Anna Tarrach Colls

Sindica de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

Abstract

Les administracions públiques s'enfronten a una sèrie de reptes de gran transcendència per al futur: demogràfics, socials, econòmics, mediambientals, sanitaris i tecnològics. Aquests desafiaments s’encaren en un context de retorn de les regles fiscals en l’àmbit de la Unió Europea i de desconfiança creixent en les institucions públiques i en l'ús que fan dels recursos públics.

La qualitat democràtica d’un país es mesura, d’entre altres elements, per la bona administració dels recursos públics. Entenem per “bona administració” fer bé les coses correctes. Aquest és el concepte d’efectivitat, és a dir fer les coses de forma eficaç i eficient.

Tenir una bona administració dels recursos públics és un deure per les administracions públiques i un dret dels ciutadans i aquests deures i drets poden estar condicionats per l’estructura institucional d’un país en la mesura en què faciliti o no la transparència i el retiment de comptes.

Hi ha diferents nivells de control sobre els recursos públics. El primer control és el que exerceixen els propis impulsors o gestors de les intervencions públiques. Aquests han de vetllar perquè les iniciatives que es financen amb fons públics siguin les més òptimes. Això implica que les noves intervencions s’haurien d’avaluar ex ante en termes de costos i beneficis econòmics i socials i que se n’hauria de fer un seguiment i una avaluació ex post. Els òrgans de control intern haurien de vetllar perquè tota actuació pública compleixi amb la normativa i també es faci de la forma més eficaç i eficient. Els òrgans de control extern, que actuen per compte dels Parlaments, tenen la missió de controlar l’acció dels governs en termes de compliment de legalitat i de regularitat financera i també de que les intervencions públiques assoleixen els seus objectius i que s’obté el que els anglosaxons anomenen “Value for Money” (valor del diner en termes d’increment del benestar social). Finalment, els Parlaments, fan un control polític de l’acció de govern.

És rellevant que tots aquests nivells de control funcionin i que cadascú exerceixi el seu paper. Per això, el disseny institucional d’un país hauria de dotar-se de normes, estructures orgàniques, personal capacitat i xarxes i aliances per poder dur a terme aquests papers de forma adequada.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya està en una posició rellevant per les seves característiques d'entitat de fiscalització externa, amb un gran coneixement del sector públic i sotmesa als principis d'independència , objectivitat, rigor, professionalitat i transparència. Aquesta singularitat com a òrgan de control extern diferencia el seu paper d’altres agents de control i avaluació que conviuen en aquest ecosistema i el centra particularment en la garantia del bon ús dels recursos públics. Per poder exercir millor aquesta missió l’estratègia de la Sindicatura de Comptes per als propers anys està centrada en anar més enllà del control financer i de legalitat i impulsar les auditories operatives i utilitzar els mètodes de l’avaluació de polítiques públiques per vetllar per l’ús eficaç i eficient dels recursos públics.