Obiols Bragulat 2024a - Revision history

Danieldomingo at 12:19, 30 July 2025

2025-07-30T12:19:49Z

Show changes

Danieldomingo: Danieldomingo moved page Review 896402369905 to Obiols Bragulat 2024a

2025-03-02T17:57:49Z

Danieldomingo moved page Review 896402369905 to Obiols Bragulat 2024a

JSanchez at 09:15, 9 December 2024

2024-12-09T09:15:25Z

JSanchez at 09:13, 9 December 2024

2024-12-09T09:13:26Z

JSanchez at 09:09, 9 December 2024

2024-12-09T09:09:56Z

Show changes

JSanchez at 08:58, 9 December 2024

2024-12-09T08:58:40Z

JSanchez at 08:56, 9 December 2024

2024-12-09T08:56:16Z

JSanchez at 08:54, 9 December 2024

2024-12-09T08:54:57Z

Laobiolsbr: Laobiolsbr moved page Draft Obiols Bragulat 654264991 to Review 896402369905

2024-10-31T13:57:24Z

Laobiolsbr moved page Draft Obiols Bragulat 654264991 to Review 896402369905

Laobiolsbr: Created page with "

@@ Line 186: / Line 186: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_5081_fig6.JPG|600px]] </div>
+[[File:Review_896402369905_5081_fig6.JPG|800px]] </div>
@@ Line 290: / Line 290: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_5998_fig9.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_5998_fig9.JPG|800px]]</div>
 Per tenir una fotografia final de l’impacte de la capacitat normativa, es presenta la suma de l’impacte en la recaptació dels tributs cedits i en la recaptació dels tributs propis l’any 2021, darrer any del qual es disposa de l’estimació de l’impacte en els tributs cedits. Aquest any, l’import dels tributs propis (795M€), que inclouen el cànon de l’aigua i l’antic cànon de dipòsit de residus, compensava l’impacte negatiu en la recaptació dels tributs cedits. Per tant, l’efecte total de les mesures tributàries aplicades per la Generalitat era de només 16 milions d’euros, tan sols 2€ per habitant.
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_4623_fig10.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_4623_fig10.JPG|800px]]</div>
 Anàlisi quantitativa de l’autonomia tributària sobre els impostos
@@ Line 302: / Line 302: @@
 A continuació es porta a terme una anàlisi quantitativa de l’autonomia fiscal de la Generalitat de Catalunya i es compara amb la resta de CA de règim comú en el seu conjunt, en funció de diferents aspectes que la determinen. En primer lloc es posa en context el pes dels tributs sobre els ingressos no financers de les CA. Després s’analitzen diverses vessants del poder fiscal de les CA: si els tributs de les CA són cedits totalment, parcialment o propis; si estan subjectes a bestretes o no; si la recaptació l’efectuen les CA o l’Estat, si la CA té la competència de la gestió i si disposa de competència normativa. Aquesta anàlisi quantitativa complementa la classificació dels impostos en funció de la capacitat normativa de què disposen les CA que s’ha exposat anteriorment, que contradeia les xifres publicades per la OCDE. Tots els càlculs s’han realitzat a partir de les dades del pressupostos de les CA l’any 2023.
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_4821_fig11.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_4821_fig11.JPG|800px]]</div>
 Els ingressos tributaris de la Generalitat de Catalunya l’any 2023 representen el 89,2% del total d’ingressos no financers. En canvi, a la resta de CA de règim comú, el pes dels ingressos tributaris és força menor, al voltant del 68%. El major pes dels ingressos tributaris a Catalunya s’explica pel fet que la major part dels recursos que el model de finançament  de finançament proporciona a la Generalitat són ingressos tributaris, mentre que a la resta de CA, per bé que no a totes elles, les transferències dels diferents fons del model tenen un pes més rellevant que a Catalunya.
@@ Line 309: / Line 309: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_9340_fig12.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_9340_fig12.JPG|800px]]</div>
 Un altre aspecte que influeix en l’autonomia tributària de les CA té relació amb quina part de les figures impositives està subjecte a bestreta del model de finançament i quines no. Els impostos subjectes a bestreta són l’IRPF, l’IVA i els impostos especials. Aquest fet implica que els ingressos tributaris d’aquests impostos es reben en dues etapes. La Generalitat rep una bestreta del 98% del que l’Estat estima que li correspondrà com a ingressos tributaris aquell any. Posteriorment, dos any després, la Generalitat rebrà la part restant dins la liquidació del model de finançament. Aquest sistema resta autonomia a les CA ja que els recursos que reben depenen molt de l’estimació que l’Estat faci de les bestretes. Històricament hi ha hagut desviacions importants en les estimacions, tant a l’alça, quan la recaptació acaba per sobre l’estimació inicial, com a la baixa, quan a causa de la crisi econòmica, la recaptació va ser inferior a l’estimada i la liquidació va ser negativa. No s’observa una diferència significativa entre el pes que tenen els tributs subjectes a bestreta a Catalunya i a la resta de CA de règim comú.
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_2857_fig13.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_2857_fig13.JPG|800px]]</div>
 Concretant més en els tres aspectes de l’autonomia tributària, capacitat normativa, recaptatòria i de gestió, a continuació es quantifica quin pes tenen els impostos sobre els quals es té cadascuna de les diferents capacitats respecte al conjunt d’ingressos impositius.
@@ Line 321: / Line 321: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_8802_fig14.JPG|474px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_8802_fig14.JPG|600px]]</div>
 Si ens fixem en la capacitat de gestió, a banda dels impostos que poden ser recaptats per les CA, s’hi ha d’afegir l’Impost sobre el patrimoni, que si bé és recaptat per l’Agència Tributària Estatal (AEAT), les CA tenen atribuïda capacitat de gestió.
@@ Line 330: / Line 330: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_4486_fig15.JPG|474px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_4486_fig15.JPG|600px]]</div>
 Malgrat que la Generalitat té capacitat normativa sobre el 63,9% dels ingressos impositius, cal tenir en compte el grau de competència normativa en cada cas que s’ha explicat anteriorment, ja que existeixen limitacions en la majoria de figures tributàries.

