Mussons Olivellla 2018b - Revision history

Scipediacontent at 11:15, 17 July 2018

2018-07-17T11:15:57Z

Show changes

Scipediacontent at 11:11, 17 July 2018

2018-07-17T11:11:36Z

Scipedia at 13:39, 15 May 2018

2018-05-15T13:39:25Z

Scipedia at 13:39, 15 May 2018

2018-05-15T13:39:05Z

Scipedia at 13:38, 15 May 2018

2018-05-15T13:38:01Z

Scipedia at 10:13, 14 May 2018

2018-05-14T10:13:32Z

Danielquer: Danielquer moved page Review Mussons Olivellla 2018b to Mussons Olivellla 2018b

2018-05-11T10:55:31Z

Danielquer moved page Review Mussons Olivellla 2018b to Mussons Olivellla 2018b

Jmmussons at 08:00, 12 April 2018

2018-04-12T08:00:33Z

Scipediacontent at 08:19, 15 March 2018

2018-03-15T08:19:17Z

Scipediacontent at 08:18, 15 March 2018

2018-03-15T08:18:35Z

@@ Line 1: / Line 1: @@
+<!--
 <big>'''Balanç de la productivitat de l’economia catalana des de l’any 2000*'''</big>
@@ Line 14: / Line 14: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 Adreça electrònica: [mailto:jmmussons@gencat.cat jmmussons@gencat.cat]</div>
+-->
 ==Resum==

@@ Line 13: / Line 13: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-Adreça electrònica: [mailto:jmmussons@ge jmmussons@gencat.cat]</div>
+Adreça electrònica: [mailto:jmmussons@gencat.cat jmmussons@gencat.cat]</div>
 ==Resum==

@@ Line 13: / Line 13: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-Adreça electrònica: [mailto:jmmussons@ge jmmussons@ge]ncat.cat</div>
+Adreça electrònica: [mailto:jmmussons@ge jmmussons@gencat.cat]</div>
 ==Resum==

← Older revision		Revision as of 13:38, 15 May 2018
Line 22:		Line 22:

	*Aquesta és una versió preliminar de l’article que es publicarà a la propera Nota d’Economia núm. 104 sobre les Potencialitats de l’economia catalana.		*Aquesta és una versió preliminar de l’article que es publicarà a la propera Nota d’Economia núm. 104 sobre les Potencialitats de l’economia catalana.
−
−	~~==<br/>==~~

	=1. Introducció=		=1. Introducció=

@@ Line 64: / Line 64: @@
 {| style="text-align: center; margin:auto;width: 100%;"
 |-
-| <math>\Delta {A}_{t}=PTF=\alpha \Delta \mathrm{ln}\,\left( \frac{Y}{L}\right) +(1-</math><math>\alpha )\Delta \mathrm{ln}\,\left( \frac{Y}{K}\right)</math>
+| <math>\Delta {ln}{A}_{t}=PTF=\alpha \Delta \mathrm{ln}\,\left( \frac{Y}{L}\right) +(1-</math><math>\alpha )\Delta \mathrm{ln}\,\left( \frac{Y}{K}\right)</math>
 |}
 |  style="text-align: right;vertical-align: top;width: 5px;text-align: right;white-space: nowrap;"|(3)

← Older revision	Revision as of 10:55, 11 May 2018
(No difference)

@@ Line 1: / Line 1: @@
-<big>'''Balanç de la productivitat de l’economia catalana des de l’any 2000'''</big>
+<big>'''Balanç de la productivitat de l’economia catalana des de l’any 2000*'''</big>
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
@@ Line 20: / Line 20: @@
 Paraules clau: productivitat total dels factors, productivitat aparent del treball, productivitat aparent del capital, patró inversor, actius immaterials.
 ==<br/>==

@@ Line 149: / Line 149: @@
 Les perspectives per a la productivitat aparent del capital són favorables si ens atenem al nou patró inversor que emergeix des de l’esclat de la crisi, i que de fet s’apunten en l’evolució de la productivitat del capital (projectada per l’Idescat & VEH) a partir de l’any 2013. Una primera exploració amb dades provinents dels comptes econòmics anuals de l’Idescat ens posa de manifest l’evolució del conjunt de la formació bruta de capital que assoleix un màxim l’any 2007 (gairebé el 30% del PIB) i cau a mínims l’any 2013 (al voltant del 17%). Aquest retrocés però és concentra en els actius lligats al sector de la construcció. De fet, les dades comparades de l’esforç inversor en béns d’equipament i altres actius ens indiquen un bon posicionament de l’economia catalana. Així, la formació bruta de capital en béns d’equipament i altres actius (en % del PIB) se situa en l’11,2% el 2016, per sobre d’Espanya (10,0%) i la zona euro (10,3%). Per davant de Catalunya, destaquen els Estats Units. A més els registres comparats en aquesta categoria són bastant destacables al llarg del període analitzat (2000-2016).
-Gràfic 3. Esforç inversor a Catalunya i el seu entorn al llarg de període 2000-2016
+'''Gràfic 3. Esforç inversor a Catalunya i el seu entorn al llarg de període 2000-2016'''
 (en % del PIB)

