Mas-Albaiges 2018a - Revision history

Scipediacontent at 13:20, 17 July 2018

2018-07-17T13:20:39Z

Scipediacontent at 13:19, 17 July 2018

2018-07-17T13:19:02Z

Show changes

Scipediacontent at 13:10, 17 July 2018

2018-07-17T13:10:34Z

Show changes

Scipediacontent at 11:49, 17 July 2018

2018-07-17T11:49:46Z

Show changes

Scipedia at 14:51, 4 May 2018

2018-05-04T14:51:40Z

Scipedia at 14:50, 4 May 2018

2018-05-04T14:50:45Z

Show changes

Joan.mas at 10:34, 12 April 2018

2018-04-12T10:34:55Z

Joan.mas at 10:33, 12 April 2018

2018-04-12T10:33:32Z

Joan.mas at 14:09, 10 April 2018

2018-04-10T14:09:49Z

Show changes

Joan.mas at 12:25, 9 April 2018

2018-04-09T12:25:39Z

← Older revision		Revision as of 13:20, 17 July 2018
Line 282:		Line 282:

	:''* ''Impressió 3D: clara aposta de país amb la posta en marxa del ''Hub'' d’Impressió 3D. Aquesta tecnologia és molt prometedora degut a les expectatives de creixement a nivell mundial que implicaran una gran demanda de tecnologia i serveis i un increment de la personalització dels productes que, en bona mesura, es podrà aconseguir gràcies a la impressió 3D.		:''* ''Impressió 3D: clara aposta de país amb la posta en marxa del ''Hub'' d’Impressió 3D. Aquesta tecnologia és molt prometedora degut a les expectatives de creixement a nivell mundial que implicaran una gran demanda de tecnologia i serveis i un increment de la personalització dels productes que, en bona mesura, es podrà aconseguir gràcies a la impressió 3D.
−
−	~~==<br/>==~~

