Bosch Meda Trilla 2018a - Revision history

Scipediacontent at 14:06, 11 July 2018

2018-07-11T14:06:25Z

Scipediacontent at 14:04, 11 July 2018

2018-07-11T14:04:20Z

Danielquer: Danielquer moved page Review 422198614478 to Bosch Meda Trilla 2018a

2018-05-11T11:05:32Z

Danielquer moved page Review 422198614478 to Bosch Meda Trilla 2018a

Scipediacontent at 10:03, 9 April 2018

2018-04-09T10:03:33Z

Scipediacontent at 10:00, 9 April 2018

2018-04-09T10:00:56Z

Jordibosch: Jordibosch moved page Draft Bosch Meda 179874443 to Review 422198614478

2018-04-08T18:12:56Z

Jordibosch moved page Draft Bosch Meda 179874443 to Review 422198614478

Jordibosch: Created page with " '''L’habitatge, punt de fuita d’eficàcia de l’Estat de Benestar''' Carme Trilla Bellart Economista, Presidenta de la Fundació..."

2018-04-08T18:12:54Z

Created page with " <span id='_GoBack'></span><big>'''L’habitatge, punt de fuita d’eficàcia de l’Estat de Benestar'''</big> Carme Trilla Bellart Economista, Presidenta de la Fundació..."

Show changes

← Older revision		Revision as of 14:06, 11 July 2018
Line 14:		Line 14:

	L’habitatge és un pilar clau de l’Estat de Benestar com ho són també l’educació, les pensions, la sanitat, o els serveis socials. Però la importància de la política d’habitatge no només rau en la necessitat d’assegurar un bé de primera necessitat a tota la població, ni en l’impacte que té en la qualitat de vida i el benestar de les persones, ni en la materialització d’un dret jurídicament reconegut, com succeeix a Catalunya. Existeix una vasta evidència científica sobre com la manca d’un habitatge digne i adequat en termes físics i econòmics incideix negativament en la salut, en el desenvolupament educatiu dels infants i en les necessitats assistencials i de serveis socials dels membres més vulnerables de la llar, fins al punt que, quan els nivells d’exclusió residencials assoleixen cotes elevades, l’eficàcia del conjunt de polítiques socials es veu greument soscavada. Malauradament, a casa nostra, patim de la manca de consciència que l’habitatge és un dels pilars de l’Estat de Benestar, i encara molta gent segueix confiant en què el mercat garantirà la cobertura de necessitats tant quantitatives com d’ajust del cost. Això ens porta a viure els problemes d’habitatge com un mal endèmic, i a enfrontar cada nova circumstància conjuntural amb perplexitat i amb insuficiència de recursos i d’instruments d’intervenció. En aquesta comunicació s’examinaran les múltiples relacions existents entre la política d’habitatge i la resta de serveis troncals de l’Estat del Benestar, tant de forma general com per determinats col·lectius particularment vulnerables com, per exemple, els infants o les persones grans.		L’habitatge és un pilar clau de l’Estat de Benestar com ho són també l’educació, les pensions, la sanitat, o els serveis socials. Però la importància de la política d’habitatge no només rau en la necessitat d’assegurar un bé de primera necessitat a tota la població, ni en l’impacte que té en la qualitat de vida i el benestar de les persones, ni en la materialització d’un dret jurídicament reconegut, com succeeix a Catalunya. Existeix una vasta evidència científica sobre com la manca d’un habitatge digne i adequat en termes físics i econòmics incideix negativament en la salut, en el desenvolupament educatiu dels infants i en les necessitats assistencials i de serveis socials dels membres més vulnerables de la llar, fins al punt que, quan els nivells d’exclusió residencials assoleixen cotes elevades, l’eficàcia del conjunt de polítiques socials es veu greument soscavada. Malauradament, a casa nostra, patim de la manca de consciència que l’habitatge és un dels pilars de l’Estat de Benestar, i encara molta gent segueix confiant en què el mercat garantirà la cobertura de necessitats tant quantitatives com d’ajust del cost. Això ens porta a viure els problemes d’habitatge com un mal endèmic, i a enfrontar cada nova circumstància conjuntural amb perplexitat i amb insuficiència de recursos i d’instruments d’intervenció. En aquesta comunicació s’examinaran les múltiples relacions existents entre la política d’habitatge i la resta de serveis troncals de l’Estat del Benestar, tant de forma general com per determinats col·lectius particularment vulnerables com, per exemple, els infants o les persones grans.
−
−	~~Paraules clau: habitatge, política d’habitatge, polítiques socials, Estat de Benestar~~

