Scipedia: Full Papers del 4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya

Catalonia’s Trade Strategy: Assessing the Impact of Trade Delegations and Other Agreements

Jesús Sánchez Pinedo — Tue, 29 Oct 2024 14:27:04 +0100

This study investigates the determinants of Catalan trade flows by ex- amining the impacts of Preferential Trade Agreements, Bilateral Investment Treaties , and the activities of the Catalan governmental agency, ''Accio'', using a comprehensive dataset spanning from 1995 to 2020. The findings reveal that both PTAs and BITs generally foster trade. Furthermore the role of ''Accio ''as a facilitator of internationalization is also particularly significant, especially for differentiated goods.

Catalunya davant del nou context de contesa imperial

Sergi Cutillas — Thu, 10 Oct 2024 19:59:03 +0200

Aquest article examina l'hegemonia global dels Estats Units, el seu control del dòlar i les dues fases de dominació que han caracteritzat la seva influència: la primera, basada en l'acumulació interna, i la segona, marcada pel neoliberalisme i la globalització. Amb l'emergència de la Xina com a competidor econòmic, la situació hegemònica s'ha complicat, donant lloc a un nou ordre multipolar. En aquest context, Catalunya, com a nació sense estat, ha d'evitar subordinar-se a l'Estat espanyol o pactar amb potències imperialistes. En canvi, hauria de construir aliances regeneratives basades en la descentralització i l'ús de noves tecnologies, mantenint un enfocament que empoderi les comunitats locals. A més, es ressalta la necessitat de combinar aquest model amb polítiques estatals tradicionals de redistribució de la riquesa, mobilització de recursos i propietat pública. Aquesta aproximació pot liderar la transició cap a una Catalunya més sobirana, justa i sostenible, allunyada de les estructures hegemòniques globals.

El nuevo paradigma de la seguridad económica

Federico Steinberg — Tue, 15 Oct 2024 20:34:03 +0200

Abstract

For decades, the benefits of expanding international trade and foreign direct investment seemed unquestionable. However, the COVID19 pandemic, the Russian invasion of Ukraine (and its economic and energy implications for Europe) and the growing geostrategic rivalry between the US and China have been displacing the "neoliberal" paradigm with one that emphasizes the importance of economic security and warns of the dangers associated to the weaponization of interdependence. This article analyzes the implications of this new paradigm for the future of globalization, trade agreements and multilateral trade governance. It focuses, in particular, on how the European Union is attempting to incorporate elements of economic security without adopting protectionist measures, as part of its drive for strategic autonomy.

Resumen

Durante décadas, los beneficios de la expansión del comercio internacional y la inversión directa extranjera parecían incuestionables. Sin embargo, la pandemia del COVID19, la invasión rusa de Ucrania (y sus implicaciones económicas y energéticas para Europa) y la creciente rivalidad geoestratégica entre Estados Unidos y China, han ido desplazando el paradigma "neoliberal" por otro que enfatiza la importancia de la seguridad económica y alerta de los peligros de que una excesiva interdependencia pueda ser utilizada como arma arrojadiza. Este artículo analiza las implicaciones de este nuevo paradigma. Se centra, en particular, en cómo la Unión Europea está intentando incorporar elementos de seguridad económica sin adoptar medidas proteccionistas, en el marco del impulso a su autonomía estratégica.

Energy Transition. Elements to improve its governance

Genèric Congrés2025 — Tue, 05 Nov 2024 12:13:03 +0100

Estrategias frente a las fragmentaciones: un enfoque ricardiano

María Bonilla Quijada — Wed, 13 Nov 2024 08:50:02 +0100

A principios del siglo XIX David Ricardo presentó su argumentación a favor del comercio internacional justificando que Inglaterra se centrase en productos industriales al tiempo que aceptaba importar alimentos. La principal crítica de sus contemporáneos fue la situación de vulnerabilidad ante conflictos que podían afectar al suministro de productos tan esenciales. Este tipo de fragilidades han vuelto a primer plano recientemente, especialmente por la situación de dependencia de Europa respecto a los suministros energéticos, de minerales estratégicos y otros inputs críticos. Algunas de las vías planteadas para afrontar la situación tienen precedentes en los debates entre Ricardo y sus críticos: desde los planteamientos de “mantener abiertas las vías de negocio” pese al conflicto hasta buscar diversificaciones y alternativas en los suministros, pasando por reconversiones de proveedores locales y el aprovechamiento de nuevas opciones propiciadas por la tecnología, con planteamientos pioneros de lo que hoy denominamos reshoring, nearshoring, friendshoring o resiliencia.

