Revision as of 16:35, 4 November 2024 (view source) Mmanrique (talk | contribs) (Created page with " {| |- | 77px | 600px |} ==Comportament d...")	Revision as of 16:37, 4 November 2024 (view source) Mmanrique (talk | contribs) m (Mmanrique moved page Draft Manrique 630810613 to Review 502269547013) Newer edit →
(No difference)

---

Revision as of 16:37, 4 November 2024

Comportament de l’inversor privat segons la conjuntura econòmica. Criptomonedes, especulació o inversió?

Índex

1. Introducció 2

2. Fets rellevants, cronograma 3

3. Coneixent el bitcoin 4

4. Indicadors de la conjuntura econòmica (Espanya, Europa) 5

4.1. Producte Interior Brut (PIB) 7

4.2. Inflació 8

4.3. Taxa atur 9

4.4. Tipus d’interès de referència (EURIBOR) 10

4.5. Relació entre les dades 11

5. Fonts d’inversions 12

5.1. Mercat de valors 12

5.2. Mercat de divises 13

5.3. Deute públic 14

5.4. Futurs, Or 15

5.5. Relació entre les dades 15

6. Situació econòmica i tendència de les inversions 16

6.1. Relació de les magnituds econòmiques amb les inversions de baix i alt risc 16

7. Els ODS i les criptomònades 18

8. Conclusions 19

Bibliografia

1. INTRODUCCIÓ

En aquest article es busca identificar una relació entre la conjuntura econòmica a nivell nacional i les inversions en les monedes digitals, considerades d’alt risc per la seva alta volatilitat, i per que es tracta d’un producte en creixement que encara no ha arribat a la maduresa. Es vol donar resposta a la pregunta:

• Quins són els factors que produeixen una major predisposició a la inversió en criptomonedes?

Amb la finalitat de mantenir una visió més global, s’ha procedit a analitzar els principals indicadors de la conjuntura econòmica d’aquest segle, buscant una possible relació amb les inversions en monedes digitals utilitzant el Bitcoin com a criptomoneda de referència.

També es vol identificar el perill que poden comportar aquestes inversions en l’economia real, així com, el seu impacte en el medi ambient degut a la gran quantitat d’energia elèctrica que requereix la mineria de dades, sorgint dues noves preguntes:

• Són sostenibles, des del punt de vista de l’objectiu d’emissions zero, les inversions en criptomonedes?

• La inversió en criptomonedes és el futur o una moda passatgera que contribuirà a una major distribució desigual de la riquesa?

Paraules claus:

Sostenibilitat, criptomonedes, conjuntura econòmica, risc, inversions, especulació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible:

ODS 1 Fi de la pobresa , ODS 7 Energia assequible i no contaminant i ODS 12 Producció i consum responsable, ODS 13 Acció per el clima (inclou emissions zero).

2. FETS RELLEVANTS, CRONOGRAMA

Una dada important a tenir en compte, per veure com actuen les inversions i els diferents indicadors de la conjuntura econòmica, és buscar quines han estat les principals crisis econòmiques d’aquest segle:

• Crisis Financera: S’origina en Estats Units. En el període del 2000 al 2007 es dupliquen els preus dels habitatges i es realitzen hipoteques d’alt risc. Amb la caiguda de Lehman Brothers s’inicia la crisis bancaria internacional que traspassa a la economia real al 2008.

• Crisis de la Covid19: Les restriccions de mobilitat durant el període 2019-2021, a causa de la pandèmia de la Covid19, provoca un impacte negatiu en molts sectors, encara que, d’altres com les empreses tecnològiques i de la salut van resultar beneficiades.

• Crisis energètica: A meitats del 2021 hi ha un alt augment dels preus de les energies a causa de la reducció en la producció durant la Covid19, la Guerra d’Ucraïna, diferents polítiques dins de la Eurozona respecte a l’increment dels preus de les energies, i polítiques monetàries contradictòries entre el Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels EUA.

