Scipedia at 15:33, 15 May 2018

2018-05-15T15:33:26Z

Danielquer: Danielquer moved page Review Alimbau 2018a to Renyer 2018a

2018-05-11T11:02:27Z

Danielquer moved page Review Alimbau 2018a to Renyer 2018a

Jaume-Renyer-Alimbau: Jaume-Renyer-Alimbau moved page Draft Alimbau 634931974 to Review Alimbau 2018a

2018-02-28T20:09:05Z

Jaume-Renyer-Alimbau moved page Draft Alimbau 634931974 to Review Alimbau 2018a

Jaume-Renyer-Alimbau: Created page with " '''LES APTITUDS DIRECTIVES COM A BASE DE L'EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ: BALANÇ I PERSPECTIVES DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL.''' '''INTRODUCCIÓ''' El secto..."

2018-02-28T20:09:04Z

Created page with " <big>'''LES APTITUDS DIRECTIVES COM A BASE DE L'EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ: BALANÇ I PERSPECTIVES DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL.'''</big> <big>'''INTRODUCCIÓ'''</big> El secto..."

Show changes

@@ Line 1: / Line 1: @@
+== INTRODUCCIÓ ==
-−
-<big>'''LES APTITUDS DIRECTIVES COM A BASE DE L'EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ: BALANÇ I PERSPECTIVES DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL.'''</big>
-−
-<big>'''INTRODUCCIÓ'''</big>
 El sector públic local català està integrat pels serveis públics i les activitats econòmiques en règim de lliure competència que exerceixen els governs locals per si mateixos o mitjançant els ens instrumentals que en depenen, els primers gestionats conforme les normes del dret públic i els segons d'acord amb les del dret privat, bàsicament tot i que, excepcionalment, les societats mercantils han d'aplicar les normes especials sobre empreses públiques (article 255.3 del Decret legislatiu 2/2003m de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya).
@@ Line 11: / Line 7: @@
 Ens centrarem, doncs, dins del segon aspecte, (el competencial), en dues vessants estretament interrelacionades: les formes organitzatives del sector públic local i les aptituds directives dels seus gestors, ja que el factor humà (identitat, valors, formació, ideologia) i el factor tècnic (instruments jurídics, viabilitat econòmica, condicionats polítics) cal tenir-los en compte adequadament a l'hora d'abordar l'estudi d'aqueixa matèria. Atesa aqueixa perspectiva la bibliografia existent és escassa, raó per la qual em limitaré a fer una breu aproximació al marc normatiu estatal, les tendències manifestades dins del marc competencial (autonòmic i local) català, per finalment entrar en el terreny de l'assaig a l'hora d'extreure conclusions cara un futur immediat.
-<big>'''I.- MARC NORMATIU ESTATAL'''</big>
+== I.- MARC NORMATIU ESTATAL ==
 A les darreres quatre dècades de vida municipal  hi ha hagut una diversitat de factors (ideològics, polítics, econòmics, corporatius, identitaris...) que han influït en les tendències que successivament han anat marcant els canvis  en els organismes actuants i els seus models de gestió: fa aproximadament trenta anys va estar en voga la fugida del Dret públic per part d’un bon nombre d’organitzacions administratives que van optar per sotmetre la seva actuació al Dret privat creant ens instrumentals aptes per a actuar en aqueix àmbit i oferint la seva direcció a gerents format en les habilitats directives pròpies del sector privat, donant com a resultat l’emergència de la denominada Nova Gestió Pública .
@@ Line 51: / Line 47: @@
 En resum, el sistema d'organització i de direcció en l'àmbit espanyol respon a una mentalitat jurídica i política en essència centralitzada, tot i que tendent a la compartimentació, més jeràrquica més gerencial i burocràtica, amb la preservació de la cohesió de l'estat unitari com a prioritat absoluta.
-<big>'''II.- TENDÈNCIES DINS DEL MARC COMPENCIAL CATALÀ'''</big>
+== II.- TENDÈNCIES DINS DEL MARC COMPENCIAL CATALÀ ==
 El sistema funcionarial espanyol esquemàticament descrit amb anterioritat ha esdevingut  un contra-model que històricament ha afavorit la recerca d'alternatives innovadores adequades a les necessitats de la gestió pública a Catalunya tant pel que fa a les eines organitzatives de la gestió dels serveis públics com pel que respecta a la mentalitat en la qual s'ha mirat de seleccionar i formar els responsables polítics i administratius.
@@ Line 103: / Line 99: @@
 Després de la sentència  del Tribunal Constitucional, 31/2010, de 28 de juny, que liquida de fet l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006 als successius  Governs de la Generalitat no els ha estat possible actualitzar harmoniosament ni la regulació de la pròpia funció pública, ni la funció directiva, ni el conjunt de les quatre lleis vertebradores del règim local català aprovades l'any 1987 tot hi haver-ho intentat. Entre els anys 2010 i 2012, el departament de Governació, va designar els membres d'una comissió d'experts universitaris per estudiar la reforma del règim local català que no va arribar ni a publicar les seves conclusions, sobre aqueixa base la consellera Joana Ortega va gosar presentar al Parlament de Catalunya un projecte de llei de governs locals que no va arribar ni a tramitar-se. Un dels punts que va ser refusat de manera gairebé unànime per tots els grups polítics va ser la (tímida) regulació que es va proposar de la gerència del consell comarcal, que recollia la necessitat d’articular-la al voltant d’una direcció pública professional, amb un model d’accés i de control de resultats que sembla que no van agradar ja que a la majoria dels partits polítics els resultava molt més plaent un model de gerència assimilat als càrrecs eventuals o de confiança.
-<big>'''III.- EXPERIÈNCIES DIVERSES EN EL MÓN LOCAL NOSTRAT'''</big>
+== III.- EXPERIÈNCIES DIVERSES EN EL MÓN LOCAL NOSTRAT ==
 L'Ajuntament de Barcelona ha estat històricament capdavanter en el procés de modernització del règim local català tot al llarg del segle XX en els àmbits organitzatius i directius. A més de les experiències de l'etapa republicana ja a l’època de l’alcalde Josep Maria de Porcioles, concretament a l’any 1960, a l’empara del règim especial de la ciutat de Barcelona, aprovat per llei de 23 de maig, es va crear la figura dels delegats de servei, nomenats lliurement per l’alcalde per realitzar tasques de direcció en àmbits diversos –fins a un màxim de sis- de l’administració municipal. Els resultats positius d’aqueixa experiència s’han consolidat  amb la regulació de la funció gerencial a la Carta municipal de Barcelona aprovada per Llei 22/1998, del Parlament de Catalunya i s'han expandit cap a d’altres governs locals.

← Older revision	Revision as of 11:02, 11 May 2018
(No difference)

← Older revision	Revision as of 20:09, 28 February 2018
(No difference)

Renyer 2018a - Revision history

Scipedia at 15:33, 15 May 2018

Danielquer: Danielquer moved page Review Alimbau 2018a to Renyer 2018a

Jaume-Renyer-Alimbau: Jaume-Renyer-Alimbau moved page Draft Alimbau 634931974 to Review Alimbau 2018a

Jaume-Renyer-Alimbau: Created page with " '''LES APTITUDS DIRECTIVES COM A BASE DE L'EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ: BALANÇ I PERSPECTIVES DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL.''' '''INTRODUCCIÓ''' El secto..."