@@ Line 143: / Line 143: @@
 L’evolució de la productivitat aparent del capital (Y/K) és especialment preocupant, amb una caiguda de més de 10 punts entre els anys 2000 i 2016 segons estimacions de l’Idescat & VEH. La caiguda és encara més accentuada si prenem en consideració els canvis en la qualitat dels factors de producció. En aquest cas (amb dades fins al 2013), els canvis en la qualitat s’han fet notar a partir de 2010. És a dir, a partir de l’esclat de la crisi les inversions (com veurem més endavant) s’han orientat cap a actius més productius, si bé l’efecte sobre l’estoc és limitat atès l’excés d’inversió en actius immobiliaris (de llarga vida útil) durant la darrera etapa expansiva
-  [[Image:review_Mussons_Olivellla_2018b-image6.png|600px]]
+  [[Image:Review_Mussons_Olivellla_2018b_1272_graph2.png|600px]]
 Quins són els factors que expliquen aquest retrocés tan marcat de la productivitat aparent del capital? Serrano ''et al.'' (2013) avaluen diferents hipòtesis per a l’economia espanyola i descarten la del ''crowding-out'' en actius relacionats amb la maquinària i els béns d’equipament (fet que també podem confirmar amb les dades per a Catalunya, atès que aquests actius creixen un 30% entre els anys 2000 i 2013). En canvi, aquest autors posen de manifest els efectes negatius de la sobreinversió en actius immobiliaris no residencials (que en part queda reflectit en l’intens avenç de la categoria altres construccions, d’un 45,5%) i la baixa productivitat del teixit empresarial (vegeu la valoració de l’apartat 3). Quant a la primera, aquests autors assenyalen que l’afectació d’aquesta sobreinversió és generalitzada a escala sectorial (i en particular pel que fa a les inversions en altres construccions i actius relacionats).
@@ Line 149: / Line 149: @@
 Les perspectives per a la productivitat aparent del capital són favorables si ens atenem al nou patró inversor que emergeix des de l’esclat de la crisi, i que de fet s’apunten en l’evolució de la productivitat del capital (projectada per l’Idescat & VEH) a partir de l’any 2013. Una primera exploració amb dades provinents dels comptes econòmics anuals de l’Idescat ens posa de manifest l’evolució del conjunt de la formació bruta de capital que assoleix un màxim l’any 2007 (gairebé el 30% del PIB) i cau a mínims l’any 2013 (al voltant del 17%). Aquest retrocés però és concentra en els actius lligats al sector de la construcció. De fet, les dades comparades de l’esforç inversor en béns d’equipament i altres actius ens indiquen un bon posicionament de l’economia catalana. Així, la formació bruta de capital en béns d’equipament i altres actius (en % del PIB) se situa en l’11,2% el 2016, per sobre d’Espanya (10,0%) i la zona euro (10,3%). Per davant de Catalunya, destaquen els Estats Units. A més els registres comparats en aquesta categoria són bastant destacables al llarg del període analitzat (2000-2016).
-==Gràfic 3. Esforç inversor a Catalunya i el seu entorn al llarg de període 2000-2016==
+Gràfic 3. Esforç inversor a Catalunya i el seu entorn al llarg de període 2000-2016
 (en % del PIB)
-  [[Image:review_Mussons_Olivellla_2018b-image7.png|600px]] Nota: * inclou la formació bruta de capital fix (FBCF) i la variació d’existències.
+  [[Image:Review_Mussons_Olivellla_2018b_3998_graph3.png|600px]]
 Font: elaboració a partir de dades de l’Idescat i AMECO.
@@ Line 184: / Line 186: @@
 Aquest diferencial se situa al voltant del 12% al llarg del període que va des dels anys 80 fins als 2013, on cal distingir dos períodes diferenciats. D’una banda, un procés de convergència fins a l’any 2000 (que coincideix gairebé amb l’entrada a la zona euro) i un procés de divergència d’ençà aquesta data. Aquesta divergència recull principalment un deteriorament més destacat de la productivitat aparent del capital al conjunt de l’economia espanyola, que molt probablement reflecteix amb més intensitat l’esmentat excés d’inversió en actius improductius.
-  [[Image:review_Mussons_Olivellla_2018b-image9.png|600px]]
+  [[Image:Review_Mussons_Olivellla_2018b_6165_graph4.png|600px]]
