1. Una descripció de la diagnosi prevalent (primavera de 2024) i el seu contrast amb la realitat, en termes del coneixement de la dinàmica dels ecosistemes.
2. Anàlisi dels escenaris possibles, en funció dels recorreguts promoguts per cada diagnosi.
3. Una breu hipòtesi sobre les causes: la narrativa prevalent de la preservació de la natura en tant que síntesi d’un ordre moral al qual tota societat ha d’accedir.

En el primer punt, es destaca la contraposició d’una llacuna amenaçada,  erigida com a símbol de la resistència ambiental, amb la realitat de la manca d’un sistema de gestió basat en evidències empíriques, dècades després de la constitució de la estructura legal de protecció i gestió d’aquests espais naturals. Es mostren diversos exemples de literatura científica i de gestió de zones humides, clarament aplicables a la realitat de les zones humides del delta del Llobregat.

En el segon punt, es descriuria l’escenari del “triomf de la moral ecològica”, amb la no ampliació de l’aeroport, la consolidació de l’estructura actual de gestió, i l’ampliació de les zones protegides però sense resposta, en termes de biodiversitat i processos ecològics. L’escenari alternatiu seria el d’un sistema adaptatiu de gestió, fonamentalment basat en una estratègia integral de gestió del cicle hídric, informat per tecnologia, i que integraria altres actors rellevants com el de la producció agrícola. Aquest darrer escenari operaria principalment sobre un nou sistema de zones humides construïdes, de prop de 300 ha de superfície, situat fora de la zona de conflicte per risc de col·lisió de les aeronaus amb les aus.      

Finalment, explorant la causa d’aquesta controvèrsia, es proposen dos agents causals interrelacionats: la capacitat de les narratives d’estructurar ordres morals, i que s’oposen a la gestió “utilitarista” de la natura basada en dades científiques; i la no separació de la “arena política” de l’esfera de la gestió. L’indicador més evident és la inexistència a Catalunya de cap conversació sobre l’eficiència i l’efectivitat de les polítiques de gestió dels ecosistemes.

En les memòries anuals sobre l’IP per als exercicis 2012-2016 publicades pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat es feia una anàlisi semblant a la nostra, però centrant-se en la incidència de l’impost per trams de base imposable.2 L’existència de béns i drets que estan exempts de l’IP i que, com veurem més avall, representen en molts casos una part substancial del patrimoni de molts contribuents fa que la base imposable (que inclou només els béns i drets no exempts) sigui una mesura molt imperfecta de la capacitat econòmica d’un individu. És per això que preferim analitzar la càrrega que suposa l’IP en relació al patrimoni, incloent en aquest tots els béns i drets dels que és titular un individu, exempts o no.

Creiem que els resultats que es presenten més avall són molt reveladors, i posen en evidència la important distorsió que suposa l’existència de les exempcions esmentades, així com d’un límit màxim a la quota íntegra en combinació amb l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). La magnitud d’aquestes distorsions neutralitza a la pràctica la progressivitat teòrica de l’impost, i ens permet concloure que l’aplicació de l’IP a Catalunya té elements regressius importants difícilment compatibles amb els principis d’igualtat, justícia i progressivitat que haurien de caracteritzar qualsevol sistema tributari modern.

A través de simulacions del que anomenem proposta Zucman, mostrem que l’actual recaptació de l’IP a Catalunya podria mantenir-se o fins i tot ampliar-se si s’eliminessin les exempcions i el topall a la quota íntegra, augmentant el mínim de patrimoni exempt i reduint significativament els elevats tipus marginals actuals.

El treball està estructurat de la següent manera. A la secció 1 presentem una breu introducció a l’IP, posant èmfasi en dues distorsions potencials que caracteritzen el seu disseny: els béns i drets exempts i el límit màxim a la quota íntegra. La secció 2 resumeix mitjançant alguns estadístics les característiques de les dades utilitzades. La secció 3 presenta els principals resultats del nostre treball relatius a la incidència de l’IP per trams de patrimoni. A la secció 4 analitzem l’heterogeneïtat en la incidència de l’impost entre individus amb patrimonis semblants. La secció 5 presenta estimacions de recaptació de l’IP sota un disseny alternatiu que elimina les distorsions actuals. La secció 6 conclou.