@@ Line 277: / Line 277: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[File:Review_896402369905_1103_fig7.JPG]]</div>
 Al seu torn, les mesures sobre l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, augmenten la recaptació de la Generalitat en un significatiu 80,7%. A la resta de CA, les mesures també impacten positivament en la recaptació, però en menor mesura, al voltant del 28%. Un cas totalment oposat és el de l’Impost sobre successions i donacions, on l’ús de la capacitat normativa tant de la Generalitat com del la resta de CA de règim comú en el seu conjunt impliquen una disminució molt significativa de la recaptació. A Catalunya la recaptació baixa un 71,3% mentre que a la resta de CA la recaptació cau 10 punts més, un 81,4%. S’ha de tenir en compte que a Catalunya la supressió de l’impost en adquisicions ''mortis causa'' per part dels grups I i II de parentesc és parcial, mentre que d’altres CA la supressió de l’impost és pràcticament total. L’any 2021 al qual fan referència les dades analitzades, la Comunitat de Madrid, Andalusia, Cantàbria, Múrcia, Extremadura i Castella Lleó pràcticament havien suprimit l’impost de successions, i la majoria d’elles també l’impost de donacions, mitjançant les reduccions a la base i deduccions i bonificacions a la quota.
@@ Line 287: / Line 290: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_1584_fig8.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_5998_fig9.JPG|600px]]</div>
 Per tenir una fotografia final de l’impacte de la capacitat normativa, es presenta la suma de l’impacte en la recaptació dels tributs cedits i en la recaptació dels tributs propis l’any 2021, darrer any del qual es disposa de l’estimació de l’impacte en els tributs cedits. Aquest any, l’import dels tributs propis (795M€), que inclouen el cànon de l’aigua i l’antic cànon de dipòsit de residus, compensava l’impacte negatiu en la recaptació dels tributs cedits. Per tant, l’efecte total de les mesures tributàries aplicades per la Generalitat era de només 16 milions d’euros, tan sols 2€ per habitant.
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_5998_fig9.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_4623_fig10.JPG|600px]]</div>
 Anàlisi quantitativa de l’autonomia tributària sobre els impostos
@@ Line 299: / Line 302: @@
 A continuació es porta a terme una anàlisi quantitativa de l’autonomia fiscal de la Generalitat de Catalunya i es compara amb la resta de CA de règim comú en el seu conjunt, en funció de diferents aspectes que la determinen. En primer lloc es posa en context el pes dels tributs sobre els ingressos no financers de les CA. Després s’analitzen diverses vessants del poder fiscal de les CA: si els tributs de les CA són cedits totalment, parcialment o propis; si estan subjectes a bestretes o no; si la recaptació l’efectuen les CA o l’Estat, si la CA té la competència de la gestió i si disposa de competència normativa. Aquesta anàlisi quantitativa complementa la classificació dels impostos en funció de la capacitat normativa de què disposen les CA que s’ha exposat anteriorment, que contradeia les xifres publicades per la OCDE. Tots els càlculs s’han realitzat a partir de les dades del pressupostos de les CA l’any 2023.
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_4623_fig10.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_4821_fig11.JPG|600px]]</div>
 Els ingressos tributaris de la Generalitat de Catalunya l’any 2023 representen el 89,2% del total d’ingressos no financers. En canvi, a la resta de CA de règim comú, el pes dels ingressos tributaris és força menor, al voltant del 68%. El major pes dels ingressos tributaris a Catalunya s’explica pel fet que la major part dels recursos que el model de finançament  de finançament proporciona a la Generalitat són ingressos tributaris, mentre que a la resta de CA, per bé que no a totes elles, les transferències dels diferents fons del model tenen un pes més rellevant que a Catalunya.
@@ Line 306: / Line 309: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_4821_fig11.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_9340_fig12.JPG|600px]]</div>
 Un altre aspecte que influeix en l’autonomia tributària de les CA té relació amb quina part de les figures impositives està subjecte a bestreta del model de finançament i quines no. Els impostos subjectes a bestreta són l’IRPF, l’IVA i els impostos especials. Aquest fet implica que els ingressos tributaris d’aquests impostos es reben en dues etapes. La Generalitat rep una bestreta del 98% del que l’Estat estima que li correspondrà com a ingressos tributaris aquell any. Posteriorment, dos any després, la Generalitat rebrà la part restant dins la liquidació del model de finançament. Aquest sistema resta autonomia a les CA ja que els recursos que reben depenen molt de l’estimació que l’Estat faci de les bestretes. Històricament hi ha hagut desviacions importants en les estimacions, tant a l’alça, quan la recaptació acaba per sobre l’estimació inicial, com a la baixa, quan a causa de la crisi econòmica, la recaptació va ser inferior a l’estimada i la liquidació va ser negativa. No s’observa una diferència significativa entre el pes que tenen els tributs subjectes a bestreta a Catalunya i a la resta de CA de règim comú.
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_9340_fig12.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_2857_fig13.JPG|600px]]</div>
 Concretant més en els tres aspectes de l’autonomia tributària, capacitat normativa, recaptatòria i de gestió, a continuació es quantifica quin pes tenen els impostos sobre els quals es té cadascuna de les diferents capacitats respecte al conjunt d’ingressos impositius.
@@ Line 317: / Line 321: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_2857_fig13.JPG|600px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_8802_fig14.JPG|474px]]</div>
 Si ens fixem en la capacitat de gestió, a banda dels impostos que poden ser recaptats per les CA, s’hi ha d’afegir l’Impost sobre el patrimoni, que si bé és recaptat per l’Agència Tributària Estatal (AEAT), les CA tenen atribuïda capacitat de gestió.
@@ Line 326: / Line 330: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[File:Review_896402369905_8802_fig14.JPG|474px]]</div>
+[[File:Review_896402369905_4486_fig15.JPG|474px]]</div>
 Malgrat que la Generalitat té capacitat normativa sobre el 63,9% dels ingressos impositius, cal tenir en compte el grau de competència normativa en cada cas que s’ha explicat anteriorment, ja que existeixen limitacions en la majoria de figures tributàries.

