Banos Rovira 2018a - Revision history

Scipediacontent at 11:14, 11 July 2018

2018-07-11T11:14:24Z

Scipediacontent at 11:13, 11 July 2018

2018-07-11T11:13:43Z

Danielquer: Danielquer moved page Review 325684218527 to Banos Rovira 2018a

2018-05-11T10:57:38Z

Danielquer moved page Review 325684218527 to Banos Rovira 2018a

Jordibanos at 12:02, 11 April 2018

2018-04-11T12:02:59Z

Jordibanos at 11:56, 11 April 2018

2018-04-11T11:56:15Z

Jordibanos at 11:53, 11 April 2018

2018-04-11T11:53:46Z

Jordibanos at 11:52, 11 April 2018

2018-04-11T11:52:48Z

Jordibanos at 11:51, 11 April 2018

2018-04-11T11:51:48Z

Jordibanos at 11:49, 11 April 2018

2018-04-11T11:49:54Z

Jordibanos at 11:39, 11 April 2018

2018-04-11T11:39:48Z

@@ Line 1: / Line 1: @@
+<!--
 <span id='_GoBack'></span><big>'''EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA'''</big>
@@ Line 6: / Line 6: @@
 Cap de l’Àrea d’Avaluació Econòmica de polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya, professor associat de la Universitat de Barcelona i consultor del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.
+-->
 ==Resum==

← Older revision		Revision as of 11:13, 11 July 2018
Line 10:		Line 10:

	La situació de les finances públiques força a cercar una major eficiència en l’ús dels recursos públics per tal de generar els espais fiscals que permetin finançar iniciatives que donin resposta a les creixents necessitats de la ciutadania. Per a l’acompliment d’aquesta fita, la gestió pública compta amb instruments eficaços, com són la pressupostació per resultats, l’avaluació de polítiques públiques, els processos de revisió de la despesa i la comptabilitat analítica. Tot i que aquests instruments, i els corresponents processos d’anàlisi i presa de decisions, s’han anat introduint en els darrers anys dins del sector públic català, la seva implantació encara dista de ser completa i efectiva. Aquest article, dins la perspectiva de la Generalitat de Catalunya, ofereix una sèrie d’orientacions i prospectiva per a la implementació efectiva d’aquests instruments, i el conseqüent assoliment d’una major eficiència en la despesa pública.		La situació de les finances públiques força a cercar una major eficiència en l’ús dels recursos públics per tal de generar els espais fiscals que permetin finançar iniciatives que donin resposta a les creixents necessitats de la ciutadania. Per a l’acompliment d’aquesta fita, la gestió pública compta amb instruments eficaços, com són la pressupostació per resultats, l’avaluació de polítiques públiques, els processos de revisió de la despesa i la comptabilitat analítica. Tot i que aquests instruments, i els corresponents processos d’anàlisi i presa de decisions, s’han anat introduint en els darrers anys dins del sector públic català, la seva implantació encara dista de ser completa i efectiva. Aquest article, dins la perspectiva de la Generalitat de Catalunya, ofereix una sèrie d’orientacions i prospectiva per a la implementació efectiva d’aquests instruments, i el conseqüent assoliment d’una major eficiència en la despesa pública.
−
−	~~'''Paraules clau:''' eficiència, despesa pública, pressupostos públics, avaluació, costos.~~

	==Introducció==		==Introducció==

@@ Line 23: / Line 23: @@
 Per a l’assoliment de majors cotes d’eficiència de la despesa, la gestió pública compta amb una sèrie d’instruments tècnics, com ara la planificació estratègica de polítiques públiques, la pressupostació per resultats, l’avaluació de polítiques públiques, els processos de revisió de despesa, les auditories operatives (o de ''performance'') i la comptabilitat de costos. Així mateix, l’existència d’una forta pressió pel que fa a la transparència i el rendiment de comptes, així com el fet de posseir un sistema general d’incentius, de caire organitzatiu (model de funció pública i retribució i carrera administrativa, organització i gestió per resultats/objectius,...), orientats cap a una major eficiència i acompliment, són factors facilitadors decisius per a l’èxit i obtenció de resultats per part d’aquests instruments
-==Gràfic 1. L’Eficiència de la despesa pública i interrelació d’instruments i factors facilitadors==
+Gràfic 1. L’Eficiència de la despesa pública i interrelació d’instruments i factors facilitadors
+[[File:Review_325684218527_1811_Gràfic 1.png]]
 Font: Elaboració pròpia.