En el següent cronograma es mostra de forma gràfica en la línia del temps les diferents crisis des de 2000 fins a 2023:

Gràfic 1 Font: Elaboració pròpia

3. CONEIXENT EL BITCOIN

Abans d’analitzar les inversions en monedes criptogràfiques, concretament en el Bitcoin, es fa una breu explicació de què és i el seu origen amb la finalitat d’aportar context dintre del present article.

El concepte de “moneda criptogràfica” va ser descrit per primera vegada en 1998 per Wei Dai, un enginyer informàtic i criptogràfic, que proposava la idea d’un nou tipus d’unitat monetària que utilitzés la criptografia com a mitjà per controlar la seva creació i les seves transaccions, però no és fins 2009 que surt la primera especificació del protocol Bitcoin per Satoshi Nakamoto (pseudònim de una o varies persones), i comença la seva circulació al gener de 2009 amb un valor de 0,00076 dòlars. Podem veure el preu mig anual des de la seva creació en la taula número 1.

Any	Preu mig Bitcoin en euros	Any	Preu mig Bitcoin en euros
2009	0,0007 €	2017	3.530,2800 €
2010	0,0700 €	2018	6.392,7100 €
2011	4,7200 €	2019	6.410,8500 €
2012	10,5000 €	2020	10.025,3700 €
2013	112,4500 €	2021(*)	40.425,8200 €
2014	472,6000 €	2022	27.113,1500 €
2015	244,7500 €	2023	25.320,9000 €
2016	510,1500 €

Taula 1.

Font: Elaboració pròpia (dades: www.coingecko.com)

(*) Al 2021 diversos ‘tweets’ del CEO de Tesla afecten primer positivament la seva cotització per posteriorment provocar una forta contracció del seu valor.

El Bitcoin és una xarxa consensuada que permet un nou sistema de pagament i una moneda completament digital, sent la primera xarxa peer-to-peer (entre iguals) de pagament descentralitzat impulsada pels seus usuaris, sense cap autoritat central o intermediari, és a dir, sense la necessitat de cap banc o institució central que la supervisi. Aquesta moneda digital està basada en la tecnologia blockchain.

El Bitcoin ha agafat gran rellevància i s’ha convertit en la criptomònada per excel·lència, abandonant el seu primer objectiu, sevir de mitja de transacció de diner sense intermediari, a convertir-se en un actiu d’inversió. Per aquest motiu és rellevant el consell que dona la mateixa pàgina oficial d’aquesta moneda digital, on s’adverteix de que el seu preu és molt volàtil i que encara és una moneda experimental que esta en desenvolupament actiu.

En la pàgina web oficial del Bitcoin “bitcoin.org” hi ha informació referent a què és, el seu origen, consells per al seu ús, i advertències sobre aquesta criptomoneda.

4. INDICADORS DE LA CONJUNTURA ECONÒMICA (ESPANYA, EUROPA)

La finalitat d’aquest treball es analitzar si el Bitcoin és utilitzat com a escapada quan la resta d’inversions tenen un baix rendiment, buscant en operacions d’alt risc una major rendibilitat, o si simplement és una nova tendència impulsada pels influencers a l’Internet, que fan ballar el preu al seu propi interes, tal i com va fer Elon Musk, CEO de Tesla, amb els seus anuncis a Twitter sobre les criptomonedes Dogecoin i Bitcoin.

En la imatge número 1 es pot observar com al 2021, amb l’anunci de Musk de que s’acceptava el Bitcoin en la compra de cotxes de la marca Tesla, i de que havia tingut grans beneficis invertint en aquesta moneda, fa créixer el seu valor fins que, pocs mesos després, anuncia que no accepta més Bitcoin pel seu alt consum d’energia i efecte negatiu sobre el medi ambient, provocant una caiguda en la seva cotització.

Efectes tweets del CEO de Teslas en la cotització del Bitcoin

Imatge1 Font: Google Finance

Aquest article analitza quin efecte tenen els influencers i quin efecte té la conjuntura econòmica, analitzant diferents indicadors per observar si hi ha un comportament racional d’inversió, o si els inversors només segueixen el que diuen els “suposats especialistes” que es poden trobar en les diferents xarxes socials.

