Mussons Olivellla 2018a - Revision history

Scipediacontent at 13:34, 9 July 2018

2018-07-09T13:34:50Z

Scipediacontent at 13:23, 9 July 2018

2018-07-09T13:23:16Z

Scipediacontent at 11:15, 9 July 2018

2018-07-09T11:15:48Z

Danielquer: Danielquer moved page Review Mussons Olivellla 2018a to Mussons Olivellla 2018a

2018-04-17T21:22:49Z

Danielquer moved page Review Mussons Olivellla 2018a to Mussons Olivellla 2018a

Scipediacontent at 10:56, 12 April 2018

2018-04-12T10:56:08Z

Scipediacontent at 10:54, 12 April 2018

2018-04-12T10:54:27Z

Scipediacontent at 10:53, 12 April 2018

2018-04-12T10:53:03Z

Scipediacontent at 10:51, 12 April 2018

2018-04-12T10:51:56Z

Danielquer at 15:25, 22 February 2018

2018-02-22T15:25:03Z

Show changes

Jmmussons: Jmmussons moved page Draft Mussons Olivellla 382898665 to Review Mussons Olivellla 2018a

2018-02-19T13:02:19Z

Jmmussons moved page Draft Mussons Olivellla 382898665 to Review Mussons Olivellla 2018a

← Older revision		Revision as of 13:34, 9 July 2018
Line 3:		Line 3:
	<big>'''La resposta de la política fiscal de les CA a l’acumulació de deute: una anàlisi de la incertesa del límit del deute*'''</big>		<big>'''La resposta de la política fiscal de les CA a l’acumulació de deute: una anàlisi de la incertesa del límit del deute*'''</big>

−	~~'''Joan Maria Mussons Olivella.''' Direcció General d’Anàlisi Econòmica, Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i Universitat de Barcelona~~

	== Resum ==		== Resum ==

@@ Line 9: / Line 9: @@
 <span id='_GoBack'></span>L’elevat endeutament públic és un dels llegats de la gran crisi, i en especial pel que fa a les comunitats autònomes. Aquesta situació és especialment preocupant atesa la responsabilitat d’aquestes en la prestació de serveis bàsics de l’estat del benestar. Els treballs de Bohn (1998) i Gosh et al. (2013) ens permeten plantejar una aproximació al llindar on la sostenibilitat del deute pot ser qüestionada. L’any 2015 la ràtio del deute se situava a la banda baixa de la regió que comprèn aquest llindar, en concret, entre el 24% i el 36% del VAB. La prudència aconsella disposar d’un marge de maniobra suficient (en termes de capacitat d’endeutament) per poder afrontar xocs negatius plausibles.
-* Aquest treball es una versió resumida d’un article de la meva tesi doctoral dirigida per la Núria Bosch i el Josep Lluís Raymond, amb qui estic profundament agraït. Es pot consultar una versió ampliada d’aquest a Mussons Olivella (2018). També vull aprofitar per agrair  els comentaris de la Valèria Molina, Julio López Laborda, António Afonso, Natàlia Mas així com la resta de comentaris rebuts al seminaris celebrats a la Generalitat de Catalunya (desembre de 2017) i al XXV Encuentro de Economía Pública de València (gener de 2018). La visió expressada en aquest treball no correspon necessàriament a la de la Generalitat de Catalunya.
+(*) Aquest treball es una versió resumida d’un article de la meva tesi doctoral dirigida per la Núria Bosch i el Josep Lluís Raymond, amb qui estic profundament agraït. Es pot consultar una versió ampliada d’aquest a Mussons Olivella (2018). També vull aprofitar per agrair  els comentaris de la Valèria Molina, Julio López Laborda, António Afonso, Natàlia Mas així com la resta de comentaris rebuts al seminaris celebrats a la Generalitat de Catalunya (desembre de 2017) i al XXV Encuentro de Economía Pública de València (gener de 2018). La visió expressada en aquest treball no correspon necessàriament a la de la Generalitat de Catalunya.
 == 1. Introducció ==

