Albalate et al 2018a - Revision history

Scipediacontent at 15:39, 30 April 2019

2019-04-30T15:39:29Z

Scipediacontent at 10:29, 12 July 2018

2018-07-12T10:29:49Z

Danielquer: Danielquer moved page Review Albalate 2018a to Albalate et al 2018a

2018-05-11T11:01:58Z

Danielquer moved page Review Albalate 2018a to Albalate et al 2018a

Balate at 11:15, 26 April 2018

2018-04-26T11:15:19Z

Balate at 11:15, 26 April 2018

2018-04-26T11:15:08Z

Balate at 11:14, 26 April 2018

2018-04-26T11:14:58Z

Balate at 11:14, 26 April 2018

2018-04-26T11:14:48Z

Balate at 11:14, 26 April 2018

2018-04-26T11:14:36Z

Balate at 23:23, 24 April 2018

2018-04-24T23:23:03Z

Show changes

Scipedia at 16:32, 5 March 2018

2018-03-05T16:32:45Z

@@ Line 490: / Line 490: @@
 . Aquest va ser l’èmfasi fet en la presentació de l’estudi encarregat per l’ajuntament de Girona i realitzat per Suau et al (2017), el que no deixa de ser curiós, perquè aquest estudi no analitza la connexió amb El prat en cap moment. Suau et al (2017) assumeix que la construcció de l’abaixador del TAV duplica la població que estarà a 60 minuts de l’aeroport (de 2,5 a 5,1 milions). Clar que per arribar a aquest resultat elsautors accepten sense immutar-se la informació del promotor del projecte. Els autors de Suau et al (2017) són acadèmics competents i saben perfectament que això és impossible. Però han tingut la delicadesa de no qüestionar el inputs i estimacions de base subministrades per l’entitat promotora i pagadora de l’estudi, l’Ajuntament de Girona, que ha aconseguit així tenir un document elaborat amb alta competència tècnica, però inútil en la realitat.
-<span style="text-align: center; font-size: 75%;">5.</span> <span style="text-align: center; font-size: 75%;">Text refós del contracte del Trambaix ([http://www.tram.cat/content/pdf/atm-tramvia-metropolita-sa-text-refos.pdf http://www.tram.cat/content/pdf/atm-tramvia-metropolita-sa-text-refos.pdf]) i del Trambesòs ([http://www.tram.cat/content/pdf/atm-tramvia-metropolita-del-besos-sa-text-refos.pdf http://www.tram.cat/content/pdf/atm-tramvia-metropolita-del-besos-sa-text-refos.pdf]).</span>
+. Text refós del contracte del Trambaix ([http://www.tram.cat/content/pdf/atm-tramvia-metropolita-sa-text-refos.pdf http://www.tram.cat/content/pdf/atm-tramvia-metropolita-sa-text-refos.pdf]) i del Trambesòs ([http://www.tram.cat/content/pdf/atm-tramvia-metropolita-del-besos-sa-text-refos.pdf http://www.tram.cat/content/pdf/atm-tramvia-metropolita-del-besos-sa-text-refos.pdf]).
 . Cal destacar que fins on hem pogut esbrinar, només el Trambesòs va disposar d’algun tipus d’avaluació socioeconòmica dins el “Projecte de traçat del tramvia Glòries – Besòs. Estació del Nord / Vila Olímpica – Glòries – Fòrum 2004 – Sant Adrià de Besòs /Badalona” encarregat a SENER l’any 2001; on es va obtenir una TIRs del 4,5%, valor que ja apunta a un elevat risc de que l’actuació sigui socialment no rendible en front qualsevol desviació en les hipòtesis de partida.

← Older revision		Revision as of 10:29, 12 July 2018
Line 16:		Line 16:

	'''Abstract: '''El marc institucional en el que es realitza l’avaluació de projectes d’infraestructures condiciona en gran mesura la seva qualitat i el seu paper en la presa de decisions. Entre els factors que tenen un impacte sobre la qualitat de l’avaluació destaquen: qui és el responsable de l’avaluació, qui n’assumeix el cost, qui finança l’actuació, qui defineix els objectius i el procés, la seva estandardització i el grau de transparència. Aquest article analitza el paper d’aquests factors institucionals sobre els incentius, biaixos i resultats dels processos d’avaluació de tres projectes d’infraestructures realitzats en el marc de les administracions catalanes.		'''Abstract: '''El marc institucional en el que es realitza l’avaluació de projectes d’infraestructures condiciona en gran mesura la seva qualitat i el seu paper en la presa de decisions. Entre els factors que tenen un impacte sobre la qualitat de l’avaluació destaquen: qui és el responsable de l’avaluació, qui n’assumeix el cost, qui finança l’actuació, qui defineix els objectius i el procés, la seva estandardització i el grau de transparència. Aquest article analitza el paper d’aquests factors institucionals sobre els incentius, biaixos i resultats dels processos d’avaluació de tres projectes d’infraestructures realitzats en el marc de les administracions catalanes.
−
−	~~'''Paraules clau:''' Avaluació, Infraestructures, Disseny institucional. Catalunya.~~

