Patxot et al 2018a - Revision history

Scipediacontent at 14:22, 18 July 2018

2018-07-18T14:22:43Z

Scipediacontent at 14:17, 18 July 2018

2018-07-18T14:17:15Z

Show changes

Danielquer: Danielquer moved page Review Souto 2018a to Patxot et al 2018a

2018-05-11T10:55:46Z

Danielquer moved page Review Souto 2018a to Patxot et al 2018a

Guadalupe.souto: Replaced content with " == Abstract == == Full document == Media:review_Souto_2018a-document.pdf"

2018-04-26T20:02:03Z

Replaced content with " == Abstract == == Full document == <pdf>Media:review_Souto_2018a-document.pdf</pdf>"

Show changes

Scipediacontent at 15:17, 28 March 2018

2018-03-28T15:17:45Z

Show changes

Scipediacontent at 15:07, 28 March 2018

2018-03-28T15:07:39Z

Scipediacontent at 15:07, 28 March 2018

2018-03-28T15:07:15Z

Scipediacontent at 14:59, 28 March 2018

2018-03-28T14:59:04Z

Scipediacontent at 14:58, 28 March 2018

2018-03-28T14:58:14Z

Scipediacontent at 14:55, 28 March 2018

2018-03-28T14:55:28Z

@@ Line 403: / Line 403: @@
 {| class="formulaSCP" style="width: 100%; text-align: center;"
 |-
-| <math>\frac{DP}{PIB}\quad =\quad \frac{PEJ}{PET}\quad \, \cdot \quad \, \, \frac{PET}{L}\quad \, \cdot \quad \frac{NP}{PEJ}\quad \cdot \quad \frac{pm}{h}\quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad [2]\, \,</math>
+| <math>\frac{DP}{PIB}=\underbrace{\frac{PEJ}{PET}}_{\mbox{factor demogràfic}}\, \cdot \, \, \underbrace{\frac{PET}{L}}_{\mbox{Factor mercat de treball}} \, \cdot  \underbrace{\frac{NP}{PEJ} \cdot \frac{pm}{h}}_{\mbox{Factor institucional}}</math>
 |}
 </div>
 És a dir, la despesa en pensions de jubilació en termes de PIB resulta ser el producte de quatre elements que constitueixen alhora tres tipus de factors:

@@ Line 422: / Line 422: @@
 Així doncs, la descomposició que ens mostra l’equació [2] ens permet fer un anàlisi senzill, però alhora molt entenedor, del que pot passar amb la despesa en pensions en el futur proper. No és difícil deduir que l’envelliment de la població és un dels grans reptes que haurà d’afrontar els sistemes de pensions en el futur proper a tots els països avançats, però de manera especialment important a Espanya i Catalunya. D’una banda, les taxes de natalitat s’han reduït de manera generalitzada als països avançats. Com es mostra a la Figura 2.2, el nombre de fills per dona ha caigut per sota de l’anomenada taxa de reposició de la població (2.1) a la majoria de països. D’altra banda, les taxes de mortalitat s’anaren reduint de manera progressiva i continuada, amb el conseqüent increment de l’esperança de vida. Val a dir que Espanya i Catalunya presenten actualment uns dels índex de fecunditat més baixos de l’OCDE (1.3 i 1.41 respectivament, només per sobre de Portugal), mentre que la seva esperança de vida es en canvi de les més elevades (83.3 a Espanya i 83.4 a Catalunya, només superades pel Japó amb 83.7).
-==Figura 3.2 Evolució de la fecunditat  i l’esperança de vida als països avançats==
+'''Figura 3.2 Evolució de la fecunditat  i l’esperança de vida als països avançats'''
-  [[Image:draft_Souto_969964303-image2.png|600px]] Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Nacions Unides i OCDE. Dades per Catalunya a partir de les dades Idescat i Blanes i Spijker (2010)
+  [[Image:draft_Souto_969964303-image2.png|600px]]
 Atenent les projeccions demogràfiques futures, la proporció de població amb 65 i més anys pràcticament es doblarà a Espanya d’aquí al 2050, el que suposa una taxa de envelliment molt per sobre de la mitjana de la OCDE. Val a dir que a Catalunya la proporció de població amb 65 i més anys esperada és lleugerament inferior a la d’Espanya, tot i que es situaria també per sobre de la mitjana de l’OCDE (Figura 2.3).