Jocs de resiliència econòmica en un món geopolíticament fragmentat (Full paper)

Genèric Congrés2025 — Mon, 10 Feb 2025 11:24:03 +0100

L’economia catalana en el context global: nova globalització, política industrial i dinàmiques institucionals

Ramon Xifré — Thu, 31 Oct 2024 12:49:02 +0100

Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global dibuixant tres escenaris possibles. Inicialment es presenta el triple repte global, seguidament es revisen dos informes recents de referència a la Unió Europea (UE) que tenen implicacions importants per a Catalunya (informes Letta i Draghi) i es conclou amb la presentació dels tres escenaris per a l’economia catalana.

La defensa europea davant la geoestratègia mundial - Full Paper

Genèric Congrés2025 — Mon, 25 Nov 2024 09:39:03 +0100

S’analitza la situació actual de l’aportació en defensa dels estats de la UE i dels més importants del món, i es compara. Seguidament es detallen els principals reptes de la geopolítica a curt i mig termini i, finalment, s’exposa el que li convindria a la UE. Paraules clau: UE, EUA, despesa, defensa, economia Índex

La industria catalana enfront dels darrers shocks

Ricard Murillo — Thu, 31 Oct 2024 07:57:03 +0100

Aquest article consta d’un resum de la situació geopolítica viscuda després de la pandèmia de la COVID-19 i com aquesta ha impactat al preu de les matèries primes globals, principalment el petroli el gas natural. S’expliquen les causes de la seva variació durant aquest període (entre d’altres, disrupcions en l’oferta, temors sobre una menor demanda o augment del risc geopolític). Més enllà de l’impacte que aquestes fluctuacions han tingut sobre l’economia i la política internacional, valorem quin ha estat l’impacte sobre l’economia catalana, a través de les dades de producció industrial per sectors. Així, podem veure quins han estat els sector més afectats de la crisi energètica, presumiblement aquells més intensius en l’ús de l’energia. També es fa una comparativa amb el conjunt de l’estat espanyol i de la zona euro per veure si hi ha hagut comportaments idiosincràtics a Catalunya.

La intensitat inversora de Catalunya a l'estranger: tendències i perspectives de futur

Genèric Congrés2025 — Mon, 03 Feb 2025 12:20:03 +0100

L’economia catalana ha continuat avançant en la seva internacionalització en la darrera dècada. Les empreses catalanes amb filials a l’estranger han augmentat la diversificació geogràfica de les seves inversions internacionals més enllà de les seves “destinacions naturals”, la Unió Europea i Llatinoamèrica. L’objectiu de l’estudi és esbrinar si l’esforç inversor de les empreses catalanes s’està produint en les economies (països i regions) amb un major potencial de creixement a nivell mundial. Prenent com a grup de referència el conjunt dels països de la Unió Europea, s’ha calculat l’índex d’intensitat inversora de Catalunya per a 151 països i 9 regions mundials per als anys 2019 i 2022. A partir de l’anàlisi de 55 països que presentaven una baixa intensitat inversora l’any 2022, es formula una proposta sobre aquelles destinacions (països i regions) que, pel seu potencial de futur, seria recomanable una intensificació de les inversions directes de les empreses catalanes.