	<span id='_Toc430159649'></span>		<span id='_Toc430159649'></span>

@@ Line 71: / Line 71: @@
 L’establiment de guies generals és força estès a nivell internacional, sobretot per l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici. Exemples els trobem a Holanda (MPTW, 2013), França (MdT, 2005) i al Regne Unit (DfT, 2014), tot i que les entitats supervisores de les avaluacions també disposen dels seus manuals i criteris establerts per tal d’uniformitzar les avaluacions sobre les que han de fer dictàmens (veure Gómez-Lobo, 2012). En aquest sentit, Annema i altres (2007) conclouen  que l’estandarització de les anàlisis cost benefici van millorar significativament la qualitat de les avaluacions ex-ante en grans projectes d’infraestructures a Holanda, malgrat encara hi pot haver marges per a la millora.
-===1.5 El grau de transparència===
+===2.5 El grau de transparència===
 Un factor institucional bàsic i que gaudeix de bona salut a Catalunya és l’accés a la informació utilitzada pels avaluadors, siguin tècnics de la unitat promotora o consultors privats contractats. Els habituals obstacles a aquest accés no fan més que dotar d’incentius a realitzar avaluacions de menor qualitat, més fàcilment dirigides a ser favorables als interessos particulars dels contractants, i que difícilment podran ser discutides en peu d’igualtat per part de qui es mantingui al marge del procés tècnic d’avaluació. La manca d’accés a la informació fa també difícil entendre les habituals desviacions de les previsions respecte els resultats reals de la implantació i impedeix la millora constant dels models utilitzats en les tasques d’avaluació. De la mateixa manera, dificulta el rendiment de comptes dels avaluadors i dels qui contracten aquests avaluadors.

@@ Line 65: / Line 65: @@
 <span id='_Toc430159654'></span>
-===1.4 Nivell d’estandardització de l’avaluació===
+===2.4 Nivell d’estandardització de l’avaluació===
 L’establiment d’uns requisits comuns pel conjunt de polítiques a avaluar ha de permetre contrarestar els possibles incentius a afavorir ex-ante certs projectes davant d’altres alternatives. L’establiment de guies metodològiques i la fixació de criteris clars sobre processos, criteris i supòsits, deixa poc marge a la interpretació o manipulació dels paràmetres bàsics de l’avaluació (p.e.: cost d’oportunitat, preus ombra, taxa de descompte, valor del temps, etc), establint un marc de diàleg comú sobre el que construir la discussió sobre la idoneïtat de les polítiques.

@@ Line 59: / Line 59: @@
 De fet, alguns autors com Gómez-Ibáñez (2012) defensen la separació de la unitat d’avaluació també respecte de la unitat de finançament, ja que els promotors de projectes poden tendir a facilitar l’aprovació de més projectes dels que seria socialment òptim; cosa que es pot corregir separant la disponibilitat de finançament en una altra unitat sense haver d’assignar prèviament un pressupost. Això a més permetria que polítiques de diferents sectors competissin pels recursos, afavorint els projectes amb major rendibilitat social amb independència de l’àrea d’inversió a la que pertanyin. Precisament aquest és l’enfocament seguit per MPA al Regne Unit, on tot i que la recomanació sobre priorització pot ser obviada, els projectes de diferents àmbits competeixen entre ells pels recursos del Departament del Tresor. Els recursos no són estrictament gestionats pel departament, sinó gestionats pel govern en el seu conjunt, atorgant la seva administració al departament del Tresor. D’aquesta forma l’assignació de recursos busca maximitzar l’eficiència en el conjunt de la despesa pública, no dins de cada unitat.
-===1.3 Objecte i abast de l’avaluació.===
+===2.3 Objecte i abast de l’avaluació.===
 La definició de l’objecte i abast de l’avaluació és un element de context institucional que pot tenir un gran impacte sobre la mateixa. Qui pren les decisions sobre els objectius que es busquen i les alternatives disponibles pot fer que l’avaluació es vegi restringida i limitada a un exercici que exclogui opcions alternatives que socialment poden ser més rendibles. De fet, les contribucions recents en l’economia i la psicologia estableixen que el marc en el que es presenta i s’inscriu un problema o pregunta, com la definició de l’objecte i abast de l’avaluació, pot afectar les respostes resultant en desviacions respecte del que seria una resposta racional al problema en qüestió. Per aquest motiu Mayne et al. (1998) exposen que el control sobre la definició d’aquests criteris pot fer més improbables els plantejaments crítics sobre els projectes considerats. Quan més distant sigui la responsabilitat de qui fixa els objectius i abast de l’avaluació respecte de qui la porta a terme, menor serà la possibilitat d’interferir o promoure una iniciativa en particular. Per tal d’evitar aquest biaix de marc poden establir-se certs requisits que limitin aquesta capacitat d’influència.