	==Bibliografía==		==Bibliografía==

@@ Line 157: / Line 157: @@
 [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-picture-Cuadro de texto 27.svg|center|600px]]
- [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image9.png|600px]] Queda clar, doncs, que la digitalització i la incorporació dels sistemes ciberfísics, juntament amb la connectivitat, són el nucli que fonamenta la Indústria 4.0. Tanmateix aquest nucli es pot complementar amb altres tecnologies de naturalesa diversa que, a la vegada, permeten definir el concepte de ''Smart Factory, ''Fàbrica Intel·ligent o també Fàbrica del Futur. La <span id='cite-_Ref510031941'></span>[[#_Ref510031941|Il·lustració 9]] presenta alguns exemples d’aquestes tecnologies (el llistat no és exhaustiu). Així, la '''robòtica avançada''' o col·laborativa permet que operaris i robots puguin treballar conjuntament en el mateix espai físic sense riscos de seguretat per al treballador. La '''fabricació avançada, '''també coneguda com fabricació additiva, parteix de la impressió 3D i permet, entre altres coses, realitzar prototipus de manera ràpida i més econòmica, amb expectatives d’adopció en diferents sectors industrials. La '''realitat augmentada''' s’aplica per a la formació en el lloc de treball o per facilitar tasques de manteniment o reparació, entre altres. La '''simulació''' permet construir models computacionals a partir de les dades dels processos i, en particular, les tècniques de simulació es comencen a usar per definir els “bessons digitals” (''digital tweens)'', models de simulació digital dels seus equivalents físics. La '''integració  de sistemes''' és un element fonamental i s’ocupa de tots els aspectes d’interoperabilitat i estandardització per permetre la interconnexió dels diferents sistemes IT i OT. La '''Ciberseguretat''', és a dir el conjunt de mètodes i tècniques dirigides a protegir els actius digitals, és clau en el context de la I4.0 degut a l’exposició d’aquests actius als diferent tipus de riscos i amenaces d’Internet. Per últim, '''Internet dels Objectes, la computació al núvol o el big data''' ja s’han tractat com a tecnologies centrals de la Indústria 4.0.
+[[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image9.png|600px]]
-  [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image10.png|600px]]
+Queda clar, doncs, que la digitalització i la incorporació dels sistemes ciberfísics, juntament amb la connectivitat, són el nucli que fonamenta la Indústria 4.0. Tanmateix aquest nucli es pot complementar amb altres tecnologies de naturalesa diversa que, a la vegada, permeten definir el concepte de ''Smart Factory, ''Fàbrica Intel·ligent o també Fàbrica del Futur. La <span id='cite-_Ref510031941'></span>[[#_Ref510031941|Il·lustració 9]] presenta alguns exemples d’aquestes tecnologies (el llistat no és exhaustiu). Així, la '''robòtica avançada''' o col·laborativa permet que operaris i robots puguin treballar conjuntament en el mateix espai físic sense riscos de seguretat per al treballador. La '''fabricació avançada, '''també coneguda com fabricació additiva, parteix de la impressió 3D i permet, entre altres coses, realitzar prototipus de manera ràpida i més econòmica, amb expectatives d’adopció en diferents sectors industrials. La '''realitat augmentada''' s’aplica per a la formació en el lloc de treball o per facilitar tasques de manteniment o reparació, entre altres. La '''simulació''' permet construir models computacionals a partir de les dades dels processos i, en particular, les tècniques de simulació es comencen a usar per definir els “bessons digitals” (''digital tweens)'', models de simulació digital dels seus equivalents físics. La '''integració  de sistemes''' és un element fonamental i s’ocupa de tots els aspectes d’interoperabilitat i estandardització per permetre la interconnexió dels diferents sistemes IT i OT. La '''Ciberseguretat''', és a dir el conjunt de mètodes i tècniques dirigides a protegir els actius digitals, és clau en el context de la I4.0 degut a l’exposició d’aquests actius als diferent tipus de riscos i amenaces d’Internet. Per últim, '''Internet dels Objectes, la computació al núvol o el big data''' ja s’han tractat com a tecnologies centrals de la Indústria 4.0.
 [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-picture-Cuadro de texto 21.svg|center|299px]]
 L’estimació de l’impacte d’aquestes diferents tecnologies en l’activitat i rendiment empresarial segons (ACCIO-1 2017) es resumeix a la <span id='cite-_Ref510108698'></span>[[#_Ref510108698|Il·lustració 10]]. Es considera que la Internet dels Objectes i el Big Data són les tecnologies amb una elevada transcendència a l’hora de reduir costos d’operació i aconseguir una major eficiència en l’ús de recursos així com dotar l’empresa amb major flexibilitat i fiabilitat. Aquestes dues tecnologies tenen una facilitat relativa d’implantació doncs existeixen molts serveis i plataformes la majoria dels quals es poden personalitzar per adaptar-se a les necessitats de l’empresa. IoT i ''big data'' estan molt lligades a la computació al núvol, actualment en una fase de maduració avançada i disponible a partir de grans proveïdors tecnològics (Amazon, Microsoft i altres). Com s’ha apuntat anteriorment aquestes tecnologies basades en la connectivitat requereixen de forma implícita el desenvolupament de la ciberseguretat. I no només es tracta de disposar de les defenses i proteccions necessàries per a neutralitzar els riscos d’estar connectats al núvol sinó també tenir totes les garanties referides a la protecció i integritat de les dades que s’intercanvien entre els diferents elements implicats.
@@ Line 167: / Line 170: @@
 [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-picture-Cuadro de texto 25.svg|center|600px]]
- [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image11-c.png|600px]] Tot i que la Indústria 4.0 és una iniciativa d’origen alemany, la seva transcendència ha fet que s’expandeixi ràpidament i la major part dels països del nostre entorn han emprès mesures per promoure l’adopció d’aquest canvi de model productiu en els seus respectius teixits industrials, com es reflecteix a la <span id='cite-_Ref510030461'></span>[[#_Ref510030461|Il·lustració 11]] on s’indiquen diverses iniciatives regionals o estatals a nivell europeu. En el cas català la transició cap a la Indústria 4.0 s’impulsa des del Pacte Nacional per la Indústria (PNI), presentat el juliol 2017. Pacte que neix a partir de la voluntat de l’administració i dels diversos agents socials de revitalitzar el sector industrial català després de la profunda crisi viscuda durant els darrers anys que, juntament amb fenòmens com la deslocalització i el desplaçament d’algunes activitats industrials cap al sector serveis, van provocar una reducció de la contribució de la indústria al VAB català del 26,9% l’any 2000 al 20,8% l’any 2016, passant per un mínim del 18,5% el 2009 (segons dades que es desprenen del propi PNI). Així, el Pla estableix sis eixos d’actuació prioritaris, un dels quals fa referència específica a la Indústria 4.0 expressat en els següents termes:
+[[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image11-c.png|600px]]
 “Indústria 4.0 i digitalització: difondre entre les empreses la importància de la disrupció que pot provocar la Indústria 4.0 en el mercat; així com capacitar el capital humà per donar resposta a la demanda de nous perfils, prestar els serveis avançats i promoure les infraestructures necessàries per al desplegament de la Indústria 4.0”
@@ Line 175: / Line 180: @@
 Per respondre a aquesta qüestió ens basem en alguns resultats d’un estudi intern patrocinat per Eurecat i realitzat per l’empresa consultora Everis (Everis 2017). durant el quart trimestre de 2016 a partir de dades estadístiques de 2015 del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. En aquest estudi es buscava dimensionar el segment de pimes amb potencial d’adopció de la digitalització i els models I4.0 com a potencials usuaris de l’anomenada Plataforma Industrial 4.0, una plataforma o ''marketplace'' que pretenia canalitzar nous serveis digitals especialment adreçats a la petita i mitjana empresa. Cal dir que l’estudi excloïa deliberadament el segment de la gran empresa industrial, per tenir una capacitat d’inversió molt elevada en comparació al segment de les pime, per tenir accés a plataformes comercials propietàries de grans proveïdors TIC que nodreixen aquests serveis (com per exemple PLMs –''Product Lifecycle Module-'', MESs -''Manufacturing Execution Systems''- o altres) o per tractar-se d’empreses multinacionals els fulls de ruta tecnològics i les decisions d’inversió de les quals es troben sovint en les centrals estrangeres. Amb tot, estimem que els resultats d’aquesta prospecció són extrapolables si volem avaluar el grau de maduresa i de capacitat d’adopció dels nous models productius per part de la indústria catalana.
- [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image12.png|600px]]
+[[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image12.png|600px]]
 [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-picture-Cuadro de texto 32.svg|center|600px]]
 Com es mostra en l’estudi (condensat en la <span id='cite-_Ref510620610'></span>[[#_Ref510620610|Il·lustració 12]]), la segmentació es basa en el volum de la pime (a partir del nombre d’assalariats), sector (indústria i construcció / serveis) i una propensió a l’adopció de serveis I4.0 a partir de la despesa en maquinari i inversions TIC. L’estudi conclou que d’un total aproximat de 30.000 empreses dels sectors industrial (un 11,5% del total considerat), serveis i construcció amb un potencial alt o mig d’adopció, només un 7.5% d’aquestes empreses poden esdevenir clients objectius dels serveis I4.0 oferts a través d’aquesta Plataforma Industrial 4.0.

