Bach 2018a - Revision history

Scipediacontent at 09:34, 28 June 2018

2018-06-28T09:34:47Z

Scipediacontent at 09:32, 28 June 2018

2018-06-28T09:32:44Z

Scipediacontent at 10:39, 26 June 2018

2018-06-26T10:39:59Z

Scipediacontent at 10:39, 26 June 2018

2018-06-26T10:39:27Z

Scipediacontent at 10:34, 26 June 2018

2018-06-26T10:34:02Z

Scipediacontent at 10:33, 26 June 2018

2018-06-26T10:33:48Z

Scipediacontent at 10:27, 26 June 2018

2018-06-26T10:27:52Z

Scipediacontent at 10:27, 26 June 2018

2018-06-26T10:27:10Z

Scipediacontent at 10:26, 26 June 2018

2018-06-26T10:26:30Z

Scipediacontent at 10:24, 26 June 2018

2018-06-26T10:24:59Z

@@ Line 215: / Line 215: @@
 Tal i com ens mostra el gràfic 6.1, els resultats de l’anàlisi per àrees de treball mostren una distribució equilibrada de respostes relacionades amb els punts forts i els punts de millora tant de la persona com del negoci. L’apartat sobre punts de millora de la persona presenta sensiblement menys número d'aportacions que la resta d’apartats, però és suficientment representatiu.
-  [[Image:Bach_2018a-image6.png|500px]]
+  [[Image:Bach_2018a_6465_img6.png|500px]]
 A continuació analitzarem en quines àrees es concentren les fortaleses i les debilitats de la persona treballadora autònoma i del negoci i quins són els ítems principals que han respòs els participants dins de cadascuna d’aquestes àrees.

@@ Line 58: / Line 58: @@
 A Espanya es comptabilitzen 3.282.346 empreses, de les que un 95,6% disposen de menys de 10 treballadors. Val a dir que un 55,6% no tenen assalariats i un 27,2% compta només amb 1-2 treballadors. Les firmes de 100 o més ocupats suposen el 9,4% del total. Catalunya concentra el 18,6% del total del teixit empresarial estatal. El seu pes específic en els diversos estrats empresarials segons assalariats fluctua entre el 17% i el 23% del global espanyol, destacant els col·lectius d’entre 100 i 500 treballadors. Pel que fa les empreses de menys de 10 assalariats Catalunya concentra el 18,5% del total estatal.
-  [[Image:Bach_2018a-image1.png|720px]]
+  [[Image:Bach_2018a_2748_img1.png|720px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Gràfic 2.1. Font: Elaboració pròpia a partir de DIRCE (INE).</span>
@@ Line 64: / Line 64: @@
 A la Unió Europea la PIME és l’eix central de l’economia als diferents països, generant més del 67% de l’ocupació en el sector privat comunitari, del que un 30% es deu a les microempreses, i, a més, té un gran potencial quan a generació de llocs de treball, sent responsable del 85% dels llocs de nova creació. Dins de la Unió Europea els països que palesen un teixit empresarial de menor dimensió es concentren, principalment, en el sud del continent. Així, a banda d’Eslovàquia i República Txeca, es pot esmentar Grècia, Espanya, França, Itàlia i Portugal, com els països en els que les empreses de menys de 10 treballadors tenen un major pes específic sobre el conjunt de l’estructura empresarial del país (96,0% o més del global el 2015). En aquest grup també s’hi inclou Catalunya, amb el 96,0% (2014). Val a dir que el Principat es caracteritza per una dimensió mitja de les empreses inferior a la mitja del conjunt de la Unió Europea. En sentit contrari, els països que mostren un major pes de les empreses més grans són Luxemburg, Alemanya i Gran Bretanya.
-  [[Image:Bach_2018a-image2.png|720px]]
+  [[Image:Bach_2018a_3258_img2.png|720px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Gràfic 2.2. Font: Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.</span>
@@ Line 73: / Line 73: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:Bach_2018a-image3.png|720px]] </div>
+  [[Image:Bach_2018a_6082_img3.png|720px]] </div>
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Gràfic 2.3. Font: “Anuari de la PIME catalana. 2016”, PIMEC (2016)</span>
@@ Line 83: / Line 83: @@
 A Catalunya, l’evolució de la productivitat aparent del treball per grandària d’empresa pel període 2010-2014 mostra com la micropime és el tipus d’empresa que presenta una menor productivitat en tot el període analitzat, fet especialment greu en el cas de les micropimes sense treballadors (39.046.-EUR per persona ocupada el 2014), la productivitat de les quals és un 69% de la de les micropimes amb assalariats (56.853.-EUR per persona ocupada), un 60% de la de les petites empreses (65.380.-EUR per persona ocupada), un 50% de la de les empreses mitjanes (77.609.-EUR per persona ocupada) i un 42% de la de les grans empreses (93.764.-EUR per persona ocupada).
-  [[Image:Bach_2018a-image4.png|720px]]
+  [[Image:Bach_2018a_8256_img4.png|720px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Gràfic 2.4 Font: “Anuari de la PIME catalana 2016”, PIMEC (2016)</span>

