Coautors

Xavier Farriols Solà

Francesc Reventós Puigjaner

Proposta de Comunicació per a l’eix 1

Partint de la premissa d’un final amb energia 100% renovable i de l’imperatiu ètic de la lluita per la igualtat, la transició energètica es presenta amb una complexitat notable tant per la seva condició de ser mundial com pel fet de necessitar una aproximació multidisciplinària. Aquest és un punt de partida, que assumim, tal com queda plasmat en el llibre que serveix de base per aquesta comunicació: Transició energètica: Què és urgent? Què és important? d’un dels autors, Francesc Reventós Puigjaner, publicat per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Com a problema mundial, la controvèrsia és abordada avui pels estats com un tema més de la cooperació internacional i molts són els que no estan disposats a cedir en les seves aspiracions de desenvolupament en les accions que es prenguin. Aquest problema és especialment rellevant tant en països emergents com en països del Sud global. Com a problema multidisciplinari estem davant d’una gestió complexa, tant a l’hora d’entendre els continguts de les especialitats científiques involucrades, com a la de cercar consens entre les parts.  

Els resultats d’aquestes circumstàncies són un avenç lent i un dubte sobre el compliment dels objectius traçats. Tot i apreciant els acords i propostes de les successives conferències COP, el consens no arriba i la incertesa no sembla tractada adequadament.

Per bé que són molts els temes afectats d’aquesta problemàtica, la comunicació se centra a dos d’ells, la sobrietat o sostenibilitat i el paper de les centrals nuclears a la transició. Tots dos són tractats amb detall al text de referència, seran resumits convenientment i poden evolucionar en la direcció de produir millores notables en el progrés de la transició. Inevitablement sorgeix la pregunta sobre la suficiència de l’actual governança i ens sumem a la preocupació que també es reflecteix als documents preparatoris de la Cimera del Futur de les NU del proper setembre.

En un eventual reforçament de la governança, els autors consideren indispensable la necessitat de comptar amb un major protagonisme de la comunitat científica per avançar en la creació de consens. Basant-nos amb l’experiència d’haver tractat els dos grans temes en entorns científics, pensem que la utilització assenyada i accentuada d’aquests col·lectius ha de permetre una clara millora en l’establiment del consens necessari. L’IPCC (Intergovernamental Panel for Climate Change) és un bon exemple a seguir. Com a òrgan científic de la COP té el debat científic com a eina crucial per a avançar. Seguir aquest exemple a altres nivells ens portarà a un millor enteniment del problema i a una capacitat palesa en congeniar el mitjà i el llarg termini, establir plans B quan convingui o d’establir acords i consens. La indispensable entrada en escena d’ideòlegs, governs i empreses tindria lloc, de forma més justa i eficaç, un cop assegurat aquest coneixement multidisciplinari i científic previ.

Nom de l’eix: Pensions

Autora: Júlia Montserrat Codorniu.

Antecedents

Les projeccions demogràfiques mostren un important augment de la proporció de persones grans (de 65 anys i més) en les properes tres dècades. La taxa de dependència, calculada com la ràtio de població de 65 anys i més envers la població entre 16 i 64 anys, augmentarà del 31% observat en 2021 fins al 54% en 2050[1]; aquest canvi pot tenir un impacte important, tant en la taxa d’ocupació, com en els ingressos de les cotitzacions socials i, en definitiva, en el finançament de les pensions.

Diversos estudis mostren la necessitat de polítiques destinades a mantenir la taxa d’activitat dels treballadors de més de 54 anys, i especialment dels de més de 65 anys, per tal d’augmentar la taxa d’activitat de l’economia, que vindrà afectada per la disminució de la taxa d’ocupació de les persones més joves.

La recent reforma de les pensions entre 2021[2] y 2023[3] inclou mesures per augmentar l’edat legal de  jubilació —67 anys a partir de 2027—, incentivar la jubilació demorada i penalitzar la jubilació anticipada, amb l’objectiu d’allargar la sortida efectiva del mercat laboral i reduir la durada de la jubilació. Però, queda pendent la reforma de la jubilació parcial així com la reforma de la jubilació activa en les seves diverses modalitats.