Des del punt de vista econòmic, el Bitcoin surt al mercat al 2009 en mig d’una crisis financera, sent un producte molt nou i poc conegut. La moneda té un comportament moderat aquells primers anys, abans de la COVID, però la pandèmia confina a gran part de la població als seus domicilis, provocant un major consum dels serveis digitals, entre ells una major participació en xarxes socials. És llavors que el Bitcoin experimenta un creixement important.

Durant la crisi pel SARS-CoV-2 té un important creixement en variació del valor però no en unitats monetàries. Durant la pandèmia aquesta idea es comparteix més en les xarxes socials i capta més inversors, que veuen el seu creixement desmesurat. També neixen gran quantitat de monedes digitals alternatives fins que el valor del Bitcoin cau al 2022, tot i que encara per damunt dels nivells del 2020.

Es planteja la qüestió: És el fet d’estar més hores de l’habitual a internet el que ha causat aquest comportament de la inversió? O ha estat la crisis econòmica provocada per la COVID el que ha impulsat la inversió d’alt risc? O es tracta només d’una “moda”? O tenim un sector de la població adepta al joc i a les inversions en criptomonedes, com si d’un joc d’atzar es tractes?

Conjuntura econòmica segle 21 i cotització del Bitcoin

Gràfic 1. Font: Elaboració pròpia (dades: www.coingecko.com)

Encara no hi ha prou dades per poder relacionar amb seguretat èpoques de crisis econòmiques amb la tendència d’invertir més o menys en Bitcoin. Sembla que la crisis econòmica de la COVID19 impulsa la seva cotització, però la crisis energètica no juga al seu favor. Les ultimes dades a novembre de 2024 són que ha tornat a tenir un creixement fins a 63mil euros, ha tornat a repuntar superant el seu màxim (10 de novembre de 2021) de 60mil euros, en una situació que podem considerar de recuperació de la crisis energètica però amb fronts bèl·lics importants oberts com són la Guerra en Ucraïna i el conflicte a Orient Mitjà.

En els següents punts s’analitzen els principals indicadors de la conjectura econòmica, com són els Producte Interior Brut, tant nacional com de la zona euro; la inflació a través del IPC general harmonitzat; la taxa d’atur i el tipus d’interès de l’EURIBOR a dotze mesos.

4.1. Producte Interior Brut (PIB)

Producte Interior Brut i cotització del Bitcoin.

Gràfic 2. Font: Elaboració pròpia (dades: https://datosmacro.expansion.com)

En aquest gràfic no s’aprecia cap correlació directa entre el PIB i el preu del Bitcoin. Tot i que el PIB augment just després d’una repuntada forta de la moneda, podem assumir que no es causat per aquesta, sinó que es tracta d’un efecte de la finalització de les restriccions de mobilitat per la COVID, l’increment del preu de l’energia a causa del conflicte bèl·lic i l’augment en la demanda energètica per part de les indústries que tot just tornen a produir, i de la repercussió del cost de l’energia en els preus dels bens i serveis.

Tot i això, podem trobar una relació dèbil si considerem que es pot atribuir part del creixement dels preus de la electricitat a la mineria de dades i a l’increment de transaccions que implica l’ús d’una unitat monetària virtual. El gran consum d’energia que necessita la mineria de les criptomonedes pot contribuir en una major escassetat d’un bé tant apreciat com és l’energia elèctrica, que s’ha sumat als problemes de subministrament de gas a causa de la Guerra a Ucraïna.

4.2. Inflació.

IPC (%) i cotització Bitcoin

Gràfic 3. Font: Elaboració pròpia (font dades CNMV)

En el gràfic número 3, observem un encariment important dels preus de consum just després de la COVID i el repunt de les Bitcoin. Sembla aparent que la crisis energètica posterior a la crisis del SARS-CoV-2 és la causant d’aquest increment dels preus. Però no és un sol factor el que ha provocat aquesta situació sinó diversos, com són:

• L’increment de la demanda (en aquest cas si que poden tenir un efecte les criptomonedes, a l’incrementar el consum d’energia sense proveir de cap bé ni servei).

