Farre 2018a - Revision history

Scipediacontent at 15:09, 9 July 2018

2018-07-09T15:09:45Z

Scipediacontent at 15:08, 9 July 2018

2018-07-09T15:08:09Z

Danielquer: Danielquer moved page Review Farré 2018a to Farre 2018a

2018-04-08T08:08:52Z

Danielquer moved page Review Farré 2018a to Farre 2018a

Scipedia at 16:09, 5 March 2018

2018-03-05T16:09:36Z

Scipedia at 16:08, 5 March 2018

2018-03-05T16:08:50Z

Scipedia at 11:34, 2 March 2018

2018-03-02T11:34:12Z

Carlos-Carrasco-Farré: Carlos-Carrasco-Farré moved page Draft Farré 584126808 to Review Farré 2018a

2018-02-28T18:27:10Z

Carlos-Carrasco-Farré moved page Draft Farré 584126808 to Review Farré 2018a

Carlos-Carrasco-Farré: Created page with "

← Older revision		Revision as of 15:09, 9 July 2018
Line 258:		Line 258:

	Rosen, S. (1979). Wage-based indexes of urban quality of life. ''Current issues in urban economics, 3''.		Rosen, S. (1979). Wage-based indexes of urban quality of life. ''Current issues in urban economics, 3''.
		+
		+	Sevtsuk, A. (2017). Street Commerce: the hidden logic of retail location patterns and vibrant public spaces. . Estonian Economic Association Annual Conference. Tallin.

	Tiebout, C. M. (1956). A pure theory of local expenditures. ''The journal of political economy, 64'', 416-424.		Tiebout, C. M. (1956). A pure theory of local expenditures. ''The journal of political economy, 64'', 416-424.

← Older revision		Revision as of 15:08, 9 July 2018
Line 25:		Line 25:

	Les ciutats sempre han estat un focus de vitalitat gràcies al poder de les seus espais públics per connectar persones, idees, creativitat i, en última instància, prosperitat. Molta d'aquesta vitalitat està vinculada al comerç i a l'activitat que es desenvolupa com a catalitzador i tractor no només en la venda d'articles i serveis, sinó també en el seu vessant social i de construcció de la ciutat. El present estudi pretén analitzar la rellevància de la col·laboració público-privada en el sector comercial per enfrontar-se als nous reptes socio-econòmics i millorar l’atractivitat de les àrees urbanes de Catalunya.		Les ciutats sempre han estat un focus de vitalitat gràcies al poder de les seus espais públics per connectar persones, idees, creativitat i, en última instància, prosperitat. Molta d'aquesta vitalitat està vinculada al comerç i a l'activitat que es desenvolupa com a catalitzador i tractor no només en la venda d'articles i serveis, sinó també en el seu vessant social i de construcció de la ciutat. El present estudi pretén analitzar la rellevància de la col·laboració público-privada en el sector comercial per enfrontar-se als nous reptes socio-econòmics i millorar l’atractivitat de les àrees urbanes de Catalunya.
−
−	~~== PARAULES CLAU ==~~
−
−	~~<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">~~
−	~~Comerç urbà, retail, col·laboració público-privada, BIDs, economia urbana<big><br/></big></div>~~

	== INTRODUCCIÓ ==		== INTRODUCCIÓ ==

← Older revision		Revision as of 16:09, 5 March 2018
Line 25:		Line 25:

	Les ciutats sempre han estat un focus de vitalitat gràcies al poder de les seus espais públics per connectar persones, idees, creativitat i, en última instància, prosperitat. Molta d'aquesta vitalitat està vinculada al comerç i a l'activitat que es desenvolupa com a catalitzador i tractor no només en la venda d'articles i serveis, sinó també en el seu vessant social i de construcció de la ciutat. El present estudi pretén analitzar la rellevància de la col·laboració público-privada en el sector comercial per enfrontar-se als nous reptes socio-econòmics i millorar l’atractivitat de les àrees urbanes de Catalunya.		Les ciutats sempre han estat un focus de vitalitat gràcies al poder de les seus espais públics per connectar persones, idees, creativitat i, en última instància, prosperitat. Molta d'aquesta vitalitat està vinculada al comerç i a l'activitat que es desenvolupa com a catalitzador i tractor no només en la venda d'articles i serveis, sinó també en el seu vessant social i de construcció de la ciutat. El present estudi pretén analitzar la rellevància de la col·laboració público-privada en el sector comercial per enfrontar-se als nous reptes socio-econòmics i millorar l’atractivitat de les àrees urbanes de Catalunya.
−
−	~~<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">~~

