Jimenez Arola 2018a - Revision history

Scipediacontent at 09:52, 12 July 2018

2018-07-12T09:52:36Z

Scipediacontent at 09:52, 12 July 2018

2018-07-12T09:52:10Z

Scipediacontent at 09:51, 12 July 2018

2018-07-12T09:51:10Z

Danielquer: Danielquer moved page Review Jimenez 2018b to Jimenez Arola 2018a

2018-05-11T11:00:10Z

Danielquer moved page Review Jimenez 2018b to Jimenez Arola 2018a

Ricard.jimenez at 16:53, 28 April 2018

2018-04-28T16:53:05Z

Show changes

Scipedia at 15:15, 5 March 2018

2018-03-05T15:15:49Z

Ricard.jimenez: Ricard.jimenez moved page Draft Jimenez 366724452 to Review Jimenez 2018b

2018-03-01T19:18:06Z

Ricard.jimenez moved page Draft Jimenez 366724452 to Review Jimenez 2018b

Ricard.jimenez: Created page with "

@@ Line 10: / Line 10: @@
 Partim d’una hipòtesi crítica de que, tant per a la innovació com a per a l’economia del coneixement, els models actuals negligeixen les components cognitives subjacents. Passarem a continuació a una hipòtesi d’assaig en la que defensarem que la introducció explícita d’aquests enfocaments cognitius als plans estratègics poden enfortir i fer més eficient el sistema d’innovació.
 <!--
 ==Contribució==
@@ Line 16: / Line 15: @@
 “3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, cap a un model eficient i equitatiu” dins l’eix “8. El sistema de ciència i innovació: realitat i potencial: relació acadèmia-indústria (sector públic-sector privat), processos de connexió entre els agents del sistema d'innovació i transferència de coneixement”.
 -->
 ==Introducció i motivació==

@@ Line 11: / Line 11: @@
 Partim d’una hipòtesi crítica de que, tant per a la innovació com a per a l’economia del coneixement, els models actuals negligeixen les components cognitives subjacents. Passarem a continuació a una hipòtesi d’assaig en la que defensarem que la introducció explícita d’aquests enfocaments cognitius als plans estratègics poden enfortir i fer més eficient el sistema d’innovació.
 ==Contribució==
 “3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, cap a un model eficient i equitatiu” dins l’eix “8. El sistema de ciència i innovació: realitat i potencial: relació acadèmia-indústria (sector públic-sector privat), processos de connexió entre els agents del sistema d'innovació i transferència de coneixement”.
 ==Introducció i motivació==

← Older revision		Revision as of 09:51, 12 July 2018
Line 10:		Line 10:

	Partim d’una hipòtesi crítica de que, tant per a la innovació com a per a l’economia del coneixement, els models actuals negligeixen les components cognitives subjacents. Passarem a continuació a una hipòtesi d’assaig en la que defensarem que la introducció explícita d’aquests enfocaments cognitius als plans estratègics poden enfortir i fer més eficient el sistema d’innovació.		Partim d’una hipòtesi crítica de que, tant per a la innovació com a per a l’economia del coneixement, els models actuals negligeixen les components cognitives subjacents. Passarem a continuació a una hipòtesi d’assaig en la que defensarem que la introducció explícita d’aquests enfocaments cognitius als plans estratègics poden enfortir i fer més eficient el sistema d’innovació.
−
−	~~==Paraules clau==~~
−
−	~~innovació, ciència i tecnologia, talent innovador, pensament creatiu, centres tecnològics~~

