Fito-Bertran Torrent 2024a - Revision history

Danieldomingo at 09:02, 31 July 2025

2025-07-31T09:02:59Z

Show changes

Danieldomingo: Danieldomingo moved page Review 791206257231 to Fito-Bertran Torrent 2024a

2025-03-02T17:56:36Z

Danieldomingo moved page Review 791206257231 to Fito-Bertran Torrent 2024a

Jtorrent: Jtorrent moved page Draft Torrent 510101180 to Review 791206257231

2024-11-25T10:57:32Z

Jtorrent moved page Draft Torrent 510101180 to Review 791206257231

Scipediacontent at 10:56, 25 November 2024

2024-11-25T10:56:18Z

Scipediacontent at 10:42, 25 November 2024

2024-11-25T10:42:16Z

Scipediacontent at 10:41, 25 November 2024

2024-11-25T10:41:40Z

Scipediacontent at 10:40, 25 November 2024

2024-11-25T10:40:25Z

Show changes

Scipediacontent at 10:29, 25 November 2024

2024-11-25T10:29:35Z

Scipediacontent at 10:26, 25 November 2024

2024-11-25T10:26:46Z

Scipediacontent at 10:02, 25 November 2024

2024-11-25T10:02:21Z

@@ Line 122: / Line 122: @@
 A la taula 1 es reprodueixen algunes de les principals dimensions dels processos econòmics i socials que la Universitat transformadora podria liderar en el context de la transició digital i sostenible, si és capaç de vèncer les barreres a la transformació digital de l’educació superior (Gkrimpizi et al., 2023). Les hem agrupat en sis grans reptes: la promoció de la transició i la innovació digital i sostenible, la millora de les habilitats digitals de persones i capacitats dinàmiques d’empreses, el desenvolupament de moments i d’aproximacions d’IA i de plataformes digitals, els mecanismes de competitivitat, competència i col·laboració entre empreses, l’impuls de la vida digital de les persones i la participació de la Universitat com a agent rellevant de la vida física, social i digital. En tots els casos hem comparat les respostes que donen la Universitat inclusiva i transformadora, i la Universitat neoliberal. La Universitat inclusiva i transformadora és preocupa del seu paper actiu com a agent transformador a favor del bé comú i concreta les seves actuacions a partir de l’establiment de xarxes de col·laboració amb tots els seus grups d’interès, no només amb els que li proporcionen més ingressos o rendiments econòmics, i és sensible a la privadesa i seguretat de les dades, a la utilització de la tecnologia per a millorar la quantitat i qualitat del treball, al benestar i salut de les persones, i a les necessitats de la transició ecològica.
-= Conclusió =
+== Conclusió ==
 La Universitat social supera clarament la visió de la Universitat capitalista i neoliberal que veu a acadèmics, estudiantat i professionals de gestió només com a agents econòmics, i que vol organitzar l’educació superior únicament en funció de les necessitats del mercat. Entre altres, la visió neoliberal inclou transformar l’educació superior en un bé privat subjecte a la demanda dels clients (antics estudiants) dels mercats privats del coneixement, traslladar el cost de l’educació de l’Estat a l’estudiantat, pensar l’educació superior només com una preparació per a la cerca de feina (deslocalitzant la despesa en formació de les empreses) o convertir la recerca en un retiment de comptes en funció de mètriques de citació o del valor dels ingressos generats en projectes d’investigació. Advoquem per una Universitat que impulsi el seu propòsit social anant més enllà dels dictats del mercat. La Universitat social utilitza el gran potencial de la transformació digital per a: 1) fer una recerca i una transferència socialment i ambiental rellevant a més de rigorosa; 2) construir processos d’ensenyament-aprenentatge que vagin més enllà de la capacitació professional per al treball competitiu, i que prepari persones i ciutadans per als reptes de les transicions digital, social i ecològica; i 3) organitzar i gestionar els processos de gestió del coneixement de manera responsable amb els seus grups d’interès.
-==3 Bibliography<!--
+==3 Bibliography==
-Citations in text will follow a citation-sequence system (i.e. sources are numbered by order of reference so that the first reference cited in the document is [1], the second [2], and so on) with the number of the reference in square brackets. Once a source has been cited, the same number is used in all subsequent references. If the numbers are not in a continuous sequence, use commas (with no spaces) between numbers. If you have more than two numbers in a continuous sequence, use the first and last number of the sequence joined by a hyphen
-−
-You should ensure that all references are cited in the text and that the reference list. References should preferably refer to documents published in Scipedia. Unpublished results should not be included in the reference list, but can be mentioned in the text. The reference data must be updated once publication is ready. Complete bibliographic information for all cited references must be given following the standards in the field (IEEE and ISO 690 standards are recommended). If possible, a hyperlink to the referenced publication should be given. See examples for Scipedia’s articles [1], other publication articles [2], books [3], book chapter [4], conference proceedings [5], and online documents [6], shown in references section below. -->==
 ACEMOGLU, D.; JOHNSON, S. (2023). ''Poder y progreso. Nuestra lucha milenaria por la tecnología y la prosperidad''. Barcelona: Deusto / Planeta.
@@ Line 215: / Line 212: @@