	==1. L’Estat del Benestar i l’habitatge: objectius i limitacions==		==1. L’Estat del Benestar i l’habitatge: objectius i limitacions==

@@ Line 2: / Line 2: @@
 <span id='_GoBack'></span><big>'''L’habitatge, punt de fuita d’eficàcia de l’Estat de Benestar'''</big>
+<!--
 Carme Trilla Bellart
@@ Line 10: / Line 10: @@
 Doctor arquitecte i llicenciat en Ciències Polítiques
+-->
 ==RESUM==

@@ Line 172: / Line 172: @@
 El creixement de la desigualtat que s’ha anat produint en el nostre país (l’índex de Gini ha passat de 31,7, el 2007, a 34,7, el 2015, mentre la mitjana europea de 2015 era de 31 segons Eurostat); la reducció del nombre de llars que tenen ja l’habitatge totalment pagat (del 55%, de les llars compradores, el 1991, al 33%, el 2011, a la província de Barcelona segons els Censos de Població i Habitatge de 1991 i 2011); i l’augment de població de més de 65 anys que arribarà a l’edat de jubilació en els propers quinze anys en molt pitjors condicions econòmiques i d’allotjament que la que hi ha arribat fins avui, són alguns dels aspectes que haurien de preocupar profundament els responsables polítics. I que haurien de constituir base de treball per al disseny i dotació econòmica de les polítiques d’habitatge ja des d’avui.
-  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-chart1.svg|600px]] Gràfic 10. Percentatge d'habitatge de lloguer social sobre el total del parc. Catalunya, Espanya i Europa 2017 (o últim any disponible)
+  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-chart1.svg|600px]]
 Font: Catalunya (Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana), España (Amnistia Internacional, 2015:34), resta de països (Laino i Pittini, 2011; Pittini et al., 2017)

@@ Line 99: / Line 99: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-image2.png|600px]] </div>
+  [[Image:Review_422198614478_2043_graph1.png|600px]] </div>
 Font: European System of Integrated Social Protection Statistics (ESSPROS), EUROSTAT. 2015
@@ Line 106: / Line 106: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-image3.png|600px]] </div>
+  [[Image:Review_422198614478_5740_graph2.png|600px]] </div>
 Font: European System of Integrated Social Protection Statistics (ESSPROS), EUROSTAT
@@ Line 115: / Line 115: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-image4.png|600px]] </div>
+  [[Image:Review_422198614478_6336_graph3.png|600px]] </div>
 Font: European System of Integrated Social Protection Statistics (ESSPROS), EUROSTAT
@@ Line 126: / Line 126: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-image5.png|600px]] </div>
+  [[Image:Review_422198614478_4366_graph4.png|600px]] </div>
 Nota: la taxa de risc de pobresa és un indicador que mesura el percentatge de persones que compten amb una renda disponible equivalent per sota del llindar de risc de pobresa, el qual es situa en el 60% de la renda mediana nacional després de les transferències socials.
@@ Line 135: / Line 135: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-image6.png|600px]] </div>
+  [[Image:Review_422198614478_2297_graph5.png|600px]] </div>
 Font: elaboració pròpia a partir de l’EU-SILC Survey, Eurostat, 2017
@@ Line 144: / Line 144: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-image7.png|600px]] </div>
+  [[Image:Review_422198614478_4215_graph6.png|600px]] </div>
 Nota: la taxa de sobreesforç mesura el percentatge de població que viu en habitatges en els que el cost de l'habitatge representa més del 40% dels ingressos totals de la llar
@@ Line 159: / Line 159: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-image8.png|600px]] </div>
+  [[Image:Review_422198614478_8072_graph7.png|600px]] </div>
 Font: elaboració pròpia a partir de l’EU-SILC Survey, Eurostat, 2017
@@ Line 166: / Line 166: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:draft_Bosch Meda_179874443-image9.png|600px]] </div>
+  [[Image:Review_422198614478_6099_graph8.png|600px]] </div>
 Font: elaboració pròpia a partir de l’EU-SILC Survey i per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Enquesta de condicions de vida, 2016 (Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona)

← Older revision	Revision as of 11:05, 11 May 2018
(No difference)

← Older revision	Revision as of 18:12, 8 April 2018
(No difference)