L’elevat nombre de treballadors amb contracte temporal ha estat a l’arrel d’una sèrie de grans mals endèmics del mercat de treball a Catalunya. En primer lloc, l’elevada volatilitat de l’ocupació. Les empreses s’han ajustat habitualment a les variacions cícliques de l’economia contractant i acomiadant treballadors temporals, que són els que s’han vist obligats a suportar la major part del risc derivat de les fluctuacions de l’activitat econòmica.

En segon lloc, l’elevada temporalitat ha tingut efectes negatius pel que fa a la qualitat de l’ocupació. L’elevada rotació dels treballadors desincentiva la inversió en formació i capital humà específic per al lloc de treball, dificulta el creixement de la productivitat i perpetua la baixa qualitat dels llocs de treball. L’existència generalitzada de contractes temporals acaba provocant efectes negatius en els treballadors afectats, com ara una menor participació laboral i menors guanys salarials.

En definitiva, la dualitat del mercat de treball a Catalunya i l’ús generalitzat dels contractes temporals són a la base dels elevats nivells de desigualtat entre treballadors i ha contribuït a perpetuar les dificultats que tenen molts treballadors joves per emancipar-se.

Per aquest motiu l’any 2021 es va aprovar una nova reforma laboral que, limitant l’ús de contractes temporals i fomentant altres modalitats com els fixos-discontinus, buscava reduir la inestabilitat laboral. Les dades dels darrers anys mostren que la taxa de temporalitat a Catalunya s’ha reduït de manera molt evident a partir de finals de 2022 fins a convergir amb la taxa dels països de la UE27 a finals de 2023. Aquest fet ens indica que, almenys a primera vista, la reforma ha estat efectiva a l’hora d’avançar cap a un mercat de treball caracteritzat per una major estabilitat.

Tanmateix, algunes investigacions recents que avaluen els resultats de la reforma laboral conclouen que les coses no semblen haver canviat tant com aparenten. Aquesta línia de recerca parteix de la diferenciació entre temporalitat contractual (el percentatge de treballadors que tenen un contracte temporal) i temporalitat empírica (el percentatge de treballadors que, sigui quin sigui el tipus de contracte que tenen, es veuen afectats per períodes curts de treball i transicions freqüents entre ocupació i desocupació). Tot i que és evident que la taxa de temporalitat contractual s’ha reduït de forma notable, sembla que la temporalitat empírica s’ha mantingut a nivells molt similars als que tenia abans de la reforma laboral, en part per l’ús més intensiu dels contractes fixos discontinus.

El treball vol avaluar els efectes de la reforma laboral de 2021 sobre la temporalitat al mercat de treball a Catalunya, analitzant de manera específica com ha afectat algunes mesures de temporalitat empírica com la durada dels períodes de treball efectiu.

En la actualidad, la innovación se ha erigido en factor clave del éxito y fuente de ventaja competitiva para las organizaciones que operan en diferentes sectores. Mientras que los activos intangibles, base sobre la que se construyen nuevas ideas y se desarrollan productos y servicios (como el conocimiento, la tecnología avanzada, el personal altamente cualificado, la marca, las relaciones estratégicas y la propiedad intelectual) son ampliamente reconocidos como fuentes clave de valor, los pasivos intangibles, factores negativos que impactan la efectividad y la eficiencia de la innovación (como la resistencia al cambio, la tecnología obsoleta, la burocracia interna y la falta de alineación estratégica) a menudo son subestimados, lo que puede reducir significativamente el valor de los activos y dificultar la capacidad de una organización para innovar y transformarse.

