Salari mínim, productivitat i mercat de treball - Comunicació breu

Salari mínim, productivitat i mercat de treball

Autora: Montserrat Cerqueda Serrando, degana del l’Il·lustríssim Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida.

Nom de l’eix: 4. El capital humà i el futur del treball. Salari mínim.

Justificació paper: El salari mínim interprofessional (SMI) ha augmentat un 54% en els darrers sis anys. Ha passat de 736 € l’any 2018 als 1.134 € l’any 2024. Una mesura que, segons els registres, afectarà a més de 2,5 milions de persones d’arreu del territori.

Un increment com aquest ens hauria de fer pensar en si s’han fet bé les coses durant la darrera dècada i si aquestes pujades actuals són proporcionals a l’augment productiu que estan tenint les empreses. Augmentar l’SMI no vol dir, automàticament, que es redueixin els problemes i les incerteses. Aquest increment tan dràstic en tan poc temps pot suposar un greu inconvenient per les empreses i pel mercat de treball.

Com a graduats i graduades socials, i com experts en Dret del Treball i la Seguretat Social, veiem diàriament els problemes als quals s’estan enfrontant les empreses. Tenir una persona treballadora implica uns costos, així que una pujada tan abrupta de l’SMI en un espai tan curt de temps fa que les empreses pateixin i els seus comptes d’explotació es puguin ressentir.

L’objectiu d’aquest paper és poder analitzar l’evolució que ha patit el salari mínim interprofessional a Espanya, a l’hora que es pugui veure com això està afectant el mercat de treball. Com a professional del dret del treball i la seguretat social, aquesta és una matèria que ens afecta directament i necessitem entendre l’evolució i saber què està passant per poder assessorar correctament a les empreses i a les persones treballadores. L’anàlisi també incorporarà la importància de la negociació col·lectiva per arribar a un consens en matèria d’SMI. A tall d’exemple, a la darrera pujada del salari mínim, el Govern central va arribar a un acord amb els sindicats i va deixar de banda la patronal perquè aquesta no acceptava un augment més enllà d’un 3%. Amb aquesta situació es posa de manifest un fracàs de la negociació col·lectiva que s’hauria d’evitar per no implantar una gestió en base a imposicions d’una de les parts.

Resultats i conclusions: El Premi Nobel d’Economia 2021, David Card, ha arribat a afirmar que augmentar el Salari Mínim Interprofessional no afecta pràcticament l’ocupació. El destacat economista canadenc, durant una de les seves conferències, va posar de manifest com el model alemany, d’incrementar l’SMI, no va tenir repercussió directa sobre l’ocupació, ja que el mercat de treball va continuar amb el seu habitual funcionament.

D’altra banda, augmentar l’SMI està molt bé, però s’ha d’acompanyar amb unes condicions i uns llocs de treball que siguin de qualitat, que permetin crear un teixit empresarial productiu i responsable. Només d’aquesta manera les persones treballadores podran tenir un lloc de feina estable i de qualitat, el que acabarà repercutint en una millor productivitat i, per tant, un millor funcionament de les empreses. A més, incrementar el salari mínim té una correlació directa amb un augment del consum i, per tant, una activació de l’economia.

Paper – Comunicació breu

El salari mínim interprofessional (SMI) sempre ha estat tema de debat. Segons la pàgina oficial de La Moncloa (2024), “l’SMI és la quantia retributiva mínima que percep la persona treballadora referida a la jornada legal de treball. Està regulat pel Govern anualment, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i les associacions empresarials més representatives. En aquest salari mínim només es computa la retribució en diners”. És a dir, parlem d’una mesura que serveix per protegir a les persones treballadores.

En aquest sentit, l’SMI, a Espanya, ha augmentat un 54% en els darrers sis anys. Ha passat de 736 € l’any 2018 als 1.134 € l’any 2024. Una mesura que, segons els registres, afectarà a més de 2,5 milions de persones d’arreu del territori. Aquestes pujades tan pronunciades en els darrers anys tenien un triple objectiu. Per una banda, que les persones treballadores puguin disposar d’una remuneració suficient i equitativa per tenir un nivell de vida digne. En segon lloc, situar el salari mínim interprofessional en el 60% del salari mig. I, finalment, garantir la capacitat adquisitiva dels salaris, ja que la inflació posterior a la pandèmia, que ha arribat a estar per sobre del 10%, ha afectat el poder adquisitiu de les persones treballadores.

