Tot i amb això, la preocupació social sobre les conseqüències del canvi tecnològic es reactiva per una nova onada d’automatizació, basada en la intel·ligència artificial, la robòtica, l’aprenentatge automàtic, la impressió 3D i els algoritmes que milloren la capacitat lògica, de càlcul i de gestió de grans quantitats d’informació.

És ben conegut que les tecnologies digitals tenen la facultat no només de substituir habilitats manuals, també són capaces de reemplaçar algunes habilitats cognitives. L’experiència de canvi tecnològic recent ha evidenciat la seva naturalesa disruptiva no pas al nivell d’ocupació sinó a la seva composició. Les tecnologies digitals manifesten un efecte de biaix, perquè en general es complementen millor amb el treball de major qualificació. Però, a cada lloc de treball, palesen també que, amb independència de les habilitats del treballador, el biaix del canvi tècnic també perjudica a les tasques rutinàries i més repetitives, que són més susceptibles de ser reproduïdes eficientment mitjançant un algoritme.

En aquest context disruptiu, relacionat amb el concepte Revolució 4.0, l’anàlisi dels canvis en la composició del mercat laboral català d’ençà l’esclat de la recent crisi financera, pel que fa a les habilitats disponibles, les característiques dels llocs de treball oferts i les tasques que en ells es desenvolupen, ofereix una aproximació a l’impacte potencial d’aquesta nova fase d’automatització digital, a banda dels aspectes regulatoris i de viabilitat econòmica i tècnica que òbviament se’n derivin.

L’aparició d’intermediaris digitals que impulsen activitats comercials d’allotjament en xarxa mitjançant models de negoci basats en el P2P, estan esdevenint un dels fenòmens més evidents d’aquesta transformació que pot afectar sensiblement el mercat i les destinacions turístiques.

A partir de la informació proporcionada per la web http://insideairbnb.com/, s’analitza una àmplia mostra d’allotjaments turístics efectuats per particulars a la ciutat de Barcelona, utilitzant la plataforma Airbnb. L’objectiu d’aquesta anàlisi és determinar els principals factors de la formació dels preus, la incidència d’aspectes intangibles com la reputació de l’allotjament o la informació de l’usuari, la irrupció d’operadors corporatius o la transcendència de la localització. Els resultats no confirmen la naturalesa col·laborativa de la plataforma com a simple mercat bilateral ni tampoc les seves virtuts per a un desenvolupament econòmic més equilibrat a la ciutat.

Les fundacions espanyoles, en general, i les catalanes, en particular, porten a terme activitats d’interès general sobre la base de la gestió eficients dels seus recursos escassos. Aquestes activitats responen a la voluntat i liberalitat del fundador o fundadors. A la vista dels resultats assolits, és oportú incentivar-les.

Les fundacions també són rellevants des del punt de vista macroeconòmic i perquè cobreixen necessitats no satisfetes per les administracions públiques ni pel sector privat.

Ara, les fundacions compten amb força experiència i directius qualificats. Tanmateix, per a executar la seva tasca amb eficiència, calen reformes en el marc regulador, tant nacional com internacional: des de la reforma de la legislació i la fiscalitat per a incentivar l’altruisme i la creació de fundacions fins la regulació de les fundacions europees i les operacions transfrontereres entre mecenes i fundacions.

Més recent és la seva utilització per a dissenyar i implementar polítiques de reforçament de la competitivitat centrades en el canvi estratègic, actuant en dos àmbits principals: l’estratègia empresarial i l’entorn competitiu.

Catalunya té una trajectòria de més de 25 anys en l’aplicació de les polítiques de clúster i és un dels pocs territoris a escala mundial on aquestes polítiques no han tingut cap interrupció, alhora que han anat evolucionant i sofisticant-se.

El treball vol presentar i analitzar les fites més significatives d’aquesta evolució i els principals elements que caracteritzen la política de clústers en l’actualitat.

Les empreses catalanes es troben en un moment de canvi. Fins ara fa poc, per tenir èxit en el negoci un factor molt important eren les habilitats personals del gerent. Ara amb la facilitat d’accés a la informació, el gran volum de dades que tenim dels clients i el seu comportament i la capacitat de la tecnologia, és el moment de passar a ser empreses data-driven, empreses que prenen decisions basades en dades, doncs explotar tota la informació disponible els facilita una gestió més eficaç.

L’ús de les tècniques de big data, models machine learning i en general la modelització s’obre pas a totes les àrees i sectors empresarials.

Ens cal assenyalar en primer lloc considerar quin és l’objectiu final, allò que volem maximitzar o optimitzar. Definir que el que es pretén és maximitzar el nivell de salut ens porta a preguntar-nos com mesurar el nivell de salut i quin hauria de ser. De les opcions més precises possibles, en destacaria tres que no són excloents: millorar el nivell mitjà de salut de la població de referència, reduir les diferències en salut entre grups i individus, o crear les oportunitats per una bona salut.

Partim d’una hipòtesi crítica de que, tant per a la innovació com a per a l’economia del coneixement, els models actuals negligeixen les components cognitives subjacents. Passarem a continuació a una hipòtesi d’assaig en la que defensarem que la introducció explícita d’aquests enfocaments cognitius als plans estratègics poden enfortir i fer més eficient el sistema d’innovació.