@@ Line 9: / Line 9: @@
 Micropime, fortaleses i febleses, consolidació d’autònoms, programes de suport a la gestió de l’empresa, productivitat
-==1. '''La micropime: definició==
+==1. La micropime: definició==
 La Unió Europea defineix i classifica les empreses segons el seu tamany en micropimes, petites, mitjanes i grans empreses. Per fer-ho, es basa en el número de treballadors i en el volum de negoci o en el balanç general anual.
@@ Line 50: / Line 50: @@
 En aquest treball no entrarem  en aquesta casuística, atès que no és l'objecte del seu estudi. Prenem com a referència aquesta definició com a marc acordat per part de la UE del què és una microempresa segons el seu tamany.
-=2. Teixit empresarial: anàlisi comparativa a Europa, Espanya i Catalunya=
+==2. Teixit empresarial: anàlisi comparativa a Europa, Espanya i Catalunya==
 La Comissió Europea presenta les micropimes i les pimes com el motor de l’economia europea, ja que impulsen la creació de llocs de treball i el creixement econòmic, i garanteixen l’estabilitat social. Estimulen, també, l’esperit empresarial i la innovació. En definitiva, són un sector clau que fomenta la competitivitat (Comissió Europea, 2015:3).

@@ Line 1: / Line 1: @@
 ==Resum ==
@@ Line 17: / Line 5: @@
 En aquest estudi analitzarem quina és l’aportació del sector de la micropime a l’economia catalana, espanyola i europea en general. I, en particular, en el cas de la micropime catalana, en quins elements competitius basa el seu desenvolupament, les principals problemàtiques que afronta i quines són les àrees més importants de recolzament per tal d’afavorir no només la supervivència sinó també i, sobretot, la consolidació d’aquestes iniciatives empresarials.
-==Paraules clau==
+'''Paraules clau'''
 Micropime, fortaleses i febleses, consolidació d’autònoms, programes de suport a la gestió de l’empresa, productivitat

← Older revision		Revision as of 10:34, 26 June 2018
Line 392:		Line 392:

	[[File:Bach_2018a_2078_taula.png\|720px]]		[[File:Bach_2018a_2078_taula.png\|720px]]
−
−	~~[[Image:Bach_2018a-image17.png\|720px]]~~

	<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Taula 9.1. Mostra de programes adreçats a la consolidació de microempreses</span>		<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Taula 9.1. Mostra de programes adreçats a la consolidació de microempreses</span>

← Older revision		Revision as of 10:33, 26 June 2018
Line 390:		Line 390:

	Seguidament presentem un conjunt de programes existents a Catalunya i adreçats a la consolidació d’empreses, com a mostra dels diferents tipus que existeixen (taula 9.1).		Seguidament presentem un conjunt de programes existents a Catalunya i adreçats a la consolidació d’empreses, com a mostra dels diferents tipus que existeixen (taula 9.1).
		+
		+	[[File:Bach_2018a_2078_taula.png\|720px]]

	[[Image:Bach_2018a-image17.png\|720px]]		[[Image:Bach_2018a-image17.png\|720px]]

