Review Farré 2018c - Revision history

Scipediacontent at 07:34, 3 April 2018

2018-04-03T07:34:08Z

Scipediacontent at 07:32, 3 April 2018

2018-04-03T07:32:05Z

Scipediacontent at 07:26, 3 April 2018

2018-04-03T07:26:12Z

Scipediacontent at 07:24, 3 April 2018

2018-04-03T07:24:05Z

MarcalFarre: MarcalFarre moved page Draft Farré 523231240 to Review Farré 2018c

2018-04-01T15:36:08Z

MarcalFarre moved page Draft Farré 523231240 to Review Farré 2018c

MarcalFarre: Created page with "

2018-04-01T15:36:06Z

Created page with " <div id="_GoBack" class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margi..."
Show changes

@@ Line 737: / Line 737: @@
 Els autors conclouen que la personalitat de l’estudiant influeix en com aquest aprèn en entorns adaptatius i que per tant cal tenir cura de les necessitats de cada tipus de personalitat en el moment de dissenyar sistemes d’aprenentatge.
-<span id='_Toc509334048'></span>:'''7) Conclusions'''
+<span id='_Toc509334048'></span>'''7) Conclusions'''
 La present revisió ens mostra que el volum d’evidència acumulada sobre els efectes dels Tutors Intel·ligents és extens en els àmbits de l’educació secundària post-obligatòria i l’ensenyament superior. Aquesta evidència indica que els Tutors Intel·ligents augmenten els aprenentatges de l’estudiant per sobre del nivell dels mètodes convencionals a excepció del tutoratge humà individualitzat.

@@ Line 273: / Line 273: @@
 {| style="width: 100%;border-collapse: collapse;"
 |-
-|  rowspan='2' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Meta-anàlisi'''</span>
+|  rowspan='1' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Meta-anàlisi'''</span>
-|  rowspan='2' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Nivell educatiu'''</span>
+|  rowspan='1' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Nivell educatiu'''</span>
-|  rowspan='2' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''N de <br/>comparacions'''</span>
+|  rowspan='1' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''N de <br/>comparacions'''</span>
-|  rowspan='2' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Mida de <br/>l'efecte<span id="fnc-1">[[#fn-1|<sup>1</sup>]]</span>'''</span>
+|  rowspan='1' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Mida de <br/>l'efecte<span id="fnc-1">[[#fn-1|<sup>1</sup>]]</span>'''</span>
-|  rowspan='2' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Interpretació de l’efecte'''</span>
+|  rowspan='1' style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;vertical-align: bottom;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Interpretació de l’efecte'''</span>
-|-
 |-
 |  style="border-top: 1pt solid black;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">VanLehn (2011)</span>
@@ Line 331: / Line 330: @@
 :* '''Context en el qual s’implementa''': Inclou qüestions com el país, el nivell educatiu, el perfil dels estudiants, si es tracta d’estudis presencials o a distància o l’assignatura en la qual es decideix implementar el Tutor Intel·ligent
-:'''* Forma com s’avaluen els efectes: '''Inclou el disseny de l’estudi, la forma com s’han seleccionat els participants, la mida de la mostra, els instruments emprats per mesurar els aprenentatges dels estudiants, etc.
+:* '''Forma com s’avaluen els efectes: '''Inclou el disseny de l’estudi, la forma com s’han seleccionat els participants, la mida de la mostra, els instruments emprats per mesurar els aprenentatges dels estudiants, etc.
 A continuació explorem aquestes dimensions a través de les meta-anàlisis mencionades.
@@ Line 518: / Line 517: @@
 |  rowspan='2' style="border-top: 1pt solid black;border-bottom: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Assignatures'''</span>
 |-
 |-
 |  style="border-top: 1pt solid black;text-align: center;"|<span style="text-align: center; font-size: 75%;">VanLehn (2011)</span>

