que considera que la governança de les destinacions és la que ha de cuidar per evitar quan es produeixen desequilibris (Figura 15).
| + | |
| − | | + | |
| − | '''Figura 15: Els límits del turisme global quatre destinacions'''
| + | |
| − | | + | |
| − | [[Image:Draft_Valls_799199564-chart1.svg|600px]]
| + | |
| − | ''' '''
| + | |
| − | | + | |
| − | =5. Conclusions, limitacions i futures línies de recerca=
| + | |
| − | | + | |
| − | L'objectiu del paper se centra a conèixer la visió dels empresaris turístics de quatre destinacions turístiques catalanes en vers el futur del turisme. Ha quedat palesa la percepció que tenen els líders empresarials. Aquestes són les conclusions a les quals s'arriba:
| + | |
| − | | + | |
| − | :'''1. Cada destinació ha de prendre les seves decisions a partir de les condicions particulars. No hi ha solucions generals, sigui quina sigui la pressió popular o d'altres actors'''
| + | |
| − | | + | |
| − | :'''2. Les quatre destinacions no contemplen una revisió del model turístic, excepte G-CB que s'obre a fer-ho des d'una perspectiva de sostenibilitat feble, que permeti mantenir el ritme del creixement econòmic perjudicant el menys possible l'equilibri entre el territori i el nombre de clients que l'usen. És a dir, advoquen per una revisió d'alguns aspectes, però no per una limitació'''
| + | |
| − | | + | |
| − | :'''3. Qualsevol mesura a emprendre, s'haurà de coordinar amb les administracions, la població i els turistes i crear un model de governança que marqui els objectius i revisi constantment l’estratègia a seguir.'''
| + | |
| − | | + | |
| − | Les limitacions d'aquest paper se centren principalment en la mostra elegida. S'ha optat per un sondeig als representants més destacats del turisme de cada destinació i això té el valor addicional de recollir la visió del conjunt a través dels seus líders. Aquí no es planteja cap desideràtum, però el que sí que es dedueix és que qualsevol política global de la destinació ha de passar per un consens amb la resta de partners.
| + | |
| − | | + | |
| − | Les futures línies de recerca poden anar per analitzar, en primer lloc, la percepció dels altres actors per confrontar-les amb les dels empresaris i, en segon lloc, per cercar vies de consens i planificació conjunta perquè els hi permeti a les destinacions trobar l'equilibri entre el que ofereix el seu territori i el patrimoni, per una banda, i el gaudi dels natius i del nombre adequat de visitants.
| + | |
| − | | + | |
| − | =6. Referències bibliogràfiques=
| + | |
| − | | + | |
| − | BAKER, D. R., JIMENEZ, L. E. (2021). Post-COVID-19 Tourism: Recovery Strategies and Resilience, Annals of Tourism Research, 2021
| + | |
| − | | + | |
| − | BAKHSH, Q.,NASEEB, S., IQBAL, N., SHEERAZ, M., ASADULLAH, M., MAHAR, S., UMAR A. (2023). Impact of tourism development upon environmental sustainability: a suggested framework for sustainable ecotourism, Environmental Science and Pollution Research, 30:5917, 5930
| + | |
| − | | + | |
| − | CAIXABANK. (2024). Perspectivas de la economía española en clave sectorial: qué esperamos en 2024 y 2025,''' '''[https://www.caixabankresearch.com/es/analisis-sectorial/observatorio-sectorial/perspectivas-economia-espanola-clave-sectorial-esperamos https://www.caixabankresearch.com/es/analisis-sectorial/observatorio-sectorial/perspectivas-economia-espanola-clave-sectorial-esperamos]
| + | |
| − | | + | |
| − | CEUPE. (2024).''' '''¿Cómo afecta el turismo al medio ambiente?, European Management School, [https://www.ceupe.com/blog/como-afecta-el-turismo-al-medio-ambiente.html https://www.ceupe.com/blog/como-afecta-el-turismo-al-medio-ambiente.html]
| + | |
| − | | + | |
| − | CORDERO FERNÁNDEZ DE CÓRDOVA, J. C. (2017). Propuesta de un sistema de indicadores de sostenibilidad turística para destinos urbanos, Ara: Revista De Investigación En Turismo, 7, 1
| + | |
| − | | + | |
| − | CHRONIS, M. A., CLARKE, A. M. (2021). Tourism, Sustainability and Development: Revisiting Sustainability and Sustainability-related Concepts and Studies, Journal of Sustainable Tourism, 2020