@@ Line 3: / Line 3: @@
 <big>'''La resposta de la política fiscal de les CA a l’acumulació de deute: una anàlisi de la incertesa del límit del deute*'''</big>
-<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
+'''Joan Maria Mussons Olivella.'''  Direcció General d’Anàlisi Econòmica, Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i Universitat de Barcelona
-Joan Maria Mussons Olivella* </div>
-−
-<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona</div>
-−
-<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-Adreça: Rambla de Catalunya, 19-21 | 08007 Barcelona</div>
-−
-<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-Adreça electrònica: [mailto:jmmussons@ge jmmussons@ge]ncat.cat</div>
-−
-<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-de Febrer de 2018</div>
 == Resum ==
 <span id='_GoBack'></span>L’elevat endeutament públic és un dels llegats de la gran crisi, i en especial pel que fa a les comunitats autònomes. Aquesta situació és especialment preocupant atesa la responsabilitat d’aquestes en la prestació de serveis bàsics de l’estat del benestar. Els treballs de Bohn (1998) i Gosh et al. (2013) ens permeten plantejar una aproximació al llindar on la sostenibilitat del deute pot ser qüestionada. L’any 2015 la ràtio del deute se situava a la banda baixa de la regió que comprèn aquest llindar, en concret, entre el 24% i el 36% del VAB. La prudència aconsella disposar d’un marge de maniobra suficient (en termes de capacitat d’endeutament) per poder afrontar xocs negatius plausibles.
 * Aquest treball es una versió resumida d’un article de la meva tesi doctoral dirigida per la Núria Bosch i el Josep Lluís Raymond, amb qui estic profundament agraït. Es pot consultar una versió ampliada d’aquest a Mussons Olivella (2018). També vull aprofitar per agrair  els comentaris de la Valèria Molina, Julio López Laborda, António Afonso, Natàlia Mas així com la resta de comentaris rebuts al seminaris celebrats a la Generalitat de Catalunya (desembre de 2017) i al XXV Encuentro de Economía Pública de València (gener de 2018). La visió expressada en aquest treball no correspon necessàriament a la de la Generalitat de Catalunya.

@@ Line 46: / Line 46: @@
 Bohn (1998), en canvi, aborda la sostenibilitat del deute públic des d’una altra perspectiva i se centra en la resposta del saldo primari a canvis en la ràtio deute públic sobre PIB. Aquesta estratègia empírica avalua, mitjançant una funció de reacció fiscal (FRF), les accions correctives en termes pressupostaris davant un augment de l’estoc del deute. Si la resposta és positiva es podria concloure que la ràtio d’interès és estacionària, i per tant això garantiria la restricció pressupostària intertemporal. És a dir, la sostenibilitat quedaria garantida si el saldo primari creix almenys linealment amb la ràtio deute sobre PIB (sobre tot per a nivells elevats d’aquesta ràtio). Bohn (1998) aporta evidència d’una acció correctiva en aquest sentit, és a dir, el superàvit primari dels EUA és una funció creixent de la ràtio deute sobre PIB en el període 1916-1995. A continuació es presenta una versió senzilla de la FRF:
-(1) <math display="inline">p{b}_{t}={\mu }_{t}+f\left( {d}_{t-1}\right) +{\epsilon }_{t}</math> ,
+{| class="formulaSCP" style="width: 100%; text-align: center;"
 on <math display="inline">\, p{b}_{t}</math> és el saldo primari (en % del PIB),  <math display="inline">{\mu }_{t}</math> captura tots els determinants sistemàtics del saldo primari diferents del retard del deute (el cicle econòmic, el cicle electoral, el marc institucional ...), <math display="inline">{d}_{t-1}</math> és el retard del deute públic (en % del PIB) i <math display="inline">{\epsilon }_{t}</math> és el component que recull l’error (que segueix habitualment un procés soroll blanc).
@@ Line 56: / Line 59: @@
 Una extensió de la línia de recerca de les FRF és la relacionada amb l’anomenat “límit del deute”. Abiad i Ostry (2005) presenten una aproximació a aquest límit a partir de les FRF i l’equació tradicional de l’acumulació del deute:
-(2) <math display="inline">DL=\frac{{pb}^{FRF}}{r-g}</math>,
+{| class="formulaSCP" style="width: 100%; text-align: center;"
 Aquesta expressió (2) ens indica que el límit del deute (DL) és creixent amb la capacitat de generar superàvits primaris (pb<sup>FRF</sup>) i decreixent amb el diferencial entre (r-g), és a dir, el tipus d’interès implícit corregit per la taxa de creixement del PIB. És habitual aproximar aquesta capacitat de generar superàvits primaris a partir de l’esmentada funció de reacció fiscal, en concret, a partir del valor ajustat del saldo primari. Finalment, l’espai fiscal (FS) recull la distància del nivell de deute actual (d) respecte del límit del deute:
-(3) <math display="inline">{FS}_{t}={DL-d}_{t}</math>
+{| class="formulaSCP" style="width: 100%; text-align: center;"
 La proposta de Gosh et al. (2013) és molt semblant a la d’Abiad i Ostry (2005), si bé flexibilitza la resposta del saldo primari al deute mitjançant un polinomi de grau 3. Aquesta forma funcional permet incorporar l’anomenada fatiga fiscal, és a dir, una resposta decreixent del saldo primari al deute a partir d’un llindar.

