Arcarons 2018b - Revision history

Scipediacontent at 07:52, 19 July 2018

2018-07-19T07:52:59Z

Scipediacontent at 07:43, 19 July 2018

2018-07-19T07:43:42Z

Scipediacontent at 10:44, 18 July 2018

2018-07-18T10:44:37Z

Scipediacontent at 10:39, 18 July 2018

2018-07-18T10:39:04Z

Scipediacontent at 10:35, 18 July 2018

2018-07-18T10:35:57Z

Scipediacontent at 10:28, 18 July 2018

2018-07-18T10:28:18Z

Scipediacontent at 10:25, 18 July 2018

2018-07-18T10:25:13Z

Show changes

Scipediacontent at 14:32, 25 May 2018

2018-05-25T14:32:18Z

Melcior-Arcarons at 11:35, 25 May 2018

2018-05-25T11:35:10Z

Melcior-Arcarons at 11:17, 25 May 2018

2018-05-25T11:17:14Z

Show changes

@@ Line 136: / Line 136: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[Image:Arcarons_2018b-chart5.svg|600px]]</div>
+[[File:Arcarons_2018b_5758_gràfic 6.png|600px]]</div>
 El Gràfic 6-A mostra el creixement relatiu dels ocupats amb nivell màxim d’estudis corresponents al batxillerat o a ensenyaments professionals de grau mitjà. Com es veu, les tendències són distintes. Només en quatre dels 16 trimestres aquí considerats, els ocupats amb nivell màxim de formació corresponent a secundària superior d’orientació general han crescut més ràpid que els de secundària superior amb orientació professional. El menor accés a l’ocupació dels batxillers, provocat per seva alta continuïtat d’estudis i per la menor ocupabilitat, motivada per no tenir una professió definida, poden explicar aquest fenomen. Els graduats d’ensenyaments professionals, en canvi, gaudeixen d’una major ocupabilitat, motivada per les competències professionals assolides i per les oportunitats que els aporta el període obligatori de formació pràctica en centres de treball, que precisament en aquests anys ha esdevingut la via principal per a l’obtenció efectiva de treball entre els graduats de formació professional, sobrepassant la xarxa de contactes personals que, durant els anys de crisi, a falta d’ofertes laborals, havia estat la seva via prevalent d’accés a l’ocupació. (DENS i CGCC, 2017:56)
@@ Line 295: / Line 295: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[Image:Arcarons_2018b-chart6.svg|600px]] </div>
+[[File:Arcarons_2018b_6217_gràfic 6B.png|600px]] </div>
 La publicació d’aquests estudis, disponibles anualment des de 2007, es basa en una enquesta de caràcter censal, tramitada a tots els graduats de cada promoció d’ensenyaments professionals i practicada entre 6 i 9 mesos després de la graduació.
@@ Line 358: / Line 358: @@
 Això ens permet assajar un procediment per comparar el nivell d’estudis de les persones ocupades i el nivell de qualificació de les ocupacions. Ho fem amb dades anuals de l’EPA, mitjana dels 4 trimestres, agrupant els ocupats pel nivell competencial (baix, mitjà o alt) de l’ocupació que exerciten. En fer-ho, ens prenem dues llicències. Desestimen les ocupacions militars, que a nivell de gran grup de la CIUO no es poden, com ja hem vist, assignar a un nivell