@@ Line 385: / Line 385: @@
 En termes de PIB, la despesa en pensions ha augmentat a la majoria de països a les últimes dècades. Com ens mostra la Figura 1.1, només Suècia i Holanda han registrat descensos, mentre que països com Portugal, Itàlia, França i Espanya registraren les pujades més importants a Europa entre 1990 i 2011.
-==Figure 3.1 La despesa en pensions a la OCDE (en percentatge del PIB)==
+'''Figure 3.1 La despesa en pensions a la OCDE (en percentatge del PIB)'''
   [[Image:draft_Souto_969964303-image1.png|486px]]
@@ Line 396: / Line 396: @@
 {| class="formulaSCP" style="width: 100%; text-align: center;"
 |-
-| <math>\frac{DP}{PIB}=\frac{NP\cdot pm}{L\cdot h}\quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \, [1]</math>
+| <math>\frac{DP}{PIB}=\frac{NP\cdot pm}{L\cdot h}</math>
 |}
 </div>
@@ Line 405: / Line 406: @@
 {| class="formulaSCP" style="width: 100%; text-align: center;"
 |-
-| <math>\frac{DP}{PIB}\quad =\quad \frac{PEJ}{PET}\quad \, \cdot \quad \, \, \frac{PET}{L}\quad \, \cdot \quad \frac{NP}{PEJ}\quad \cdot \quad \frac{pm}{h}\quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad \quad [2]\, \,</math>
+| <math>\frac{DP}{PIB}=\underbrace{\frac{PEJ}{PET}}_{\mbox{factor demogràfic}}\, \cdot \, \, \underbrace{\frac{PET}{L}}_{\mbox{Factor mercat de treball}} \, \cdot  \underbrace{\frac{NP}{PEJ} \cdot \frac{pm}{h}}_{\mbox{Factor institucional}}</math>
 |}
 </div>
 És a dir, la despesa en pensions de jubilació en termes de PIB resulta ser el producte de quatre elements que constitueixen alhora tres tipus de factors:

@@ Line 238: / Line 238: @@
 La Taula 2.2 recull les principals dades de despesa pública en pensions als diferents països, així com els valors dels factors més rellevants que condicionen aquesta despesa. Itàlia és el país amb més despesa en pensions públiques a la actualitat (15.7% del seu PIB), seguida de per França (14.9%). A la banda baixa se situen els països amb menys importància del sistema públic (un 4.3% a Canadà i un 6.7% als Estats Units). A Europa, la despesa més baixa la trobem a Holanda (6.9%) i el Regne Unit (7.7%), ambdós casos, recordem, amb una presència important dels plans gestionats privadament.
-==Taula 2.2 La despesa pública en pensions als principals països de l’OCDE==
+'''Taula 2.2 La despesa pública en pensions als principals països de l’OCDE'''
 {| style="width: 64%;border-collapse: collapse;"
@@ Line 369: / Line 369: @@
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Notes: </span>
-(1): Despesa pública en pensions en percentatge del PIB, any 2014.
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">(1): Despesa pública en pensions en percentatge del PIB, any 2014.</span>
-(2): Població de 65 i més anys respecte de la població en edat de treballar, any 2015.
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">(2): Població de 65 i més anys respecte de la població en edat de treballar, any 2015.</span>
-(3): Nombre de pensions de jubilació percebudes per persones de 65 i més anys (tant públiques com privades) sobre la població de 65 i més anys. Les dades procedeixen del Banc Mundial i es refereixen a 2010 excepte Canadà (2007), Japó (2003) i USA (2008).
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">(3): Nombre de pensions de jubilació percebudes per persones de 65 i més anys (tant públiques com privades) sobre la població de 65 i més anys. Les dades procedeixen del Banc Mundial i es refereixen a 2010 excepte Canadà (2007), Japó (2003) i USA (2008).</span>
-(4):  Població ocupada en proporció a la població en edat de treballar. Dades referents a 2014 (OCDE)
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">(4):  Població ocupada en proporció a la població en edat de treballar. Dades referents a 2014 (OCDE)</span>
-(5):  Rati entre la pensió mitja inicial del sistema públic obligatori (tant contributiu com assistencial) i el salari promig del treballador al llarg de tota la seva carrera laboral. Dades referents a 2014 (OCDE)
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">(5):  Rati entre la pensió mitja inicial del sistema públic obligatori (tant contributiu com assistencial) i el salari promig del treballador al llarg de tota la seva carrera laboral. Dades referents a 2014 (OCDE)</span>
-Font: Elaboració pròpia a partir del Ageing Report 2015 (CE) ,Pensions at a Glance 2015 (OCDE), Banc Mundial i OCDE indicators.
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: Elaboració pròpia a partir del Ageing Report 2015 (CE) ,Pensions at a Glance 2015 (OCDE), Banc Mundial i OCDE indicators.</span>
-<big>'''3.  Principals reptes que afronten els sistemes de pensions'''</big>
+==3.  Principals reptes que afronten els sistemes de pensions==
 En termes de PIB, la despesa en pensions ha augmentat a la majoria de països a les últimes dècades. Com ens mostra la Figura 1.1, només Suècia i Holanda han registrat descensos, mentre que països com Portugal, Itàlia, França i Espanya registraren les pujades més importants a Europa entre 1990 i 2011.