@@ Line 111: / Line 111: @@
 |  style="border-bottom: 1pt solid black;vertical-align: top;"|Participació de la Universitat en la vida física,  social i digital
 |  style="border-bottom: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|Promoció de l'emprenedoria i la innovació en IA i plataformes  digitals per automatitzar negocis i fer-los més sostenibles, mitjançant el  lideratge de grans empreses.
-Proporcionar dades, evidència científica i capitals  (tecnològics, humans i organitzatius) per al desenvolupament dels mercats de  coneixement a l’era digital. La Universitat és un instrument d'Estat mínim.
+Proporcionar dades, evidència científica i capitals  (tecnològics, humans i organitzatius) per al desenvolupament dels mercats de  coneixement a l’era digital.
-Inverteix  i proporciona els actius necessaris, i delega a les grans empreses que impulsen  el progrés digital i la generació de rendes de monopoli
+La Universitat és un instrument d'Estat mínim. Inverteix  i proporciona els actius necessaris, i delega a les grans empreses que impulsen  el progrés digital i la generació de rendes de monopoli
 |  style="border-bottom: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|Creació de nova ciència i tecnologia per desincentivar  l'automatització i desenvolupar sistemes d'innovació digitals centrats en les  persones i medi-ambient.
 Recuperar el paper actiu de la Universitat, com a agent  econòmic i socio-ambiental innovador, transformador i inclusiu.

@@ Line 110: / Line 110: @@
 |-
 |  style="border-bottom: 1pt solid black;vertical-align: top;"|Participació de la Universitat en la vida física,  social i digital
-|  style="border-bottom: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|Promoció de l'emprenedoria i la innovació en IA i plataformes  digitals per automatitzar negocis i fer-los més sostenibles, mitjançant el  lideratge de grans empreses. Proporcionar dades, evidència científica i capitals  (tecnològics, humans i organitzatius) per al desenvolupament dels mercats de  coneixement a l’era digital. La Universitat és un instrument d'Estat mínim. Inverteix  i proporciona els actius necessaris, i delega a les grans empreses que impulsen  el progrés digital i la generació de rendes de monopoli
+|  style="border-bottom: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|Promoció de l'emprenedoria i la innovació en IA i plataformes  digitals per automatitzar negocis i fer-los més sostenibles, mitjançant el  lideratge de grans empreses.
-|  style="border-bottom: 1pt solid black;text-align: right;vertical-align: top;"|Creació de nova ciència i tecnologia per desincentivar  l'automatització i desenvolupar sistemes d'innovació digitals centrats en les  persones i medi-ambient. Recuperar el paper actiu de la Universitat, com a agent  econòmic i socio-ambiental innovador, transformador i inclusiu.
+Proporcionar dades, evidència científica i capitals  (tecnològics, humans i organitzatius) per al desenvolupament dels mercats de  coneixement a l’era digital. La Universitat és un instrument d'Estat mínim.
 La Universitat transformadora, les grans empreses i  tots els agents econòmics implicats col·laboren en la reorientació social i  ambiental del progrés digital.
 |}