competencial concret. Tanmateix, això no provoca distorsions notòries, atesa la migradesa del seu nombre. A més, agrupem les ocupacions de nivell competencial 3 i 4 en el nivell de qualificació alt. Al nivell mitjà li assignem el nivell competencial 2, que comprèn una gamma molt àmplia d’ocupacions. En el nivell baix comptem les ocupacions elementals. Aquest és el mètode que empra ''Ilostat'' (indicador ''Employment by Sex and Occupation''). El Gràfic 7 en mostra el resultat.
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[Image:Arcarons_2018b-chart7.svg|600px]]</div>
+[[File:Arcarons_2018b_9571_gràfic 7.png|600px]]</div>
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: elaboració pròpia a partir de l’EPA</span>
@@ Line 367: / Line 367: @@
 Aplicant el mateix mètode a diversos països, obtenim perfils diferents. Tot seguit es mostren alguns exemples, amb dispars estructures de nivell competencial de l’ocupació.
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-{| style="width: 100%;margin: 1em auto 0.1em auto;border-collapse: collapse;"
+[[File:Arcarons_2018b_3566_4gràfics.png|900px]]</div>
-|-
-|  style="text-align: center;vertical-align: top;width: 48%;"|[[Image:Arcarons_2018b-image3.png|306px]]
-|  style="text-align: center;vertical-align: top;width: 51%;"|[[Image:Arcarons_2018b-image4.png|300px]]
-|-
-|  style="text-align: center;vertical-align: top;width: 48%;"|[[Image:Arcarons_2018b-image5.png|300px]]
-|  style="text-align: center;vertical-align: top;width: 51%;"|[[Image:Arcarons_2018b-image6.png|300px]]
-|}
@@ Line 389: / Line 382: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[Image:Arcarons_2018b-chart8.svg|600px]]</div>
+[[File:Arcarons_2018b_2201_gràfic 8.png|600px]]</div>
 Segons el Gràfic 7, les ocupacions de nivell elemental són les menys abundants, sense sobrepassar mai el 12% de les ocupacions. Segons el Gràfic 8, els ocupats amb formació baixa són fins al 2011 els més abundants. En qualsevol dels anys considerats, sobrepassen de llarg el pes de les feines elementals. Com a mínim les tripliquen, quan no les quadrupliquen. La comparació entre feines de nivell alt i persones ocupades amb alta formació és una mica diferent. Al principi de la sèrie, pràcticament tenen el mateix pes, amb només 0,9 pp de diferència. Al llarg del període 2002-2017, ambdues han crescut. Però els ocupats amb alta formació han crescut més ràpid i el 2017 acumulen 11 pp d’avantatge. En conclusió, la comparació indica que forçosament es barregen situacions d’infraqualificació (ocupats de nivell formatiu baix han d’exercir ocupacions de nivell mitjà o alt), amb situacions de sobrequalificació (ocupats de nivell formatiu alt han d’exercir ocupacions de nivell mitjà o baix).
@@ Line 436: / Line 429: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[Image:Arcarons_2018b-chart9.svg|600px]]</div>
+[[File:Arcarons_2018b_3279_gràfic 9.png|600px]]</div>
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: INE, EPA. </span>