La realitat és que un increment com aquest ens hauria de fer pensar en si s’han fet bé les coses durant la darrera dècada i si aquestes pujades actuals són proporcionals a l’augment productiu que estan tenint les empreses. Augmentar l’SMI no vol dir, automàticament, que es redueixin els problemes i les incerteses. Aquest increment tan dràstic en tan poc temps pot suposar un greu inconvenient per les empreses i pel mercat de treball.

Com a graduats i graduades socials, i com experts en Dret del Treball i la Seguretat Social, veiem diàriament els problemes als quals s’estan enfrontant les empreses. Tenir una persona treballadora implica uns costos, així que una pujada tan abrupta de l’SMI en un espai tan curt de temps fa que les empreses pateixin i els seus comptes d’explotació es puguin ressentir.

No obstant això, una de les grans preguntes que s’han plantejat al llarg dels anys és si les pujades de l’SMI tenen una relació directa en l’ocupació. Primer de tot, les dades del SEPE analitzades, extretes del Ministeri de Treball i Economia Social (2024), des del mes de desembre de 2018 al mes de desembre de 2023, indiquen que el nombre de persones aturades ha disminuït en 494.841 (3.202.297 aturats el desembre de 2018 i 2.707.456 desocupats el desembre de 2023). Amb aquestes dades, sense entrar a valorar més detalls, podríem assegurar que l’augment del salari mínim interprofessional no ha afectat el mercat de treball, ni l’alenteix ni el dinamitza.

Tot i aquests números que acabo de posar sobre la taula, la realitat del mercat de treball és que l’SMI no és l’únic factor que el pot alterar. Els tipus de contractes que hi ha a cada moment, l’estacionalitat d’algunes feines, els canvis normatius... són moltes variables que s’han de tenir en compte alhora d’analitzar el comportament d’un mercat de treball.

En aquest punt, també estaria bé parlar, mínimament, d’un dels grans problemes que tenim actualment. A les empreses els hi costa molt trobar perfils de persones que s’ajustin a la demanda de llocs de treball. Aquesta problemàtica incideix de manera directa en la productivitat, ja que tampoc es poden contractar a més persones perquè no s’estan trobant.

Adam Smith (1776), un dels grans economistes de la història, reconeixia en el seu llibre, Investigación sobre la naturaleza y causes de la riqueza de las naciones, que els salaris del treball estimulen l’activitat productiva. Segons l’economista escocès, un salari més alt fa que les persones treballadores siguin més actives, diligents i expeditius. Per tant, seguir l’estratègia del Ministeri de Treball i Economia Social d’augmentar el salari mínim no només permetria tenir un nivell de vida digne, sinó que també impulsaria la productivitat de les empreses.

La reflexió d’Adam Smith ens ha de servir com a punt de partida, però tenint en compte la realitat que vivim actualment. No podem obviar que tot i ser un dels grans economistes de la història, aquesta visió és de l’any 1776.

Aterrant aquesta cita d’Adam Smith que comento, el Ministeri d’Indústria i Turisme elabora, de forma mensual, una estadística on recull el nombre total d’empreses que hi ha a Espanya, l’informe Cifras Pyme (2024). Un cop tancat el primer semestre de 2024, a Espanya hi ha 2.947.687 empreses, les quals es distribueixen de la següent manera: 1.603.593 són empreses sense persones assalariades (54,40% del total), 1.135.038 tenen entre 1 i 9 persones treballadores (38,50%), 174.692 compten entre 10 i 49 persones assalariades (5,92%), 28.559 tenen entre 50 i 249 persones treballadores (0,96%) i 5.805 tenen més de 250 persones assalariades (0,19%).

Aquestes dades ens han de servir per adonar-nos de la realitat del nostre país. S’havia d’augmentar el salari mínim interprofessional? I tant que sí, però pot ser no de la manera tan abrupta que s’ha fet. Hem de tenir en compte que per fer aquestes pujades s’ha d’analitzar la realitat de les nostres empreses i les dades diuen que només 7,07% del total de les empreses tenen 10 o més persones assalariades. Segurament, aquestes empreses sí podran fer front a totes les despeses que comporta aquest augment de l’SMI, però també ho és que les microempreses no tenen aquest múscul financer darrere que els permeti pagar més a les persones treballadores amb la mateixa productivitat que hi havia abans de l’increment.

