Brosa 2018a - Revision history

Scipediacontent at 08:47, 11 July 2018

2018-07-11T08:47:18Z

Scipediacontent at 08:45, 11 July 2018

2018-07-11T08:45:31Z

Danielquer: Danielquer moved page Review Brosa 2018a to Brosa 2018a

2018-05-11T10:55:27Z

Danielquer moved page Review Brosa 2018a to Brosa 2018a

Scipediacontent at 10:07, 28 February 2018

2018-02-28T10:07:53Z

Gemma-Garcia-Brosa: Gemma-Garcia-Brosa moved page Draft Brosa 877676535 to Review Brosa 2018a

2018-02-26T09:47:33Z

Gemma-Garcia-Brosa moved page Draft Brosa 877676535 to Review Brosa 2018a

Gemma-Garcia-Brosa: Created page with "
'''3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya'''

2018-02-26T08:40:27Z

Created page with " <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;"> '''3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya'''</div> <div class="center" style="widt..."
Show changes

@@ Line 38: / Line 38: @@
 <br/>
-<big>'''2. Joves i mercat de treball: els fets'''</big>
+==2. Joves i mercat de treball: els fets==
 Entre els anys 2007 i 2013 la taxa d’atur a Catalunya ha augmentat en més de 16 punts. La població més jove, de 16 a 24 anys, s’ha vist especialment afectada per aquests mals resultats laborals i la taxa d’atur en aquest col·lectiu ha passat del 13,4% de l’any 2007 (per sota de la mitjana de la UE) al 50,2% el 2013 (doblant la mitjana europea). Aquests pèssims resultats han tornat a posar sobre la taula el debat entorn el problema de l’atur juvenil.
@@ Line 65: / Line 65: @@
 Aquesta bretxa generacional s’ha mantingut bastant inalterable en les darreres tres dècades a gairebé la totalitat de països europeus, fet que evidencia que el problema de l’atur dels joves és també un problema d’estoc. A Catalunya, des dels anys noranta, la taxa d’atur dels joves menors de 25 anys ha oscil·lat entorn de 2,5 vegades la de la població adulta, ràtio equivalent a la mitjana de la Unió Europea. Malgrat que en les fases expansives es crea molta ocupació i es redueix la taxa d’atur, la bretxa es manté, de manera que l’atur juvenil pot qualificar-se d’un problema estructural. Aprofundir en els factors que poden contribuir a explicar aquest diferencial serà objecte del següent apartat.
-<big>'''3. Factors explicatius: formació i marc laboral'''</big>
+==3. Factors explicatius: formació i marc laboral==
 La primera qüestió que es pot plantejar és si l’evolució demogràfica ha tingut alguna incidència en l’evolució de l’atur juvenil. La resposta és clara: de no haver estat per l’evolució demogràfica registrada aquests anys, l’atur  juvenil seria molt superior. De fet, a principi de 2013, amb una taxa d’atur del 52% el nombre d’aturats era de 156.200 joves de 16 a 24 anys. A principi de 1994, quan la taxa d’atur juvenil era del  42,1% els joves aturats eren 204.100.
@@ Line 176: / Line 176: @@
 En definitiva, les raons del problema en la situació laboral dels joves cal buscar-les en un conjunt ampli de factors. Sembla evident que, deixant de banda l’existència d’un major atur de caire friccional en els joves, en el cas de Catalunya les deficiències i problemes en el sistema formatiu i en el marc regulador del mercat de treball tenen un impacte significatiu per explicar no només les elevades taxes d’atur dels joves, sinó també la major presència de joves que ni estudien ni treballen i les pitjors condicions laborals d’aquells que estan ocupats. És en aquests àmbits on cal centrar les accions per millorar la transició del sistema educatiu al món laboral i les condicions dels llocs de treball de la població més jove en els propers anys.
-<big>'''4. A mode de conclusió: propostes d’actuació'''</big>
+==4. A mode de conclusió: propostes d’actuació==
 Com s’ha indicat, les vies de solució al problema de l’atur juvenil cal trobar-les en l’aplicació d’un ampli conjunt de mesures que incideixin tant en els aspectes educatius com en el marc laboral. L’abordatge d’una qüestió complexa com aquesta no pot adoptar-se des de una visió simplista, atesa la interacció que es produeix en molts dels factors desencadenants. Més enllà de les actuacions en diversos àmbits adoptades a Catalunya i Espanya en conjunt, la rellevància d’aquest problema ha portat a la Unió Europea a posar en marxa el programa de Garantia Juvenil com a resposta a les elevades taxes d’atur dels joves als països de la UE. Els resultats obtinguts, però, posen de manifest la clara insuficiència d’aquestes accions, tal i com va senyalar un informe del Tribunal de Comptes Europeu (2017). És evident que es tracta d’un problema que requereix actuacions en el sistema educatiu, en la regulació laboral, però també, cal no oblidar, en aspectes socials que també tenen una influència significativa en la situació dels joves.

