https://www.scipedia.com/wd/index.php?action=history&feed=atom&title=Marin_Ribera_2018bMarin Ribera 2018b - Revision history2026-04-30T19:45:56ZRevision history for this page on the wikiMediaWiki 1.27.0-wmf.10https://www.scipedia.com/wd/index.php?title=Marin_Ribera_2018b&diff=106774&oldid=prevScipediacontent: Scipediacontent moved page Draft Content 457460810 to Marin Ribera 2018b2019-03-14T14:50:43Z<p>Scipediacontent moved page <a href="/public/Draft_Content_457460810" class="mw-redirect" title="Draft Content 457460810">Draft Content 457460810</a> to <a href="/public/Marin_Ribera_2018b" title="Marin Ribera 2018b">Marin Ribera 2018b</a></p>
<table class="diff diff-contentalign-left" data-mw="interface">
<tr style='vertical-align: top;' lang='en'>
<td colspan='1' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">← Older revision</td>
<td colspan='1' style="background-color: white; color:black; text-align: center;">Revision as of 14:50, 14 March 2019</td>
</tr><tr><td colspan='2' style='text-align: center;' lang='en'><div class="mw-diff-empty">(No difference)</div>
</td></tr></table>Scipediacontenthttps://www.scipedia.com/wd/index.php?title=Marin_Ribera_2018b&diff=106773&oldid=prevScipediacontent: Created page with " == Resum == L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos d..."2019-03-14T14:50:41Z<p>Created page with " == Resum == L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos d..."</p>
<p><b>New page</b></p><div><br />
== Resum ==<br />
<br />
L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l’estructura organitzativa de gèneres formals i mostren la vinculació entre encapsulació i metadiscurs. A partir d’un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, i del marc teòric sobre el metadiscurs proporcionat per Hyland (2004) i Hyland & Tse (2005), aquest treball analitza la funció metadiscursiva de certes estructures amb encapsulador que reflecteixen com l’emissor organitza el discurs i interactua amb el potencial receptor. L’anàlisi d’aquestes estructures, amb graus de fixació diversos, permet establir cinc classes més o menys homogènies en les tres llengües: organitzadors textuals, adjunts oracionals, connectors lèxics (Cuenca 1998), locucions modals i dos patrons copulatius. Les classes es descriuen funcionalment, formalment i discursivament, mostrant com es vinculen al vessant textual o interpersonal del metadiscurs i sense obviar els límits difusos entre ambdues funcions.<br />
<br />
== Text complet ==<br />
<pdf>Media:Draft_Content_457460810-11382-2734-document.pdf</pdf></div>Scipediacontent