| + | |
| − | | + | |
| − | [https://www.proquest.com/docview/2533973977?parentSessionId=deTN3U8gSCbLP%2BImjnm1fNgjLPm6IOCdtmwho9v4K1U%3D&pq-origsite=primo&accountid=14708&sourcetype=Scholarly%20Journals DODDS, R., ][https://www.proquest.com/docview/2533973977?parentSessionId=deTN3U8gSCbLP%2BImjnm1fNgjLPm6IOCdtmwho9v4K1U%3D&pq-origsite=primo&accountid=14708&sourcetype=Scholarly%20Journals BUTLER, R. (2019). ]The phenomena of overtourism: a review
| + | |
| − | | + | |
| − | Alternate title: The phenomena of overtourism, International Journal of Tourism Cities, 5, 4
| + | |
| − | | + | |
| − | DONAIRE, A., GALÍ, N., COROMINA, LL. (2024). Evaluación de escenarios turísticos dentro del marco de cambio aceptable en Barcelona, Annals of Tourism Research, 5, 2
| + | |
| − | | + | |
| − | EUROPEAN ENVIRONMENT AGENCY. (2023). Trends and projections in Europe 2023, ([file:///C:/Users/34609/Downloads/TH-AL-23-006-EN-N_Trends_and_projections_081123.pdf file:///C:/Users/34609/Downloads/TH-AL-23-006-EN-N_Trends_and_projections_081123.pdf]
| + | |
| − | | + | |
| − | EUROSTAT (2002). European Implementation Manual on Tourism Satellite Accounts (TSA), [https://ec.europa.eu/eurostat/documents/747990/748067/TSA_EIM_FINAL_VERSION.pdf/896f9dab-b9fa-45c1-b963-3028a73b71c6 https://ec.europa.eu/eurostat/documents/747990/748067/TSA_EIM_FINAL_VERSION.pdf/896f9dab-b9fa-45c1-b963-3028a73b71c6]
| + | |
| − | | + | |
| − | EY. (2021). The Hotel Property Telescope Investment & Financing Keys Spain 2021, [file:///C:/Users/34609/Downloads/ey-hotel-property-telescope-web.pdf file:///C:/Users/34609/Downloads/ey-hotel-property-telescope-web.pdf]
| + | |
| − | | + | |
| − | FRECHTLING, D. C. (2013). The Economic Impact of Tourism: Overview and Examples of Macroeconomic Analysis. Madrid: World Tourism Organization.
| + | |
| − | | + | |
| − | GUO, Y., JINBOJIANG, L. (2019). A Sustainable Tourism Policy Research Review ,
| + | |
| − | | + | |
| − | GREENLY INSTITUTE. (2024). Turismo, medio ambiente y cambio climático, [https://greenly.earth/en-us/blog/ecology-news/tourism--the-environment-a-delicate-balance https://greenly.earth/en-us/blog/ecology-news/tourism--the-environment-a-delicate-balance]
| + | |
| − | | + | |
| − | HUETE, R., MANTECÓN, A. (2018). El auge de la turismofobia ¿hipótesis de investigación o ruido ideológico?, Pasos, 16, 1
| + | |
| − | | + | |
| − | IDESCAT. (2023). Estadística y cuentas de las empresas turísticas, [https://www.idescat.cat/pub/?id=emptur&lang=es https://www.idescat.cat/pub/?id=emptur&lang=es]
| + | |
| − | | + | |
| − | IDESCAT. (2023). Estadística del turisme estranger. 12/2023. Dades provisionals, [https://www.idescat.cat/novetats/?id=4798 https://www.idescat.cat/novetats/?id=4798]
| + | |
| − | | + | |
| − | INE. (2024). Indicadores de Turismo, [https://ine.es/infografias/turismo/desktop/demanda.html?lang=es https://ine.es/infografias/turismo/desktop/demanda.html?lang=es]
| + | |
| − | | + | |
| − | INE 1. (2024). Índice de confianza empresarial armonizado, [https://ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736163552&menu=ultiDatos&idp=1254735576550 https://ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736163552&menu=ultiDatos&idp=1254735576550]
| + | |
| − | | + | |
| − | INE 2. (2024). Coyuntura Turística Hotelera (EOH/IPH/IRSH), [https://ine.es/dyngs/Prensa/es/CTH0724.htm https://ine.es/dyngs/Prensa/es/CTH0724.htm]
| + | |
| − | | + | |
| − | KPMG TENDENCIAS. (2023). De la recuperación al éxito: los 5 retos a los que se enfrenta el turismo, [https://www.tendencias.kpmg.es/2023/01/recuperacion-exito-5-retos-turismo/ https://www.tendencias.kpmg.es/2023/01/recuperacion-exito-5-retos-turismo/]
| + | |
| − | | + | |
| − | MIHALIC, T. (2020). Conceptualising overtourism: A sustainability approach, Annals of Tourism Research, 84, 2020, 103025
| + | |
| − | | + | |
| − | MILANO, C, NOVELLI, M, CHEER, J.M. (2019). Overtourism and tourismphobia: a journey through four decades of tourism development, Planning and local concerns, Tourism Planning & Development, 16, 4