 <span id='_GoBack'></span>A continuació (vegeu el Gràfic 5) es presenta l’evolució de la PTF i els components que la conformen des de l’any 2000. És interessant veure com la PTF ha seguit la trajectòria creixent de la productivitat aparent del treball fins a l’any 2006, any a partir del qual la caiguda de la productivitat aparent del capital domina la trajectòria de la PTF. Aquesta situació és atípica respecte les economies de l’entorn (tret de l’economia espanyola) atès que l’estabilitat de la productivitat aparent del capital es considera un fet estilitzat que encaixa amb la hipòtesi del progrés tècnic neutral de Harrod. No obstant això, aquesta estabilitat cada vegada s’està posant més en qüestió, i en particular quan es consideren els canvis en la qualitat dels factors de producció, és a dir, l’evolució de la ràtio ouput-serveis del capital (vegeu Serrano et al. 2017). Aquest qüestionament és en tot cas de caràcter moderat, i en cap cas la productivitat aparent del capital arriba a dominar l’evolució de la PTF.
-  [[Image:review_Mussons_Olivellla_2018b-image10.png|600px]]
+  [[Image:Review_Mussons_Olivellla_2018b_8833_graph5.png|600px]]
 El conjunt de mesures de la PTF que es presenten posa de manifest tendències a mitjà termini similars i alhora posa de manifest el paper de la qualitat dels factors producció com a motor impulsor de la PTF (ens referim a la PTF no corregida pels canvis en la qualitat dels factors de producció, això és PTF Ivie**) des del 2010. Per al conjunt del període 2000-2013 la contribució de la qualitat dels factors de producció se situa al voltant de 4 punts percentuals.
@@ Line 194: / Line 196: @@
 Les dades de l’Idescat & VEH sobre la PTF distingeixen dos períodes clarament diferenciats: caiguda fins al 2009 i recuperació intensa fins al 2016. Per al conjunt del període analitzat (2000-2016), Idescat & VEH situa la contribució de la PTF en gairebé 4 punts percentuals. Aquesta tendència favorable dels darrers anys també ve recollida en les mesures basades principalment amb dades de l’Ivie. Ambdues mesures assenyalen una tendència a l’alça, si bé la mesura corregida per la qualitat en els factors de producció recull la recuperació de la PTF a partir del 2013.
-  [[Image:review_Mussons_Olivellla_2018b-image11.png|600px]]
+  [[Image:Review_Mussons_Olivellla_2018b_3250_graph6.png|600px]]
 Quins són els factors que expliquen aquests registres tan baixos de la PTF en la darrera etapa expansiva? La literatura per al cas espanyol (vegeu García-Santana et al., 2016) assenyala el deteriorament en l’assignació de recursos entre empreses com a principal factor explicatiu d’aquesta caiguda, és a dir, l’assignació ineficient del factor treball i capital entre empreses. Aquests autors duen a terme una anàlisi amb microdades d’empreses de la Central de Balanços del Banc d’Espanya que posa de manifest que la distorsió en l’assignació de recursos va ser especialment destacable en els sectors més exposats a la corrupció (l’anomenat capitalisme extractiu). Dos fets il·lustren especialment aquestes distorsions assignatives: el primer, la creixent dispersió en la productivitat del capital entre les empreses que pertanyen a un mateix sector al llarg del període 1995-2007, i el segon, el fet que el creixement del VAB de les empreses va ser inversament proporcional a la seva PTF inicial al llarg del període 2001-2007. També cal destacar un exercici contrafactual on es posa de manifest que una assignació adequada dels recursos hagués permès a l’economia espanyola un avenç de la PTF similar al dels Estats Units (al llarg del període 1995-2007). Des de la perspectiva micro també cal destacar l’aportació de Hernández de Cos (2016), qui assenyala l’impacte negatiu de la reassignació de factors de producció cap a sectors amb nivells de productivitat més baixos, en concret pel que fa al període 2001-2007.
 La recuperació des de l’esclat de la crisi, com s’ha apuntat anteriorment, vindria explicada en una primera fase per la dinàmica en l’entrada i sortida d’empreses (l’entrada es concentraria en empreses més productives que en la darrera etapa expansiva i la sortida es concentraria en empreses menys productives). És encara molt prematur establir els factors que expliquen el creixement sostingut de la PTF dels darrers anys, però una possible explicació podria lligar-se al nou patró inversor que s’està dibuixant des de l’esclat de la crisi. Són elements però que convindria valorar amb una anàlisi més detallada, i en tot cas serà un repte mantenir en endavant aquestes aportacions tan destacables.
 =6. Conclusions=