En este artículo, analizaremos el estado del arte de la gestión de los pasivos intangibles, con el fin de proporcionar una visión integral y detallada sobre cómo la minimización de los efectos de estos pasivos puede convertirse en un catalizador para la maximización del capital intelectual y el desarrollo de marcos de innovación eficientes, ofreciendo así un nuevo enfoque para la gestión estratégica en las organizaciones del siglo XXI

Objetivos:

Revisar el estado del arte en la gestión de pasivos intangibles y su impacto en la maximización del capital intelectual con el fin de identificar y definir los principales pasivos intangibles que frenan la innovación en las organizaciones, y con el fin también de evaluar el impacto de la gestión de pasivos intangibles en la eficiencia y efectividad de la innovación y transformación dentro de las organizaciones.

Resultados:

• Mapeo exhaustivo de los principales pasivos intangibles y su relación con el desempeño organizacional y la innovación.
• Evidencia empírica que demuestre cómo la gestión efectiva de pasivos intangibles mejora la utilización de activos intangibles y, en consecuencia, el capital intelectual.

Conclusiones y próximos pasos:

La gestión proactiva de los pasivos intangibles puede liberar un potencial significativo dentro de las organizaciones, permitiendo una mejor gestión del capital intelectual. Las empresas que adoptan estrategias específicas para minimizar los pasivos intangibles pueden lograr una mayor competitividad y sostenibilidad en el mercado global. No obstante, será necesario realizar un análisis más profundo de la brecha actual con respecto a las nuevas necesidades de las empresas en un mercado cada vez más competitivo y global, como la integración y la convergencia de tecnologías avanzadas y las reestructuraciones organizacionales para incentivar la innovación, así como el desarrollo de un marco conceptual robusto para la identificación y gestión de pasivos intangibles, que pueda ser aplicado en diferentes contextos organizacionales.

En la introducció, es defineix l’economia circular i la seva rellevància en el context actual, emfatitzant la necessitat d’adoptar aquest enfocament degut als desafiaments ambientals i econòmics. S’explica com els principis de reduir, reutilitzar, reciclar i renovar poden substituir el model lineal tradicional, proposant un sistema més sostenible i eficient.

La secció sobre el potencial innovador de l’economia circular descriu com aquest model no sols redueix l’impacte ambiental, sinó que també obre oportunitats per a nous productes, serveis i processos més eficients. S’inclouen exemples de sectors on l’economia circular ha generat canvis significatius, demostrant la seva capacitat per a impulsar la innovació.

El cas d’estudi de Biogründl se centra en com aquesta empresa utilitza ingredients naturals i sostenibles destinats a l’elaboració de productes cosmètics i dermatològics.

En el cas d’estudi de Sant Aniol, es presenta la posada en marxa del projecte Asterix per a potenciar l’economia circular i les pràctiques sostenibles.

Les estratègies clau per a implementar models circulars s’aborden en una secció dedicada. Es destaquen tàctiques com el disseny per a la reutilització i reciclatge, l’ús eficient dels recursos, la implementació de tecnologies netes i la col·laboració amb socis estratègics. S’inclouen exemples i gràfics que il·lustren el flux circular de materials i recursos, proporcionant un enfocament estructurat per a l’adopció d’aquestes pràctiques.

Els beneficis dels models de negoci circulars es detallen, incloent-hi avantatges econòmics com la reducció de costos i la generació de nous ingressos, així com beneficis ambientals i millores en la competitivitat i reputació de l’empresa.

Finalment, s’ofereix una guia pràctica per a la implementació, que inclou passos inicials per a la transició a un model circular, eines i recursos disponibles, i estudis de cas d’empreses que han iniciat amb èxit aquesta transició.

La conclusió resumeix els punts clau i crida a l’acció perquè més empreses considerin aquest enfocament, destacant les oportunitats d’innovació i creixement sostenible que ofereix l’economia circular.

Aquest document pretén ser una guia comprensiva per a les empreses mitjanes interessades a adoptar pràctiques circulars i beneficiar-se dels seus múltiples avantatges.

