Cutillas Cutillas 2024a - Revision history

Danieldomingo at 07:26, 30 July 2025

2025-07-30T07:26:18Z

Danieldomingo at 07:25, 30 July 2025

2025-07-30T07:25:05Z

Show changes

Danieldomingo: Danieldomingo moved page Review 652149252314 to Cutillas Cutillas 2024a

2025-03-02T18:32:24Z

Danieldomingo moved page Review 652149252314 to Cutillas Cutillas 2024a

Sergicutillas at 20:46, 13 October 2024

2024-10-13T20:46:45Z

Sergicutillas at 20:38, 13 October 2024

2024-10-13T20:38:28Z

Sergicutillas at 15:10, 11 October 2024

2024-10-11T15:10:16Z

Sergicutillas at 15:08, 11 October 2024

2024-10-11T15:08:25Z

Sergicutillas at 15:07, 11 October 2024

2024-10-11T15:07:14Z

Sergicutillas at 15:04, 11 October 2024

2024-10-11T15:04:55Z

Sergicutillas at 15:03, 11 October 2024

2024-10-11T15:03:17Z

← Older revision		Revision as of 07:26, 30 July 2025
Line 14:		Line 14:

	Keywords: Hegemony, USA, neoliberalism, decentralization, sovereignty		Keywords: Hegemony, USA, neoliberalism, decentralization, sovereignty
		+
		+	==Full document==

	<pdf>Media:Cutillas_Cutillas_2024a_6290_2.Catalunya davant del nou context.pdf</pdf>		<pdf>Media:Cutillas_Cutillas_2024a_6290_2.Catalunya davant del nou context.pdf</pdf>

@@ Line 157: / Line 157: @@
 Per tal de trobar un camí cap a un futur més democràtic i en favor de les majories socials, cal abordar les dinàmiques de poder per transformar les relacions socials i econòmiques. La visió revolucionària tradicional del proletariat com a agent de canvi ha perdut força, ja que l'estructura social s’ha tornat més complexa des del segle XIX. Tot i això, l'anàlisi de classe continua sent vital per entendre el conflicte social, encara que les identitats modernes no es poden reduir a rols estructurals tan esquemàtics com els de fa dos segles.
-Quan s’analitzen dinàmiques de poder a nivell dels imperis, és interessant considerar enfocaments com els suggerits per de Jouvenel (1945) i Thompson & Hickson (2012), que proposen una "trialèctica del poder" entre tres actors: el poder central, els poders descentralitzats o entremitjos (com l'aristocràcia o les institucions locals) i les classes treballadores i mitjanes. Sovint, el poder central imperial o estatal mobilitza les classes inferiors per erosionar els poders descentralitzats entremitjos, creant condicions per a un poder més centralitzat. Aquesta dinàmica ha contribuït a revolucions aparentment populars, que en realitat poden haver afavorit els poders imperials.
+Quan s’analitzen dinàmiques de poder a nivell dels imperis, és interessant considerar enfocaments com els suggerits per de Jouvenel (1945), que proposa una "trialèctica del poder" entre tres actors: el poder central, els poders descentralitzats o entremitjos (com l'aristocràcia o les institucions locals) i les classes treballadores i mitjanes. Sovint, el poder central imperial o estatal mobilitza les classes inferiors per erosionar els poders descentralitzats entremitjos, creant condicions per a un poder més centralitzat. Aquesta dinàmica ha contribuït a revolucions aparentment populars, que en realitat poden haver afavorit els poders imperials.
 És probable que aquest hagi estat també el cas en el context del moviment independentista català, que ha tingut fortes influències estrangeres. En un context altament complex en el que els poders imperialistes sovint han intentat erosionar el poder dels estats nació per subordinar-los, és important que a Catalunya no caiguem en la temptació de pensar que l’emancipació nacional ni popular serà assolida amb ajut de potències estrangeres capitalistes com els EEUU, Israel o els estats de la UE, el que també és aplicable als imperialismes capitalistes rus i xinès.
@@ Line 208: / Line 208: @@
 LUXEMBURG, R. (2003 [1913]) The Accumulation of Capital, Routledge: London, ch. 26.
 WHITAKER, M.D. (2009). Ecological Revolution: The Political Origins of Environmental Degradation and the Environmental Origins of Axial Religions; China, Japan, Europe. Cologne, Germany: Lambert Academic Publishing, AG.