	== PARAULES CLAU ==		== PARAULES CLAU ==

@@ Line 22: / Line 22: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"></div>
 -->
-<big>'''ABSTRACT'''</big>
+== ABSTRACT ==
 Les ciutats sempre han estat un focus de vitalitat gràcies al poder de les seus espais públics per connectar persones, idees, creativitat i, en última instància, prosperitat. Molta d'aquesta vitalitat està vinculada al comerç i a l'activitat que es desenvolupa com a catalitzador i tractor no només en la venda d'articles i serveis, sinó també en el seu vessant social i de construcció de la ciutat. El present estudi pretén analitzar la rellevància de la col·laboració público-privada en el sector comercial per enfrontar-se als nous reptes socio-econòmics i millorar l’atractivitat de les àrees urbanes de Catalunya.
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-<big>'''PARAULES CLAU'''</big></div>
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 Comerç urbà, retail, col·laboració público-privada, BIDs, economia urbana<big><br/></big></div>
-<big>'''INTRODUCCIÓ'''</big>
+== INTRODUCCIÓ ==
 L’Ajuntament de Barcelona dona suport al Center on PPP in Smart and Sustainable Cities (PPP for Cities), un centre de recerca de l’IESE Business School que es dedica a estudiar la col·laboració entre el sector públic i el sector privat en l’entorn de les ciutats.
@@ Line 46: / Line 47: @@
 El present estudi pretén analitzar la rellevància de l’atractivitat de les àrees urbanes a través de la col·laboració público-privada en el sector comercial per enfrontar-se als nous reptes socio-econòmics presentant les conclusions de les jornades i les aportacions dels diferents ponents i persones convidades.
-<big>'''COMERÇ I ATRACTIVITAT'''</big>
+== COMERÇ I ATRACTIVITAT ==
 Les ''amenities'' poden ser definides com a béns lligats a una localització específica que contribueixen a l’atractivitat de la ciutat. La seva importància per al creixement regional i urbà s’ha analitzat en detall en una literatura ben àmplia (Rosen, 1979) (Bruecker, Thisse, & Zenou, 1999); (Clark, Lloyd, Wong, & Jain, 2002) amb una clara conclusió: les àrees amb actius atractius (''amenities'') són especialment atractives per a individus altament formats (Jacobs, 1961); (Bruecker, Thisse, & Zenou, 1999); (Florida, 2008). La concentració d’aquests actius, l’art o la cultura resulten rellevants per explicar el creixement poblacional i el desenvolupament de mercats interns i perifèrics (Partridge, Rickman, Ali, & Olfert, 2008).
@@ Line 58: / Line 59: @@
 Com hem comentat, el comerç es comporta com un bé públic semblant a edificis històrics, parcs o altres atraccions urbanes en termes de contribució a l’atractivitat d’una ciutat. El consumidor no necessàriament ha d’adquirir un bé o un servei per poder gaudir dels efectes generats per la presència de comerç. L’entorn urbà creat per la presència de clústers comercials incentiva la interacció amb l’espai públic, el que acaba esdevenint un actiu per a la ciutat. Aquesta idea del comerç com a forma de bé quasi-públic requereix una revisió de la teoria clàssica de béns públics. En el marc proposat per Tiebout (1956), s’espera que els individus racionals abandonin paulatinament les zones menys atractives per traslladar-se a àrees amb major atracció. Els individus “voten amb els peus” migrant cap a zones amb atributs més atractius. Perquè un bé pugui ser definit com a purament públic, cal que el bé en qüestió sigui consumit sense rivalitat ni exclusió. Aquest no és el cas del comerç en tant que la distància (accessibilitat) serveix com a força d’exclusió.
-<big>'''EXTERNALITATS ESPACIALS I LOCALITZACIÓ URBANA'''</big>
+== EXTERNALITATS ESPACIALS I LOCALITZACIÓ URBANA ==
 Les externalitats espacials estan estretament lligades a l'atractiu dels llocs i la seva influència es reflecteix en diversos mercats, com ara l’immobiliari. La profunditat i amplitud de les comoditats dels consumidors, les oportunitats en el mercat laboral i els actius naturals i culturals atrauen les persones a la ciutat o regió d'acollida.
@@ Line 68: / Line 69: @@
 Des de la perspectiva de les llars i dels consumidors individuals, hi ha diversos guanys associats a forces aglomeradores que també es relacionen amb la importància dels actius urbans per guanyar atractivitat. Rivera-Batiz (1988) assenyala que una major varietat en els béns locals i de consum influeixen substancialment en la utilitat de les famílies. És precisament en aquest espai on el comerç juga un paper cabdal.
-<big>'''FUTUR I REPTES DEL COMERÇ URBÀ'''</big>
+== FUTUR I REPTES DEL COMERÇ URBÀ ==
 Tot i la importància del comerç urbà comentada fins ara, aquest no es troba exempt de reptes de futur, bàsicament relacionats amb dos grans tendències: la tecnologia i el nou consumidor.
@@ Line 82: / Line 83: @@