	==Contribució==		==Contribució==

@@ Line 11: / Line 11: @@
 -->
-<big>'''Abstract'''</big>
+== Abstract ==
 Els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular són fluxos vitals per a la innovació. Per encabir aquest fet els models econòmics han migrat d’esquemes de producció basats en recursos cap a altres basats en coneixement.
@@ Line 17: / Line 17: @@
 Partim d’una hipòtesi crítica de que, tant per a la innovació com a per a l’economia del coneixement, els models actuals negligeixen les components cognitives subjacents. Passarem a continuació a una hipòtesi d’assaig en la que defensarem que la introducció explícita d’aquests enfocaments cognitius als plans estratègics poden enfortir i fer més eficient el sistema d’innovació.
-<big>'''Paraules clau'''</big>
+== Paraules clau ==
 innovació, ciència i tecnologia, talent innovador, pensament creatiu, centres tecnològics
-<big>'''Contribució'''</big>
+== Contribució ==
 <span id='_GoBack'></span>“3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, cap a un model eficient i equitatiu” dins l’eix “8. El sistema de ciència i innovació: realitat i potencial: relació acadèmia-indústria (sector públic-sector privat), processos de connexió entre els agents del sistema d'innovació i transferència de coneixement”.
@@ Line 27: / Line 27: @@
 <br/>
-<big>'''Introducció i motivació'''</big>
+== Introducció i motivació ==
 El terme ‘innovació’ fa temps que es va obrir via més enllà de l’argot de cercles professionals especialitzats i va entrar a formar part del llenguatge quotidià de pràcticament tots els àmbits socioculturals. Els mitjans i les xarxes socials fan ús habitual, apareix als eslògans de campanyes de màrqueting, s’usa com apel·latiu de persones i entitats que volen marcar tendència i fins i tot com a divisa política. Lluny queden ja els seus orígens etimològics i no hi ha una clara intenció de rescatar-los. L’últim esforç oficial per definir la innovació potser el trobem a la tercera edició del Manual d’Oslo que l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OECD: Organisation for Economic Co-operation and Development) va publicar fa tretze anys (OECD, 2005). Això sí, interpretacions alternatives, models i teories sobre el tema es publiquen de forma contínua i massiva des que Joseph Schumpeter va obrir les portes al nou ofici dels gurus de la innovació, sigui dit amb ''animus iocandi''.
@@ Line 39: / Line 39: @@
 Partim doncs d’una hipòtesi crítica de que, tant per a la innovació com a per a l’economia del coneixement, han proliferat en excés els abordaments que negligeixen els models cognitius i que aquesta simplificació pot esdevenir perillosa per a la salut del nostre sistema d’innovació. Passarem més endavant a una hipòtesi d’assaig en la defensarem que la introducció d’aquests enfocaments cognitius poden enfortir i fer més eficient el sistema d’innovació català. No és pretén cap canvi de paradigma, més aviat és pretén discórrer sobre una subtil i nova percepció del model actual que contempli els recursos cognitius implicats a la innovació i l’economia del coneixement, percepció que podríem presentar com a “economia basada en el pensament”.
-<big>'''Breu recorregut pels conceptes cognitius inherents a la innovació'''</big>
+== Breu recorregut pels conceptes cognitius inherents a la innovació ==
 Cap economia avançada posa en dubte que la innovació és el motor del progrés i un inesgotable estímul per a la prosperitat. El terme innovació significa genèricament activitats que creen nous productes materials i intel·lectuals valuosos, sense precedents, per a la civilització i el progrés de la humanitat (He, 2007). A nivell més operatiu, el Manual d’Oslo (OECD, 2005) ens descriu la innovació com la implementació d’un nou o considerablement millorat producte (bé o servei), o procés, o nou mètode de màrqueting, o nou model de negoci, o nou arranjament de l’espai organitzatiu o de les seves relacions externes. Aquesta definició tan àmplia comporta un ventall enorme de possibles tipus d’innovacions. Pel que fa a les finalitats de la present revisió i assaig, els autors es focalitzaran en aquelles activitats d’innovació d’origen científic i/o tecnològic que acaben provocant un nou producte, procés o servei.
@@ Line 91: / Line 91: @@
 Desprès de l’extens treball de Guilford van venir altres autors prolífics, d’entre els quals destaca Robert J. Sternberg que va desenvolupar la ‘''triarchic theory of intelligence''’ (Sternberg, 1988). Segons aquesta teoria la intel·ligència gira entorn l’intercanvi de tres aspectes operatius de la ment: analític, pràctic i creatiu. La intel·ligència analítica (o intel·ligència componencial) inclou el pensament abstracte, el raonament lògic, així com les habilitats verbals i matemàtiques. La intel·ligència pràctica (o intel·ligència contextual) es tracta de l’habilitat d’aplicar el coneixement al món real així com de triar o modelar l’entorn. La intel·ligència creativa (o intel·ligència experiencial) comporta el pensament creatiu fent servir pensament divergent (generar noves idees) i habilitat per afrontar situacions noves.
-<big>'''Epistemologia de la ciència i la tecnologia'''</big>
+== Epistemologia de la ciència i la tecnologia ==
 Tancat el breu recorregut per les teories cognitives en general, voldríem fer algunes apreciacions particulars sobre el procés de pensament creatiu a la ciència i la tecnologia (Gorman, 2004), ja que, recordem, és la font del talent innovador a la que es vol restringir aquest article. L’acoblament de ciència i tecnologia és analitzat per alguns autors (Goldman, 2007) i ocasionalment anomenat com ‘tecnociència’. La ciència, les tecnologies que d’ella es deriven i les tecnologies que requereix pel seu exercici, han suposat el principal motor de canvi social des de finals del segle XIX, escampant, aprofundint i evolucionant l’impacte de la primera revolució industrial (McClellan III, 2015). Els fruits del pensament científic afecten a la societat en primera instància per mitjans de les innovacions tecnològiques i en segona instància canviant com entenem el món i a nosaltres mateixos. Però de totes les idees científiques que han anat modelant la vida moderna, potser cap ha estat més influent que la pròpia idea de ciència tal i com es va engendrar al segle XVII.