• Les polítiques d’energia renovable. Es vol accelerar la transacció més ràpid del que les noves energies renovables poden subministrar, creant un dèficit energètic.

• Tancament de plantes d’energia tradicional quan l’energia que es deixa de produir encara no es pot absorbir per les energies renovables.

• Els problemes de subministrament de gas des de Rússia.

• L’especulació en el mercats energètics.

4.3. Taxa atur.

Taxa d’atur i cotització del Bitcoin.

Gràfic 4. Font: Elaboració pròpia (font dades CNMV)

No s’observa cap correlació directa entre les inversions del Bitcoin i la taxa d’atur, encara que es podria desvelar en els següents anys. Com es pot veure en la crisis financera, la taxa d’atur va tenir el seu punt àlgid cap al final de la crisi, això es degut a que la taxa d’atur té un efecte retardat. Tenint això en compte, i considerant que la crisis energètica encara no ha finalitzat, és possible que s’hi estudiï un creixement durant el 2024 i 2025, tot depenent de si les polítiques que s’estan portant a terme actualment, la baixada del tipus d’interès, i les accions per revertir la dependència en el gas rus, aconsegueixen minimitzar l’impacte d’aquesta crisis.

Encara que no hi hagi una correlació directa, podríem assumir una relació entre l’augment del consum de l’energia derivat de la mineria de dades i l’augment en el preu de l’energia, que portaria a un augment en el preu de bens i serveis derivat de l’augment en els costos fixos de producció, i que per tant podria incrementar la taxa d’atur a través del decreixement en la demanda.

4.4. Tipus d’interès de referència (EURIBOR)

Evolució tipus interés EURIBOR a 12 mesos i cotització del Bitcoin

Gràfic 5. Font: Elaboració pròpia (font BCE)

L’EURIBOR a 12 mesos a novembre de 2024 esta al 4,02%, superior al 2023, però inferior als mesos anteriors degut a un canvi en la política monetària, on s’ha practicat una important pujada del 2022 a principis del 2024 dels EURIBOR per parar la inflació. La inflació s’ha reduït, però el consum també s’ha aturat, preocupant per la seva possible repercussió en un augment de la taxa d’atur, que portaria a més persones cobrant el subsidi de l’atur amb el conseqüent increment de la despesa pública. Es per aquest motiu que es vol reactivar el consum amb una política de baixada de tipus d’interès.

Referent al Bitcoin, sembla que el tipus d’interès negatiu fa que els inversors cerquin fonts alternatives, sent les criptomonedes una d’elles. Certament es pot apreciar una tendència inversa entre el tipus d’interès EURIBOR i el Bitcoin.

4.5. Relació entre les dades.

En un primer anàlisis sembla que l’economia real no està afectant a les criptomonedes, en canvi, les criptomonedes sí afecten de forma indirecta l’economia mundial, provocant un encariment dels preus i repercutint en un empobriment de la població a nivell general.

La pregunta ara és: com afecten les monedes criptogràfiques a l’economia real? Pot ser degut a un efecte domino causat pel seu gran consum d’energia elèctrica. Si es consumeix una gran quantitat d’energia per la mineria de dades, aquesta energia no està disponible ni per les empreses ni per als consumidors a les seves llars, una menor energia disponible al mercat fa que el preu d’aquesta incrementi (hi ha més factors que han fet incrementar el preu de l’energia, però la llei de l’oferta i la demanda té un gran impacte). L’increment en el preu de l’energia, no té només repercussió en la factura de la llum de les llars, sinó també en la factura de la llum de les empreses que es reflecteix en el cost dels productes i servies. Si el producte o servei també s’encareix, el preu dels productes que disposen d’aquests també, provocant un important increment de la inflació. Alts augments d’aquesta fa que el poder adquisitiu de les famílies minori i per tant el seu consum, repercutint en una menor demanda de productes i serveis que finalment repercuteix en les empreses, les quals poder procedir amb una reducció en l’estructura de personal infrautilitzat.