 La intersecció entre les dos grans tendències és la tempesta perfecta contra el comerç urbà: què passarà en un món on puguem tenir accés a les botigues a través d’unes ulleres de realitat virtual? Per què m’hauria de desplaçar per visitar un espai comercial durant un horari determinat si puc comprar des de casa a l’hora que vulgui? Què és el que m’animarà a moure’m de casa i visitar el comerç urbà?
-<big>'''EL FUTUR DEL COMERÇ URBÀ I L’EXPERIÈNCIA DE COMPRA'''</big>
+== EL FUTUR DEL COMERÇ URBÀ I L’EXPERIÈNCIA DE COMPRA ==
 Bàsicament l’experiència de compra. Només si el comerç urbà ofereix quelcom que el consumidor no pugui trobar o experimentar a través de la compra on-line o amb realitat virtual podran atraure els clients.
@@ Line 147: / Line 148: @@
 Tot i així, la implantació d’aquest model de col·laboració público-privada a Catalunya no està exempta de problemes. Per una banda, l'absència d'un marc legal estable que garanteixi la cooperació i la participació de tots els sectors i agents de la zona. El marc de finançament és un marc de finançament voluntarista, basat en la llibertat d'associació, d'aquells que volen pertànyer a l'Associació, però és un marc insuficient i massa dependent de les aportacions públiques. Per altra banda, en molts casos, l'insuficient finançament comporta que les gerències d'aquests centres comercials siguin gerències de baix cost. A continuació, també els professionals mal pagats són els que s'han de fer càrrec d'abordar totes aquestes estratègies de màrqueting per dinamitzar la zona.
-<big>'''ELS REPTES DE LA COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA EN ENTORNS COMERCIALS A CATALUNYA'''</big>
+== ELS REPTES DE LA COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA EN ENTORNS COMERCIALS A CATALUNYA ==
 Després de la definició i potencial implantació del model a Catalunya -i específicament a Barcelona- el present document es centra en els reptes d’aplicació a la nostra realitat. Bàsicament, podem resumir els reptes en tres grans vèrtexs: reptes externs, reptes organitzatius i reptes de lideratge.
@@ Line 165: / Line 166: @@
 <span id='_GoBack'></span>Tots aquests reptes no són fàcils de superar, però la conjunció entre necessitat i capacitat que existeix no només a Barcelona sinó a tota Catalunya, fan que l’èxit del model sigui molt més probable que en altres indrets.
-<big>'''CONCLUSIONS'''</big>
+== CONCLUSIONS ==
 Quan parlem dels beneficis del comerç acostumem a fer referència a variables com la seva contribució al PIB de la ciutat o a la creació d’ocupació que genera el comerç. La veritat és que les externalitats positives que genera el comerç van molt més enllà d’aquestes variables purament econòmiques. En podem trobar moltíssimes, la llista pot ser tant llarga com vulguem, però a grans trets podem afirmar que el comerç de la ciutat millora la qualitat de vida, genera riquesa local, fomenta l’activitat dels vianants al carrer (no només per la seva pròpia activitat o per moviments relacionats amb el comerç, sinó que la presència del comerç genera altres activitats socials), contribueix a la qualitat de l’espai públic, fomenta la inversió en manteniment d’edificis, de carrers, etc., i la creació de comunitats socials, més enllà de les pròpiament comercials, beneficia la salut pública (en tant que el comerç de proximitat afavoreix que la gent faci les compres a peu, en front d’altres models més basats en el vehicle privat, on un es desplaça fins a un centre comercial per fer les compres), i a més ofereix una major resistència a les crisis econòmiques.
@@ Line 209: / Line 210: @@
 <br/>
-<big>'''REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES'''</big>
+== REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ==
 Alonso, W. (1964). ''Location and land use.'' Cambridge, MA: Harvard University Press.

@@ Line 20: / Line 20: @@
 <big>08034 Barcelona</big></div>
-<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"></div>
 -->
-<big>'''ABSTRACT'''</big></div>
+<big>'''ABSTRACT'''</big>
 Les ciutats sempre han estat un focus de vitalitat gràcies al poder de les seus espais públics per connectar persones, idees, creativitat i, en última instància, prosperitat. Molta d'aquesta vitalitat està vinculada al comerç i a l'activitat que es desenvolupa com a catalitzador i tractor no només en la venda d'articles i serveis, sinó també en el seu vessant social i de construcció de la ciutat. El present estudi pretén analitzar la rellevància de la col·laboració público-privada en el sector comercial per enfrontar-se als nous reptes socio-econòmics i millorar l’atractivitat de les àrees urbanes de Catalunya.

← Older revision	Revision as of 08:08, 8 April 2018
(No difference)

← Older revision	Revision as of 18:27, 28 February 2018
(No difference)