Objectiu de la comunicació

Descriure la situació actual de la pensió de jubilació -des de la jubilació parcial a la jubilació activa-, les seves limitacions i repercussió econòmiques, així, com els avantatges i desavantatges per a les persones i per a les empreses, i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema públic de pensions.

Resultats

Una major flexibilitat de la jubilació parcial en el trànsit a la jubilació definitiva pot beneficiar, tant a les persones —augment de la seva pensió, ser útil en la transmissió de coneixement, entre d’altres—, com per a l’empresa i la societat —augmentar la taxa d’activitat i, en definitiva, la riquesa del país. D’altra banda, la major compatibilitat entre pensió de jubilació activa i ingressos del treball permetrà un major benestar per a la persona i uns majors ingressos fiscals. Aquestes accions junt amb altres per allargar la vida laboral dels treballadors asseguraran en major grau la sostenibilitat del sistema de pensions.

Paraules clau: Envelliment, pensions, jubilació parcial, jubilació activa, taxa dependència, sostenibilitat.

Para este análisis es conveniente diferenciar en el momento de la emisión, mercado primario, y cuando ya se negocia la emisión en el mercado secundario y si estas diferencias se deben a aspectos de liquidez u otras. Determinar, si se establece diferencia significativa de precio y rentabilidad y si esta divergencia beneficia al emisor, consiguiendo unos costes de financiación menores en el mercado primario que en condiciones de emisión de un bono simple o convencional o, por el contrario, favorece al inversor, pagando menos precio y obteniendo más rentabilidad en la emisión.

Una vez emitido el bono, en el mercado secundario, si se diferencian rentabilidades significativas entre un bono verde y uno convencional, en este caso, afectando directamente a los inversores e indirectamente al emisor.

Los modelos de valoración basado en primas de riesgo expresan la rentabilidad esperada de un activo con riesgo como la suma del tipo de interés sin riesgo y una o varias primas de riesgo que compensan a los inversores por la exposición del activo a fuentes de riesgo. Estos componentes diferenciados para activos de renta fija son el activo libre de riesgo, la prima por plazo del activo, la prima por riesgo de crédito y la prima por liquidez. En consecuencia, si se comparan las rentabilidades de un bono convencional y un bono verde y considerando un modelo de prima de riesgo para los activos de renta fija, el presente estudio del Green Premium se centra básicamente, en la prima de liquidez  y la dificultad de separarla entre liquidez y Green Premium;  las causas de las diferencias, que se puedan dar tanto en el mercado primario como secundario en activos de deuda pública europea que han emitido, hasta el momento, bonos verdes y/o que están constituyendo, de forma paralela, estructuras de tipos de interés, convencional y verde (i.e. Alemania y sus twin bonds).  Entre las causas que se analizan están las relacionadas con las normativas en sostenibilidad, costes de emisión y/o verificación, programa de recompras de activos por parte del Banco Central, distribución de inversores, sectores elegibles para el destino de los recursos, etc.

Igualmente se pretende discernir la Green Premium, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos.

La emisión, reciente, de un bono verde por parte de Japón y su disyuntiva durante 25 años con tipos de interés de referencia negativos o menores al 0,5%, también es valioso analizar para una mejor comprensión de la Green Premium y posible extensión en otros países asiáticos.

En el siguiente paper se realizará un estudio sobre el impacto del debastecimiento de agua  calculándo el índice de productividad, coste ponderado de capital, y existencias producidas de una muestra representativa de 20 compañías de los sectores más damnificados, salvo por la hostelería . A partir de la cual se calculará una media de cada una de las tres ratios, evidenciando la perdida de productivad, incremento del coste capital, y la producción de existencias totales aproximándose a una cuantificación ponderada de la crisis hídrica mediante a una comparativa con los resultados encontrados con los del ejercicio económico correspondiente a 2022, antes de la coyuntura. Las empresas que integran el pool sobre el cual se realizará el análisis son: Henkell Freixenet, Raventos Codorníu, Grupo Bonpreu, Casa Taradellas, Damm S.A, Segura Viudas, Frit Ravich, Corporación Alimentaría de Guissona, Grupo Agora, Agroalimen, Costa Food Meat, Europastry, Valls Company, Grupo Agbar, Borges S.A, Nestlé España, Costa Brava Mediterranean Foods, Cobega S.A, Lipsa.

THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future of work in a world governed by artificial intelligence.
COMMUNICATION TITLE: "AI as a tool to help finding a job".

AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB)

JUSTIFICATION: AI is at the center of many debates. However, approaches are needed to take advantage of the opportunities and assess the risks of applying it to solve specific problems, in this case job search.

OBJECTIVES:
- Describe an overview of the process and a methodology for applying AI to job search and assess its risks and opportunities.
- To share various practical experiences carried out in this context (Porta 22 of Barcelona Activa, public institute, private university, professional college).

ABSTRACT

INTRODUCTION
AI is a set of computer programs that simulate human intelligence through statistical predictions and other techniques. Its origin dates back to the 50's with the work of Alan Turing (among others) and in November 2022, the open launch of the GPT Chat by the company Open AI is a catalyst for all previous contributions, opening a world of new opportunities and challenges at a global level.
This paper proposes the use of this technology as an aid to find a job, with all the pros and cons that this entails. A global vision of the process and an applied methodology based on conversational chatbots, note takers, multimedia generators (images, videos and audio) is described.

AREAS OF APPLICATION OF IA TO JOB SEARCH
There are three areas where AI can bring value to job search. Firstly, improving knowledge: one's own (personal SWOT) and others' (market, sector, company, job position). Secondly, the sharpening of tools: CV, presentation communication (letter, mail, LinkedIn post, Whatsapp), portfolio (web, blog, social networks...), interview, tests and group dynamics. Finally it can be applied to continuous improvement through reflection on the preparation and execution of the process (feedback).

PRACTICAL EXPERIENCES
The authors have conducted several practical workshops in the context of this proposal. They have focused on training for the recruitment interview. Three phases have been worked on: script preparation (using chatbots), interview practice (with note takers for videoconferencing) and continuous improvement (chatbots and images). The aspects verified may be interesting for this area and extrapolated to others.

The workshops have been carried out mainly for Barcelona Activa (in Porta 22) both face-to-face and virtual. Also for educational centers: Palau Ausit Public Institute (Ripollet) and Mediterrani University School (Barcelona). Finally, two conferences for the Association of Economists of Catalonia.

CONCLUSIONS
In the first place, the initial balance is positive, it has generated interest and participation.  However, potential risks must be monitored: data protection, hallucinations, ethical aspects. Finally, this model is potentially transferable to other contexts and scalable to improve its impact on society.

L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català i espanyol, i constatar la seva aplicació la realitat del sistema productiu català; i (2) analitzar en quina mesura aquesta acció institucional pot influir en la millora de les dimensions de les empreses del sistema productiu català.   

Plantejament

La petita dimensió relativa de les empreses catalanes (com de Espanya, Itàlia i altres països mediterranis) es un dels aspectes que es mencionen com una de les causes del feble creixement de la productivitat del sistema la última dècada. En la mesura que la dimensió recull característiques competitives de les empreses, constitueix un paràmetre d’interès.

Les capacitats empresarials, la seva productivitat i competitivitat, depenen de diversos factors però, en primer lloc, de la qualificació de les persones, i en segon lloc de l’entorn institucional del que aquest treball s’ocupa. Altre factor destacable son les pertorbacions o “shocks” que l’entorn global projecte sobre els sistemes productius.

Alguns shocks recents sobre la economia global provenen de la lluita geoestratègica i militar, en primer lloc, però també d’altres desenvolupaments com: (a) la concentració de poder en les grans plataformes tecnològiques; (b) les transformacions dels sistemes financers; i (c) l’acció dels grans inversors globals de capital privat que influeixen en la gestió de les empreses. L’enfrontament geoestratègic dona lloc a la disrupció de les cadenes de circulació d’inputs, i la resultant recomposició dels sectors productius. Y, sobretot, que els països occidentals volen recuperar el control d’una indústria en bona part transferida a Xina.