Per descomptat, en tot aquest anàlisi no ens podem oblidar del binomi productivitat-SMI, ja que han de ser dos objectius interrelacionats entre sí i que requereixen un enfoc coordinat. En definitiva, millorar la productivitat pot ajudar a les empreses a absorbir els costos associats a un salari mínim interprofessional més alt. A la vegada, un SMI adequat ens porta a una millor qualitat de vida de les persones treballadores, la qual cosa repercuteix en la seva motivació i rendiment, que sense dubte milloraria l’altra part del binomi, la productivitat. No obstant això, seria interessant que es puguin fer estudis de l’impacte econòmic per sectors, de tal manera que s’analitzin les implicacions que tenen aquests augments de l’SMI de forma tan abrupte.

Veient tota aquesta exposició, queda clar que l’augment del salari mínim interprofessional ha d’anar, necessàriament, lligat a un enfoc bilateral que uneixi les polítiques governamentals i les estratègies empresarials, de tal manera que es pugui millorar la productivitat i fer possible un augment de l’SMI que sigui sostenible en el temps. Per incrementar el rendiment, les empreses han de procurar oferir una formació continua a les persones treballadores i donar els recursos suficients, com pot ser la tecnologia, per millorar l’eficiència laboral, alhora que es milloren també els processos.

Pel que fa al govern, algunes de les mesures que es podrien plantejar és la possibilitat d’oferir subvencions, o incentius fiscals, per ajudar a les empreses a adaptar-se a aquestes pujades, accés a finançament per tal que les PIMES puguin invertir en formació i millorar espais i, d’aquesta manera, aconseguir incrementar la productivitat i compensar l’augment de costos dels salaris. Totes aquestes mesures també s’han d’acompanyar de facilitats per les PIMES en l’àmbit de l’assistència tècnica i consultoria per avançar en els processos i ser més eficients. Tot això ha d’anar acompanyat d’un seguiment continu que permeti avaluar l’impacte de l’SMI i, en conseqüència, aplicar els ajustos necessaris.

D’altra banda, també és interessant recollir les impressions del Banc d’Espanya sobre la pujada de l’SMI i com això afecta al mercat de treball. Aitor Lacuesta, Mario Izquierdo i Sergio Puente (2019) a Un análisis del impacto de la subida del salario mínimo interprofesional en 2017 sobre la probabilidad de perder el empleo, destaquen que, teòricament la pujada del cost laboral derivat de la pujada de l’SMI tendeix a disminuir el treball per part de les empreses. Això sí, aquest increment del salari mínim interprofessional, assenyalen, pot ser una bona eina per augmentar la renda de les famílies amb menors ingressos.

Per comparar, un altre estudi del Banc d’Espanya, en aquest cas sobre Los efectos del salario mínimo interprofesional en el empleo: nueva evidencia para España 2021, de Cristina Barceló, Mario Izquierdo, Aitor Lacuesta, Sergio Puente, Ana Regil i Ernesto Villanueva (2021) recull que l’SMI el que segur que fa és incrementar el cost laboral per les empreses. No obstant, no consideren que aquestes mesuren tinguin un efecte directa sobre el mercat de treball, ja que això depèn de moltes variables i no únicament de l’SMI.

A més de tot el comentat sobre l’SMI i l’impacte sobre el mercat de treball, David Card, el Premi Nobel d’Economia 2021, va afirmar a una entrevista recollida per l’Agència EFE (2023) que augmentar el salari mínim interprofessional no afecta pràcticament l’ocupació. El destacat economista canadenc, durant una de les seves conferències, va posar de manifest com el model alemany, d’incrementar l’SMI, no va tenir repercussió directa sobre l’ocupació, ja que el mercat de treball va continuar amb el seu habitual funcionament.

Com s’ha pogut observar durant tota aquesta exposició de fets, ja fa molt de temps que s’intenta establir una relació directa entre el mercat de treball, la productivitat i el salari mínim interprofessional. Tot i els estudis realitzats, els anys analitzats, les pujades de l’SMI... en cap moment s’ha pogut establir si augmentar l’SMI és perjudicial o beneficiós pel mercat de treball. És per això que la solució sembla relacionar el salari mínim d’una persona treballadora al cost de vida i revisar-lo anualment en funció de l’Índex de Preus de Consum (IPC) que marca realment l’evolució.