@@ Line 83: / Line 83: @@
 {| style="width: 100%;border-collapse: collapse;"
 |-
-|  style="vertical-align: top;"|* Quin tipus de Tutors Intel·ligents estan sent avaluats/estudiats?
+|  style="vertical-align: top;"|
 * Quin és l’estat de l’evidència i la seva qualitat?
@@ Line 95: / Line 96: @@
 Per altra banda, el present treball no es planteja respondre a preguntes relacionades amb la implementació dels Tutors Intel·ligents, tals com quin tipus de tutors estan sent implementats, quines barreres existeixen a la seva implementació, quan costa el seu desenvolupament o en quina mesura seria viable generalitzar el seu ús.
-<span id='_Toc509334030'></span>:'''4) Mètode'''
+<span id='_Toc509334030'></span>'''4) Mètode'''
 Tenint en compte la naturalesa causal de les preguntes de recerca, el que es planteja  és la comparació entre els aprenentatges dels estudiants que han estat exposats a un Tutor Intel·ligent amb els aprenentatges que aquests mateixos estudiants haguessin tingut en absència del Tutor Intel·ligent. Aquesta diferència només es pot estimar a través de mètodes experimentals o quasi-experimentals, els quals fan servir grups de comparació per inferir què hagués passat en absència de la intervenció avaluada. Tanmateix, l’exercici que es planteja en aquesta recerca no és el de realitzar un nou estudi experimental o quasi experimental, sinó el d’identificar, revisar i sintetitzar els estudis ja disponibles.
@@ Line 226: / Line 227: @@
 El contingut dels estudis inclosos ha estat codificat per tal d’extreure’n la informació més rellevant. La codificació s’ha realitzat d’acord amb el protocol prèviament dissenyat per cobrir les principals característiques de cada estudi, incloent qüestions com la intervenció avaluada, la metodologia de l’estudi, els participants i els efectes.
-<span id='_Toc509334034'></span>:'''5) Cerca i selecció de documents'''
+<span id='_Toc509334034'></span>'''5) Cerca i selecció de documents'''
 Les cerques realitzades han resultat en 444 documents identificats, 396 dels quals han estat descartats després de revisar-ne els títols i resums, i 19 després de revisar el text  complet. La major part de les exclusions han estat degudes a que l’estudi no feia referència a intervencions amb Tutors Intel·ligents, però també s’han exclòs estudis pel fet de que no n’avaluaven els efectes o ho feien per nivells d’ensenyament inferiors a l’educació secundària post-obligatòria.
@@ Line 241: / Line 242: @@
 En el següent apartat es sintetitzen les quatre revisions d’evidència identificades. A més, s’ha decidit incloure una cinquena meta-anàlisi, anterior al període pel qual s’ha realitzat la cerca (posterior a 2013), per tal de guanyar una major perspectiva temporal sobre l’evolució de l’evidència disponible.
-<span id='_Toc509334035'></span>:'''6) Síntesis de les revisions i meta-anàlisis identificades '''
+<span id='_Toc509334035'></span>'''6) Síntesis de les revisions i meta-anàlisis identificades '''
 Si bé es considera que els primers Tutors Intel·ligents apareixen a la dècada de 1970 (Woolf, 2009), no és ben bé fins la segona dècada del segle XXI que es comencen a trobar revisions sistemàtiques dels seus efectes sobre l’aprenentatge. Al 2011 VanLehn resumia el que fins aleshores eren les creences sobre els efectes dels ''Computer Assisted Instruction ''(CAI), els Tutors Intel·ligents i el tutoratge humà (VanLehn, 2011). Així, es creia que els CAI milloraven els resultats dels exàmens 0,3 desviacions típiques, els Tutors Intel·ligents ho feien una desviació típica, i els tutors humans dues desviacions típiques. Aquestes creences són atribuïdes a estudis influents citats per l’autor, però en cap cas a revisions sistemàtiques. Entre aquests estudis, destaca l’article de Bloom (1984) qui va plantejar el problema de les dues sigmes.

@@ Line 59: / Line 59: @@
 :* '''Expectation and Misconception Tailoring (EMT): '''L’estudiant i el sistema dialoguen fent servir llenguatge natural.
-:** Exemple''':''' ''AutoTutor''
+::* '''Exemple''': ''AutoTutor''
-:'''* Model Tracing: '''Es modela l’habilitat ò coneixement que l’estudiant ha d’adquirir a través d’unes regles de producció consistents en operacions i condicions sota les quals aquestes són activades. Quan l’estudiant fa servir una regla de producció, un procediment bayesià anomenat ''knowledge-tracing'' actualitza la probabilitat de que hagi après correctament l’habilitat o coneixement.''' '''
+:* '''Model Tracing: '''Es modela l’habilitat ò coneixement que l’estudiant ha d’adquirir a través d’unes regles de producció consistents en operacions i condicions sota les quals aquestes són activades. Quan l’estudiant fa servir una regla de producció, un procediment bayesià anomenat ''knowledge-tracing'' actualitza la probabilitat de que hagi après correctament l’habilitat o coneixement.''' '''
-:'''** '''Exemple''': ''' ''Cognitive Tutor''
+::* '''Exemple''': ''Cognitive Tutor''
-:'''* Constraint-Based Modeling (CBM):''' Representa el domini del coneixement com un conjunt de restriccions lògiques, relacionant cada limitació amb situacions que podrien donar-se en el camí de solucionar un problema. Quan l’estudiant viola una restricció el sistema detecta l’error i proporciona el feedback corresponent.
+:* '''Constraint-Based Modeling (CBM):''' Representa el domini del coneixement com un conjunt de restriccions lògiques, relacionant cada limitació amb situacions que podrien donar-se en el camí de solucionar un problema. Quan l’estudiant viola una restricció el sistema detecta l’error i proporciona el feedback corresponent.
-:'''** '''Exemple''': ''' ''SQL-Tutor''
+::* '''Exemple''': ''SQL-Tutor''
 :* '''Bayesian Network Modeling:''' Les xarxes bayesianes representen el domini de coneixement a través de múltiples variables interconnectades, i es calcula el valor de cada variable segons les seves connexions amb altres variables. Un exemple seria una llista de variables binàries que representen conceptes apresos i errors de concepció de l’estudiant, i una llista de variables que representen ''ítems'' d’un test. Agafant els resultats dels tests, el sistema calcula la probabilitat de que l’estudiant posseeixi cadascun dels conceptes a ser apresos o errors de concepció.
-:** Exemple: ''Andes''
+::* '''Exemple:''' ''Andes''
 =3) Preguntes de recerca=

← Older revision	Revision as of 15:36, 1 April 2018
(No difference)

Review Farré 2018c - Revision history

Scipediacontent at 07:34, 3 April 2018

Scipediacontent at 07:32, 3 April 2018

Scipediacontent at 07:26, 3 April 2018

Scipediacontent at 07:24, 3 April 2018

MarcalFarre: MarcalFarre moved page Draft Farré 523231240 to Review Farré 2018c

MarcalFarre: Created page with " 2018-04-01T15:36:06Z Created page with " <span id='_Toc452723513'></span><span id='_Toc452723515'></span><span id='_Toc452723516'></span><div id="_GoBack" class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margi..." Show changes

MarcalFarre: Created page with "

2018-04-01T15:36:06Z

Created page with " <span id='_Toc452723513'></span><span id='_Toc452723515'></span><span id='_Toc452723516'></span><div id="_GoBack" class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margi..."
Show changes