Iniciatives internacionals

Front al ampli escenari obert tant la OCDE com la Comissió Europea han intensificat el seu interès i les seves propostes per la millora de la qualitat i potència del conjunt d’empreses que han de operar en l’actual i futur terreny productiu i de relacions internacionals. Tant l’estructura empresarial com la composició sectorial  serà afectada d’una manera o altre. Estats Units ha adoptat un conjunt de mesures de política industrial, que fins fa poc descartava i, per tant, els països europeus segueixen la iniciativa. D’altre banda, tant Estats Units com França, Alemanya i altres països europeus apunten la intenció de reforçar l’ indústria militar. Tècnicament seria una bona base de recuperació d’un sector manufacturer intensiu en recerca i coneixements. Socialment significaria el retorn del trade-off  “guns or butter”.

Enfoc i resultat esperat

Aquest treball utilitza tres instruments principals d’anàlisi: primer, articles acadèmics; segon, publicacions rellevants de blogs, think tanks, i publicacions econòmiques nacionals i internacionals; i tercer, bases de dades de la OCDE, UE, Eurostat, INE, Idescat, Generalitat i altres publicacions governamentals i organismes internacionals.  Finalment s’intenta valorar el grau d’ajust entre els instruments emprats pels governs i l’objectiu de millorar les dimensions empresarials com a element per adquirir competitivitat internacional.

THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE OF DIGITAL TRANSFORMATION Artificial intelligence and other emerging technologies

TITLE OF THE COMMUNICATION: AI as a factor of social progress

AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) (both founding partners of the Conscienzia.org Association)

JUSTIFICATION: AI is at the center of numerous debates due to its potential risks. However, it can also be a source of economic and social opportunities.

OBJECTIVES
- To reflect on the impact of AI on the economy, business and society.
- To address the requirements for AI to become a factor of social progress.

ABSTRACT

INTRODUCTION
AI is a set of programs that simulate human intelligence using massive data analysis and statistical prediction among other techniques. Its origin dates back to the 1950s with the work of Alan Turing (and others), although the real explosion came when the Chat GPT tool developed by the American company Open AI was presented in the open. A world of new possibilities and potential risks opened up globally.

SOME KEY VARIABLES AFFECTED BY THE IRRUPTION OF THE IA
- PRODUCTIVITY: there is talk of an increase of 15% per year on a sustainable basis. Many tasks can be done in half the time.
- EMPLOYMENT: companies could consider doing without part of their workforce. Some jobs could disappear and new ones could emerge.
- TIME: a surplus of time can be generated that can be devoted to other things, giving rise to new opportunities in emerging sectors.
- EQUALITY: it can increase the GDP of the most developed countries (Macro) and of the most qualified companies and people (Micro).

AI AS A FACTOR OF SOCIAL PROGRESS
For this to happen, great progress would have to be made in order to meet a series of preconditions:
- Governments and companies would prioritize ethical values when configuring algorithms, and people would be given primacy over machines.
- Society would enhance the opportunities and minimize the risks of its use in strategic sectors: health, education, business, employment, ...
- All social levels would be involved: political, business, trade union, ... in the search for a sustainable balance between jobs destroyed and those generated.
- Critical thinking, verification of sources and reflection on the proper use of the application of AI would be promoted in education and citizenship.
- Machines would pay taxes and social security contributions to compensate for the undesirable effects of their scalability.

AI can make a difference as a factor of social progress in areas such as:
- By sustainably increasing productivity, GDP can be improved and that differential could be devoted to improving services to the public
- Improving individualized attention: to patients (health), to the customer (companies), to students (education), ...
- With more quality time available (Kairos in Greek), people could devote it to areas they cannot now: taking care of people, enjoying the environment, art, leisure, learning, having a healthier life, creating, ...

El món del treball i la formació no han deixat de transformar-se, especialment en les últimes dècades, i han mirat de respondre, d’una o altra manera, als reptes i les necessitats del moment, però ara les evidències ens indiquen que assistirem a una etapa d’acceleració del canvi.