← Older revision		Revision as of 07:43, 19 July 2018
Line 110:		Line 110:

	<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">		<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
−	[[~~Image~~:~~Arcarons_2018b-chart2~~.~~svg~~\|600px]]</div>	+	[[File:Arcarons_2018b_2950_gràfic 4.png\|600px]]</div>

@@ Line 294: / Line 294: @@
 La continuïtat d’estudis amb itineraris verticals (de grau mitjà al grau superior o del batxillerat a la universitat) suposa un permanent drenatge en el volum de persones comptabilitzades en el nivell d’estudis mitjà. Quan un batxiller titulat completa estudis superiors, passa a ser comptabilitzat en el nivell de formació alt. El mateix succeeix quan un tècnic titulat de grau mitjà completa un  cicle d’FP de grau superior, encara que no siguin estudis universitaris. Tenim informació sobre la continuïtat formativa dels tècnics de grau mitjà. Els estudis anuals d’inserció laboral publicats per Ensenyament i el Consell de Cambres mostren com, durant els anys de la crisi econòmica, els graduats d’FP han aplicat una estratègia de prolongació de la seva formació, com a resposta a la menor sol·licitació del mercat laboral. La implantació de vies acadèmiques per facilitar l’accés del grau mitjà al grau superior ha facilitat aquesta estratègia.
-[[Image:Arcarons_2018b-chart6.svg|600px]]
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 La publicació d’aquests estudis, disponibles anualment des de 2007, es basa en una enquesta de caràcter censal, tramitada a tots els graduats de cada promoció d’ensenyaments professionals i practicada entre 6 i 9 mesos després de la graduació.
@@ Line 356: / Line 357: @@
 Això ens permet assajar un procediment per comparar el nivell d’estudis de les persones ocupades i el nivell de qualificació de les ocupacions. Ho fem amb dades anuals de l’EPA, mitjana dels 4 trimestres, agrupant els ocupats pel nivell competencial (baix, mitjà o alt) de l’ocupació que exerciten. En fer-ho, ens prenem dues llicències. Desestimen les ocupacions militars, que a nivell de gran grup de la CIUO no es poden, com ja hem vist, assignar a un nivell competencial concret. Tanmateix, això no provoca distorsions notòries, atesa la migradesa del seu nombre. A més, agrupem les ocupacions de nivell competencial 3 i 4 en el nivell de qualificació alt. Al nivell mitjà li assignem el nivell competencial 2, que comprèn una gamma molt àmplia d’ocupacions. En el nivell baix comptem les ocupacions elementals. Aquest és el mètode que empra ''Ilostat'' (indicador ''Employment by Sex and Occupation''). El Gràfic 7 en mostra el resultat.
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-[[Image:Arcarons_2018b-chart7.svg|600px]]
+[[Image:Arcarons_2018b-chart7.svg|600px]]</div>
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: elaboració pròpia a partir de l’EPA</span>
@@ Line 387: / Line 388: @@
 El Gràfic 8 reprodueix el Gràfic 2, però ara amb mitjanes anuals, per facilitar la comparació amb el Gràfic 7. La comparació revela situacions paradoxals. Tot i que el Gràfic 7 diu que durant tot el període 2002-2017 les ocupacions de nivell competencial mitjà predominen clarament, amb més de la meitat de les ocupacions, el Gràfic 8 diu que els ocupats amb nivell formatiu mitjà creixen poc (0,3% anual), i són els menys abundants durant tot el període, amb un de cada 4 ocupats, com a màxim.
-[[Image:Arcarons_2018b-chart8.svg|600px]]
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 Segons el Gràfic 7, les ocupacions de nivell elemental són les menys abundants, sense sobrepassar mai el 12% de les ocupacions. Segons el Gràfic 8, els ocupats amb formació baixa són fins al 2011 els més abundants. En qualsevol dels anys considerats, sobrepassen de llarg el pes de les feines elementals. Com a mínim les tripliquen, quan no les quadrupliquen. La comparació entre feines de nivell alt i persones ocupades amb alta formació és una mica diferent. Al principi de la sèrie, pràcticament tenen el mateix pes, amb només 0,9 pp de diferència. Al llarg del període 2002-2017, ambdues han crescut. Però els ocupats amb alta formació han crescut més ràpid i el 2017 acumulen 11 pp d’avantatge. En conclusió, la comparació indica que forçosament es barregen situacions d’infraqualificació (ocupats de nivell formatiu baix han d’exercir ocupacions de nivell mitjà o alt), amb situacions de sobrequalificació (ocupats de nivell formatiu alt han d’exercir ocupacions de nivell mitjà o baix).
@@ Line 433: / Line 435: @@
 Alguns d’aquests criteris de classificació són discutibles. Per exemple, la classificació del grup 8 dins del nivell baix, en comptes del mitjà. O la inclusió del grup 3 al mitjà. Però aquest sistema permet una mirada alternativa a la que resulta d’aplicar el que he denominat criteri ''Ilostat''. El resultat es mostra al Gràfic 9, en % del total d’ocupats.
-[[Image:Arcarons_2018b-chart9.svg|600px]]
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: INE, EPA. </span>