The jeans finishing industry has been and continues to be a primary focus for reducing environmental impact in jeans manufacturing. Currently, various technological alternatives exist that significantly reduce environmental and human impact compared to traditional techniques by reducing water and energy use, implementing safer chemicals, and replacing manual techniques that negatively affect workers' health.

This work aims, through the EIM environmental impact measurement software, to analyze data from more than 19,000 measured jean styles to offer a clear view of the current industry. The impact categories collected by EIM (water and energy use, characteristics of the chemicals used, and the impact on workers from manual garment treatments) will be analyzed, as well as the available alternatives to reduce this impact. Furthermore, the analysis will help identify the main challenges of this industry to advance towards a sustainable transformation. This work also aims to lay the foundations for monitoring progress in this field.

Aquesta recerca analitza la influència del lideratge transformacional i de la intel·ligència emocional en la gestió del canvi a les empreses, en el context de la 4a Revolució Industrial i del món en constant evolució del segle XXI. La 4a Revolució Industrial, caracteritzada per la convergència de tecnologies digitals, físiques i biològiques, està transformant profundament la manera com vivim, treballem i ens relacionem. Aquest canvi de paradigma afecta especialment l'entorn empresarial, on la digitalització i les tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, la robòtica avançada, l'Internet de les Coses (IoT) i el big data estan redefinint els processos productius i els models de negoci. Les organitzacions es troben davant del repte d'adaptar-se de manera constant i proactiva per mantenir la seva competitivitat en aquest nou entorn tecnològic.

L'objectiu de la recerca és analitzar com el lideratge transformacional i la intel·ligència emocional influeixen en la gestió del canvi en el context de la Quarta Revolució Industrial. La recerca examina la manera com les organitzacions poden adaptar-se als canvis. En particular, fa una aproximació a la gestió del canvi a través de l’anàlisi dels factors que el causen i de diversos models de canvi organitzacional. Alhora, estudia la influència que hi té el lideratge, en concret el lideratge transformacional, com a estil de lideratge que pivota en les persones i que pot promoure el canvi en la cultura organitzativa.

Gestionar el canvi en un entorn de complexitat i incertesa és imperatiu per a les organitzacions i els seus membres. Trencar l'statu quo organitzatiu pot generar por i resistència; per tant, desenvolupar la intel·ligència emocional és crucial per gestionar aquestes emocions de manera efectiva. Els líders transformacionals, que se centren en les persones i busquen assegurar el seu compromís a través de l'estimulació emocional i l'alineació de valors, s'identifiquen com l'enfocament més efectiu per a la gestió del canvi. Aquest tipus de lideratge es fonamenta en la intel·ligència emocional, mobilitzant l'organització per a la transformació i fomentant el creixement individual per assolir la missió de l'organització.

El darrer concepte que es tracta és el de la intel·ligència emocional, i com aquesta esdevé fonamental per transitar pel canvi. La intel·ligència emocional inclou la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i les dels altres, motivar-se a un mateix i gestionar les relacions de manera efectiva, essent fonamental en un context canviant i adaptatiu. Els líders transformacionals, equipats amb aquesta habilitat, poden superar la resistència al canvi, promovent una cultura de confiança, creativitat i innovació dins de l'organització.

Per concloure, l’adaptació de les organitzacions a la Quarta Revolució Industrial representa un canvi que cal gestionar. El lideratge transformacional proporciona un marc d’actuació per fer-ho, i aprendre a ser emocionalment intel·ligent pot ser un facilitador del procés. Aquesta combinació de lideratge i intel·ligència emocional és vital per prosperar en un món en constant evolució, on la capacitat d’adaptació és la clau per a la supervivència i l’èxit organitzatiu en l’era de les tecnologies emergents.

Un subgrup del finançament alternatiu que té una importancia creixent és el de les plataformes de fintech, aquelles que, mitjançant l’ús de la tecnología i de nous models de negoci, ofereixen fòrmules innovadores per al finançament de petites i mitjanes empreses.

