Montero 2017a - Revision history

Danielquer: Danielquer moved page Review Montero 2017a to Montero 2017a

2017-11-17T21:17:23Z

Danielquer moved page Review Montero 2017a to Montero 2017a

Santiago.montero: Santiago.montero moved page Draft Montero 646871509 to Review Montero 2017a

2017-10-30T19:45:54Z

Santiago.montero moved page Draft Montero 646871509 to Review Montero 2017a

Santiago.montero: Created page with "== Abstract ==
TRANSICIÓ FERROVIÀRIA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

2017-10-30T19:45:53Z

Created page with "== Abstract == <p style="text-align: center;"><strong>TRANSICIÓ FERROVIÀRIA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA</strong></p> <p> </p> <p style="tex..."

New page
== Abstract ==

<p style="text-align: center;"><strong>TRANSICIÓ FERROVIÀRIA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA</strong></p>

<p> </p>

<p style="text-align: left;"> </p>

<p>Aquest treball es la primera part d’un altre més ampli que es dirà “nova ordenació ferroviària de la Península Iberica”. Els objectius i la manera de fer la transició  cap el futur del Ferrocarril Ibèric seran:</p>

<p style="margin-left: .5pt;"> </p>

<ul>
<li>Obtenir la capacitat i qualitat mitjana dels ferrocarrils europeus</li>
<li>Aconseguir la inter operatibilitat amb la xarxa europea.</li>
<li>Usar els mateixos estàndards que Europa (ample via, tensió i controls)</li>
<li>Fer la transició des dels Pirineus al Sud en forma de taca d’ oli.</li>
</ul>

<p style="margin-left: .5pt;"> </p>

<p style="margin-left: .5pt;">L’ ordenació ferroviària Ibèrica es complexa, però no tant com ho sembla. La adaptació d’ample de via es fàcil dons ja disposa en la majoria de les línies amb travesses multivalents. La tensió de les catenàries i els sistemes de control, també s’ha de fer a Europa, cosa que pot facilitar plans de finançament europeu.</p>

<p style="margin-left: .5pt;"> </p>

<p style="margin-left: .5pt;">El gran problema ibèric serà la planificació logística de limitar les interrupcions de servei al mínim possible. I això serà manifest als nusos importants, el primer dels quals serà l’ àrea metropolitana de Barcelona. Sorprenentment, l’oportunitat es que l’ AMB, necessita una gran remodelació per augmentar capacitat.</p>

<p style="margin-left: .5pt;"> </p>

<p style="margin-left: .5pt;">La clau serà fer-ho tot junt per tal de reduir les restriccions de servei de les cinc accions al emprendre-les juntes. Amb una única interrupció de servei ben planificada, s’assoliran, en el tram corresponent, cinc objectius: permeabilitzar el nus de Barcelona, augmentar la capacitat del sistema, canviar l’ample de via, canviar la tensió de les catenàries i adoptar els controls europeus.</p>

<p style="margin-left: .5pt;"> </p>

<p style="margin-left: .5pt;">La conclusió del necessari canvi del sistema ferroviari, espanyol i català, es clara: no es tan un problema d’inversió sinó de bon govern. Serà necessari: pensar, prevenir, projectar, coordinar, construir, gestionar i dirigir. Les quatre primeres coses no costen diners. Quants més esforços, temps i diners s’esmerçin en el primer grup, més ràpid i econòmic sortirà la transició. </p>

<p style="text-align: center;"> </p>

<p style="text-align: center;"> </p>

<p style="text-align: center;"><strong>Introducció a la 1ª Part. Transició ferroviària de la zona Nord-Est.</strong></p>

<p style="text-align: left;"> </p>

<p>A 1859 Barcelona era tan densa, insana i tancada que s’ofegava. Va ser Ildefons Cerdà, qui enfrontant-se als especuladors locals, va ordenar el seu urbanisme. A 1974, en situació semblant, Albert Serratosa i Joan A. Solans van promoure el Pla Metropolita que preservà sol públic per construir la Barcelona del 92<sup>(1)</sup>.</p>

<p> </p>

<p>Ara, a 2017, tornem a tenir una ciutat densa, insana i ofegada. Els catalans esperen als líders capaços de planificar la mobilitat dels semicercles al voltant de Barcelona amb suficient qualitat per participar a la competició mundial de “pols econòmics de primer rang”  que lluiten per atreure intel·ligència, capital i seus.</p>

<p> </p>

<p>L’ estudi que segueix fa el diagnòstic de la mobilitat, la compara amb altres àrees, preveu l’ evolució i estableix l’ estratègia per encarar el futur. Conclou que la prioritat econòmica catalana es assegurar l’ accessibilitat dels ciutadans per l’interior del territori, i des del territori, als altres pols econòmics.</p>

<p> </p>

<p>Per aconseguir-ho, s’ha de consolidar una xarxa multi modal de transports ordenada i eficaç, amb un subsistema ferroviari de Rodalies que sigui: capaç; atapeït; isòcron; robust; inclusiu; Inter operatiu; travessi el “tap” barcelonès; satisfaci als viatgers; i, s’adapti als estàndards de xarxa europeus.</p>

<p> </p>

<p>Això requereix un ampli consens social per impulsar una llarga i gradual execució. El camí serà: políticament difícil, econòmicament onerós, tècnicament complicat i territorialment conflictiu. Però no te alternativa. D’aquest atzucac, que es vital per el comú, solament se’n sortirà amb un fort impuls social.</p>

<p> </p>

<p>El treball està dividit en quatre parts:</p>

<p style="margin-left: 36.0pt;"> </p>

<ul>
<li>Llenguatge, o idees bàsiques per entendre el sistema ferroviari.</li>
<li>Diagnosi de la demanda ,febleses i oportunitats de la mobilitat de l’ AMB.</li>
<li>Propostes de projectes ferroviaris amb horitzó a llarg termini.</li>
<li>Mesures i recomanacions administratives pel sistema ferroviari (Metro, Tram, Rodalies, Regionals, Alta Velocitat) </li>
</ul>

<p> </p>

<p>Las bases teòriques de la proposta, son una extensió de les idees del llibre “Ferrocarril: el medio de transporte del Siglo XXI”<sup>(</sup><sup>2)</sup>. Està en confecció per part dels mateixos autors, un estudi similar al present, però reduït al sistema ferroviari de Mercaderies.</p>

<p> </p>

<p>Santiago Montero i Homs.</p>

<p>Josep Mª Sisó</p>

<p>Ricard Vendrell</p>

<p>Carles Viader.</p>