@@ Line 81: / Line 81: @@
 Font: INE, Enquesta de la població activa (EPA). De 2002 a 2013, la distribució es basa en la classificació CNED-2000. De 2014 endavant, en la CNED-2014. Les etiquetes de dades són les del 1r trimestre de cada any o les del final de cada sèrie (4t trimestre de 2017, darrer publicat en el moment de la redacció d’aquest article). En posició horitzontal i amb requadre s’indica el valor a partir del qual s’inicia la disminució del nombre d’ocupats corresponent al cicle recessiu o el mínim posterior a la recessió, a partir qual comença un ascens dels valors.
-[[Image:Arcarons_2018b-image2.png|800px]]
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 El resultat s’expressa al Gràfic 1, que mostra la sèrie dades trimestrals d’ocupats, agrupats pel màxim nivell d’estudis assolit. A simple vista s’aprecien dos fenòmens que no, per obvis, deixen de ser molt rellevants.
@@ Line 99: / Line 100: @@
 El Gràfic 3 expressa millor aquesta paradoxa: en termes relatius, els ocupats de nivell formatiu baix han crescut poc en aquest tram del període expansiu 2002-2007 (quan als països del nostre entorn, com França, Itàlia o Portugal, minvaven). Els majors índexs de creixement de l’ocupació corresponen al nivells d’estudis alt i, sobretot, mitjà.
 [[Image:Arcarons_2018b-chart1.svg|600px]]
+</div>
 ''El anys de contracció econòmica, 2008-2013''
@@ Line 107: / Line 109: @@
 L’impacte diferencial de la crisi segons el nivell formatiu assolit queda resumit en el Gràfic 4-A, que expressa els índexs dels valors anuals (mitjana dels quatre trimestres) tot i que es poden seguir els valors trimestrals al Gràfic 1. En el 2008 els tres nivells d’ocupats inicien una fase de pèrdua d’efectius, ocasionada per la contracció de l’activitat productiva. Però l’amplitud i la profunditat de la reducció varia. Per als de menor nivell formatiu la davallada és àmplia i profunda. Es perllonga durant 31 trimestres, fins al 2016-T1, moment en que s’arriba al valor mínim de la sèrie, amb 1.018 milers d’ocupats. Aquest valor implica una pèrdua d’un terç (33,45%) dels que tenia en el moment àlgid (el 2008-T2). Amb els valors anuals mitjos del Gràfic 4-A, la pèrdua queda lleument suavitzada, però no s’oculta la severitat i amplitud del retrocés.
-[[Image:Arcarons_2018b-chart2.svg|600px]]
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 Trobem la cota mínima d’ocupats de nivell mitjà, amb 643,9 milers d’ocupats, en el 1r trimestre de 2014 (22 trimestres després del punt màxim de 2008). La pèrdua d’ocupats arriba pràcticament a 285 milers, que equivalen a un 30,7%. La reducció d’ocupats de nivell formatiu mitjà ha estat, doncs, gairebé tan severa en profunditat com per als del nivell baix, però onze trimestres més curta.
@@ Line 126: / Line 130: @@
 El Gràfic 5 mostra que, en aquests quatre anys, sembla repetir-se la pauta observada en 2002-2007: un cert estancament (o creixement lent) dels ocupats amb nivell d’estudis baix i un augment més veloç dels ocupats de nivell mitjà i alt. Fins i tot, en 12 dels 16 trimestres aquí observats, els ocupats de nivell formatiu mitjà creixen més ràpidament que els de nivell alt. Els ocupats amb nivell d’estudis baix a penes es beneficien de la reactivació i, al final de la sèrie, només han crescut un 3,6% respecte de l’inici de 2014, mentre que els altres nivells han crescut per sobre del 16%.
-[[Image:Arcarons_2018b-chart4.svg|600px]]
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 Per a aquests anys tenim informació que permet discriminar, dins del nivell mitjà, les persones que han cursat batxillerat o ensenyaments professionals. En efecte, a partir de 2014, l’EPA ha adoptat el sistema de classificació per estudis de la CNED-2014, que ens permet diferenciar la secundària superior amb orientació general (batxillerat), i la que té orientació professional (cicles de grau mitjà). L’evolució dels dos components dels ocupats amb nivell mitjà d’estudis es mostra en el Gràfic 6-A.
-[[Image:Arcarons_2018b-chart5.svg|600px]]
+<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 El Gràfic 6-A mostra el creixement relatiu dels ocupats amb nivell màxim d’estudis corresponents al batxillerat o a ensenyaments professionals de grau mitjà. Com es veu, les tendències són distintes. Només en quatre dels 16 trimestres aquí considerats, els ocupats amb nivell màxim de formació corresponent a secundària superior d’orientació general han crescut més ràpid que els de secundària superior amb orientació professional. El menor accés a l’ocupació dels batxillers, provocat per seva alta continuïtat d’estudis i per la menor ocupabilitat, motivada per no tenir una professió definida, poden explicar aquest fenomen. Els graduats d’ensenyaments professionals, en canvi, gaudeixen d’una major ocupabilitat, motivada per les competències professionals assolides i per les oportunitats que els aporta el període obligatori de formació pràctica en centres de treball, que precisament en aquests anys ha esdevingut la via principal per a l’obtenció efectiva de treball entre els graduats de formació professional, sobrepassant la xarxa de contactes personals que, durant els anys de crisi, a falta d’ofertes laborals, havia estat la seva via prevalent d’accés a l’ocupació. (DENS i CGCC, 2017:56)