Aquest sector del fintech té participants que financen diferents necessitats de les empreses catalanes. Alguns d’ells tenen presència física a Catalunya, i d’altres tenen la seu fora del país però tots ells tenen la capacitat de poder finançar a empreses que tenen el seu àmbit d’actuació a Catalunya.

El document recollirà les diferents tipologies de fintech que existeixen en l’àmbit del finançament alternatiu per a les empreses catalanes i quins són els seus principals actors. Per a la redacció del document i de les principals conclusions que se n’extreguin es faran servir les següents fonts d’informació:

-Entrevistes en profunditat amb alguns dels principals actors de fintech (CEOs, Country Managers i directors d’inversió de diferents tipologies de plataformes fintech, com crowdlending per a empreses, crowdfunding immobiliari, invoice trading o plataformes de revenue-based finance, entre altres).

-Part de les dades recollides en el Baròmetre Empresarial de Fintech i Finançament Alternatiu, que elabora anualment l’Institut d’Estudis Financers (IEF) en col·laboració amb la consultoria financera Altria Corpo, i que entrevista a empreses, entitats financeres i proveïdors de finançament alternatiu sobre diferents aspectes conjunturals, però amb especial èmfasi sobre el fintech, el seu grau de coneixement i utilització, així com avantatges i dificultats d’aquestes fòrmules de finançament per a les empreses.

-Mapa del sector dels serveis financers publicat per la Generalitat de Catalunya el febrer de 2024, que dóna algunes dades i xifres rellevants sobre les fintech i les plataformes de finançament empresarial de base tecnológica.

Mitjançant les entrevistes, la recolida de dades i el repàs de diferents informes i articles sobre el tema, així com pel coneixement que l’autor té d’aquest sector, es farà balanç de la situació actual i de les perspectives que el mateix té per als propers anys, per tal de valorar de quina manera aquests instruments poden ser una solució financera per a les empreses catalanes.

Autor: Eloi Noya Espinazo, Director d’Innovació i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Financers (IEF)

Aquests 42 centres, anomenats centres CERCA, es troben classificats en 6 àrees temàtiques: Ciències de la vida, Ciencies i matemàtiques, Ciències mèdiques i de la Salut, Ciències socials, Enginyeries i Humanitats. Els centres estan vinculats tant a la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya com a alguna de les universitats catalanes.

L’activitat al voltant d’aquests centres és en sí un motor econòmic. Empleen més de 16.500 persones, de les quals, 9.000 són personal investigador. Mouen un pressupost anual de més de 800 milions d’euros i han creat més de 200 empreses spin-off.

Els resultats d’aquests centres són més que notoris a nivell europeu. En el Programa de recerca H2020, els centres CERCA van participar en més de 1.100 projectes de recerca i van guanyar 211 ajuts atorgats pel Consell Europeu de Recerca (ERC), el qual només finança els projectes més disruptius i innovadors, d’entre aquells que són excel·lents. La participació en el programa H2020 va significar un retorn de 550 milions d’euros pel sistema.

Els centres CERCA també estan aconseguint uns resultats fantàstics en el vigent programa europeu de recerca Horizon Europe. En el període 2021-2023, els centres de recerca i les universitats catalanes han captat al voltant de 630 milions d’euros, el qual representa el 3,5% del total dels fons disponibles, amb només un 1,8% de la població. Catalunya és la tercera regió europea en captació de fons i els centres CERCA els tercers a Europa en volum de participació, per darrera dels instituts Helmholtz a Alemanya i els CNRS de França. Els instituts alemanys Fraunhofer i Max Plank queden per darrera els centres CERCA.

Però els centres de recerca públics no poden sobreviure únicament en base al finançament competitiu que els aporten aquests i d’altres programes de recerca. És més, l’administració hauria de ser la primera interessada en dotar aquests organismes d’un finançament basal suficient per garantir que els centres puguin abordar nous reptes i línies i mantenir sempre la recerca del país a un nivell d’excel·lència.

