Karatzimas 2018a - Revision history

Scipediacontent at 11:48, 11 July 2018

2018-07-11T11:48:44Z

Scipediacontent at 11:47, 11 July 2018

2018-07-11T11:47:15Z

Danielquer: Danielquer moved page Draft Karatzimas 677707331 to Karatzimas 2018a

2018-04-17T21:24:25Z

Danielquer moved page Draft Karatzimas 677707331 to Karatzimas 2018a

Scipedia at 08:47, 10 April 2018

2018-04-10T08:47:33Z

Scipediacontent at 10:34, 26 March 2018

2018-03-26T10:34:57Z

Scipediacontent at 10:20, 26 March 2018

2018-03-26T10:20:42Z

Scipediacontent at 10:15, 26 March 2018

2018-03-26T10:15:27Z

Scipediacontent at 10:15, 26 March 2018

2018-03-26T10:15:13Z

Sotoskar at 10:05, 26 March 2018

2018-03-26T10:05:06Z

Sotoskar: Created page with " '''Els ajuntaments catalans i la sostenibilitat financera: evidències sobre l’aplicació de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera..."

2018-02-27T12:28:25Z

Created page with " <big>'''Els ajuntaments catalans i la sostenibilitat financera: evidències sobre l’aplicació de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera..."

Show changes

← Older revision		Revision as of 11:48, 11 July 2018
Line 9:		Line 9:

	Aquest estudi examina les percepcions que els alcaldes i els interventors catalans tenen sobre el marc legislatiu que regula la sostenibilitat financera. S’analitza la utilitat de la regulació tenint en compte els resultats aconseguits, el seu impacte sobre la presa de decisions i benestar de la ciutadania, la seva flexibilitat, i també possibles alternatives. Les respostes obtingudes indiquen que l’aplicació de la nova normativa ha donat resultats tangibles en els primers anys, però això no es podrà mantenir en el temps i caldria major flexibilitat, que hauria de traduir-se en la consideració de la situació financera particular de cada ajuntament.		Aquest estudi examina les percepcions que els alcaldes i els interventors catalans tenen sobre el marc legislatiu que regula la sostenibilitat financera. S’analitza la utilitat de la regulació tenint en compte els resultats aconseguits, el seu impacte sobre la presa de decisions i benestar de la ciutadania, la seva flexibilitat, i també possibles alternatives. Les respostes obtingudes indiquen que l’aplicació de la nova normativa ha donat resultats tangibles en els primers anys, però això no es podrà mantenir en el temps i caldria major flexibilitat, que hauria de traduir-se en la consideració de la situació financera particular de cada ajuntament.
−
−	~~'''Paraules clau: '''ajuntaments, alcaldes, Catalunya, interventors, sostenibilitat~~

	==Introducció==		==Introducció==

@@ Line 2: / Line 2: @@
 <big>'''Els ajuntaments catalans i la sostenibilitat financera: evidències sobre l’aplicació de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. '''</big>
+<!--
-<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
+	'''Sotirios Karatzimas'''. Professor visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona	'''Carles Griful Miquela'''. Tresorer de l’Ajuntament del Masnou i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona
-Sotirios Karatzimas<span id="fnc-1">[[#fn-1|<sup>1</sup>]]</span> i Carles Griful Miquela<span id="fnc-2">[[#fn-2|<sup>2</sup>]]</span></div>
+-->
 ==Resum==

@@ Line 70: / Line 70: @@
 '''Gràfic 3:''' superàvit (en milers d’euros) dels ajuntaments catalans (2008-2015)
-[[Image:draft_Karatzimas_677707331-image3.gif|center|600px]]
+[[Image:Draft_Karatzimas_677707331_7027_Draft_Karatzimas_677707331-image3.png|center|600px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Font: ''' ''Ministerio de Hacienda y Función Pública, 2017''</span>
@@ Line 78: / Line 78: @@
 '''Gràfic 4:''' endeutament (en milers d’euros) dels ajuntaments catalans (2008-2015)
->[[Image:draft_Karatzimas_677707331-image4.gif|center|600px]]
+[[Image:Draft_Karatzimas_677707331_7509_Draft_Karatzimas_677707331-image4.png|center|600px]]
 '''Font:''' '' Ministerio de Hacienda y Función Pública, 2017''