| + | |
| − | | + | |
| − | NACIONS UNIDES. (2001). Tourism Satellite Account: Recommended Methodological Framework [https://unstats.un.org/unsd/publication/SeriesF/SeriesF_80e.pdf https://unstats.un.org/unsd/publication/SeriesF/SeriesF_80e.pdf]
| + | |
| − | | + | |
| − | OMT. (2005). Indicadores de desarrollo sostenible para los destinos turísticos, Guía práctica, [https://ucipfg.com/Repositorio/MGTS/MGTS14/MGTSV-07/tema2/INDICADORES_OMT.pdf https://ucipfg.com/Repositorio/MGTS/MGTS14/MGTSV-07/tema2/INDICADORES_OMT.pdf]
| + | |
| − | | + | |
| − | POMAR, A. (2021). Análisis y antecedentes de la turismofobia. El caso de la ciudad de Palma, Universitat Illes Balears
| + | |
| − | | + | |
| − | TURIJOBS. (2019). Informe salarial turismo y hostelería 2019,
| + | |
| − | | + | |
| − | [https://www.turijobs.com/static/docs/sp/Informe-salarial-2019_Turijobs.pdf https://www.turijobs.com/static/docs/sp/Informe-salarial-2019_Turijobs.pdf]?
| + | |
| − | | + | |
| − | UNIÓ EUROPEA. (2017). El Sistema Europeo de Indicadores Turísticos
| + | |
| − | | + | |
| − | Herramienta del ETIS para la gestión de destinos sostenibles, [https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/4b90d965-eff8-11e5-8529-01aa75ed71a1/language-es https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/4b90d965-eff8-11e5-8529-01aa75ed71a1/language-es]
| + | |
| − | | + | |
| − | WHITE, S.I., JONES, P.J. (2023). "Socioeconomic Impacts of Tourism on Local Communities: A Global Perspective, Tourism Economics
| + | |
| − | | + | |
| − | SOLANILLA, P. (2023). Repensar el turismo: nuevas narrativas, nuevas estrategias y una nueva gobernanza, Sostenibles.org, 16 abril 2023, [https://sostenibles.org/2023/04/16/repensar-el-turismo-nuevas-narrativas-nuevas-estrategias-y-una-nueva-gobernanza/ https://sostenibles.org/2023/04/16/repensar-el-turismo-nuevas-narrativas-nuevas-estrategias-y-una-nueva-gobernanza/]
| + | |
| | | | |
| − | SUN, Y.Y., CADARSO, M.A., DRIMI, S. ( 2020). Tourism carbon footprint inventories: ,A review of the environmentally extended input-output approach, Annals of Tourism Research, 82, 102928
| + | <pdf>Media:Valls_Sabria_2024a_4853_42-Els empresaris turístics de Costa Brava, Costa Daurada, Terres de.pdf</pdf> |
Es tracta d'establir la visió dels directius turístics catalans sobre si s'ha de modificar el ritme de creixement actual del sector, si s'ha de limitar o s'han de prendre determinades mesures per apaivagar-lo. L'estudi s'ha focalitzat en quatre destinacions turístiques catalanes: Girona-Costa Brava (G-CB), Costa Daurada (CD), Terres de l'Ebre (TdlE), i Lleida-Pirineus (Ll-P), en les quals s'ha realitzat un seguit de dinàmiques de grup amb empresaris del sector i a la vegada s'han recollit 96 respostes a un qüestionari enviat. A partir de les valoracions obtingudes referides a un seguit d'indicadors, s'ha pogut establir que, excepte G-CB, que estaria disposada a revisar la situació, la resta de les destinacions no vol canviar de model de negoci.
It is about establishing the vision of Catalan tourism managers on whether the current growth rate of the sector should be modified, whether it should be limited or whether certain measures should be taken to appease it. The study has focused on four Catalan tourist destinations: Girona-Costa Brava (G-CB), Costa Daurada (CD), Terres de l'Ebre (TdlE), and Lleida-Pyrenees (Ll-P), in the during which a series of group dynamics have been carried out with employers in the sector and at the same time 96 responses have been collected to a questionnaire sent. Based on the assessments obtained referring to a series of indicators, it has been possible to establish that, with the exception of G-CB, which would be willing to review the situation, the rest of the destinations do not want to change their business model.
Rendibilitat, densitat turística, equilibri mediambiental, fiscalitat dual, preus, salaris.
Profitability, tourist density, environmental balance, dual taxation, prices, wages.