@@ Line 77: / Line 77: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-''' [[Image:Arcarons_2018b-image1.png|800px]] '''</div>
+''' [[Image:Arcarons_2018b-image1.png|900px]] '''</div>
 Font: INE, Enquesta de la població activa (EPA). De 2002 a 2013, la distribució es basa en la classificació CNED-2000. De 2014 endavant, en la CNED-2014. Les etiquetes de dades són les del 1r trimestre de cada any o les del final de cada sèrie (4t trimestre de 2017, darrer publicat en el moment de la redacció d’aquest article). En posició horitzontal i amb requadre s’indica el valor a partir del qual s’inicia la disminució del nombre d’ocupats corresponent al cicle recessiu o el mínim posterior a la recessió, a partir qual comença un ascens dels valors.

@@ Line 107: / Line 107: @@
 El Gràfic 3 expressa millor aquesta paradoxa: en termes relatius, els ocupats de nivell formatiu baix han crescut poc en aquest tram del període expansiu 2002-2007 (quan als països del nostre entorn, com França, Itàlia o Portugal, minvaven). Els majors índexs de creixement de l’ocupació corresponen al nivells d’estudis alt i, sobretot, mitjà.
-  [[Image:Draft_Test_754103485-chart1.svg|600px]]
+  [[Image:Arcarons_2018b_2165_graph3.png|600px]]
 ''El anys de contracció econòmica, 2008-2013''
@@ Line 115: / Line 115: @@
 L’impacte diferencial de la crisi segons el nivell formatiu assolit queda resumit en el Gràfic 4-A, que expressa els índexs dels valors anuals (mitjana dels quatre trimestres) tot i que es poden seguir els valors trimestrals al Gràfic 1. En el 2008 els tres nivells d’ocupats inicien una fase de pèrdua d’efectius, ocasionada per la contracció de l’activitat productiva. Però l’amplitud i la profunditat de la reducció varia. Per als de menor nivell formatiu la davallada és àmplia i profunda. Es perllonga durant 31 trimestres, fins al 2016-T1, moment en que s’arriba al valor mínim de la sèrie, amb 1.018 milers d’ocupats. Aquest valor implica una pèrdua d’un terç (33,45%) dels que tenia en el moment àlgid (el 2008-T2). Amb els valors anuals mitjos del Gràfic 4-A, la pèrdua queda lleument suavitzada, però no s’oculta la severitat i amplitud del retrocés.
-  [[Image:Draft_Test_754103485-chart2.svg|600px]]
+  [[Image:Arcarons_2018b_1474_graph4A.png|600px]]
 Trobem la cota mínima d’ocupats de nivell mitjà, amb 643,9 milers d’ocupats, en el 1r trimestre de 2014 (22 trimestres després del punt màxim de 2008). La pèrdua d’ocupats arriba pràcticament a 285 milers, que equivalen a un 30,7%. La reducció d’ocupats de nivell formatiu mitjà ha estat, doncs, gairebé tan severa en profunditat com per als del nivell baix, però onze trimestres més curta.
@@ Line 122: / Line 122: @@
 <div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
-  [[Image:Draft_Test_754103485-chart3.svg|600px]] </div>
+  [[Image:Arcarons_2018b_6774_graph4B.png|600px]] </div>
 El Gràfic 4-B mostra que, en números índex, el retrocés de l’ocupació dels nivells formatius mitjà i baix no difereixen gaire. La pèrdua, en ambdós casos, ronda el 30%. Si, en la fase d’expansió aquí considerada (2002-2007), el nivell mitjà s’ha comportat de forma semblant al nivell alt, en la fase recessiva el nivell mitjà s’ha comportat de forma anàloga al nivell baix.
@@ Line 134: / Line 134: @@