@@ Line 48: / Line 48: @@
 '''Gràfic 1:''' dèficit/superàvit (en milions d’euros) dels ajuntaments espanyols (2007-2016)
-''' [[Image:draft_Karatzimas_677707331-image1.png|600px]] '''
+[[Image:draft_Karatzimas_677707331-image1.png|center|600px]]
 '''Font:''' '' Federació de Municipis de Catalunya, 2017 ''
@@ Line 56: / Line 56: @@
 '''Gràfic 2: '''deute (en milions d’euros) dels ajuntaments espanyols (2007-2016)
-''' [[Image:draft_Karatzimas_677707331-image2.png|600px]] '''
+[[Image:draft_Karatzimas_677707331-image2.png|center|600px]]
 '''Font:''' '' Federació de Municipis de Catalunya,'' ''2017 ''
@@ Line 70: / Line 70: @@
 '''Gràfic 3:''' superàvit (en milers d’euros) dels ajuntaments catalans (2008-2015)
- [[Image:draft_Karatzimas_677707331-image3.gif|600px]]
+[[Image:draft_Karatzimas_677707331-image3.gif|center|600px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Font: ''' ''Ministerio de Hacienda y Función Pública, 2017''</span>
 El gràfic 4 mostra l’evolució de l’endeutament dels ajuntaments catalans des de 2008 fins a 2015.
 '''Gràfic 4:''' endeutament (en milers d’euros) dels ajuntaments catalans (2008-2015)
-''' [[Image:draft_Karatzimas_677707331-image4.gif|600px]] '''
+>[[Image:draft_Karatzimas_677707331-image4.gif|center|600px]]
-'''Font:''' '' Ministerio de Hacienda y Función Pública, 2017'' ''' '''
+'''Font:''' '' Ministerio de Hacienda y Función Pública, 2017''
 La visió general que ens proporciona els gràfics anteriors mostra com la majoria dels ajuntaments catalans van prendre mesures per absorbir l’impacte de la crisi, i van ser per tant capaços de respondre a les mesures restrictives imposades per llei. Això pot ser ratificat pel relatiu baix nombre d’ajuntaments que van tenir problemes per aconseguir els objectius establerts per la legislació. El següent gràfic (gràfic 5) ens mostra el nombre d’ajuntaments catalans que no van aconseguir algun dels objectius des de 2013 fins 2017, i van haver d’elaborar un pla econòmic financer específic, tal com estableix la llei.
@@ Line 88: / Line 86: @@
 '''Gràfic 5:''' ajuntaments catalans subjectes a un pla econòmic financer (2013-2017)
- [[Image:draft_Karatzimas_677707331-chart1.svg|600px]]
+[[Image:Draft_Karatzimas_677707331_2856_graph5.png|center|600px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Número total d’ajuntaments catalans: 947</span>
-Font: Ministerio de Hacienda y Función Pública
+'''Font:''' ''Ministerio de Hacienda y Función Pública''
 ==Metodologia==
@@ Line 108: / Line 106: @@
 '''Gràfic 6: '''Número d’ajuntaments segons el número d’habitants
- [[Image:draft_Karatzimas_677707331-chart2.svg|600px]]
+[[Image:Draft_Karatzimas_677707331_5060_graph6.png|center|600px]]
 De les respostes obtingudes es va observar que 68 ajuntaments han hagut d’aprovar un pla econòmic financer en el passat recent –després de l’aprovació de la LO 2/2012- degut a l’incompliment d’algun dels tres requisits.
 '''Gràfic 7:''' Ajuntaments que han hagut d’aprovar un pla econòmic financer des de l’aplicació de la LO 2/2012
-''' [[Image:draft_Karatzimas_677707331-chart3.svg|600px]] '''
+[[Image:Draft_Karatzimas_677707331_3941_graph7.png|center|600px]]
 ==Utilitat de la legislació per millorar la situació financera dels ajuntaments==
@@ Line 263: / Line 260: @@
 '''Figura 8:''' l’ajuntament va haver de renunciar a determinades inversions?
-''' [[Image:draft_Karatzimas_677707331-chart4.svg|510px]] '''
+[[Image:Draft_Karatzimas_677707331_7312_figure8.png|center|510px]]
 Entre les inversions que es van haver de limitar, principalment es van esmentar les següents: inversions relatives a la pavimentació de carrers, de caràcter social, renovació d’espais públics i sòl urbà, xarxa de distribució d’aigua potable, enllumenat públic, compra d’edificis, mobiliari, infraestructura, equipaments informàtics, contractació de personal, gent gran, activitats culturals, transport públic i transport escolar, treballs de manteniment, i activitats esportives. Totes elles estan considerades per la llei com a financerament sostenibles.
 ==Diferents estratègies proposades per part dels alcaldes i dels interventors==
@@ Line 275: / Line 271: @@
 '''Figura 9: '''els alcaldes i els interventors haurien proposat una estratègia diferent?
- [[Image:draft_Karatzimas_677707331-chart5.svg|600px]]
+|center|[[Image:Draft_Karatzimas_677707331_2594_figure9.png|center||600px]]
 En els casos en que van respondre “sí” a la pregunta anterior, se’ls va demanar posteriorment, en una pregunta oberta, quins serien els punts principals de la seva estratègia. Ambdós grups van coincidir en que les seves estratègies es basarien en tenir en compte les característiques específiques de cada ajuntament tant pel que fa a la seva dimensió com a la seva situació financera particular. Més específicament, proposen una aplicació més dura de la legislació a aquells ajuntaments que encara presenten una situació financera pobra o uns pobres resultats deguts a una mala gestió. Per contra, proposen permetre una major flexibilitat a aquells ajuntaments ben gestionats que controlen de forma eficient la despesa i el deute, i que presenten una situació financera sanejada; aquesta flexibilitat s’hauria de traduir en la possibilitat que se’ls permetés portar a terme majors inversions, i poder utilitzar el romanent de tresoreria per millorar els serveis prestats i crear nous llocs de treball. Els interventors també van fer referència a l’eliminació per complet de la regla de la despesa. Pel que fa a les dimensions dels ajuntaments, tant els alcaldes com els interventors estan d’acord amb que s’ajudés als ajuntaments petits per permetre’ls que les seves necessitats quedessin cobertes i que poguessin oferir tots els serveis bàsics a la seva població. En aquest sentit, molts interventors proposen que s’incentivi més la cooperació entre ajuntaments per poder oferir determinats serveis de forma mancomunada per aconseguir reduir el cost del servei, i inclús proposen la fusió de municipis petits. Dos alcaldes van proposar l’increment dels impostos locals per aconseguir majors ingressos, a la vegada que sis interventors van suggerir la cobertura d’un major percentatge del cost dels serveis a través de subvencions i també la possibilitat de refinançar el deute. Finalment, els interventors van esmentar que la legislació que existia prèviament –abans de la LO 2/2012 i de la Llei 27/2013- ja era suficient i adequada i s’hagués pogut seguir aplicant de forma similar o amb alguns petits ajustos. De tot l’anterior, sembla que en general els dos grups estan d’acord en els aspectes bàsics de les estratègies a seguir, que es podria resumir en permetre una major flexibilitat a aquells ajuntaments que són capaços de gestionar-se amb èxit per sí mateixos, i tenir en compte les particularitats derivades de la dimensió de cada municipi.