Quins seran els llocs de treball el 2030 a Catalunya i quines competències professionals seran les més demandades? Quina formació professional hem de planificar i per a quin escenari? Mirar cap al futur pot semblar tal vegada especulatiu, o fins i tot un exercici capriciós, perquè l'experiència ens diu que les prediccions sobre com serà el món d’aquí a uns anys estan destinades a ser inexactes.

Aquest tipus d'exercici mai ha estat tan rellevant com ara que tractem de donar sentit al futur en un paisatge de canvis ràpids i profunds. Per exemple, el potencial efecte pertorbador sobre l'ocupació dels avenços en la robòtica, la intel·ligència artificial, la impressió 3-D, o les operacions logístiques automatitzades, per posar alguns exemples, és motiu de debat i reflexió. La tecnologia ja està transformant les nostres vides en formes que no podríem haver somiat fa només uns pocs anys, i aquestes mateixes tecnologies també estan redibuixant els llocs i les formes de treball.

És en aquest context que la societat i, en particular, els individus i els ocupadors, com a part de les seves carreres i del desenvolupament empresarial, prendran decisions sobre la inversió en competències. Decisions que són crítiques en la mesura que les competències professionals adquirides juguen un paper fonamental en la determinació de l'ocupabilitat individual i de la productivitat i la competitivitat de les empreses.

La ponència  se centra en l’anàlisi d’indicadors de distribució de la renda i risc de pobresa. Es mesura de la desigualtat a Catalunya i la metròpoli de Barcelona a partir del coeficient de Gini pel període 2006-2016. S’estudia l’evolució de la distribució de la renda  segons el lloc d’origen de la població. S’estudia la taxa de risc de pobresa i l’efecte del  lloguer imputat de l’habitatge.

Es detecta una especial incidència de la crisi sobre la població estrangera, tant en indicadors relacionats amb la  distribució de la renda  com en indicadors de risc de pobresa. Es mesura l’impacte positiu del lloguer imputat sobre la desigualtat excepte  en dos col·lectius: els joves i les persones nascudes a l’estranger.

Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada.

Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi  – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.

La meva aportació estaria en la línia de presentar algunes directrius bàsiques del sistemes de formació dual, tot incidint en com aquestes característiques influeixen en el potencial benefici d’aquest sistema formatiu. Aquesta introducció serviria per a recolzar una avaluació respecte a en quina mesura l’actual model de desenvolupament del sistema de formació dual a Catalunya compleix amb aquestes directrius. La darrera part del treball es centraria en intentar derivar algunes recomanacions per tal de poder, si escau, millorar el disseny del sistema.

El reciclaje de los recursos existentes, incluso si se pudiera conseguir que fuera 100% eficiente, no puede satisfacer todas las necesidades. Indiscutiblemente, la denominada economía circular es una parte de la solución a la “molestia” de la minería y sus impactos ambientales asociados, pero no es la solución definitiva debido al aumento de la población y la mejora del nivel de vida global. Lo más probable es que la demanda de minerales continúe aumentando en el futuro.

Las reservas minerales globales son, en principio, adecuadas, pero la producción está limitada y/o dominada por algunos países. En esta contribución presentamos una visión sobre las materias primas minerales críticas (ej: metales del grupo del platino, tierras raras, Nb, Co, Ge, etc.) desde una perspectiva de los recursos geológicos a nivel de global y de Cataluña.

Aunque se tiene la idea de que Cataluña no es un país de tradición minera, lo cierto es que la mineria en Cataluña es de las más antiguas y continuadas en el mundo. En cuanto a potencial, cuenta con recursos conocidos propios pero jamás evaluados para Au, PGE, Ag, F, Ba, Sc, REE, Rb y Cs.  Además, hay suficiente know-how para poder apoyar inversión en minerales críticos en terceros países.

