Puig 2018a - Revision history

Scipediacontent at 08:49, 18 July 2018

2018-07-18T08:49:47Z

Scipediacontent at 08:41, 18 July 2018

2018-07-18T08:41:48Z

Show changes

Danielquer: Danielquer moved page Review Puig 2018a to Puig 2018a

2018-05-11T10:54:30Z

Danielquer moved page Review Puig 2018a to Puig 2018a

Scipedia: Replaced content with " == Abstract == == Full document == Media:Review_Puig_2018a_1696_Eix 3 Miquel Puig 4rt.pdf"

2018-04-17T10:19:29Z

Replaced content with " == Abstract == == Full document == <pdf>Media:Review_Puig_2018a_1696_Eix 3 Miquel Puig 4rt.pdf</pdf>"

Show changes

Miquel at 09:57, 17 April 2018

2018-04-17T09:57:00Z

Miquel at 09:56, 17 April 2018

2018-04-17T09:56:16Z

Miquel at 09:38, 17 April 2018

2018-04-17T09:38:15Z

Miquel at 09:34, 17 April 2018

2018-04-17T09:34:52Z

Show changes

Miquel at 09:20, 16 April 2018

2018-04-16T09:20:02Z

Scipedia at 12:36, 19 March 2018

2018-03-19T12:36:53Z

@@ Line 1: / Line 1: @@
+<!--
 ==AQUESTA VEGADA, ¿SERÀ DIFERENT?==
@@ Line 7: / Line 7: @@
 <span id='_GoBack'></span>
 ==Miquel Puig Raposo, Economista==
+-->
 ==Resum==

@@ Line 29: / Line 29: @@
 En termes reals, el PIB per càpita espanyol era, l’any 2013, un 27,2% més elevat que el de l’any 1994; el català, un 26% més elevat. Es tracta d’increments importants en termes absoluts, però que no ho són gaire en termes relatius. Si considerem només els països de l’Eurozona, i ''grosso modo'', podem dir que Espanya i Catalunya van millorar en relació a la resta de països meridionals (Grècia, Portugal i Itàlia), no van aconseguir escurçar distàncies respecte d’alguns països més rics (França, Alemanya, Bèlgica), van perdre posicions respecte de la resta dels països més rics (Països Baixos, Àustria, Finlàndia) i van créixer molt menys que els països de l’Est (Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia). Dit d’una altra manera: així com en el cicle anterior (1985-94) Espanya i Catalunya havien escurçat distàncies respecte dels països que els anaven al davant, en el cicle 1994-2013, això ja no va ser així. Els que anaven al davant van créixer tant o més, i la majoria dels que anaven al darrera, van créixer més.
- [[Image:review_Puig_2018a-chart1.svg|600px]]
+[[File:Review_Puig_2018a_7511_grafic1.png|600px]]
-[[File:Review_Puig_2018a_7511_grafic1.png]]
 El balanç no és mediocre sinó dolent si considerem no la producció sinó la productivitat; no el PIB per càpita sinó per hora treballada.
@@ Line 37: / Line 37: @@
 En definitiva, quan acabava el cicle, en termes absoluts l’economia espanyola i catalana eren més productives que quan van començar, però en termes relatius ho eren menys.
- [[Image:review_Puig_2018a-chart2.svg|600px]]
+[[File:Review_Puig_2018a_6188_grafic2.png|600px]]
 Considerem ara el balanç en relació al mercat laboral. Per fer-ho, ens basarem en les dades sobre ocupació facilitades per Eurostat, que corresponen, en el cas espanyol, a les de l’EPA.

@@ Line 30: / Line 30: @@
   [[Image:review_Puig_2018a-chart1.svg|600px]]
+[[File:Review_Puig_2018a_7511_grafic1.png]]
 El balanç no és mediocre sinó dolent si considerem no la producció sinó la productivitat; no el PIB per càpita sinó per hora treballada.

@@ Line 319: / Line 319: @@
 La baixa productivitat, l’elevada proporció d’ocupats poc qualificats, l’abandonament escolar prematur i la immigració són quatre fenòmens interrelacionats, perquè podem estar temptats a explicar els dos primers com a conseqüència dels dos últims, d’acord amb l’esquema següent:
-  [[Image:review_Puig_2018a-image5.png|252px]]
+  [[Image:review_Puig_2018a-image5.png|600px]]
 L’anàlisi anterior permet descartar la hipòtesi de la immigració com a factor determinant, perquè si bé els immigrants ocupats estaven, de mitjana, una mica menys qualificats que els ocupats autòctons, el mercat laboral els ocupava, de mitjana, molt per sota de les seves qualificacions acadèmiques.
@@ Line 333: / Line 333: @@
 La conclusió és clara: que la productivitat espanyola hagi evolucionat de manera insatisfactòria durant el cicle 1995-2013 pot tenir a veure amb la baixa qualificació de la força laboral, però aquesta no ha estat determinada per fenòmens externs, i concretament per la immigració o per l’abandonament escolar prematur. Tampoc, com hem vist abans, per fenòmens financers que haurien impactat sobre la construcció. Les causes cal buscar-les dins del mercat laboral i del model productiu, i no fora d’ells, tal com mostra l’esquema següent:
-  [[Image:review_Puig_2018a-image6.png|246px]]
+  [[Image:review_Puig_2018a-image6.png|600px]]
 . Un model diferent del mercat de treball per a una narrativa diferent

@@ Line 5: / Line 5: @@
 == Full document ==
+<pdf>Media:review_Puig_2018a-document.pdf</pdf>
-<pdf>Media:Review_Puig_2018a_5483_180228 Aquesta vegada serà diferent v3.pdf</pdf>

← Older revision	Revision as of 10:54, 11 May 2018
(No difference)

← Older revision		Revision as of 12:36, 19 March 2018
Line 5:		Line 5:

	== Full document ==		== Full document ==
−	<pdf>Media:~~review_Puig_2018a-document~~.pdf</pdf>	+
		+	<pdf>Media:Review_Puig_2018a_5483_180228 Aquesta vegada serà diferent v3.pdf</pdf>