Sembla evident que el finançament basal dels centres de recerca, donat el seu impacte en el present i en el futur, hauria de distribuir-se utilitzant certs criteris. Podrien ser criteris objectius basats en indicadors del passat, que premiessin aquells centres que millors resultats haguessin aconseguit. O podrien ser criteris subjectius, basats en interessos de país, finançant certs àmbits de recerca per sobre d’altres. Però els criteris han d’existir i han de ser coneguts per tots els actors: els centres i la ciutadania. I s’han de poder explicar. Actualment, el finançament dels centres no respon a cap criteri conegut i evidencia un biaix cap a certs àmbits i un abandonament evident de l’àmbit de les enginyeries, tot i ser Catalunya un país clarament industrialitzat i amb necessitats d’inversió continuada en el sector.

Aquest article vol aprofundir en el finançament dels centres públics catalans, demostrant una falta de planificació en l’assignació del finançament basal que, de ben segur, té i tindrà un impacte en el benestar de la nostra societat.

 During the first decades of 21st century, the world economy has been suffering a sequence of global crisis also including the Twin Towers attack, the Lehman Brothers collapse, the Covid-19 pandemic, the wars in Ukraine and in Israel, and the climate change. 

In this context, the European Strategy and Policy Analysis System (2024 ESPAS) identified the 10 most challenging global trends for the next decade, highlighting a general lack of stability, together with the expectation of further fast-paced and disruptive changes. 

It is acknowledged that fast-paced changes and international crisis increase inequality gaps in the economy (2023 United Nations) as well as the feelings of uncertainty and discomfort, with a strong and negative impact on Trust. 

At the same time, it is implicit in the concept of crisis that the status quo is challenged; what was working to date, suddenly does not work anymore, or works in a different way. 

Therefore, Innovation should represent a logical reaction to crisis and disruptive changes, and over time it should restore the discomfort and lack of confidence generated by fast-paced changes. 

Within existing Literature, Bar Am, et al. (2020 Bar Am et al.) affirm that, particularly in times of crisis, it is urgent to adapt, innovate or transform the business model. 

However, observing the different decisions taken by companies, they also note that “during or after crisis […] many companies are deprioritizing innovation to concentrate on: shoring up their core business, pursuing known opportunity spaces, conserving cash or minimizing risk and waiting until there is more clarity.” 

In other words, in the very moment when there is a lack of trust - representing a barrier to Innovation - it is also vital for enterprises to innovate more. 

Despite of it, we did not find enough investigations supporting the capacity of innovation to restore Trust after crisis. 

Therefore, the purpose of this upcoming work is to do a systematic analysis of the literature identifying articles and investigations treating the connection between Innovation and Trust, and more specifically, what is the role of Innovation during crisis and fast-paced changes in the economy. 

Eventually, the lack of knowledge in this specific area might represent an opportunity for further investigation, generating a deeper and relevant understanding of the topic. 

In this context, the European Strategy and Policy Analysis System (2024 ESPAS) identified the 10 most challenging global trends for the next decade, highlighting a general lack of stability, together with the expectation of further fast-paced and disruptive changes.

It is acknowledged that fast-paced changes and international crisis increase inequality gaps in the economy (2023 United Nations) as well as the feelings of uncertainty and discomfort, with a strong and negative impact on Trust. At the same time, it is implicit in the concept of crisis that the status quo is challenged; what was working to date, suddenly does not work anymore, or works in a different way.

Therefore, Innovation should represent a logical reaction to crisis and disruptive changes, and over time it should restore the discomfort and lack of confidence generated by fast-paced changes.

Within existing Literature, Bar Am, et al. (2020 Bar Am et al.) affirm that, particularly in times of crisis, it is urgent to adapt, innovate or transform the business model. However, observing the different decisions taken by companies, they also note that “during or after crisis […] many companies are deprioritizing innovation to concentrate on: shoring up their core business, pursuing known opportunity spaces, conserving cash or minimizing risk and waiting until there is more clarity.”