La resposta a aquesta pregunta s’articula en quatre apartats. El punt de partida és conèixer, segons les darreres dades disponibles, en quins països i regions internacionals tenen filials les empreses amb seu social a Catalunya, tot distingint els patrons de localització de les empreses propietat d’inversors nacionals dels d’aquelles que són filials de multinacionals estrangeres.

En el segon apartat s’analitza, d’una banda, l’evolució recent dels fluxos i dels estocs d’inversió directa als principals països i regions internacionals i, de l’altra, l’evolució recent de la xifra de negoci, nombre d’empleats, marge sobre vendes i rendibilitat de les filials a l’exterior de les empreses catalanes, en ambdós casos en relació amb els principals països i regions internacionals. Com és conegut, els beneficis empresarials són un dels millors predictors d’inversions futures.

El tercer apartat aporta una visió de les tendències internacionals pel que fa a la localització geogràfica de la inversió directa per part de les empreses residents a economies avançades, que es complementa amb les previsions que fan alguns organismes internacionals  i centres d’estudis de reconegut prestigi sobre quins països mostren un major potencial de creixement a mitjà-llarg termini.

El quart i darrer apartat sintetitza les principals conclusions de les anàlisis anteriors en termes de les tendències previsibles (i desitjables) en un mig termini de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes.

Antonio Valero

Instituto CIRCE, Universidad de Zaragoza

Miembro del Club de Roma, valero@unizar.es

Resumen

El vocablo "Economía Circular" es confuso, pues no es teoría económica, ni es circular. A pesar de ello, es necesario defenderlo pues es una revolución en la manera de proceder con los recursos naturales. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre el impacto de la EC en la Economía convencional y en la Contabilidad global de los recursos naturales, y plantear una visión ecointegradora de dichos recursos.

Desde la óptica empresarial, en la actualidad existe un desajuste entre la enseñanza que se imparte en los distintos niveles educativos y las habilidades y conocimientos demandados en el mercado laboral. Al tiempo, una de las causas del reducido tamaño medio del tejido empresarial es la falta de capital humano, especialmente en determinados ámbitos de gestión y en los cuadros de dirección de las empresas.

Con mayor concreción, para las empresas, la Universidad, presenta buenos resultados globales en la generación de conocimientos, pero adolece de diversas debilidades, como la reducida vinculación con la empresa, la gestión burocratizada, la escasa transferencia de conocimientos del sistema de I+D+i a las empresas, la masificación en determinadas titulaciones, la lenta adaptación a las nuevas demandas o el insuficiente estímulo del espíritu emprendedor.

El resultado se resume en un dato revelador: apenas un tercio de las compañías españolas ha colaborado con las Universidades en su actividad productiva.

El análisis planteado trata de profundizar en la identificación de las necesidades del tejido empresarial en su relación con el mundo universitario, ofreciendo asimismo una visión sobre las oportunidades existentes para transitar hacia una mayor interrelación en aras del interés general.

1) La intel·ligència social, entesa com a l’ús d’informació social per promoure la cooperació, la capacitat per relacionar-se amb els altres de manera efectiva i la capacitat per identificar les relacions existents entre les persones.
:2) La col·laboració virtual i transcultural. La capacitat per treballar de forma productiva mitjançant l’ús de diferents eines tecnològiques com a membre de grups virtuals formats per persones de geografies, ètnies, religions, gèneres i generacions diferents.

3) El pensament digital considerat com la capacitat per traduir enormes quantitats de dades en conceptes abstractes i comprendre la seva lògica.
4) La transdisciplinarietat com a capacitat adaptativa i coherent.
5) La reflexió ètica.
Sense oblidar la competència creativa que, sense ser una nova competència, resulta imprescindible.

Cal situar aquestes capacitats en el marc de la Quarta Revolució Industrial que, entre d’altres aspectes, ens col·loca davant de la intel·ligència artificial, de la robòtica... però també davant de l’impacte i les oportunitats de les tecnologies per donar resposta als reptes del medi ambient, l’agricultura, l’energia, la sostenibilitat... i tot dinamitzat i potenciat per les xarxes.