@@ Line 313: / Line 313: @@
 Tal i com hem comentat a l’apartat anterior, els resultats han aportat una configuració de 4 perfils de persones treballadores autònomes i 4 perfils d’empreses, els quals es distribueixen amb número d’individus segons les dades de les taules 8.1 i 8.2.
- [[Image:Bach_2018a-image11.png|720px]]
+[[Image:Bach_2018a-image11.png|720px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Taula 8.1.Distribució de les persones per clústers                Taula 8.2.Distribució de les empreses per clústers</span>
@@ Line 319: / Line 319: @@
 Les taules 8.3 i 8.4 presenten la valoració de cadascuna de les àrees analitzades per a cada grup. En ella es pot apreciar un perfil prou contrastat en relació a les seves fortaleses i febleses per a cada àmbit.
- [[Image:Bach_2018a-image12.png|720px]]
+[[Image:Bach_2018a-image12.png|720px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Taula 8.3. Valoració de cada àrea i clúster per persones                 Taula 8.4. Valoració de cada àrea i clúster per empreses</span>
@@ Line 337: / Line 337: @@
 Segons la taula 8.5, tots els grups tenen com a punt fort molt destacat o bé el compromís, la capacitat de treball i la motivació, o bé la formació i l’experiència tècnica. Cal destacar que els grups “3.Tècnics i comercials sense coneixements economicofinancers” i “4.Voluntariosos” presenten un nivell positiu mig en habilitats comercials o bé en capacitat per tractar, entendre i adaptar-se al client. Entenem que els punts forts, doncs, es basen en la capacitació tècnica i en l’esforç personal de les persones autònomes, bé per adaptar-se al client bé en capacitat de treball. Per contra, l’àrea economicofinancera presenta carències en tots els de grups.
- [[Image:Bach_2018a-image13.png|600px]]
+[[Image:Bach_2018a-image13.png|600px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Taula 8.5. Qualificatius aplicats a cada grup de persones</span>
@@ Line 353: / Line 353: @@
 :4. El grup anomenat “Supervivents” ofereixen un producte de qualitat amb un grau elevat d’especialització i a uns preus competitius. Es troben, tanmateix, amb dificultats per organitzar la feina i/o l’equip i realitzar una tasca comercial planificada i continuada. Aquest és el grup més nombrós.
- [[Image:Bach_2018a-image14.png|600px]]
+[[Image:Bach_2018a-image14.png|600px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Taula 8.6. Qualificatius aplicats a cada grup d’individus</span>
@@ Line 362: / Line 363: @@
 A continuació analitzarem la correspondència entre els grups de perfils de les persones i de les empreses. A la taula 8.7 podem observar com els grups queden molt repartits, amb un màxim de 28 individus i un mínim de 6.
- [[Image:Bach_2018a-image15.png|720px]] <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Taula 8.7. Correspondència entre els grups de persones i els grups d’empreses</span>
+[[Image:Bach_2018a-image15.png|720px]]
 A la taula 8.8 es presenten les característiques tant de les persones com dels negocis dels grups més representatius. S’hi aprecien algunes coincidències que posen de manifest una certa correspondència entre les característiques de les persones i de les empreses que, si bé no tenen perquè coincidir exactament, són pròpies de la influència que té la personalitat del gestor en el conjunt del negoci.
@@ Line 376: / Line 379: @@
 Finalment, les empreses “1.Tècniques i orientades al client” estan formades principalment per persones amb una elevada qualificació, experiència i coneixement del sector i compromís amb el negoci, fet que permet que ofereixin un producte/servei flexible i adaptat al client. També operen en un mercat que els és favorable, bé perquè està en creixement, bé perquè hi ha poca competència. En contrapartida, no saben vendre’s, no tenen habilitats comercials, ni desenvolupen cap estratègia comercial ni de comunicació. Tampoc han definit la seva oferta i/o el segment de clients al que s’adrecen. Unit a la manca de coneixements economicofinancers de la persona, fa que l’empresa obtingui un rendiment baix.
- [[Image:Bach_2018a-image16.png|720px]] <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Taula 8.8. Característiques dels individus i de les empreses dels clústers més representatius</span>
+[[Image:Bach_2018a-image16.png|720px]]
 En general, observem com és reiteratiu l’àmbit tècnic (formació, experiència, coneixement del sector) com a element competitiu de la persona i com aquest també té el seu reflex en l’empresa (qualitat dels productes/serveis). Els aspectes més relacionats amb el ''management'' tenen diferents posicions en l’empresa i en la persona, però habitualment sempre en valors mitjos, positius o negatius (comercial i organització) i fins i tot molt deficients en el cas de l’estratègia i dels aspectes economicofinancers. Aspectes com el mercat, i elements interns del negoci (ex. ubicació) afavoreixen el desenvolupament de l’empresa i, on no arriben les capacitats en gestió, arriben les habilitats de la persona (actitud, compromís, capacitat de treball, resiliència, flexibilitat, adaptació a les necessitats del client), moltes vegades a costa de la qualitat de vida de la persona treballadora autònoma.

