Revision as of 18:02, 17 December 2017

Abstract

RESUM

El marc institucional en el que es porta a terme l’avaluació de les polítiques públiques – i en particular el de les infraestructures - condiciona en gran mesura el seu nivell de qualitat i l’ús que se li acaba donant en la presa de decisions i implementació de les mateixes. Entre els factors institucionals que tenen un impacte sobre la qualitat de l’avaluació destaquen: qui és el responsable de l’avaluació, qui n’assumeix el cost, qui finança l’actuació,  qui defineix el procés, quin és el nivell d’externalització, la seva estandardització i el nivell de transparència. Els tipus d’usos que generalment es donen a les avaluacions són: instrumental, si s’empra com element de judici en la presa de decisions; conceptual, si s’empra per ajudar a consolidar coneixement sobre com concretar la implantació; simbòlic, si només cerca justificar/confirmar expectatives ja preses; o bé procedimental, si s’empra com a eina per aprendre i crear un marc comú de referència sobre el que discutir la implantació de certa política.

Existeixen diverses evidències que indiquen que el disseny institucional de l’avaluació condiciona tant la seva qualitat com l’ús que se’n fa; i a la inversa. És per això que, a partir de l’anàlisi de casos d’estudi d’avaluacions dutes a terme en el marc de les Administracions Públiques catalanes, l’explotació estadística de dades disponibles i entrevistes amb els diferents agents implicats, es realitzarà una caracterització del condicionants institucionals en els que s’emmarquen els processos de selecció i avaluació de projectes d’infraestructures de transport. Aquest àmbit, el de les infraestructures, és d’especial interès donat 1) el consum de recursos econòmics - gran part dels mateixos d’origen pressupostari- que sovint s’hi associa 2) el seu impacte de llarg termini i 3) les seves habituals inversions enfonsades i irrecuperables. Aquest estudi pretén detectar quin és el marc en el que es realitza la selecció de projectes i la seva avaluació en el nostre context institucional, per tal d’advertir-ne elements que desvirtuen les bondats esperades de l’avaluació i així poder proposar millores de política pública.