@@ Line 157: / Line 157: @@
 Per tal de trobar un camí cap a un futur més democràtic i en favor de les majories socials, cal abordar les dinàmiques de poder per transformar les relacions socials i econòmiques. La visió revolucionària tradicional del proletariat com a agent de canvi ha perdut força, ja que l'estructura social s’ha tornat més complexa des del segle XIX. Tot i això, l'anàlisi de classe continua sent vital per entendre el conflicte social, encara que les identitats modernes no es poden reduir a rols estructurals tan esquemàtics com els de fa dos segles.
-Quan s’analitzen dinàmiques de poder a nivell dels imperis, és interessant considerar enfocaments com els suggerits per de Jouvenel (1945) i Thompson (1974), que proposen una "trialèctica del poder" entre tres actors: el poder central, els poders descentralitzats o entremitjos (com l'aristocràcia o les institucions locals) i les classes treballadores i mitjanes. Sovint, el poder central imperial o estatal mobilitza les classes inferiors per erosionar els poders descentralitzats entremitjos, creant condicions per a un poder més centralitzat. Aquesta dinàmica ha contribuït a revolucions aparentment populars, que en realitat poden haver afavorit els poders imperials.
+Quan s’analitzen dinàmiques de poder a nivell dels imperis, és interessant considerar enfocaments com els suggerits per de Jouvenel (1945) i Thompson & Hickson (2012), que proposen una "trialèctica del poder" entre tres actors: el poder central, els poders descentralitzats o entremitjos (com l'aristocràcia o les institucions locals) i les classes treballadores i mitjanes. Sovint, el poder central imperial o estatal mobilitza les classes inferiors per erosionar els poders descentralitzats entremitjos, creant condicions per a un poder més centralitzat. Aquesta dinàmica ha contribuït a revolucions aparentment populars, que en realitat poden haver afavorit els poders imperials.
 És probable que aquest hagi estat també el cas en el context del moviment independentista català, que ha tingut fortes influències estrangeres. En un context altament complex en el que els poders imperialistes sovint han intentat erosionar el poder dels estats nació per subordinar-los, és important que a Catalunya no caiguem en la temptació de pensar que l’emancipació nacional ni popular serà assolida amb ajut de potències estrangeres capitalistes com els EEUU, Israel o els estats de la UE, el que també és aplicable als imperialismes capitalistes rus i xinès.
@@ Line 209: / Line 209: @@
 LUXEMBURG, R. (2003 [1913]) The Accumulation of Capital, Routledge: London, ch. 26.
-THOMPSON, E. A. (1974). Taxation and National Defense. Journal of Political Economy, 82(4), 755–782.
+THOMPSON, E. A., & HICKSON, C. R. (2012). Ideology and the evolution of vital institutions: Guilds, the gold standard, and modern international cooperation. Springer Science & Business Media.
 WHITAKER, M.D. (2009). Ecological Revolution: The Political Origins of Environmental Degradation and the Environmental Origins of Axial Religions; China, Japan, Europe. Cologne, Germany: Lambert Academic Publishing, AG.

@@ Line 27: / Line 27: @@
 Tanmateix, la disputa principal és amb la Xina, que tot i alçar-se com un seriós competidor per l’hegemonia continua sense poder competir amb els EEUU en el camp de les finances i el diner-mundial. És per això, que, posteriorment a les sancions imposades a Rússia, principalment la incautament de les seves reserves de dòlars, que alguns països de la perifèria, liderats per Xina i Rússia, plantegen alternatives en el camp financer i monetari a partir de nous acords comercials i monetaris, que podrien explotar les noves tecnologies de comptabilitat distribuïda.
-Aquest article es basa en el llibre The State of Capitalism, Verso Books, escrit per Costas Lapavitsas i l’EReNSEP Writing Collective (2023), del que l’autor d’aquest article forma part. Aquest pretén fer un repàs d’aquests desenvolupaments i vol contribuir al debat sobre cap a on ha d’anar Catalunya, qüestionant l’estratègia neoliberal subordinada dels països de l’Europa occidental en les darreres dècades. L’article vol oferir una perspectiva de com aquesta subordinació en el període neoliberal que està arribant al seu esgotament, ha emplaçat als estats europeus, en especial als de la perifèria sud a una situació de dependència política i econòmica que no ofereix una alternativa viable per al futur proper.
+Aquest article es basa en el llibre The State of Capitalism, Verso Books, escrit per Costas Lapavitsas i l’EReNSEP Writing Collective (2023), del que l’autor d’aquest article forma part. Aquest pretén fer un repàs d’aquests desenvolupaments i vol contribuir al debat sobre cap a on ha d’anar Catalunya, qüestionant l’estratègia neoliberal subordinada dels països de l’Europa occidental en les darreres dècades. L’article vol oferir una perspectiva de com aquesta subordinació en el període neoliberal que està arribant al seu esgotament, ha emplaçat als estats europeus, en especial als de la perifèria sud a una situació de dependència política i econòmica que no ofereix una alternativa viable per al futur.
 ==Teories de l’imperialisme per entendre l’actualitat==