In other words, in the very moment when there is a lack of trust representing a barrier to Innovation it is also vital for enterprises to innovate more.

El treball autònom a Catalunya: Anàlisi de la situació actual i perspectives futures

Eix 3: La Musculatura del sistema empresarial català

Autors:

• Nom de l'autor 1 -Elisabet Bach i Oller
• Nom de l'autor 2- Carles Mas i  Lloveras
• Nom de l'autor 3- Moisès Bonal i Ferrer
• Nom de l’autor 4- David  Fortuny i Julià

Justificació del seu interès:

El treball autònom és una part fonamental de l'economia catalana, representant una fracció significativa del total d'afiliats. Aquesta comunicació oferirà una anàlisi detallada de l'evolució, les condicions econòmiques, i els desafiaments que enfronten els treballadors autònoms a Catalunya. Considerant la creixent importància de l'emprenedoria i l'autoocupació, és essencial comprendre les dinàmiques que afecten aquest col·lectiu per a dissenyar polítiques públiques eficients que promoguin un entorn favorable per al treball autònom i l'emprenedoria.

Objectius:

La comunicació es proposa els següents objectius:

1. Analitzar l'evolució del nombre de treballadors autònoms a Catalunya des del 2012 fins al 2023, identificant les tendències principals i els factors que han influït en aquests canvis.
2. Examinar les condicions econòmiques dels treballadors autònoms, incloent la capacitat d'estalvi, la cobertura de necessitats econòmiques i la percepció sobre les prestacions de la Seguretat Social.
3. Identificar els principals desafiaments i preocupacions que enfronten els treballadors autònoms, com la inestabilitat dels ingressos, la burocràcia i la càrrega fiscal.
4. Proporcionar recomanacions per a la millora de les condicions del treball autònom basades en les dades analitzades i les opinions recollides en les enquestes.

Resultats que s'espera obtenir:

Amb la present comunicació s’espera aconseguir els següents resultats:

• Dades concretes sobre l'evolució del treball autònom, mostrant una tendència de creixement constant amb fluctuacions causades per esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19.
• Informació detallada sobre les condicions econòmiques dels treballadors autònoms, destacant la dificultat per a estalviar i la percepció d'una cobertura insuficient per part de la Seguretat Social.
• Identificació de les principals preocupacions i desafiaments dels treballadors autònoms, com la inestabilitat dels ingressos i la burocràcia.
• Recomanacions basades en l'anàlisi que puguin ser utilitzades per a informar les polítiques públiques i les iniciatives de suport als autònoms.

Conclusions que s'espera assolir:

Les conclusions que s’espera assolir són, essencialment, les següents.

• Confirmar la importància del treball autònom en l'economia catalana i la necessitat de suport específic per a aquest col·lectiu.
• Evidenciar la necessitat d'una millor cobertura i suport per part de la Seguretat Social i altres institucions per a millorar les condicions econòmiques dels autònoms.
• Subratllar la necessitat de polítiques que redueixin la burocràcia i ofereixin un marc fiscal més favorable per als treballadors autònoms.
• Proposar iniciatives de suport a l'emprenedoria que considerin les especificitats del treball autònom i fomentin un entorn més segur i estable per a aquests professionals.

Anna Tarrach Colls

Sindica de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

Abstract

Les administracions públiques s'enfronten a una sèrie de reptes de gran transcendència per al futur: demogràfics, socials, econòmics, mediambientals, sanitaris i tecnològics. Aquests desafiaments s’encaren en un context de retorn de les regles fiscals en l’àmbit de la Unió Europea i de desconfiança creixent en les institucions públiques i en l'ús que fan dels recursos públics.

La qualitat democràtica d’un país es mesura, d’entre altres elements, per la bona administració dels recursos públics. Entenem per “bona administració” fer bé les coses correctes. Aquest és el concepte d’efectivitat, és a dir fer les coses de forma eficaç i eficient.