@@ Line 283: / Line 283: @@
 En el gràfic que es mostra a continuació, es visualitza un esquema prospectiu general dels possibles exercicis d’escrutini de la despesa pública, que, d’acord amb les orientacions existents quant a desenvolupaments propers de les corresponents eines i processos, podrien facilitar una major eficiència i impacte social de la despesa pública:
-'''Gràfic 3. Visió general d’una prospectiva de sistemàtica d’escrutini de la despesa a la Generalitat de Catalunya '''
+Gràfic 3. Visió general d’una prospectiva de sistemàtica d’escrutini de la despesa a la Generalitat de Catalunya
+[[File:Review_325684218527_4249_Gràfic 3.png]]
 Font: Elaboració pròpia.
-[[Image:draft_Banos Rovira_433967026-picture-Rectangle 27.svg|center|600px]]
-−
-<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: Elaboració pròpia.</span>
 ==Pas d’una cultura de la despesa a una del cost==

@@ Line 241: / Line 241: @@
 Per a la conducció d’aquestes revisions de la despesa, la Generalitat de Catalunya va desenvolupar una metodologia pròpia i va realitzar una prova pilot, de testeig de la metodologia i del propi procés de revisió de despesa, en el programa pressupostari 213 de Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives.
-'''==Gràfic 2. Elements d’anàlisi compresos en metodologia de Revisió de la Despesa de la Generalitat.'''==
+Gràfic 2. Elements d’anàlisi compresos en metodologia de Revisió de la Despesa de la Generalitat.
 [[File:Review_325684218527_4681_Gràfic 2.png]]
 Font: Guia metodològica de revisió de la despesa de programes pressupostaris (DG Pressupostos 2018b).

← Older revision	Revision as of 10:57, 11 May 2018
(No difference)

@@ Line 133: / Line 133: @@
 L’escrutini sistemàtic i recurrent de l’eficiència de la despesa pública esdevé un dels principal instruments de millora de la gestió pública, i, en particular, per a la presa de decisions pressupostàries, especialment dins de contextos d’aplicació de la pressupostació per resultats. Dins de l’escrutini de l’eficiència de la despesa, els processos de revisió de la despesa i, especialment, l’avaluació de programes i polítiques públiques (amb destacada rellevància de les avaluacions d’impacte i, especialment, les avaluacions econòmiques) formen part d’aquelles accions que poder proporcionar un major grau d’evidència per a la presa de decisions pressupostàries racionals.
-Avaluació de polítiques públiques
+'''Avaluació de polítiques públiques'''
 L’avaluació de polítiques públiques es defineix com la valoració de les intervencions dels organismes públics segons els seus productes (''outputs'') i els seus impactes (''outcomes''), amb relació a les necessitats que pretenen satisfer, i orientada a proveir informació rigorosa, basada en evidències, per a la presa de decisions (CE, 2000: 2).
@@ Line 227: / Line 227: @@
 ::* Concreció d’una sistemàtica d’avaluació: avaluació ''ex-ante'' per a la priorització i selecció de projectes, avaluació ''in-itinere'' per a projectes de llarga durada i avaluació ''ex-post'' aleatòria-estratificada per trams de prioritat o import.
-Revisió de la Despesa
+'''Revisió de la Despesa'''
 Per un altre costat, els processos de revisió de la despesa (''Spending Reviews'') són processos relatius a la identificació i desenvolupament de mesures d’estalvi pressupostari, basades en un escrutini sistemàtic de la despesa (concretament, de la denominada “base” o recurrència), el qual pot adoptar una aproximació de revisió de l’eficiència (cercant estalvis per millores d’eficiència), de revisió estratègica (cercant estalvis segons d’acompliment i priorització dels serveis), o combinar ambdues aproximacions (Robinson,  2013: 3-4). La pràctica de de revisions de despesa sovint ha estat associada al compliment de la disciplina fiscal i a la pràctica de la programació pressupostària a mitjà termini, així mateix, ha esdevingut una eina cabdal en l’aplicació de la pressupostació per resultats, i concretament per a l’optimització de recursos, especialment en situacions de restriccions pressupostàries destacades.

@@ Line 376: / Line 376: @@
 :* Baños, J. (2017) “Transparència en la planificació”, Cicle de sessions sobre la Llei de transparència, 2<sup>a</sup> edició, Escola d’Administració Pública de Catalunya.
-<span id='_Hlk510983569'></span>:* Baños, J. (2014) “Barcelona’s Strategic and Integrated Financial Management System”, Government Finance Review, Government Finance Officers Association.
+:* Baños, J. (2014) “Barcelona’s Strategic and Integrated Financial Management System”, Government Finance Review, Government Finance Officers Association.
 :* Cangiano, M., Currustine, T. i Lazare, M. (ed.) (2013) “Public Financial Management and its Emerging Architecture”, International Monetary Fund.