← Older revision	Revision as of 11:01, 11 May 2018
(No difference)

@@ Line 51: / Line 51: @@
 <span id='_Toc430159651'></span>
-===1.2 El cost de l’avaluació i el finançament del projecte===
+===2.2 El cost de l’avaluació i el finançament del projecte===
 L’avaluació de projectes, i especialment el d’infraestructures de gran dimensió, pot ser un procés molt costós. Per això és desitjable que l’avaluació no es converteixi en un simple tràmit procedimental o administratiu de confirmació, ja que d’aquesta forma se li afegiran als projectes prefixats un costos addicionals d’estudis d’avaluació que apart de produir els biaixos anteriorment mencionats, també encariran el projecte.

@@ Line 37: / Line 37: @@
 Existeixen nombrosos aspectes relacionats amb el disseny institucional de l’avaluació de projectes d’infraestructures que haurien d’analitzar-se amb especial atenció per la seva potencial contribució en l’aparició de conductes estratègiques o oportunistes per part dels actors que hi participen, tant en el sector públic com en el sector privat. Aquests poden esbiaixar l’avaluació o condicionar-ne els resultats. De forma similar a allò descrit per Balthasar (2009), els factors institucionals determinants més destacables són: (1) la separació entre unitat promotora del projecte i unitat responsable de l’avaluació; (2) la unitat que es fa càrrec dels costos de l’avaluació i del finançament del projecte; (3) la fixació dels objectius i abast de l’avaluació; (4) el nivell d’estandarització del procés d’avaluació i (5) el grau de transparència de l’avaluació. D’aquests factors institucionals se’n deriven diferents problemes que detallem a continuació.
-===1.1 Separació entre unitat promotora i unitat d’avaluació.===
+===2.1 Separació entre unitat promotora i unitat d’avaluació.===
 És força habitual a Catalunya que la pròpia unitat responsable de l’avaluació del projecte sigui la mateixa que promou la seva implementació després d’haver detectat la seva necessitat o idoneïtat. La unitat promotora pot tenir incentius a promoure avaluacions favorables. Aquests projectes són habitualment prefixats per les unitats tècniques de planificació o per l’orientació i instrucció política. En aquests casos, la unitat promotora pot tenir un compromís previ amb el projecte, el que condiciona l’avaluació des de dos punts de vista. Per un costat, incentiva avaluacions que justifiquin el compromís prèviament adquirit. En aquest sentit, l’avaluació seria merament instrumental per tal de legitimar tècnicament, sobretot de cara a l’exterior de la unitat, una decisió prèviament compromesa o amb la que es té un grau de complicitat elevat. Per l’altra, promou un biaix sistemàtic en els tècnics que avaluen el projecte, ajustant les seves decisions tècniques - sempre necessàries en els procesos d’avaluació - a valoracions conscients o inconscients prefixades. Lovallo i Kahneman (2003) ho defineixen com la fal·làcia de la planificació en els propis projectes, que afavoreix una tendència a subestimar els temps, costos i riscos en la realització de tasques i futures accions al mateix temps que es sobreestimen els beneficis.

@@ Line 14: / Line 14: @@
 <sup>+</sup>Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques. Universitat de Barcelona</div>
 -->
-'''Abstract: '''El marc institucional en el que es realitza l’avaluació de projectes d’infraestructures condiciona en gran mesura la seva qualitat i el seu paper en la presa de decisions. Entre els factors que tenen un impacte sobre la qualitat de l’avaluació destaquen: qui és el responsable de l’avaluació, qui n’assumeix el cost, qui finança l’actuació, qui defineix els objectius i el procés, la seva estandardització i el grau de transparència. Aquest article analitza el paper d’aquests factors institucionals sobre els incentius, biaixos i resultats dels processos d’avaluació de tres projectes d’infraestructures realitzats en el marc de les administracions catalanes.
+El marc institucional en el que es realitza l’avaluació de projectes d’infraestructures condiciona en gran mesura la seva qualitat i el seu paper en la presa de decisions. Entre els factors que tenen un impacte sobre la qualitat de l’avaluació destaquen: qui és el responsable de l’avaluació, qui n’assumeix el cost, qui finança l’actuació, qui defineix els objectius i el procés, la seva estandardització i el grau de transparència. Aquest article analitza el paper d’aquests factors institucionals sobre els incentius, biaixos i resultats dels processos d’avaluació de tres projectes d’infraestructures realitzats en el marc de les administracions catalanes.
 '''Paraules clau:''' Avaluació, Infraestructures, Disseny institucional. Catalunya.