← Older revision		Revision as of 10:20, 26 March 2018
Line 288:		Line 288:

	Finalment, es podria dir que probablement mantenir l’actual legislació per un període llarg de temps és massa dur pels ajuntaments. La seva aplicació ha donat resultats tangibles durant els primers anys, però probablement seria el moment de reconsiderar aquestes normes per fer-les més flexibles. Aquesta major flexibilitat voldria dir tenir en compte les característiques particulars relatives a la situació financera i la dimensió de cada ajuntament. Aquest treball té una limitació principal, degut a què les respostes dels enquestats podrien estar en part influïdes per l’actual situació de la relació entre Catalunya i Espanya, cosa que podria provocar que es tingués una perspectiva més esbiaixada envers qualsevol legislació provinent del govern central de l’estat.		Finalment, es podria dir que probablement mantenir l’actual legislació per un període llarg de temps és massa dur pels ajuntaments. La seva aplicació ha donat resultats tangibles durant els primers anys, però probablement seria el moment de reconsiderar aquestes normes per fer-les més flexibles. Aquesta major flexibilitat voldria dir tenir en compte les característiques particulars relatives a la situació financera i la dimensió de cada ajuntament. Aquest treball té una limitació principal, degut a què les respostes dels enquestats podrien estar en part influïdes per l’actual situació de la relació entre Catalunya i Espanya, cosa que podria provocar que es tingués una perspectiva més esbiaixada envers qualsevol legislació provinent del govern central de l’estat.
−
−	~~==<br/>==~~

	==References==		==References==

← Older revision	Revision as of 21:24, 17 April 2018
(No difference)

← Older revision		Revision as of 10:15, 26 March 2018
Line 23:		Line 23:

	Aquest article s’organitza de la següent manera: en el següent apartat es fa un repàs de la literatura més rellevant relativa a la sostenibilitat financera en el sector públic. Després es fa una presentació de la legislació més rellevant i es descriu el cas català, a continuació l’aproximació metodològica i els resultats de l’estudi. Per acabar, es descriuen les principals conclusions i la principal limitació de l’estudi.		Aquest article s’organitza de la següent manera: en el següent apartat es fa un repàs de la literatura més rellevant relativa a la sostenibilitat financera en el sector públic. Després es fa una presentació de la legislació més rellevant i es descriu el cas català, a continuació l’aproximació metodològica i els resultats de l’estudi. Per acabar, es descriuen les principals conclusions i la principal limitació de l’estudi.
−
−	~~==<br/>==~~

	<span id='_GoBack'></span>'''Aconseguint la sostenibilitat financera en el sector públic'''		<span id='_GoBack'></span>'''Aconseguint la sostenibilitat financera en el sector públic'''

← Older revision		Revision as of 10:15, 26 March 2018
Line 11:		Line 11:

	'''Paraules clau: '''ajuntaments, alcaldes, Catalunya, interventors, sostenibilitat		'''Paraules clau: '''ajuntaments, alcaldes, Catalunya, interventors, sostenibilitat
−
−	~~==<br/>==~~

	==Introducció==		==Introducció==