@@ Line 30: / Line 30: @@
 [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-picture-Cuadro de texto 3.svg|center|600px]]
   [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image1.png|600px]]
- Tant és així que darrerament s’ha estès l’analogia del ''big data ''com el nou petroli de l’economia moderna. Com es mostra en la <span id='cite-_Ref508888510'></span>[[#_Ref508888510|Il·lustració 1]] es preveu un creixement sostingut del volum del mercat del ''big data'' en el proper decenni. El potencial del ''big data'' radica en la informació i el coneixement que es pot extreure de l’enorme quantitat de dades que avui tenim al nostre abast, ja siguin models de mobilitat, dades financeres o registres de visites a pàgines web entre altres,  i aquest factor és el que realment en determina el seu valor. Aconseguir això és una fita important. Hi ha empreses, com per exemple les grans operadores de telecomunicacions, que disposen d’extenses bases de dades que convenientment analitzades, poden derivar una informació de negoci rellevant. Un cas il·lustratiu seria l’explotació de dades geolocalitzades d’usuaris de telefonia mòbil per al sector del comerç. Les expectatives d’increment de negoci gràcies a aquesta explotació atribueixen a les dades propietàries (en contraposició a les dades obertes) un valor monetari. Poder determinar amb antelació la versemblança d’aquestes expectatives permet reduir el risc en la presa de decisions d’inversió en la compra de bases de dades o en la infraestructura necessària per analitzar-les i explotar-les. Així, el càlcul del valor econòmic i de negoci d’un determinat conjunt de dades en funció del valor de la informació que amaga és una línia de recerca important (P. Papadopoulos 2017), (J. Gonzalez 2017) que persegueix el disseny i desenvolupament d’eines algorítmiques que permetin precisament mesurar de manera acurada i a priori la vàlua de les dades.
 Aquest exemple il·lustra de manera molt fefaent el potencial del ''big data, ''un concepte que, cal subratllar-ho, comença a esdevenir el que en el context anglosaxó es defineix com una ''commodity. ''Moltes empreses, i entre elles sens dubte les grans tecnològiques, no només usen el ''big data ''en els seus processos interns sinó que també ofereixen serveis ''big data ''a tercers. El ''big data ''té dos vessants. D’una banda hi ha la part d’infraestructura computacional. De l’altra tot el conjunt d’eines de programari que permeten desplegar una arquitectura per dur a terme l’analítica de les dades. En el primer vessant hi trobem des de grans empreses tecnològiques multinacionals que proveeixen la seva infraestructura com un servei al núvol (com els coneguts Amazon Web Services d’Amazon o Azure de Microsoft) fins a proveïdors locals i també infraestructura propietària en forma de ''cloud ''privat. La infraestructura facilita essencialment la capacitat d’emmagatzematge de les dades i les eines computacionals i de processament de la informació. El segon vessant té a veure amb l’extracció de valor de la informació i comprèn un vast conjunt d’eines de programari amb les que es desplega l’analítica de les dades. Aquí hi trobem eines propietàries sota algun tipus de llicència (per exemple Power BI, de Microsoft o les solucions ''big data'' d’Oracle) al costat d’un amplíssim conjunt d’eines de codi obert (com és el cas de la família de solucions de programari Apache). Algunes d’aquestes eines proveeixen uns serveis d’analítica de dades poc flexibles i no sempre s’adapten de manera àgil a les necessitats de les empreses usuàries.