@@ Line 43: / Line 43: @@
 Respecte del tercer bloc, integrat pels plans de pensions gestionats privadament, que tant poden ser plans ocupacionals com plans individuals. A Dinamarca i Holanda, com ja es va comentar, els plans ocupacionals privats són obligatoris i substitueixen el sistema contributiu públic. D’altra banda, a Suècia els plans ocupacionals privats també son obligatoris, si bé en aquest cas no substitueixen sinó que complementen el sistema públic de pensions contributives. A la resta de països on aquests plans no tenen caràcter obligatori la seva importància és molt dispar. S’estima que un 57.3% de la població en edat de treballar a Bèlgica y un 41.6% als EEUU té algun pla ocupacional privat. A Alemanya, s’estima que estan coberts un 56.4% dels cotitzants. D’altra banda, la seva presència és gairebé simbòlica als països del Sud d’Europa (3.2% i 3.3% de la població en edat de treballar a Portugal i Espanya, respectivament). Pel que fa als plans privats individuals, són voluntaris a tots els casos i la seva importància també varia entre països. Destaca Suècia, on s’estima que un 36% dels ocupats compten amb un pla de pensions personal privat, mentre que les xifres més baixes les trobem a Portugal (4%) i França (5.3%). D’altra banda, cal esmentar també diferències no només en el disseny del sistema de pensions sinó també en altres característiques respecte del seu funcionament a la pràctica. Així per exemple, s’observen diferències rellevants a l’edat mitjana de jubilació efectiva i com a conseqüència, al nombre d’anys mitjans que els individus cobren pensió de jubilació. El 2014, a  França l’edat de sortida del mercat laboral es trobava per sota dels 60 anys, mentre que al Japó els homes treballaven fins els 69.3 anys i les dones fins els 67.3. A Europa, la edat mitjana de jubilació més elevada la trobem a Portugal (67 anys els homes i 66.2 les dones).
-==Taula 2.1. Els sistemes públics de pensions als principals països (2014 o últim any disponible)==
+'''Taula 2.1. Els sistemes públics de pensions als principals països (2014 o últim any disponible)'''
 {| style="width: 87%;border-collapse: collapse;"
@@ Line 224: / Line 224: @@
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">(1) Percentatge de població de més de 65 anys que rep una pensió del sistema assistencial.</span>
-(2) Percentatge de pensions al sistema contributiu que reben la pensió/prestació mínima. “No” vol dir que el sistema no contempla pensions mínimes.
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">(2) Percentatge de pensions al sistema contributiu que reben la pensió/prestació mínima. “No” vol dir que el sistema no contempla pensions mínimes.</span>
-(3) Com s’organitza el sistema públic contributiu: SP = sistema de punts; BD = benefici definit; CNO = comptes nocionals; PF = prestació fixa; no = no existeix sistema contributiu públic.
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">(3) Com s’organitza el sistema públic contributiu: SP = sistema de punts; BD = benefici definit; CNO = comptes nocionals; PF = prestació fixa; no = no existeix sistema contributiu públic.</span>
-(4) Percentatge de població coberta per plans ocupacionals en relació a la població en edat de treballar (16-64) excepte a Alemanya (en proporció a la població cotitzant a la Seguretat Social) i a Suècia (en proporció al nombre total d’ocupats). Als països assenyalats amb (o) els plans ocupacionals són obligatoris (Dinamarca, Holanda i Suècia). Al Regne Unit el sistema contributiu està en transició i a partir de 2018 només proveirà una pensió mínima fixa, i els plans ocupacionals seran obligatoris.
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">(4) Percentatge de població coberta per plans ocupacionals en relació a la població en edat de treballar (16-64) excepte a Alemanya (en proporció a la població cotitzant a la Seguretat Social) i a Suècia (en proporció al nombre total d’ocupats). Als països assenyalats amb (o) els plans ocupacionals són obligatoris (Dinamarca, Holanda i Suècia). Al Regne Unit el sistema contributiu està en transició i a partir de 2018 només proveirà una pensió mínima fixa, i els plans ocupacionals seran obligatoris.</span>
-(5) Percentatge de població coberta per plans privats individuals en relació a la població en edat de treballar (16-64) excepte en Alemanya (en proporció a la població cotitzant a la Seguretat Social) i en Suècia (en proporció al nombre total d’ocupats).
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">(5) Percentatge de població coberta per plans privats individuals en relació a la població en edat de treballar (16-64) excepte en Alemanya (en proporció a la població cotitzant a la Seguretat Social) i en Suècia (en proporció al nombre total d’ocupats).</span>
-nd = no disponible
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">nd = no disponible</span>
-Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE (Pensions at a Glance) i el AWG (The 2015 Ageing Report)
+<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE (Pensions at a Glance) i el AWG (The 2015 Ageing Report)</span>
 La Taula 2.2 recull les principals dades de despesa pública en pensions als diferents països, així com els valors dels factors més rellevants que condicionen aquesta despesa. Itàlia és el país amb més despesa en pensions públiques a la actualitat (15.7% del seu PIB), seguida de per França (14.9%). A la banda baixa se situen els països amb menys importància del sistema públic (un 4.3% a Canadà i un 6.7% als Estats Units). A Europa, la despesa més baixa la trobem a Holanda (6.9%) i el Regne Unit (7.7%), ambdós casos, recordem, amb una presència important dels plans gestionats privadament.

