Teletreball i Mobilitat Quotidiana: Tendències Recents i Efectes Socioambientals a la Província de Barcelona


== Abstract ==

<p>Fins a la primavera de 2020 el teletreball era poc freq&uuml;ent a Catalunya, tot i ser &nbsp;tecnol&ograve;gicament factible. Malgrat les recomanacions des de les pol&iacute;tiques de conciliaci&oacute; laboral i de reducci&oacute; de les externalitats ambientals dels despla&ccedil;aments per treball, no va ser fins a la irrupci&oacute; de la pand&egrave;mia per covid-19 que aquesta modalitat pass&agrave; a esdevenir habitual en determinats entorns laborals. Mentre que el 2019 el 2% de la poblaci&oacute; ocupada de l&rsquo;&agrave;mbit metropolit&agrave; de Barcelona teletreballava en dia feiner, un any m&eacute;s tard s&rsquo;arribava al 17%. Despr&eacute;s de superar la crisi del coronavirus, el teletreball s&rsquo;ha estabilitzat al voltant del 10%.</p>

<p>Des del punt de vista de pol&iacute;tiques que busquen reduir els impactes socioambientals de la mobilitat per feina, &eacute;s crucial con&egrave;ixer l&rsquo;impacte que el teletreball t&eacute; sobre els h&agrave;bits de mobilitat quotidiana i sobre les emissions contaminants globals i locals. Cal considerar que els despla&ccedil;aments laborals s&oacute;n els que comporten externalitats ambientals m&eacute;s elevades, at&egrave;s un major &uacute;s del vehicle privat i unes dist&agrave;ncies recorregudes superiors als de la resta la mobilitat en dia feiner. En aquest context, l&rsquo;objectiu de l&rsquo;estudi &eacute;s la penetraci&oacute; del teletreball i el seu impacte en la mobilitat de la poblaci&oacute; a l&rsquo;&agrave;mbit de l&rsquo;&agrave;rea metropolitana de Barcelona durant l&rsquo;any 2023, aix&iacute; com estimar els potencials beneficis ambientals derivats dels canvis en els consums d&rsquo;energia, l&rsquo;estalvi d&rsquo;emissions de di&ograve;xid de carboni i altres contaminants locals.</p>

<p>La principal font de dades &eacute;s l&rsquo;Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) 2022, que permet analitzar els patrons de despla&ccedil;ament de les persones teletreballadores respecte de les persones que no teletreballen segons els diverses variables de mobilitat i de caracter&iacute;stiques sociodemogr&agrave;fiques (modes de transport, dist&agrave;ncies, temps diaris dedicats a la mobilitat, sexe i edat, nivell de renda, etc.) i observar les difer&egrave;ncies en relaci&oacute; amb les externalitats ambientals.</p>

<p>Els resultats mostren que la persones que teletreballen algun dia a la setmana presenten una quota modal dels despla&ccedil;aments a peu lleugerament superior a les que no teletreballen mai. Tamb&eacute; presenten quotes inferiors en transport p&uacute;blic i en vehicle privat, i augmenten els despla&ccedil;aments al municipi de resid&egrave;ncia per l&rsquo;efecte dels dies que s&iacute; que es fa teletreball. Aquestes xifres s&rsquo;accentuen els dies que es fa treball remot, amb unes quotes d&rsquo;autocontenci&oacute; municipal i d&rsquo;&uacute;s dels modes actius encara m&eacute;s elevades. Des del punt de vista del temps persona, els dies de teletreball es guanya al voltant de mitja hora di&agrave;ria de temps lliure o per a desenvolupar altres activitats personals. Si s&rsquo;observen les jornades presencials de les persones que tenen teletreballen algun dia a la setmana, s&rsquo;observa un patr&oacute; de viatge molt similar tant en termes de repartiment modal, autocontenci&oacute; i dist&agrave;ncies al de les persones que no teletreballen mai. Els canvis en els patrons de mobilitat derivades de la pr&agrave;ctica del teletreball contribueix a reduir les emissions de gasos d&rsquo;efecte hivernacle i de contaminants locals de la mobilitat quotidiana de la poblaci&oacute; activa ocupada.</p>



== Full document ==
<pdf>Media:Draft_Perez Sans_883892335-5008-document.pdf</pdf>