@@ Line 119: / Line 119: @@
 La tendència recent és la d’enfocar el tema des dels fonaments neurobiològics de l’aprenentatge i el pensament, discutint-los alhora. Hi ha expectatives de que la neurobiologia pugui donar respostes concloents a les qüestions de com funciona el cervell, de com les neurones produeixen el pensament, l’aprenentatge i l’actuació. Són punta d’espasa d’aquestes expectatives dos mega-projectes: la ''BRAIN initiative'' engegada per l’Administració d’Obama (BRAIN, 2013) i el ''Human Brain Project'' (HBP, 2013) engegada per la Comissió Europea en resposta a l’anterior; totes dues iniciatives compten amb un finançament aprovat a deu anys de 3.500 milions d’euros i 1.000 milions d’euros respectivament. Desitgem des d’aquí que aquestes grans inversions també hagin de servir per il·luminar les futures generacions en com pensar més i millor i el procés d’innovació se n’acabi beneficiant.
-<big>'''De l’economia del coneixement a l’economia del pensament'''</big>
+== De l’economia del coneixement a l’economia del pensament ==
 Creiem que hem descrit breument les coordenades dels conceptes de pensament i coneixement en el pla cognitiu i també hem esbossat les seves projeccions al pla epistemològic de la ciència i la tecnologia. No ens volem estendre més en aquest anàlisi perquè el nostre objectiu és posar de manifest la necessitat del pensament creatiu com a motor de la ciència i la tecnologia i com a font del nou coneixement que consumeix qualsevol procés d’innovació. De fet, com altres autors defensen (Goldman, 2007), som partidaris d’atorgar a les idees científiques el protagonisme de l’avanç de la ciència, en lloc de fer servir l’expressió de descobriments científics. La paraula ‘descobriment’ té més força retòrica per la seva neutralitat i imprimeix una connotació més persuasiva; la natura és així i el científic que l’ha escrutat, l’ha descobert. Però un cop més s’obvia el pensament creatiu del propi científic i es despulla innecessàriament el pla cognitiu necessari per a que es produeixi el nou coneixement. Copèrnic no va descobrir que la terra girava al voltant del sol; va ser la idea de Copèrnic de que era la terra la que es movia la que va motivar que arreplegués tot un seguit d’evidències i conclusions per a que es pogués validar una nova teoria. Einstein no va descobrir la relativitat especial; Einstein va tenir la idea d’acceptar que la velocitat de la llum era una constant universal i que, per tant, no depenia del sistema de referència inercial d’on s’observés, portant directament a una nova concepció de l’espai i el temps que tothom després va poder validar experimentalment.
@@ Line 169: / Line 169: @@
 Però d’altra banda tenim els aspectes cognitius, ja identificats a (Foray, 2004:54) i a (Nelson, 2000), i que són l’objecte a remarcar a aquest article. I és que la “distància” entre el laboratori de recerca i el mercat del món real pot arribar a ser abismal. La R+D ha de començar amb models simplificats dels sistemes reals d’aplicació, experimentar amb ells de manera aïllada al laboratori, i anar fent cada cop més complexes els models i els experiments per aproximar-se a la realitat. Aquesta metodologia és altament depenent de l’experiència, qualificació i capacitats dels professionals que les duen a terme. L’èxit està en mans del pensament creatiu i la sistemàtica encertada. A tot això s’afegeix la cada cop més freqüent multidisciplinarietat de les activitats d’R+D. Gestionar aquests aspectes cognitius sempre és difícil, però al sector privat encara més, sobretot per a la petita i mitjana empresa.
-<big>'''Repercussions i recomanacions pel sistema d’innovació català'''</big>
+== Repercussions i recomanacions pel sistema d’innovació català ==
 Som conscients que la inquietud pel talent i pels fruits del seu pensament, afortunadament, és ben viva al nostre sistema d’innovació. Hi ha iniciatives que ho demostren, i potser un clar exponent el trobem al programa ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), que va néixer al 2008, engegat per la Generalitat de Catalunya com a resposta a la necessitat de noves fórmules de contractació que permetessin competir en condicions d’igualtat amb altres sistemes de recerca d’excel·lència arreu del món, orientada a la contractació exclusiva del personal científic i acadèmic més extraordinari i amb més talent.
@@ Line 205: / Line 205: @@
 Fins aquí hem esbossat breument els enfocaments que des del Centre Tecnològic d’Eurecat es fan a l’hora d’abordar la necessitat de talent innovador i el foment del pensament creatiu i interdisciplinari. Ens agradaria poder parlar d’un model definitiu per cóm configurar o gestionar convenientment aquests reptes, però és un tema en construcció a aquestes alçades. Tanmateix, creiem que no és tan prioritari el model com la creació d’una atmosfera de valors corporatius que portin a un clima propici a al pensament. Perquè innovació és, també, pensar.<br/>
-<big>'''Referències Bibliogràfiques'''</big>
+== Referències Bibliogràfiques ==
 BRUNER, J.S., GOODNOW, J.J., i AUSTIN, G.A. (1956) “A Study of Thinking” Wiley, New York.

← Older revision	Revision as of 11:00, 11 May 2018
(No difference)

← Older revision	Revision as of 19:18, 1 March 2018
(No difference)