@@ Line 29: / Line 29: @@
 [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-picture-Cuadro de texto 3.svg|center|600px]]
-  [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image1.png|600px]] Tant és així que darrerament s’ha estès l’analogia del ''big data ''com el nou petroli de l’economia moderna. Com es mostra en la <span id='cite-_Ref508888510'></span>[[#_Ref508888510|Il·lustració 1]] es preveu un creixement sostingut del volum del mercat del ''big data'' en el proper decenni. El potencial del ''big data'' radica en la informació i el coneixement que es pot extreure de l’enorme quantitat de dades que avui tenim al nostre abast, ja siguin models de mobilitat, dades financeres o registres de visites a pàgines web entre altres,  i aquest factor és el que realment en determina el seu valor. Aconseguir això és una fita important. Hi ha empreses, com per exemple les grans operadores de telecomunicacions, que disposen d’extenses bases de dades que convenientment analitzades, poden derivar una informació de negoci rellevant. Un cas il·lustratiu seria l’explotació de dades geolocalitzades d’usuaris de telefonia mòbil per al sector del comerç. Les expectatives d’increment de negoci gràcies a aquesta explotació atribueixen a les dades propietàries (en contraposició a les dades obertes) un valor monetari. Poder determinar amb antelació la versemblança d’aquestes expectatives permet reduir el risc en la presa de decisions d’inversió en la compra de bases de dades o en la infraestructura necessària per analitzar-les i explotar-les. Així, el càlcul del valor econòmic i de negoci d’un determinat conjunt de dades en funció del valor de la informació que amaga és una línia de recerca important (P. Papadopoulos 2017), (J. Gonzalez 2017) que persegueix el disseny i desenvolupament d’eines algorítmiques que permetin precisament mesurar de manera acurada i a priori la vàlua de les dades.
+  [[Image:draft_mas-Albaiges_830100327-image1.png|600px]]
 Aquest exemple il·lustra de manera molt fefaent el potencial del ''big data, ''un concepte que, cal subratllar-ho, comença a esdevenir el que en el context anglosaxó es defineix com una ''commodity. ''Moltes empreses, i entre elles sens dubte les grans tecnològiques, no només usen el ''big data ''en els seus processos interns sinó que també ofereixen serveis ''big data ''a tercers. El ''big data ''té dos vessants. D’una banda hi ha la part d’infraestructura computacional. De l’altra tot el conjunt d’eines de programari que permeten desplegar una arquitectura per dur a terme l’analítica de les dades. En el primer vessant hi trobem des de grans empreses tecnològiques multinacionals que proveeixen la seva infraestructura com un servei al núvol (com els coneguts Amazon Web Services d’Amazon o Azure de Microsoft) fins a proveïdors locals i també infraestructura propietària en forma de ''cloud ''privat. La infraestructura facilita essencialment la capacitat d’emmagatzematge de les dades i les eines computacionals i de processament de la informació. El segon vessant té a veure amb l’extracció de valor de la informació i comprèn un vast conjunt d’eines de programari amb les que es desplega l’analítica de les dades. Aquí hi trobem eines propietàries sota algun tipus de llicència (per exemple Power BI, de Microsoft o les solucions ''big data'' d’Oracle) al costat d’un amplíssim conjunt d’eines de codi obert (com és el cas de la família de solucions de programari Apache). Algunes d’aquestes eines proveeixen uns serveis d’analítica de dades poc flexibles i no sempre s’adapten de manera àgil a les necessitats de les empreses usuàries.