Al final, l’especulació d’un pocs genera un efecte negatiu en tota la població.

5. FONTS D’INVERSIONS

Fins ara, no s’ha trobat que l’economia estigui afectant directament a les decisions d’inversió, però es possible que el rendiment de la resta d’inversions tradicionals si que afecti a les inversions en altres actius no tradicionals. Analitzem-les.

5.1. Mercat de valors.

Principals index de mercats versus cotització de les Bitcoins.

Gràfic 6. Font: Elaboració pròpia (font dades CNMV)

En general, els principals índex borsaris del món segueixen una tendència similar, alguns amb pics més pronunciats que d’altres, però segueixen la mateixa tendència independentment del Bitcoin.

El més lògic és pensar que un inversor ben assessorat tingui una cartera d’actius diversa i per tant, pot ser que també tingui criptomonedes com inversions d’alt risc i alt rendiment, però les criptomonedes no segueixen cap tendència, el qual indica que no formen part d’aquesta cartera tradicional. Això planteja la qüestió del perfil de l’inversor en criptomonedes

Tradicionalment es treballa amb gestors de carteres (intermediari), però la filosofia de les criptomonedes sembla ser que tot el contrari: “que no hi hagi cap intermediari”. Es pot considerar llavors, que el perfil del inversor tradicional i el inversor en criptomoneda són totalment oposats. Això no exclou que inversors tradicionals no estiguin també provant les criptomonedes com alternativa, sobretot després de la gran bombolla del 2021 on semblava que tothom s’hagués de fer ric invertint en aquest cripto actiu.

5.2. Mercat de Divises.

Valor del canvi del Dòlar en Euros i cotització del Bitcoin

Gràfic 7. Font: Elaboració pròpia (font dades Banco de España)

Les inversions en divises existeixen des de temps remots, podent considerar actualment la cotització de les monedes criptogràfiques com el mercat de les “criptodivises” i preguntar-nos si aquest mercat ha arribat per consolidar-se.

En aquest article s’ha seleccionat el Dòlar, divisa de referència comparable al Bitcoin en el món de les “criptodivises”, per analitzar la seva cotització versus l’Euro en comparació a la cotització de les Bitcoins.

Al gràfic 7 es pot concloure que la cotització del canvi del dòlar versus l’euro no te grans fluctuacions, a la vegada que es pot afirmar que les polítiques internacionals tenen un gran efecte sobre aquesta cotització, i cap efecte sobre la cotització de les criptomonedes.

5.3. Deute públic.

Deuté públic espanyol i cotització del Bitcoin.

Gràfic 8. Font: Elaboració pròpia (font dades Banco de España)

Per l’elaboració del gràfic 8 s’ha tingut en compte el tipus d’interès mig anual en conjunt de les Lletres del Tresor a 12 mesos, els Bons i Obligacions de l’Estat a 3 anys, els Bons i Obligacions de l’Estat a 5 anys, els Bons i Obligacions de l’Estat a 10 anys, els Bons i Obligacions de l’Estat a 15 anys, i els Bons i Obligacions de l’Estat a 30 anys.

El tipus d’interès mig dels diferents productes de deute públic ha anat fluctuant obtenint els valors més baixos durant el període de la COVID, tornant a millorar el seu rendiment posteriorment, però encara lluny dels seus valors més alts durant el segle XXI.

No es pot dir que hi hagi una correlació entre el comportament del deute públic i el Bitcoin. Segueixen tendències totalment diferents.