@@ Line 1: / Line 1: @@
 '''Eix 5. El capital humà de Catalunya: dotació i reptes'''</div>
@@ Line 17: / Line 11: @@
 Malgrat hi ha un ampli consens sobre el diagnòstic del problema i les seves causes, sembla evident que les actuacions adoptades resten lluny d’oferir solucions. Aquesta contribució té per a objectiu, en primer lloc, oferir un repàs dels diversos aspectes que hi ha darrera de les elevades taxes d’atur de la població més jove a Catalunya i, encara més preocupant, de la proporció de joves que ni estudien ni treballen. I, en segon lloc, plantejar els àmbits on caldria actuar per tal d’aconseguir una millor transició del sistema educatiu al mercat de treball.
 <br/>
-<big>'''1. Introducció'''</big>
+==1. Introducció==
 La recent fase de crisi ha tornat a situar la taxa d’atur en nivells màxims i la població més jove s’ha vist especialment afectada per aquests mals resultats. L’any 2013 més de la meitat dels joves actius es trobaven en situació d’atur i, si bé la recuperació de l’activitat econòmica ha permès reduir la taxa d’atur juvenil de forma significativa, aquesta continua sent més del doble de la que registra la població adulta.

@@ Line 101: / Line 101: @@
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Gràfic 3.'''</span></div>
-  [[Image:draft_Brosa_877676535-image3.png|600px]]
+  [[Image:Review_Brosa_2018a_1952_Graph3.png|600px]]
 Aquestes elevades xifres d’abandonament repercuteixen, sens dubte, en menors nivells d’ocupabilitat, menors salaris, major precarietat laboral i menor participació en activitats formatives al llarg de la vida activa. Les raons d’aquest problema són diverses i cal considerar tant aspectes personals, familiars, educatius i econòmics,.
@@ Line 110: / Line 110: @@
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">'''Gràfic 4.'''</span></div>
-  [[Image:draft_Brosa_877676535-image4.png|600px]]
+  [[Image:Review_Brosa_2018a_7497_Graph4.png|600px]]
 D’altra banda, i aparentment contradictori amb l’anterior, Catalunya compleix àmpliament amb l’objectiu establert a l’Estratègia Europa 2020 pel que fa a població amb estudis superiors. Més concretament, en els darrers anys s’ha registrat un notable increment de la població de 30 a 34 anys que ha assolit un nivell d’educació superior. D’aquesta manera, mentre es manté un percentatge de població amb estudis bàsics sensiblement superior a la mitjana de la UE, la població que ha cursat estudis superiors és també més elevada. En canvi, la població amb estudis secundaris té un pes notablement inferior a d’altres països. Aquesta distribució clarament polaritzada te conseqüències negatives en termes d’indicadors laborals. D’una banda, els menys formats tenen clares dificultats per incorporar-se al mercat laboral, elevant les taxes d’atur d’aquest cool·lectiu. D’altra, en el cas dels més formats es produeix un cert desajustament amb la demanda del sector productiu, de manera que es veuen abocats a problemes de sobrequalificació i de menors retribucions salarials derivats de la manca d’encaix entre oferta i demanda de treball segons qualificació.

← Older revision	Revision as of 10:55, 11 May 2018
(No difference)

← Older revision	Revision as of 09:47, 26 February 2018
(No difference)