Abstract

Over the years, the evolution of the air transport sector has determined important changes in the tourism industry. One of the consequences of the liberalization of air transport has been the development of the “hub-and-spoke” system, used by traditional airlines in order to be more efficient in a highly competitive environment. As air traffic significantly developed worldwide, “hubs” became highly connected places concentrating an increasing number of transit passengers. At the same time, the liberalization of the airline industry has stimulated both airline and airport competition, therefore, vertical partnerships have become an interesting option for airlines, as well as airports. Moreover, considering that transiting traffic represents a potential tourism market, tourism organizations have also started to get involved in the process. “Stopover tourism” is a new type of tourism based on the partnership between airlines, airports and tourism organizations, with the purpose to turn transiting passengers into stayover tourists. This paper focuses on building a better understanding of how “stopover tourism” type programs can enhance tourism development, identifying the characteristics of this form of tourism and the measures that need to be taken by the authorities in order to encourage its development and investigates the possibility of implementing it in Romania. In order to achieve these objectives, the research was conducted using analysis of secondary data included in several scientific journals and publication, as well as primary data collection, through qualitative research, having as interviewees, experts from the airline industry and from tourism organizations in Romania. Document type: Article

Abstract

Les entitats de caire no lucratiu no acostumen a disposar de professionals especialitzats de l’àmbit econòmic i financer generant una manca de control significatiu sobre aquesta àrea. Aquest desconeixement sobre la gestió econòmica, comptable i fiscal comporta un efecte directe sobre la resta de l’organització i provoca que les dades obtingudes no estiguin prou analitzades. D’una banda, aquesta situació fa que la seva utilitat sigui limitada però, de l’altra, i encara més rellevant, els òrgans directius no poden avançar-se a resoldre a temps possibles problemàtiques. Sumat en aquesta falta de desenvolupament dels entorns de gestió econòmica i financera, les entitats han hagut d’afrontar un augment molt significatiu del nombre de requeriments i normatives legals. Aquests fets justifiquen la necessitat de treballar exhaustivament en la professionalització tant a nivell intern com extern en els àmbits comptables, fiscals, laborals, administratius, legals i d’auditoria.

Aquest va ser l’interès pel qual va néixer la tesi doctoral defensada aquest any 2024 sota el títol “Transparència i obligacions econòmiques, comptables i fiscals de les entitats culturals no lucratives a Catalunya”. Amb un mapeig de 2.400 ens, la recerca ha analitzat 383 qüestionaris i portals de transparència (un 15,96%), 129 informes d’auditoria (un 5,38%) i 16 entrevistes semiestructurades més 4 de tancament a especialistes en diverses matèries de l’àmbit cultural vinculats a organitzacions sense ànim de lucre. A les conclusions de la tesi esmentada es presenta aquesta necessitat de professionalització dels ens de caire no lucratiu i és una de les futures línies d’actuació a desenvolupar de forma més immediata. Com a resum, a continuació s’esmenten alguns dels principals resultats obtinguts en el treball de camp portat a terme en aquesta recerca.

L’obtenció de la informació de tipus comptable i quina és la gestió que en fan aquestes organitzacions són uns dels objectius específics treballats en aquesta tesi doctoral. Les entitats sense afany de lucre catalanes, en particular les culturals, presenten que, malgrat que les dades comptables disposen d’un cert grau de periodicitat i de fiabilitat, els càrrecs directius d’aquests ens haurien d’optimitzar la utilització d’instruments de gestió com, també, incrementar els períodes de revisió dels principals indicadors i el seguiment dels resultats econòmics. La recerca presenta que la transparència és un dels grans reptes dels òrgans de govern derivat d’una aplicació de la normativa actual certament deficient, en general per una manca de coneixement de la seva complexitat. Així mateix, aquesta millora servirà per a la difusió de les activitats que porten a terme i, principalment, treballar en la necessitat d’augmentar la credibilitat sobre quina és la gestió dels recursos, la majoria de caire públic. Tampoc destaquen per una elevada utilització d’indicadors de gestió perdent una informació essencial per a l’anàlisi estratègica del seu equip directiu. Aquestes són algunes de les principals conclusions extretes en la recerca presentada i en les que cal aprofundir gràcies a l’existència dels professionals de l’àmbit econòmic i financer.