5.4. Futurs, Or.

Cotització dels futurs en or i cotització del Bitcoin

Gràfic 9. Font: Elaboració pròpia (dades CNMV)

Veiem que l’or compleix el seu paper de ser un actiu refugi que s’incrementa en èpoques d’incertesa econòmica o inestabilitat en el mercat. Són les èpoques de crisis on incrementa el seu valor, mentre que el Bitcoin no sembla anar relacionat amb el comportament d’aquest actiu refugi, tot el contrari, podem considerar el Bitcoin com l’antagònic d’un actiu refugi.

5.5. Relació entre les dades

En aquest apartat no es troba cap correlació entre les decisions d’invertir en Bitcoin o en altres actius d’inversió. Pel contrari, sembla que són inversos amb perfils totalment oposats els inversors tradicionals i els que inverteixen en Bitcoin, que semblen ser persones individuals seguint el principi peer-to-peer.

6. SITUACIÓ ECONÒMICA I TENDÈNCIA DE LES INVERSIONS

6.1. Relació de les magnituds econòmiques amb les inversions de baix i alt risc.

Arribat a aquest punt sembla ser que els inversors de Bitcoin, extensible a la resta de monedes criptogràfiques, no segueixen cap criteri sobre l’economia global ni el rendiment de la resta d’actius. Estem davant el que sembla ser un nou perfil, un nou paradigma. Aquest nou inversor sembla tenir una mitjana d’edat més baixa que la de l’inversor tradicional, tractant-se principalment de persones joves habituades a tenir una doble vida, la real i la virtual, habituades a seguir una sèrie de persones sense una visió crítica del que diuen. El temps dirà si aquests nous inversors són el futur o si la inversió en criptomonedes es només una “moda”.

Els Bitcoin han experimentat un gran creixement, seguit d’una important davallada i posterior recuperació tres anys després de l’inici de la caiguda de la seva cotització al 2021, però això no vol dir que molta gent no s’hagi arruïnat. Per tal de que la cotització augmenti, algú ha d’haver comprat a un preu baix i algú altre a un preu alt. Només ha guanyat qui ha comprat a un preu baix i ha venut quan el preu era superior al que ho va comprar, però molta gent ha perdut diners. Aquest article no treballa el tema de totes les estafes sorgides a causa de la gran quantitat de gent que es va animar a provar aquesta nova inversió sense previs coneixements en el sector, però en la discussió també s’han de tenir en compte la gran quantitat de diner negre que opera a través d’aquestes monedes per moure diners de forma anònima, o el gran nombre d’estafes piramidals relacionades amb les criptomonedes, i és que s’ha de ser cautelós amb les plataformes o monedes en les que s’inverteix, una cautela que l’inversor que analitzem sembla no demostrar.

Analitzant tota aquesta informació, sembla que el que marca la tendència de la cotització del Bitcoin són les publicacions dels influencers. L’exemple més clar és el d’Elon Musk, que va fer pujar i baixar de forma desmesurada el valor de les Bitcoin en pocs mesos a través dels seus ‘tweets’ al 2021. També hem de sumar les noticies de que han incrementat els jocs en apostes online, ja que és possible que hi hagi una relació més estreta entre el Bitcoin i les apostes online que no pas amb l’economia real o el rendiment d’altres inversions.

Referent a aquest últim tòpic, diferents estudis estan alertant de la preocupació degut a l’increment en la participació dels joves en el joc d’atzar online. Segons una nota de premsa de La Moncloa, publicada en 20 d’octubre de 2023 (https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/consumo/Paginas/2023/201023-garzon-jovenes-apuestas-online.aspx), s’anuncia un perfil molt preocupant de joves cada cops més addictes al joc i al joc online. L’article diu “nos preocupa la población más vulnerable. Y la franja de 18 a 25 años es especialmente vulnerable. Es una generación que ha sufrido el impacto de varias crisis económicas, que está desarrollando su propia identidad y cuyos problemas en esas etapas primarias de la vida se pueden agravar o desplegar en la edad adulta", ha expuesto el ministro de Consumo en funciones.