Nueva generación de retos en un entorno global complejo (4CEC-Eje 1)

Joan Tugores — Tue, 05 Nov 2024 11:11:02 +0100

Aunque las complejidades del momento actual del entorno son evidentes, dando lugar a expresiones como “policrisis”, “un mundo propenso a crisis”, o incluso “una nueva guerra fría”, cabe recordar que en una situación similar, en 1930, Keynes planteó escenarios más constructivos basados en el poder de la innovación tecnológica y las inversiones para incorporarlas al tejido empresarial y social. Su apelación a las “posibilidades económicas de nuestros nietos” ha tenido eco en 2024 en una formulación de la directora del FMI, Georgieva en que de nuevo trata de ir más allá del corto plazo para esbozar escenarios con “luces largas”, aunque con las dosis de realismo necesarias, recordando como ya Keynes apuntó las complicaciones que las guerras o las cuestiones demográficas podían suponer. La “next generation” de retos para nuestra sociedad global incluye aspectos muy diversos que reclaman planteamientos de políticas industriales, fiscales, sociales, medioambientales, etc. afrontando trade-off complejos

Perspectivas de reforma de la arquitectura financiera internacional

VÍCTOR BURGUETE VIDAL — Sun, 24 Nov 2024 18:35:03 +0100

¿Es posible reformar la gobernanza multilateral en el actual contexto de rivalidad geopolítica? Este documento tiene como objetivo analizar las perspectivas de reforma de la arquitectura financiera internacional en el marco de la Cumbre del Futuro que tuvo lugar en septiembre de 2024. Este texto pone de relieve las diferencias entre las propuestas presentadas por las Naciones Unidas y la posición de las potencias sobre los principales temas de debate. Las propuestas de la Naciones Unidas son ambiciosas, pero muchas de ellas difícilmente conseguirán el consenso necesario en un contexto de rivalidad entre potencias y competición estratégica. Avanzar en las reformas estructurales es difícil cuando las preferencias de los países no están alineadas, pero sí parecen alcanzables acuerdos para mejorar los mecanismos de gestión de deuda pública y la financiación al desarrollo. Finalmente, para fomentar futuras investigaciones este documento discute brevemente algunas ideas sobre cómo revitalizar la gobernanza multilateral.

Quantifying the Potential Economic Impact of Catalan Independence: A General Equilibrium

Mario Larch — Wed, 30 Oct 2024 23:07:03 +0100

The Uneven Tide of Globalization: Economic Growth, Unequal Distribution and the Rise of Populism

Genèric Congrés2025 — Mon, 13 Jan 2025 09:19:03 +0100

Una nova estratègia d’internacionalització per al segon quart del segle XXI - Paper final

Diego Guri — Mon, 28 Oct 2024 19:27:03 +0100

Entre els trets més significatius que caracteritzen l’economia catalana està,

sens dubte, la seva obertura exterior. Milers d’empreses -la majoria pimeshan

incorporat, poc o molt, la presència en els mercats internacionals com a

element indefugible de la seva estratègia empresarial. Administracions i

organitzacions empresarials, en paral·lel, han estructurat programes i serveis

de suport tendents a reforçar aquest procés, generant-se un ecosistema

d’internacionalització amb una multiplicitat d’actors que porten a la pràctica

la seva visió, les seves receptes, no sempre del tot alineades, amb l’objectiu

que l’empresa les tradueixi en el seu compte de resultats.

En un escenari com l’actual, on un conjunt de megatendències estan incidint

de ple en el procés d’internacionalització, tendències que no es poden

afrontar de manera lineal, cal una visió holística, sistèmica, amb noves

maneres de plantejar l’estratègia.

Poden les empreses seguir actuant com quan s’anunciava l’adveniment

d’un món pla, de la fi de la història de Fukuyama, o han de fer front a les

conseqüències d’un món multipolar en crisi permanent?

No es pot parlar de digitalització, d’intel·ligència artificial, ni d’innovació

sense considerar els mercats exteriors, que són motors i destinataris

d’aquests processos.

Avui, més que mai, els valors socials i ambientals estan qüestionant els

fonaments del nostre sistema econòmic i les regulacions associades estan

afegint complexitat a la internacionalització. Una empresa no pot obviar la

sostenibilitat si vol ser capdavantera.

Si donem resposta a aquestes i d’altres variables, no serà inevitable que el

sistema productiu català es plantegi una nova aproximació per afrontar la

internacionalització del segon quart del segle XXI?

La comunicació proposa els elements clau que haurien de caracteritzar una nova

estratègia guanyadora de internacionalització del teixit productiu català en

aquest nou entorn.