 El Gràfic 5 mostra que, en aquests quatre anys, sembla repetir-se la pauta observada en 2002-2007: un cert estancament (o creixement lent) dels ocupats amb nivell d’estudis baix i un augment més veloç dels ocupats de nivell mitjà i alt. Fins i tot, en 12 dels 16 trimestres aquí observats, els ocupats de nivell formatiu mitjà creixen més ràpidament que els de nivell alt. Els ocupats amb nivell d’estudis baix a penes es beneficien de la reactivació i, al final de la sèrie, només han crescut un 3,6% respecte de l’inici de 2014, mentre que els altres nivells han crescut per sobre del 16%.
-  [[Image:Draft_Test_754103485-chart4.svg|600px]]
+  [[Image:Arcarons_2018b_1072_graph5.png|600px]]
 Per a aquests anys tenim informació que permet discriminar, dins del nivell mitjà, les persones que han cursat batxillerat o ensenyaments professionals. En efecte, a partir de 2014, l’EPA ha adoptat el sistema de classificació per estudis de la CNED-2014, que ens permet diferenciar la secundària superior amb orientació general (batxillerat), i la que té orientació professional (cicles de grau mitjà). L’evolució dels dos components dels ocupats amb nivell mitjà d’estudis es mostra en el Gràfic 6-A.
-  [[Image:Draft_Test_754103485-chart5.svg|600px]]
+  [[Image:Arcarons_2018b_2788_graph6A.png|600px]]
 El Gràfic 6-A mostra el creixement relatiu dels ocupats amb nivell màxim d’estudis corresponents al batxillerat o a ensenyaments professionals de grau mitjà. Com es veu, les tendències són distintes. Només en quatre dels 16 trimestres aquí considerats, els ocupats amb nivell màxim de formació corresponent a secundària superior d’orientació general han crescut més ràpid que els de secundària superior amb orientació professional. El menor accés a l’ocupació dels batxillers, provocat per seva alta continuïtat d’estudis i per la menor ocupabilitat, motivada per no tenir una professió definida, poden explicar aquest fenomen. Els graduats d’ensenyaments professionals, en canvi, gaudeixen d’una major ocupabilitat, motivada per les competències professionals assolides i per les oportunitats que els aporta el període obligatori de formació pràctica en centres de treball, que precisament en aquests anys ha esdevingut la via principal per a l’obtenció efectiva de treball entre els graduats de formació professional, sobrepassant la xarxa de contactes personals que, durant els anys de crisi, a falta d’ofertes laborals, havia estat la seva via prevalent d’accés a l’ocupació. (DENS i CGCC, 2017:56)
@@ Line 296: / Line 296: @@
 La continuïtat d’estudis amb itineraris verticals (de grau mitjà al grau superior o del batxillerat a la universitat) suposa un permanent drenatge en el volum de persones comptabilitzades en el nivell d’estudis mitjà. Quan un batxiller titulat completa estudis superiors, passa a ser comptabilitzat en el nivell de formació alt. El mateix succeeix quan un tècnic titulat de grau mitjà completa un  cicle d’FP de grau superior, encara que no siguin estudis universitaris. Tenim informació sobre la continuïtat formativa dels tècnics de grau mitjà. Els estudis anuals d’inserció laboral publicats per Ensenyament i el Consell de Cambres mostren com, durant els anys de la crisi econòmica, els graduats d’FP han aplicat una estratègia de prolongació de la seva formació, com a resposta a la menor sol·licitació del mercat laboral. La implantació de vies acadèmiques per facilitar l’accés del grau mitjà al grau superior ha facilitat aquesta estratègia.
-  [[Image:Draft_Test_754103485-chart6.svg|600px]]
+  [[Image:Arcarons_2018b_7474_graph6B.png|600px]]