@@ Line 50: / Line 50: @@
 * Finalment, la universitat social és una universitat que connecta tots els seus nodes interns de coneixement i també amb tot el seu entorn immediat. La gestió social i digital del coneixement és la gestió socialment responsable de la generació i la difusió de l'aprenentatge, la recerca i els models de transferència i difusió social. Les universitats inclusives es connecten amb tots els seus grups d’interès, no només amb els que els hi aporten recursos, i treballen en un esforç conjunt interdisciplinari i col·laboratiu per abordar els nous reptes socioambientals que enfronten. D'aquesta manera, científics i professors de diverses disciplines poden cooperar en una situació social específica, fent intercanvis, no sempre mercantils, de coneixement. Fa referència a la producció de coneixement i procediments participatius amb les comunitats de grups d’interès per avançar cap un desenvolupament sostenible. El motiu és aconseguir que les Universitats i les comunitats d’aprenentatge millorin els intercanvis de coneixement i creïn elements de suport i vincles estables de relació.
-= 2. La Universitat com a institució plural =
+== 2. La Universitat com a institució plural ==
 La comprensió dels reptes i necessitats socio-ambientals a la societat digital és indissociable d’un coneixement profund de les tecnologies, tècniques, innovacions i paradigmes de la digitalització, així com dels seus conjunts multifactorials d’antecedents, comportaments, complementarietats, resultats i externalitats econòmiques, socials i ambientals. La comprensió digital i del mon virtual, i la seva creixent hibridació amb el mon físic i social, demanden la utilització de formes de coneixement transversals que vagin molt més enllà del pensament disciplinari racional, que desafiïn les narratives existents i que capacitin a les persones al llarg de tota la seva vida per l’exploració i la creació de noves idees, artefactes o innovacions.
@@ Line 63: / Line 63: @@
 De fet, l’assoliment d’experiències d’aprenentatge profundes i amb significat a la Universitat digitalitzada i plural de la societat digital, on les institucions d’educació superior interaccionen constantment amb el seu context socio-ambiental i amb els seus grups d’interès, així com amb el seu estudiantat, actual i futur, estan en funció de les tecnologies educatives, dels models pedagògics i instruccionals, i de l’organització i gestió de les institucions educatives i les seves persones. Es pot representa com un cercle de qualitat integrat per les tres peces clau de l’aprenentatge significatiu i profund que millor representa a la Universitat plural i digital. Aquest cercle de qualitat incorpora la interacció de tot un conjunt de tecnologies educatives: IA i anàlisi de grans dades per a predir comportament educatius, plataformes digitals per facilitar la compartició del coneixement, tecnologies de personalització i interacció entre l’estudiantat, tècniques d’automatització de processos educatius, aplicacions digitalitzades de control i verificació de l’aprenentatge de l’estudiantat, i tecnologies de foment de la innovació educativa, i que descabdellen processos de simulació, gamificació o col·laboració, entre altres.
 Aquest conjunt de tecnologies educatives necessiten associar-se amb tot un conjunt de models pedagògics i instruccionals que també treballin per la qualitat docent. Entre altres, nous mètodes per a fer més profund l’aprenentatge obert i a distància, com narratives, la utilització de problemes i casos reals, o la participació i el diàleg constant amb i entre l’estudiantat. També son importants la combinació de diverses experiències d’aprenentatge que sovint suposen també la combinació de formats en el disseny i utilització de materials i recursos didàctics. El disseny d’estructures curriculars més flexibles i adaptades a les necessitats dels estudiants, cosa que implica l’alteració dels temps i formes habituals i disciplinàries de les assignatures, també és rellevant per la Universitat que presta atenció a la formació al llarg de la vida i a col·lectius d’estudiantat cada cop més diversos. Per acabar, les metodologies que afavoreixen l’automatització i personalització combinades de l’avaluació i el retorn, permetent que el professorat faci aportacions de més valor en aquestes tasques i deixant de banda les tasques més rutinàries, també son peça clau de la Universitat plural digitalitzada.

@@ Line 39: / Line 39: @@
 La Universitat digital inclusiva ha d’actuar de manera socio-ambientalment responsable, cosa que implica disposar d’una gran capacitat interna de recerca, docència, transferència i difusió per afrontar i capacitar els seus grups d’interès en funció dels principals problemes socio-ambientals actuals, com el treball globalitzat, el creixement i desenvolupament desestructurat de l’economia mundial, la desigualtat econòmica, la polarització i el progrés social, els fluxos migratoris, l’emergència climàtica o el canvi tecnològic accelerat (Ali et al., 2021). Per a dur a terme aquesta funció social i responsable, les Universitats, d’acord amb la seva missió i visió, poden desenvolupar quatre accions principals, clarament interrelacionades amb les pràctiques acadèmiques i procediments de gestió eficients, i que aglutinen un conjunt de nou dimensions fonamentals: social, treball, diversitat, organització, altruisme, economia, institucions, medi ambient, educació i tecnologia (Chankseliani i McCowan, 2021):
-[[File:Draft_Torrent_510101180_4081_fig1.JPG|600px|center]]
 * La Universitat social té un campus (i/o espais i comunitats digitals d’aprenentatge) socialment responsables. Els campus i espais digitals socialment responsables incentiven el comportament ètic, just i ambiental dels integrants de la comunitat acadèmica en línia amb els valors institucionals. Això implica que les Universitats inclusives es preocupen per l'entorn de treball del personal acadèmic, de gestió i de l’estudiantat, l'estil de vida dels estudiants, la gestió dels recursos humans, l’existència d’un canal de participació establert i la gestió dels aspectes socials de la institució. Totes aquestes dimensions s’han de connectar amb la gestió dels processos habituals de les Universitats i implica  fer créixer valors organitzatius com la transparència, la governança, el retiment de comptes, la democràcia, els drets individuals i col·lectius, i la sostenibilitat social.
@@ Line 45: / Line 48: @@
 * La Universitat social és també una universitat socio-ambiental. Ens referim a la generalització del reciclatge i les pràctiques d’economia circular als campus i espais digitals d’aprenentatge mitjançant l'ús de mesures com ara tecnologies netes i fonts d'energia alternatives. A més, implica considerar els efectes ambientals de la transició digital, més enllà de les millores d’eficiència. En docència i recerca, implica la preparació educativa fonamental i conscient dels professionals futurs.
 * La Universitat social és una universitat que combina els objectius de competitivitat organitzativa, ocupabilitat personal i ciutadania socioambiental. Això implica que totes les dimensions acadèmiques,  han de tenir una connexió amb qüestions socio-ambientals genuïnes i, a més, han d'estar en contacte amb les comunitats externes que treballin aquests àmbits. La millora del potencial dels estudiants requereix d’una estratègia pedagògica que els permeti beneficiar-se de models educatius sostenibles i responsables, de manera que puguin mesurar completament cadascuna de les seves capacitats d’ocupabilitat, de comportament organitzatiu i de ciutadania activa.
 * Finalment, la universitat social és una universitat que connecta tots els seus nodes interns de coneixement i també amb tot el seu entorn immediat. La gestió social i digital del coneixement és la gestió socialment responsable de la generació i la difusió de l'aprenentatge, la recerca i els models de transferència i difusió social. Les universitats inclusives es connecten amb tots els seus grups d’interès, no només amb els que els hi aporten recursos, i treballen en un esforç conjunt interdisciplinari i col·laboratiu per abordar els nous reptes socioambientals que enfronten. D'aquesta manera, científics i professors de diverses disciplines poden cooperar en una situació social específica, fent intercanvis, no sempre mercantils, de coneixement. Fa referència a la producció de coneixement i procediments participatius amb les comunitats de grups d’interès per avançar cap un desenvolupament sostenible. El motiu és aconseguir que les Universitats i les comunitats d’aprenentatge millorin els intercanvis de coneixement i creïn elements de suport i vincles estables de relació.
 = 2. La Universitat com a institució plural =