@@ Line 223: / Line 223: @@
 Per donar resposta a la primera línia d’anàlisi, és a dir, quines són els principals punts forts i punts de millora de la persona treballadora autònoma i del negoci, s’han classificat les respostes de cada participant sobre els diferents punts forts i punts de millora en els 10 àmbits de treball especificats anteriorment. Aquesta classificació ha permès establir, en cada quadrant, quines són les àrees amb més respostes i, per tant, quines tenen més pes com a punts forts i punts de millora, de la persona i del negoci.
-:<big>'''6. Resultats de l'anàlisi per àrees de treball: punts forts i punts de millora'''</big>
+==6. Resultats de l'anàlisi per àrees de treball: punts forts i punts de millora==
 Tal i com ens mostra el gràfic 6.1, els resultats de l’anàlisi per àrees de treball mostren una distribució equilibrada de respostes relacionades amb els punts forts i els punts de millora tant de la persona com del negoci. L’apartat sobre punts de millora de la persona presenta sensiblement menys número d'aportacions que la resta d’apartats, però és suficientment representatiu.
-  [[Image:Bach_2018a-image6.png|342px]]
+  [[Image:Bach_2018a-image6.png|500px]]
 A continuació analitzarem en quines àrees es concentren les fortaleses i les debilitats de la persona treballadora autònoma i del negoci i quins són els ítems principals que han respòs els participants dins de cadascuna d’aquestes àrees.
@@ Line 239: / Line 239: @@
 De l’apartat d’habilitats en podem destacar 5 grans àrees: compromís amb el projecte (constància, responsabilitat, perseverança i autoexigència); l'elevada motivació pel que un fa i la capacitat de resiliència (capacitat d’adaptar-se a situacions adverses de forma positiva); la capacitat de treball i el nivell d'implicació; l’esperit emprenedor (empenta, iniciativa, ganes de superació, voluntat d'aprendre) i, finalment, la capacitat d'empatia (bon tracte amb les persones).
-  [[Image:Bach_2018a-image7.png|342px]]
+  [[Image:Bach_2018a-image7.png|500px]]
 Segons es presenta al gràfic 6.3, les àrees de millora que concentren el major número de respostes són l’organitzativa (22%), l’economicofinancera (17%), la comercial (16%), la tècnica (14%) i l’administrativa (10%).
@@ Line 253: / Line 253: @@
 Finalment, comentarem també l’apartat d’administració. Aquest, fa referència principalment a la manca de coneixements per part de la persona a nivell general de gestió empresarial i també de tipus fiscal, comptable, laboral i mercantil.
-  [[Image:Bach_2018a-image8.png|342px]]
+  [[Image:Bach_2018a-image8.png|500px]]
 Els punts que presenten un pes inferior al 10% no es consideren amb un pes suficient com per destacar com a punt fort o com a punt de millora de la persona.
@@ Line 275: / Line 275: @@
 Comentem també dues àrees que, tot i tenir un pes menor, aporten informació sobre com treballen aquestes empreses. Ens referim a l’àrea estratègica i a l’economicofinancera. En el primer cas, l’aspecte que més es recalca és l’elevat grau d’especialització en un producte/servei/segment de clients. Pel que fa a l’apartat economicofinancer, la seva fortalesa es concreta en tenir una estructura petita, amb unes despeses reduïdes i oferir un producte/servei a un preu competitiu.
-  [[Image:Bach_2018a-image9.png|342px]]
+  [[Image:Bach_2018a-image9.png|500px]]
 ''' '''Pel que fa als aspectes de millora del negoci, tal i com podem observar al gràfic 6.5, les respostes es concentren en els àmbits economicofinancer (25%), estratègic (22%), comercial (17%) i organitzatiu (14%).
@@ Line 287: / Line 287: @@
 Finalment, es presenta com a àrea de millora també l'organitzativa. En aquest cas, destaquen diferents àmbits. Inicialment, preocupen aspectes relacionats directament amb la dimensió de l'empresa, la qual porta a la necessitat de treballar amb col·laboradors i amb persones contractades; aleshores sorgeixen aspectes com la gestió d'aquests col·laboradors i del personal, la creació d'aquesta estructura, la necessitat de transmetre el coneixement per part del promotor/a i el repartiment de responsabilitats. També es posa de manifest com organitzar les tasques, els recursos, establir procediments de treball i la inexistència de constància en l'aplicació d'aquesta planificació; finalment, com en el cas de la persona, tornem a parlar de la  gestió del temps, àmbit en el que es posen de manifest els horaris irregulars i, a voltes, excessius, la falta de productivitat de les hores treballades i la dificultat en gestionar el pes del temps que no és directament facturable.
-  [[Image:Bach_2018a-image10.png|342px]]
+  [[Image:Bach_2018a-image10.png|500px]]
 Com en el cas de l’anàlisi de la persona, s’ha considerat que aquells àmbits que tenen un pes inferior al 10% no són significatius com a punt de millora o com a punt fort del negoci.