@@ Line 159: / Line 159: @@
 Quan s’analitzen dinàmiques de poder a nivell dels imperis, és interessant considerar enfocaments com els suggerits per de Jouvenel (1945) i Thompson (1974), que proposen una "trialèctica del poder" entre tres actors: el poder central, els poders descentralitzats o entremitjos (com l'aristocràcia o les institucions locals) i les classes treballadores i mitjanes. Sovint, el poder central imperial o estatal mobilitza les classes inferiors per erosionar els poders descentralitzats entremitjos, creant condicions per a un poder més centralitzat. Aquesta dinàmica ha contribuït a revolucions aparentment populars, que en realitat poden haver afavorit els poders imperials.
-És probable que aquest hagi estat també el cas en el context del moviment independentista català, que ha tingut fortes influències estrangeres. En un context altament complex en el que els poders imperialistes sovint han intentat erosionar el poder dels estats nació per subordinar-los, és important que a Catalunya no caiguem en la temptació de pensar que l’emancipació nacional ni popular serà assolida amb ajut de potències estrangeres capitalistes com els EEUU, Israel o els estats de la UE, el que també és aplicable per l'imperialisme capitalista rus i xinès.
+És probable que aquest hagi estat també el cas en el context del moviment independentista català, que ha tingut fortes influències estrangeres. En un context altament complex en el que els poders imperialistes sovint han intentat erosionar el poder dels estats nació per subordinar-los, és important que a Catalunya no caiguem en la temptació de pensar que l’emancipació nacional ni popular serà assolida amb ajut de potències estrangeres capitalistes com els EEUU, Israel o els estats de la UE, el que també és aplicable als imperialismes capitalistes rus i xinès.
 Una de les claus per a un futur més just és la combinació d’una nova economia centrada en els comunals (''commons'') amb el suport d’aliances regeneratives (Whitaker, 2009) de fraccions les classes populars amb fraccions de les capes dominants en els diferents nivells local, regional, estatal, etc. Aquestes aliances han de regenerar les forces productives locals i establir noves formes de coordinació. Un model dels comunals que comptés amb aquests suports podria ser una força impulsora per a aquesta transformació.

← Older revision	Revision as of 18:32, 2 March 2025
(No difference)