← Older revision	Revision as of 10:55, 11 May 2018
(No difference)

@@ Line 18: / Line 18: @@
 '''Paraulas clau: '''adequació, estat del benestar, sistema de pensions, sostenibilitat
-<big>'''1.  Introducció'''</big>
+==1.  Introducció==
 Els sistemes de benestar desenvolupats a la majoria de països europeus al llarg del segle passat són un dels grans assoliments socials de l’edat contemporània. Mitjançant l’estat del benestar, els estats assumeixen la responsabilitat de proporcionar als seus ciutadans uns serveis mínims bàsics als que es considera que tothom ha de tenir accés independentment de la seva renda i riquesa, com són l’educació i la sanitat. Però, a més a més, s’encarrega també de substituir les rendes a aquelles persones que per diferents circumstàncies han perdut (temporal o definitivament) la capacitat d’obtenir-les per sí mateixes. És el cas de les prestacions d’atur o de les pensions (jubilació, incapacitat, a favor de supervivents).
@@ Line 30: / Line 29: @@
 Per últim, dediquem un apartat d’aquest treball a contextualitzar el sistema de pensions dintre del conjunt de l’estat de benestar. Si bé les pensions suposen el programa de més despesa, no és l’únic important per garantir un sistema de protecció social adequat per a la societat. En particular, mostrarem que mentre que el sistema de pensions garanteix un benestar mínim per a la població gran, no passa el mateix amb els nens i joves que, igual que els grans, no tenen capacitat per obtenir per sí mateixos els recursos que necessiten per cobrir les seves necessitats. De manera pràcticament universal, els estats del benestar s’han desenvolupat principalment mirant a la gent gran, mentre que han deixat molt més desprotegits els més joves. La crisi econòmica iniciada el 2008 ha posat de manifest aquest biaix, amb conseqüències dramàtiques en alguns països com ara Espanya, on l’absència de polítiques de protecció familiar no ha permès pal·liar els greus efectes de la crisi. Com a conseqüència, la taxa de pobresa infantil és a prop del 30% (gairebé un de cada tres nens viu en risc de pobresa i exclusió social, segons dades de l’Eurostat per 2015), i els joves que volen incorporar-se al mercat laboral afronten taxes d’atur fins el 50%.
-<big>'''2. Panorama dels sistemes de pensions a Europa i altres països de l’OCDE'''</big>
+==2. Panorama dels sistemes de pensions a Europa i altres països de l’OCDE==
 Els sistemes de pensions a la majoria de països són sistemes de repartiment i contributius, com es descriu més avall. Un sistema de repartiment cobreix les pensions dels actuals jubilats amb els ingressos per cotitzacions que obté dels treballadors en el mateix període –alternativament, un sistema de capitalització acumula les aportacions realitzades pels treballadors i les converteix en una pensió quan arriben a la edat de jubilació. D’altra banda, que un sistema sigui contributiu vol dir que existeix una relació – més o menys forta – entre la pensió rebuda i les cotitzacions realitzades anteriorment pel mateix individu, al llarg de la seva vida laboral. Sovint aquests sistemes s’anomenen també ''bismarckians, ''en contraposició als sistemes de tipus assistencial o ''à la Beveridge'', que tenen com objectiu proporcionar una pensió mínima i igual per a tots, amb independència de les eventuals contribucions realitzades en el passat. Val a dir que a molts països el sistema públic de pensions té una part assistencial paral·lela (les anomenades pensions no contributives de jubilació i incapacitat) diferenciada de la part contributiva. A Espanya, el sistema no contributiu, que es va posar en marxa al 1991, està gestionat per les CCAA (i l’IMSERSO a Ceuta i Melilla). Hi poden accedir aquelles persones que per situació de edat o invalidesa no tenen capacitat per obtenir rendes del treball i tampoc no reuneixin els requisits per una pensió contributiva, ni tenen altres fonts d’ingressos. No obstant, la part més important del sistema públic de pensions espanyol és sense dubte el sistema contributiu, gestionat per la Seguretat Social i organitzada en diferents règims de cotització<span id='cite-1'></span>[[#1|1]].