Los problemas con el juego o trastornos también tienen mayor incidencia, a todas las edades, en el entorno online. Por ejemplo, de los jugadores que afirman apostar en loterías de manera presencial, sólo un 1,5% muestra síntomas de problemas con el juego frente al 24,5% que los tiene como jugador de lotería online instantánea.”

Cal notar que no tots els joves tenen problemes amb el joc, ni busquen enriquir-se de forma ràpida. Actualment tenim una societat cada cop més polaritzada entre els joves i no tant joves, amb un sector de joves altament preparats amb visió critica que fan un correcte ús de les noves tecnologies, però també sembla haver un gruix de la societat amb molta participació en les xarxes socials i que passen molt temps de la seva vida perdut navegant en la web i deixant-se guiar per persones que en cap moment acrediten realment tenir coneixements del que prediquen. Són els joves que han nascut pràcticament amb un mòbil a la mà els més exposat als perills d’internet, per que estan tant habituats i tenen tanta confiança en el seu ús que no perceben el risc, sent un actiu fàcilment manejable per especuladors que sabem com utilitzar les xarxes socials pel seus propis beneficis.

7. ELS ODS I LES CRIPTOMÒNADES.

Amb aquest estudi es detecten diversos punts que situen a les monedes criptogràfiques com no sostenibles. A continuació s’esmenten els Objectius de Desenvolupament Sostenible que afecten les criptomonedes:

• ODS1- Fi de la pobresa i ODS2- Fam zero: L’efecte de l’encariment de les energies a causa de la seva participació en el fort increment de la demanda d’energia, dificulta aconseguir erradicar la pobresa. La pujada del preu de l’energia elèctrica incrementa el nombre de persones que no poden pagar la factura de la llum, però a la vegada, incrementa el preu dels bens de consum, augmentant el nombre de persones que no poden cobrir les seves necessites bàsiques.

• ODS7- Energia assequible i no contaminant: Tornem al mateix punt anterior, i és que l’augment de la demanda d’energia elèctrica necessària per la mineria de dades fa més difícil aconseguir una energia assequible, i que les fonts d’energia no contaminant pugin generar tota la que actualment es necessita.

• ODS8- Producció i consum responsable i ODS 13 Acció pel clima: La mineria de dades per a les criptomonedes estan lluny de ser un consum responsable, si es té en compte també la gran quantitat de casos on s’han trobat connexions il·legals a la xarxa elèctrica per a tal fi.

8. CONCLUSIONS

A l’inici de l’article s’han plantejat un seguit de preguntes a les que ara podem donar resposta:

• Quins són els factors que produeixen una major predisposició a la inversió en criptomonedes?

No s’ha trobat una relació entre l’economia real ni de les inversions en altres actius i les decisions d’inversió en criptomonedes, però sí un possible efecte negatiu del gran volum de moviment de les monedes criptogràfiques a l’economia real, on el seu impacte en l’augment de la demanda d’energia elèctrica, que en molts casos són connexions il·legals, provoquen un augment en el preu d’aquest subministrament, repercutint amb un efecte domino en el increment de la resta de preus i serveis.

El factor que sí produeix una major predisposició a invertir en Bitcoin és un perfil d’inversors més aviat joves, afectats per un seguit de crisis econòmiques, que busquen enriquir-se ràpidament seguint els consell de fons no confiables. Aquest nou perfil d’inversor pot tenir un cert solapament amb el sector en creixement de joves addictes al joc online.

• Són sostenibles, des del punt de l’objectiu d’emissions zero, les inversions en criptomonedes?

El Bitcoin en la seva idea original pot ser sostenible: redueix el nombre d’intermediaris i, per tant, redueix el volum de transaccions agilitzant les transferències monetàries. Però això funcionaria només si el seu ús es limités al peer-to-peer per a fer transaccions entre dos particulars. En el moment en que la criptomoneda es converteix en un actiu d’inversió totalment especulatiu, les transaccions es multipliquen consumint una energia que no dona cap valor a l’economia real, només a aquells que influencien en les decisions dels demès per al seu benefici, repercutint al final en que uns pocs s’enriqueixen a costa dels altres. Habitualment són els que menys tenen els que perden els seus pocs estalvis, això pensant, que no hagés persones invertint diners prestats d’entitats financeres amb préstecs personals, situació que encara agreujaria més el problema.