@@ Line 37: / Line 37: @@
 El marxisme clàssic veu l'imperialisme com a resultat de la transformació del capital productiu i financer durant el segle XIX, quan van sorgir grans concentracions monopolistes de capital a les economies del centre. Aquestes concentracions de capital, combinades amb el poder de l'estat, donen lloc a un comportament agressiu, colonial i militarista. Hilferding (1981 [1910]) va destacar com el capital monopolista, format per la fusió dels capitals financer i no financer, amb els bancs en el rol dominant, (Hilferding l’anomena ‘finance capital’), van ser els motors de l'imperialisme, prenent forma d'exportació de capital prestable i d’una dominació econòmica exterior que buscava exclusivitat territorial i aranzels protectors de les pròpies mercaderies com a estratègies clau. Buhkarin (1929 [1917]) va destacar que a mesura que els monopolis als països de centre creixien, la sobreproducció i la baixada de la taxa de benefici es tornaven un problema, generant incentius per a l’exportació de capital a regions que oferien possibilitat de generar majors beneficis. Al mateix temps els estats aixecaven aranzels per protegir els monopolis dels seus països, generant asimetries entre centre i perifèria.
-Això seria resumit per Lenin quan va escriure: "Allò que caracteritzava el vell capitalisme, en què dominava plenament la lliure competència, era l’exportació de mercaderies. Allò que caracteritza el capitalisme modern, en què impera el monopoli, és l’exportació de capital” (Lenin, 1999). Lenin va definir l'imperialisme com una etapa particular del capitalisme que s’inicia a finals del segle XIX, marcada per la monopolització i l'exportació de capital, amb una divisió entre el centre capitalista i imperialista i la perifèria en la que les relacions capitalistes encara eren dèbils.
+Això seria resumit per Lenin quan va escriure: "Allò que caracteritzava el vell capitalisme, en què dominava plenament la lliure competència, era l’exportació de mercaderies. Allò que caracteritza el capitalisme modern, en què impera el monopoli, és l’exportació de capital” (Lenin, 1999 [1916]). Lenin va definir l'imperialisme com una etapa particular del capitalisme que s’inicia a finals del segle XIX, marcada per la monopolització i l'exportació de capital, amb una divisió entre el centre capitalista i imperialista i la perifèria en la que les relacions capitalistes encara eren dèbils.
-La visió marxista subratlla la interrelació entre el capital financer, l'estat i l'expansió imperialista, amb múltiples formes d'explotació, especialment a la perifèria. Figures com Rosa Luxemburg (2003) van oferir altres perspectives, destacant la necessitat de buscar demanda fora dels països capitalistes madurs que van portar a l’exportació de capital i finalment a l'imperialisme, reforçant la idea que les motivacions materials i les relacions de poder són clau per comprendre aquest fenomen. Segons Luxemburg, el deute i els préstecs jugaven un paper important en la subjugació dels joves països capitalistes de la perifèria. Kautsky (1970) va presentar un argument similar, però posà èmfasi en la voluntat de controlar la terra agrícola dels països perifèrics com a principal motiu imperialista.
+La visió marxista subratlla la interrelació entre el capital financer, l'estat i l'expansió imperialista, amb múltiples formes d'explotació, especialment a la perifèria. Figures com Rosa Luxemburg (2003 [1913]) van oferir altres perspectives, destacant la necessitat de buscar demanda fora dels països capitalistes madurs que van portar a l’exportació de capital i finalment a l'imperialisme, reforçant la idea que les motivacions materials i les relacions de poder són clau per comprendre aquest fenomen. Segons Luxemburg, el deute i els préstecs jugaven un paper important en la subjugació dels joves països capitalistes de la perifèria. Kautsky (1970) va presentar un argument similar, però posà èmfasi en la voluntat de controlar la terra agrícola dels països perifèrics com a principal motiu imperialista.
 Per a tots aquests autors, l’estat i el capital monopolista eren companys indissociables en aquesta era imperial. La política estava completament dominada pels interessos de la gran banca i la gran indústria, com passa en l’actualitat. En la cursa del desenvolupament industrial capitalista de finals del segle XIX i principis del segle XX, els països del centre lluitaven per repartir-se el món (la perifèria) i dominar-lo. Els països que es van desenvolupar relativament tard, com Alemanya i el Japó, es van trobar un món ja dividit territorialment per les potències imperialistes dominants, principalment Gran Bretanya i França. La redefinició de les fronteres imperials es va convertir en una exigència de les elits capitalistes ascendents, cosa que va portar a la Primera Guerra Mundial.

@@ Line 183: / Line 183: @@
 La propietat pública i comuna ha de tenir un lloc central en aquesta estratègia. Això vol dir lluitar per què infraestructures clau, recursos naturals i serveis essencials, com l'energia i el transport, siguin gestionats de manera col·lectiva, amb una orientació cap a la sostenibilitat i el benefici comunitari, en lloc de la maximització de beneficis per a uns pocs. L'estat hauria de ser un garant de la participació democràtica en la presa de decisions econòmiques, assegurant que les comunitats tinguin veu en la gestió dels seus propis recursos.
-Per tant, les forces amb voluntat transformadora ha de ser capaces de proposar un nou model que combini les potencialitats de la digitalització i les xarxes descentralitzades amb les eines tradicionals de l'estat per aconseguir una veritable mobilització de recursos que empoderi tant les comunitats locals com els treballadors. Aquest difícil síntesi entre la visió global i local, i entre les estructures descentralitzades i el paper de l'estat, més encara per a una nació sense estat, és el nostre colossal repte per construir una Catalunya més justa i sostenible.
+Per tant, les forces amb voluntat transformadora han de ser capaces de proposar un nou model que combini les potencialitats de la digitalització i les xarxes descentralitzades amb les eines tradicionals de l'estat per aconseguir una veritable mobilització de recursos que empoderi tant les comunitats locals com els treballadors. Aquest difícil síntesi entre la visió global i local, i entre les estructures descentralitzades i el paper de l'estat, més encara per a una nació sense estat, és el nostre colossal repte per construir una Catalunya més justa i sostenible.
 En resum, Catalunya, com a nació sense estat en un context de creixents tensions geopolítiques i un ordre mundial multipolar, ha d'evitar subordinar-se a les potències imperialistes, inclòs l'Estat espanyol, els Estats Units o la Unió Europea. En lloc d'això, ha de desenvolupar una estratègia basada en la creació d'aliances regeneratives, que combinin l'ús de noves tecnologies, models d'economia basada en els béns comuns (commons) i la sobirania local, tot integrant-ho amb polítiques redistributives tradicionals de l'estat per aconseguir una major sobirania, justícia social i sostenibilitat.