@@ Line 147: / Line 147: @@
 La metodologia emprada per l’OCDE no resulta satisfactòria ja que no reflecteix bé la potestat tributària de les comunitats autònomes pel que fa al tractament que fa de les dies principals figures tributàries: exclou la participació de l’IVA dels ingressos tributaris perquè els considera una transferència de l’Estat cap a les comunitats autònomes, en comptes d’un ingrés tributari, i classifica l’IRPF com un impost en el qual les CA tenen plena capacitat de decisió sobre els tipus i les deduccions, quan en realitat es tracta d’una potestat limitada, tal i com s’ha indicat anteriorment.
-[[Image:Draft_Obiols Bragulat_654264991-image3.png|600px]]
 Per pal·liar els desajustos de la classificació de l’OCDE respecte al cas espanyol, a continuació s’estableix una classificació de les diferents figures tributàries en funció del major o menor grau de competències normatives de què disposen les comunitats autònomes. A partir del marc legal vigent, s’han establert cinc nivells de grau de competència normativa, que tenen en compte sobre quins elements del tributs tenen capacitat de decisió les CA:
@@ Line 162: / Line 164: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
- [[Image:Draft_Obiols Bragulat_654264991-image4.png|456px]] </div>
+[[File:Review_896402369905_2416_fig4.JPG|456px]] </div>
 Cal esmentar que la classificació feta en aquest apartat difereix substancialment de la classificació de la OCDE ja que inclou l’IVA i els impostos especials com a ingressos tributaris, i no considera l’IRPF un impost sobre el qual es tingui plena capacitat tributaris, com si que estableix la classificació de l’OCDE.