• Les inversió en criptomonedes són el futur o una moda passatgera que afectarà a una major distribució desigual de la riquesa?

Des del punt de vista de l’autora d’aquest article, no són el futur, sinó una bombolla que encara no ha esclatat, pot ser quan els canvis que s’estan portant a les escoles per educar a la nova generació front a l’ús d’internet doni el seu fruit i gran part dels internautes tinguin una visió més critica. La criptomoneda és un codi xifrat, que té valor només mentre algú ho vulgui pagar, però per ha de ser convertit en curs legal per tal de poder-les utilitzar en l’economia real.

Molts partidaris del Bitcoin diuen que és la moneda del futur, però qui vol una moneda de curs legal a través de la qual cobra la seva nomina i ompli la seva nevera que tingui les fluctuacions que tenen les criptomonedes? Es necessita una moneda estable per que sigui acceptada en l’economia real.

Per finalitzar es dona resposta a la pregunta del títol de l’article:

• Criptomonedes, especulació o inversió?

Després del anàlisis de les dades i de les respostes a les preguntes anteriors es pot confirmar que es tracta d’especulació, on uns pocs estan enriquint-se molt a costa de les persones que veuen aquesta inversió com una escapada a la seva situació econòmica actual, pensant que es faran rics gracies a les monedes criptogràfiques.

Es vol concloure amb una reflexió de l’autora de l’article, que veu preocupant el mal ús de les noves tecnologies que s’està fent, i és que cada cop hi ha més noticies negatives sobre l’ús d’internet, on el problema realment està en que no hi ha una educació de com s’han d’utilitzar, ni una educació financera, i així és produeix la paradoxa de que en la era de la informació i hagi cada cop més gent desinformada.

Bibliografia i webgrafia

• https://www.bbc.com/mundo/noticias-53303499, 03/05/24 10:39h, Las 14 recesiones de los últimos 150 años (y por qué la del coronavirus sería la cuarta peor) BBC News Mundo, 7 de juliol de 2020

• https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/

• Brun X. [Xavier], Larraga P. [Pablo], Moya M. [Miriam] (2010). Cómo interpretar la información económica. Profit Editorial

• https://datosmacro.expansion.com

• https://www.cnmv.es/Portal/publicaciones/Informes.aspx (informes 1997 a 2023)

• https://www.cepsa.com/es/planet-energy/innovacion-sostenible/el-alto-precio-energetico-de-las-criptomonedas

• https://es.finance.yahoo.com/quote/URTH/performance/?guccounter=1&guce_referrer=aHR0cHM6Ly93d3cuZ29vZ2xlLmNvbS8&guce_referrer_sig=AQAAAMROkgM-BXRh2YQZmDIkUtnSUH0EVDvp1C9wcFPk95rF3-0vVardoDpCHe2M9r2sG8T2eeaIMd1GQKTa0QGypwf3KHbqe5eJAkn7BkbF2VQxY754F2ylPAOgd1AXp9g1u_32YL896fazjQIPYItpsZE12kYVHqhfzOwIgGA_EAGz

• https://www.coingecko.com/es/monedas/bitcoin/historical_data?start=2023

• https://bitcoin.org

• https://www.bde.es/webbe/es/estadisticas/recursos/descargas-completas.html

• https://www.bbc.com/mundo/noticias-57096818 noticia “Bitcoin y Elon Musk: el CEO de Tesla anuncia que ya no aceptarán la criptomoneda y esta sufre una fuerte caída” 13 maig 2021

• https://es.cointelegraph.com/news/bitcoin-s-musk-effect-research-shows-how-elon-moves-cryptocurrency-prices

• https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/consumo/Paginas/2023/201023-garzon-jovenes-apuestas-online.aspx