@@ Line 77: / Line 77: @@
 '''Gràfic 1. Evolució del deute autonòmic '''(% sobre el VAB)
- [[Image:draft_Mussons Olivellla_382898665-image1.png|600px]]
+[[Image:Review_Mussons_Olivellla_2018a_6928_graph1.png|600px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: Banc d’Espanya, BDMORES i INE.</span>

← Older revision	Revision as of 21:22, 17 April 2018
(No difference)

← Older revision		Revision as of 10:53, 12 April 2018
Line 90:		Line 90:


−	(5) [[Image:draft_Mussons Olivellla_382898665-image2.png\|102px]] for all t, [[Image:draft_Mussons Olivellla_382898665-image3.png\|84px]] for all [[Image:draft_Mussons Olivellla_382898665-image4.png\|30px]]	+	{\| class="formulaSCP" style="width: 100%; text-align: center;"
		+	\|-
		+	\| '''(5)''' [[Image:draft_Mussons Olivellla_382898665-image2.png\|102px]] for all t, [[Image:draft_Mussons Olivellla_382898665-image3.png\|84px]] for all [[Image:draft_Mussons Olivellla_382898665-image4.png\|30px]]
		+	\|}

	L’especificació que presentem empra la ràtio del saldo primari respecte el valor afegit brut de cada CA (PBB) com a variable dependent. Les dades pressupostàries s’ajusten (seguint la proposta de de la Fuente, 2013) a fi d’aproximar-nos en la mesura del possible a un criteri de meritació (que és el que segueix la comptabilitat nacional). Entre les variables explicatives, tenim la que ens recull els canvis en la posició cíclica (la variació de la taxa d’atur, UR), el retard de la variable dependent, el retard de la ràtio del deute sobre el VAB (''DEBT'') i la seva forma quadràtica (''DEBT^2''), un índex de responsabilitats de despesa (IRES) i una variable que captura el cicle electoral (''ECYCLE''). Cal dir que també es contempla una forma lineal i cúbica del polinomi del deute, però la primera no és significativa mentre que la segona només ho és a un nivell de significació del 10%. Per aquest motiu s’opta per dur a terme la resta de l’anàlisi amb l’especificació quadràtica.		L’especificació que presentem empra la ràtio del saldo primari respecte el valor afegit brut de cada CA (PBB) com a variable dependent. Les dades pressupostàries s’ajusten (seguint la proposta de de la Fuente, 2013) a fi d’aproximar-nos en la mesura del possible a un criteri de meritació (que és el que segueix la comptabilitat nacional). Entre les variables explicatives, tenim la que ens recull els canvis en la posició cíclica (la variació de la taxa d’atur, UR), el retard de la variable dependent, el retard de la ràtio del deute sobre el VAB (''DEBT'') i la seva forma quadràtica (''DEBT^2''), un índex de responsabilitats de despesa (IRES) i una variable que captura el cicle electoral (''ECYCLE''). Cal dir que també es contempla una forma lineal i cúbica del polinomi del deute, però la primera no és significativa mentre que la segona només ho és a un nivell de significació del 10%. Per aquest motiu s’opta per dur a terme la resta de l’anàlisi amb l’especificació quadràtica.

@@ Line 119: / Line 119: @@
 Els treballs de Gosh et al. (2013) i Berti et al. (2016) tenen en compte totes les variables de la FRF a l’hora d’obtenir el llindar que fa que el deute sigui insostenible. No obstant, altres treballs, com el de Bohn (1998) només es fixen en la resposta del saldo primari al deute. Les simulacions efectuades opten per aquesta segona estratègia:
-<math display="inline">(7){\, \hat{PBB}}_{it}=\hat{{\beta }_{1}}{DEBT}_{it-1}+\hat{{\beta }_{2}}{DEBT}_{it-1}^{2}</math><span style="text-align: center; font-size: 75%;">, on </span> <math display="inline">\hat{{\beta }_{1}}=</math><math>\frac{\hat{{\gamma }_{6}}}{(1-\hat{{\gamma }_{3}})}</math> i <math display="inline">\hat{{\beta }_{2}}=</math><math>\frac{\hat{{\gamma }_{7}}}{(1-\hat{{\gamma }_{3}})}</math>
+{| class="formulaSCP" style="width: 100%; text-align: center;"
 Aquest supòsit sembla raonable pel que fa al cicle econòmic i el cicle electoral, atès que les simulacions serien indicatives d’una situació d’estabilitat al mercat de treball i d’un any sense eleccions. Per la seva banda, també sembla raonable obviar l’impacte de la constant i de l’índex de responsabilitat de despesa atesos els coeficients obtinguts. En canvi, sí que cal tenir present les implicacions de l’exclusió de la inèrcia del dèficit. Els llindars que obtindrem per simulació parteixen del supòsit que el dèficit és zero i per tant són informatius del risc en la sostenibilitat del deute de les CA en un context on els comptes estarien equilibrats.
@@ Line 129: / Line 132: @@
 '''Gràfic 2. La resposta del saldo primari de les CA a l’acumulació del deute: una aproximació mitjançant una forma funcional quadràtica'''
- [[Image:draft_Mussons Olivellla_382898665-image6.png|600px]]
+[[Image:Review_Mussons_Olivellla_2018a_9576_graph2.png|600px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Notes: les simulacions dels extrems superior i inferior comprenen un interval de confiança del 90% i es basen en l’estimació de la Taula 1. Només es considera la resposta del saldo primari a l’acumulació de deute, és a dir, s’exclouen els efectes de la resta de variables explicatives.</span>

← Older revision	Revision as of 13:02, 19 February 2018
(No difference)