← Older revision	Revision as of 17:56, 2 March 2025
(No difference)

← Older revision	Revision as of 10:57, 25 November 2024
(No difference)

@@ Line 7: / Line 7: @@
 ''Transformació digital; Educació superior; Universitat; Neoliberalisme; Futur del treball; Política universitària''.
-=== Introducció: Universitats neoliberals i mercats digitals de coneixement acadèmic? ===
+== Introducció: Universitats neoliberals i mercats digitals de coneixement acadèmic? ==
 ''“Els fonamentalistes del lliure mercat han desplaçat el focus de l’educació superior cap a la competència, les mètriques, la demanda del consumidor i el retorn de la inversió... Aquesta nova filosofia de l’educació s’ha anat consolidant en institucions de tot el món. Els seus partidaris rebutgen la cerca del coneixement per a si mateixa i sostenen que l’únic coneixement que val la pena perseguir és aquell que té un valor de mercat més o menys immediat. Qualsevol altre tipus d’aprenentatge es veu degradat i el seu pressupost retallat” (Lawrence Busch, Knowledge for sale: The neoliberal takeover of higher education, 2023, pàgs. 4-5).''
@@ Line 27: / Line 27: @@
 Però, tots aquests factors son d’ordre extern, és a dir, estan directament vinculats amb la relació que el sistema universitari té amb el seu entorn institucional, polític, social, empresarial i financer. Amb la idea d’anar més enllà en aquest article intentarem avançar i abordarem les restriccions i algunes solucions d’ordre intern. És a dir, ens preguntarem per què pot fer la Universitat per continuar essent una institució de valor públic en el nou context de la societat digital. Per tant, i en el context de la transició digital, de l’emergència d’una nova visió neoliberal de la Universitat, i de l’avenç dels mercats del coneixement acadèmic, volem fer operativa la següent pregunta de recerca: que poden fer les tecnologies digitals, i les seves complementarietats amb els models pedagògics i el canvi organitzatiu, per al valor públic de la Universitat? Per a respondre a aquesta pregunta ens hem de remetre als tres components principals de la Universitat social: una Universitat inclusiva, plural i transformadora.
-=== 1. La Universitat com a institució inclusiva ===
+== 1. La Universitat com a institució inclusiva ==
 L’economia institucional ja fa temps que ha assenyalat la rellevància de les institucions econòmiques i polítiques inclusives, en contraposició amb les extractives, per a garantir un creixement econòmic i un progrés social generalitzat i compartit (Acemoglu i Robinson, 2021). Les institucions inclusives son capaces d’organitzar els  drets de propietat i el funcionament general de l’activitat econòmica per a aprofitar el potencial dels mercats, fomentar la innovació, invertir en capital humà, i mobilitzar el talent i les habilitats d’un major nombre de persones. Al seu torn, les institucions polítiques inclusives, plurals i organitzades en defensa del bé comú, creen els incentius i les polítiques fiscals necessàries per a repartir àmpliament el poder en la societat i limitar els exercicis d’arbitrarietat en favor dels grups més privilegiats.