Tota aquesta situació ens porta, un cop més, a trobar l’equilibri necessari entre el benestar econòmic de les famílies i la productivitat i competitivitat de les empreses. Fer un increment tant pronunciat en tan poc temps afecta i té conseqüències sobre la competitivitat de les organitzacions, ja que han de trobar la manera d’augmentar la productivitat per aconseguir fer front a unes majors despeses en costos. El principal problema radica en com s’han fet les coses i en per què no s’ha anat augmentat el salari mínim interprofessional a mesura que incrementava el cost de la vida, de tal manera que s’hauria anat regulant de forma progressiva i hauríem deixat de banda una pujada tan abrupta.

En aquest punt la negociació col·lectiva és fonamental per arribar a un consens. I no només és necessària per arribar a un acord amb l’SMI, sinó que tot el que té a veure amb el mercat de treball requereix d’un diàleg social on patronal, sindicats i govern seguin per aconseguir la millor opció per empreses i per persones treballadores. La negociació col·lectiva, tal com ho defineix la Organització Internacional del Treball (2024), és “un mecanisme fonamental del diàleg social, a través del qual les persones treballadores (sindicats) i les organitzacions (patronals) poden convenir salaris justos i condicions de feina adequades”.

A tall d’exemple, a la darrera pujada del salari mínim, el Govern central va arribar a un acord amb els sindicats i va deixar de banda la patronal perquè aquesta no acceptava un augment més enllà d’un 3%. Amb aquesta situació es posa de manifest un fracàs de la negociació col·lectiva que s’hauria d’evitar per no implantar una gestió en base a imposicions d’una de les parts.

No podem oblidar que s’està produint un canvi de paradigma. Les persones treballadores, cada cop més, busquen un major benestar, la qual cosa suposa posar la vida personal per sobre de la professional. Tenint en compte aquest canvi de mentalitat, la negociació col·lectiva és més important que mai. Trobar l’equilibri necessari entre el que volen les persones treballadores i el que necessiten les empreses per seguir funcionant és clau.

A mode de conclusió, augmentar l’SMI està molt bé, però s’ha d’acompanyar amb unes condicions i uns llocs de treball que siguin de qualitat, que permetin crear un teixit empresarial productiu i responsable. Només d’aquesta manera les persones treballadores podran tenir un lloc de feina estable i de qualitat. A més, incrementar el salari mínim té una correlació directa amb un augment del consum i, per tant, una activació de l’economia.

Referències bibliogràfiques:

Agència EFE. (2023). Nobel de Economía: Subir el salario mínimo no afecta al empleo. https://efe.com/pais-vasco/2023-02-16/nobel-economia-salario-minimo/ [consultat el 10 de juliol de 2024].

Barceló, C. [Cristina], Lacuesta, A. [Aitor], Izquierdo, M. [Mario], Puente, S. [Puente], Regil, A. [Ana] i Villanueva, E. [Ernesto]. (2021). Los efectos del salario mínimo interprofesional en el empleo: nueva evidencia para España 2021. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosOcasionales/21/Fich/do2113.pdf [consultat el 04 de juliol de 2024].

La Moncloa. (2024). Salario Mínimo Interprofesional (SMI): ¿qué es, cuánto sube y a quién beneficia? https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/trabajo14/Paginas/2023/140223-salario-minimo-interprofesional.aspx [consultat el 03 de juliol de 2024].

Lacuesta, A. [Aitor], Izquierdo, M. [Mario] i Puente, S. [Puente]. (2019). Un análisis del impacto de la subida del salario mínimo interprofesional en 2017 sobre la probabilidad de perder el empleo. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosOcasionales/19/Fich/do1902.pdf [consultat el 04 de juliol de 2024].

Ministerio de Industria y Turismo. (2024). Cifras PYME. https://ipyme.org/Publicaciones/Cifras%20PYME/CifrasPyme-junio2024.pdf [consultat el 03 de juliol de 2024].

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (2024). Mercado de Trabajo. https://expinterweb.mites.gob.es/series/ [consultat el 05 de juliol de 2024].

Organización Internacional del Trabajo. (2024). Negociación colectiva y relaciones laborales. https://www.ilo.org/es/temas/negociacion-colectiva-y-relaciones-laborales [consultat el 05 de juliol de 2024].

Smith, A [Adam]. (1776): Investigación sobre la naturaleza y causas de la riqueza de las naciones.