Com hauria de ser la formació o educació?
Sens dubte, inspiradora i, alhora, un estímul per innovar (nous negocis per satisfer necessitats en nous entorns), és a dir, per canviar les regles. L’avaluació de la formació, entesa com la diferència entre les expectatives i la realitat, serà un element clau en el futur de la formació d’executive education.

I és a partir d’aquest punt que podríem plantejar algunes qüestions o interrogants:

Com podem adaptar la nostra estratègia formativa al nou marc i en línia amb els perfils definits? Què necessitaran les nostres empreses i els nostres directius? Cal repensar totes les metodologies que utilitzem ara? Quin rol pot tenir la gestió per projectes en entorns digitals i cooperatius?
Coneixent, per mitjà de diferents anàlisis existents, que hi ha un gap entre el coneixement/aplicabilitat i la percepció dels directius en el procés de digitalització present, i entenent la digitalització no com un conjunt d’instruments, sinó com una estratègia integral per repensar el conjunt de les nostres organitzacions, quines conclusions i experiències podem deduir del rol de la digitalització en la formació i en el conjunt de les organitzacions?
A què ens referim quan parlem de la gestió de la diversitat en un sentit ampli?
Com podrem compatibilitzar aquesta formació en l’espai/temps dels directius a nivell global? Com percebem cadascun de nosaltres la globalització? Quins elements podem identificar com a claus per gestionar la nostra direcció d’allò global?
Com ens podem conscienciar que l’element més significatiu per als directius seran les persones amb les quals hauran de treballar, persones que, al llarg de la seva vida professional, hauran de reinventar-se en diferents ocasions?
 

Aunque la función recaudatoria sea en muchos casos prioritaria, es preciso tener en cuenta que en el caso de la fiscalidad ambiental no puede ser éste el principio rector, sino que debería estar diseñada de tal modo que cumpliera con los principios siguientes:

• Eficacia ambiental: el principal objetivo de los impuestos ambientales debe ser la corrección del problema ambiental considerado.
• Eficiencia económica: el impuesto deberá lograr internalizar la externalidad ambiental, siendo capaz además de discriminar entre contaminadores en función de sus costes de reducción.
• Viabilidad práctica: los impuestos deben estar diseñados para poder ser aplicados en el mundo real.
• Incidencia distributiva: la carga fiscal debe distribuirse entre los distintos agentes de los costes que generan, teniendo en cuenta, por una parte, la posible traslación de la carga entre los agentes, y por otra el cumplimiento del principio “quien contamina paga”.

A partir de lo anterior, analizaremos cuáles son los límites de la fiscalidad ambiental y hasta qué punto la aplicación en la práctica de medidas fiscales ambientales ha seguido o no los principios mencionados anteriormente, centrándonos en los requisitos que las políticas ambientales de la Unión Europea señalan que deben cumplir:

• No afectar a la competitividad
• No incrementar la carga fiscal, sino redistribuirla
• Tener como objetivo básico el cambio de conductas y no la recaudación en sí misma
• No suponer un obstáculo o un factor para la instalación de empresas en función del territorio

Els mecanismes a disposició de les autoritats de competència són rellevants. En relació a les administracions públiques les poden sancionar quan actuen com operadors, criticar la regulació que emeten i fins i tot impugnar-la davant dels tribunals. Les temptacions per tal que una autoritat de competència no sigui veritablement independent són significatives.

Davant d’aquest risc, el document se centrarà en desenvolupar un condicionant necessari per tal que el seu funcionament sigui òptim: la seva independència.

S'exposarà com es pot assegurar que les autoritats de competència gaudeixin de la independència que la seva actuació exigeix a través de l'anàlisi d'elements com: la forma jurídica que adopta la institució, la gestió del seu propi personal i garanties d'estabilitat del mateix, la gestió econòmica del pressupost que se li assigna i com determinar-lo, el nomenament i les causes de remoció dels seus alts càrrecs així com la rendició de comptes de la institució.

L'interès del document va més enllà de les autoritats de competència. Les seves conclusions poden ser extrapolables a organismes reguladors i, tot plegat, pot constituir la llavor d'una nova manera de funcionar de les administracions públiques.