 La publicació d’aquests estudis, disponibles anualment des de 2007, es basa en una enquesta de caràcter censal, tramitada a tots els graduats de cada promoció d’ensenyaments professionals i practicada entre 6 i 9 mesos després de la graduació.
@@ Line 359: / Line 359: @@
 Això ens permet assajar un procediment per comparar el nivell d’estudis de les persones ocupades i el nivell de qualificació de les ocupacions. Ho fem amb dades anuals de l’EPA, mitjana dels 4 trimestres, agrupant els ocupats pel nivell competencial (baix, mitjà o alt) de l’ocupació que exerciten. En fer-ho, ens prenem dues llicències. Desestimen les ocupacions militars, que a nivell de gran grup de la CIUO no es poden, com ja hem vist, assignar a un nivell competencial concret. Tanmateix, això no provoca distorsions notòries, atesa la migradesa del seu nombre. A més, agrupem les ocupacions de nivell competencial 3 i 4 en el nivell de qualificació alt. Al nivell mitjà li assignem el nivell competencial 2, que comprèn una gamma molt àmplia d’ocupacions. En el nivell baix comptem les ocupacions elementals. Aquest és el mètode que empra ''Ilostat'' (indicador ''Employment by Sex and Occupation''). El Gràfic 7 en mostra el resultat.
-  [[Image:Draft_Test_754103485-chart7.svg|600px]]
+  [[Image:Arcarons_2018b_5618_graph7.png|600px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: elaboració pròpia a partir de l’EPA</span>
@@ Line 389: / Line 389: @@
 El Gràfic 8 reprodueix el Gràfic 2, però ara amb mitjanes anuals, per facilitar la comparació amb el Gràfic 7. La comparació revela situacions paradoxals. Tot i que el Gràfic 7 diu que durant tot el període 2002-2017 les ocupacions de nivell competencial mitjà predominen clarament, amb més de la meitat de les ocupacions, el Gràfic 8 diu que els ocupats amb nivell formatiu mitjà creixen poc (0,3% anual), i són els menys abundants durant tot el període, amb un de cada 4 ocupats, com a màxim.
-  [[Image:Draft_Test_754103485-chart8.svg|600px]]
+  [[Image:Arcarons_2018b_5862_graph8.png|600px]]
 Segons el Gràfic 7, les ocupacions de nivell elemental són les menys abundants, sense sobrepassar mai el 12% de les ocupacions. Segons el Gràfic 8, els ocupats amb formació baixa són fins al 2011 els més abundants. En qualsevol dels anys considerats, sobrepassen de llarg el pes de les feines elementals. Com a mínim les tripliquen, quan no les quadrupliquen. La comparació entre feines de nivell alt i persones ocupades amb alta formació és una mica diferent. Al principi de la sèrie, pràcticament tenen el mateix pes, amb només 0,9 pp de diferència. Al llarg del període 2002-2017, ambdues han crescut. Però els ocupats amb alta formació han crescut més ràpid i el 2017 acumulen 11 pp d’avantatge. En conclusió, la comparació indica que forçosament es barregen situacions d’infraqualificació (ocupats de nivell formatiu baix han d’exercir ocupacions de nivell mitjà o alt), amb situacions de sobrequalificació (ocupats de nivell formatiu alt han d’exercir ocupacions de nivell mitjà o baix).
@@ Line 435: / Line 435: @@
 Alguns d’aquests criteris de classificació són discutibles. Per exemple, la classificació del grup 8 dins del nivell baix, en comptes del mitjà. O la inclusió del grup 3 al mitjà. Però aquest sistema permet una mirada alternativa a la que resulta d’aplicar el que he denominat criteri ''Ilostat''. El resultat es mostra al Gràfic 9, en % del total d’ocupats.
-  [[Image:Draft_Test_754103485-chart9.svg|600px]]
+  [[Image:Arcarons_2018b_7030_graph9.png|600px]]
 <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Font: INE, EPA. </span>