@@ Line 23: / Line 23: @@
 ==La nova economia de les dades==
-Com a conseqüència de la presència massiva de les noves tecnologies la transformació digital de la societat és un fet incontestable. Aquesta transformació impacta en tots els nivells i, de manera destacada i molt profunda, en els diversos sectors econòmics i productius. Un aspecte rellevant que comporta la digitalització és l’accés potencial a informació valuosa que resta amagada dins de la quantitat massiva de dades que  es generen amb la multitud de dispositius, sensors i màquines interconnectades amb xarxes avançades de comunicació.
+Com a conseqüència de la presència massiva de les noves tecnologies la transformació digital de la societat és un fet incontestable. Aquesta transformació impacta en tots els nivells i de manera destacada i molt profunda, en els diversos sectors econòmics i productius. Un aspecte rellevant que comporta la digitalització és l’accés potencial a informació valuosa que resta amagada dins de la quantitat massiva de dades que  es generen amb la multitud de dispositius, sensors i màquines interconnectades amb xarxes avançades de comunicació.
 Aquest escenari ha propiciat en els darrers anys l’aparició de l’anomenat ''big data'', o processament massiu de dades, com a element cabdal que dóna peu a l’economia basada en les dades. La denominació ''big data'' descriu la quantitat ingent de dades que de manera continuada està inundant els negocis i, a la vegada, s’utilitza també per a designar tot el coneixement, desenvolupament tecnològic i indústria que s’ha creat amb l’objectiu de captar, analitzar i explotar la informació de valor que resta oculta en aquest entramat de dades que ens envolta. Degut al volum i complexitat inherent al ''big data'' els mètodes analítics tradicionals, normalment basats en anàlisi estadística i intel·ligència de negoci resulten insuficients i ha calgut desenvolupar noves eines adaptades als condicionants del ''big data. ''L’objectiu és que a partir de l’explotació òptima del ''big data ''les empreses puguin prendre decisions estratègiques de negoci de manera àgil i informada. I, juntament amb el ''big data'', les tecnologies de computació al núvol, els dispositius mòbils intel·ligents, les xarxes socials i la creixent adopció de la Internet dels Objectes esdevenen avui factors potencials de canvi i de creixement econòmic.