Justificació

L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia Política” en els clàssics. Posteriorment la creació de les Associacions professionals d'Economistes com la British Economic Association (1885) i una titulació universitària específica de Economics en la universitat de Cambridge (1903) van ser altres fites en la consolidació social i professional dels Economistes, que va avançar en reconeixement amb la inclusió de l'Economia entre les disciplines amb Premi Nobel (1968-1969). Fa un segle, en 1924, Keynes va dedicar un llarg article amb motiu de la defunció del seu mestre Alfred Marshall, en què contenia la famosa descripció de la singularment “rara combinació de dons” que havia de reunir un economista. Què podem aprendre d'aquesta trajectòria d'interaccions entre realitats i idees de la nostra professió?

Objectius

En el moment d'eclosió de la professió, a principis del segle XIX, alguns problemes tenien cridaneres similituds amb els actuals: una època de ràpid canvi tecnològic que estava alterant les formes de treball, de vida i de relacions socials, generant el que avui diríem “nous models de negoci”. L'aprofitament dels guanys de productivitat de la Revolució Industrial va permetre als països occidentals accedir a una hegemonia econòmica i política, desbancant a la Xina i l'Índia…que en l'actualitat pretenen recuperar aquest lideratge. Els primers economistes van afrontar els problemes de distribució de la renda que es veia profundament alterada pels canvis tecnològics i les seves implicacions sociopolítiques. Un dels debats més presents era el paper de la liberalització comercial secundada, com la globalització, per uns mentre que uns altres expressaven les seves reticències davant els eventuals problemes en l'accés a “subministraments estratègics”. Moltes d'aquestes qüestions de fons tornen avui a ser presents de forma accentuada: impactes del canvi tecnològic, especialment la intel·ligència artificial, amb formulacions de Ricardo que anticipen desenvolupaments recents de Acemoglu, debats sobre fragmentacions i sobre pugnes geoestratègiques i les seves implicacions, així com la distribució dels “dividends” de la globalització i del canvi tecnològic. Els temes demogràfics i els factors limitatius del creixement – ara amb les preocupacions mediambientals – tenen així mateix arrels i tradició. Gestionar “trade off”, avaluar cursos d'actuació alternatius, adaptar-se de manera creativa a noves i complexes realitats…alguns dels trets que singularitzen als economistes tornen a estar en primer pla

Resultats/Conclusions a treballar

Les responsabilitats creixents dels economistes com a professió, davant el conjunt de la societat, adquireixen especial rellevància en moments de complexitats i perplexitats. Les experiències acumulades així com la capacitat d'adaptació a noves realitats i a la conformació de potencials escenaris de futur són actius importants perquè els economistes siguin un “pont sobre aigües turbulentes” en aquests delicats moments, en què aquests ponts són singularment rellevants quan més turbulentes siguin les aigües…