@@ Line 87: / Line 87: @@
 La LOFCA i la llei 22/2009 conformen el marc legal bàsic en el qual s’enquadren els tributs cedits. Ambdues lleis especifiquen la manera d’atribuir-los a les CA en funció del domicili fiscal del subjecte passiu en els impostos de naturalesa personal o en funció del consum en el cas de impostos que gravin el consum. També s’especifica el percentatge de cessió dels tributs cedits. El percentatge de cessió ha augmentat amb els diferents models de finançament aprovats fins al moment, tot i que  i que ha variat al llarg dels anys a mesura que es modificava el model de finançament autonòmic, i que ha comportat un augment dels percentatges de cessió des de l’inici de l’Estat de les autonomies fins ara. Actualment, els tributs cedits i els percentatges de cessió a les CA són els següents:
-[[File:Review_896402369905_5913_fig1.JPG|Center|534px]]
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 Pel que fa a les competències normatives cedides a les CA en matèria de tributs cedits s’estipulen a l’article 19 de la LOFCA i als articles 46 a 53 de la llei 22/2009 de model de finançament. L’abast de les competències normatives, que en definitiva, és el que determina el grau d’autonomia tributària de les CA, és diferent en cadascun dels tributs cedits. El quadre següent resumeix les competències normatives de les CA:
-[[File:Review_896402369905_6854_fig2.JPG|Center|600px]]
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 Addicionalment a les competències normatives cedides a les CA, la llei 22/2009 també considera la possibilitat de la delegació de competències de l’Estat cap a les CA en altres aspectes dels tributs totalment cedits. La llista dels aspectes subjectes a delegació són els següents:

@@ Line 87: / Line 87: @@
 La LOFCA i la llei 22/2009 conformen el marc legal bàsic en el qual s’enquadren els tributs cedits. Ambdues lleis especifiquen la manera d’atribuir-los a les CA en funció del domicili fiscal del subjecte passiu en els impostos de naturalesa personal o en funció del consum en el cas de impostos que gravin el consum. També s’especifica el percentatge de cessió dels tributs cedits. El percentatge de cessió ha augmentat amb els diferents models de finançament aprovats fins al moment, tot i que  i que ha variat al llarg dels anys a mesura que es modificava el model de finançament autonòmic, i que ha comportat un augment dels percentatges de cessió des de l’inici de l’Estat de les autonomies fins ara. Actualment, els tributs cedits i els percentatges de cessió a les CA són els següents:
-[[Image:Draft_Obiols Bragulat_654264991-image1.png|534px]]
+[[File:Review_896402369905_5913_fig1.JPG|Center|534px]]
 Pel que fa a les competències normatives cedides a les CA en matèria de tributs cedits s’estipulen a l’article 19 de la LOFCA i als articles 46 a 53 de la llei 22/2009 de model de finançament. L’abast de les competències normatives, que en definitiva, és el que determina el grau d’autonomia tributària de les CA, és diferent en cadascun dels tributs cedits. El quadre següent resumeix les competències normatives de les CA:
-[[Image:Draft_Obiols Bragulat_654264991-image2.png|600px]]
+[[File:Review_896402369905_6854_fig2.JPG|Center|600px]]
 Addicionalment a les competències normatives cedides a les CA, la llei 22/2009 també considera la possibilitat de la delegació de competències de l’Estat cap a les CA en altres aspectes dels tributs totalment cedits. La llista dels aspectes subjectes a delegació són els següents:

← Older revision	Revision as of 17:57, 2 March 2025
(No difference)

← Older revision	Revision as of 13:57, 31 October 2024
(No difference)