Tenir una bona administració dels recursos públics és un deure per les administracions públiques i un dret dels ciutadans i aquests deures i drets poden estar condicionats per l’estructura institucional d’un país en la mesura en què faciliti o no la transparència i el retiment de comptes.

Hi ha diferents nivells de control sobre els recursos públics. El primer control és el que exerceixen els propis impulsors o gestors de les intervencions públiques. Aquests han de vetllar perquè les iniciatives que es financen amb fons públics siguin les més òptimes. Això implica que les noves intervencions s’haurien d’avaluar ex ante en termes de costos i beneficis econòmics i socials i que se n’hauria de fer un seguiment i una avaluació ex post. Els òrgans de control intern haurien de vetllar perquè tota actuació pública compleixi amb la normativa i també es faci de la forma més eficaç i eficient. Els òrgans de control extern, que actuen per compte dels Parlaments, tenen la missió de controlar l’acció dels governs en termes de compliment de legalitat i de regularitat financera i també de que les intervencions públiques assoleixen els seus objectius i que s’obté el que els anglosaxons anomenen “Value for Money” (valor del diner en termes d’increment del benestar social). Finalment, els Parlaments, fan un control polític de l’acció de govern.

És rellevant que tots aquests nivells de control funcionin i que cadascú exerceixi el seu paper. Per això, el disseny institucional d’un país hauria de dotar-se de normes, estructures orgàniques, personal capacitat i xarxes i aliances per poder dur a terme aquests papers de forma adequada.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya està en una posició rellevant per les seves característiques d'entitat de fiscalització externa, amb un gran coneixement del sector públic i sotmesa als principis d'independència , objectivitat, rigor, professionalitat i transparència. Aquesta singularitat com a òrgan de control extern diferencia el seu paper d’altres agents de control i avaluació que conviuen en aquest ecosistema i el centra particularment en la garantia del bon ús dels recursos públics. Per poder exercir millor aquesta missió l’estratègia de la Sindicatura de Comptes per als propers anys està centrada en anar més enllà del control financer i de legalitat i impulsar les auditories operatives i utilitzar els mètodes de l’avaluació de polítiques públiques per vetllar per l’ús eficaç i eficient dels recursos públics.

In this context, the Long-Term Care (LTC) system—representing the fourth pillar of the welfare state—is being consolidated after more than 15 years of implementation. The first goal of this communication is to present the main features of the system and compare and contrast it with European counterparts. Secondly, we aim to provide the main insights learned from a diverse range of system evaluations. Using administrative records of the Catalan LTC system, we have learned about the equity and impact of LTC benefits on the health of LTC beneficiaries.

In terms of horizontal inequity, cash subsidies provided to compensate informal care costs are disproportionately distributed to the financially better-off, while the use of care services is concentrated among the worse-off. Additionally, we identify inequity in the form of provision. With respect to the effects of LTC on the use of healthcare, receiving LTC benefits is estimated to reduce unscheduled primary care visits by 44% and has no significant effect on scheduled visits. It also reduces the probability of avoidable hospital admissions by 66%. When comparing home-care settings with institutional care, no significant differences are found in the probability of hospitalization.

Els successius episodis de crisis i conflictes han fet evident que la globalització no és un resultat inevitable ni tampoc un fet que es pugui donar per garantit. L’escassetat de components considerats essencials o les disrupcions en el seu subministrament han convidat els sistemes productius a reconsiderar els seus socis estratègics i els governs a impulsar polítiques industrials basades en subsidis generosos i en instruments característics de polítiques comercials proteccionistes.

La voluntat de reconfigurar les cadenes de subministrament ha afavorit l’emergència de nous conceptes (reshoring, nearshoring, friendshoring, slowbalisation, deglobalisation...) que tracten de predir les tendències de futur, al temps que arreu van creixent els temors sobre els costos econòmics reals d’un procés de  fragmentació geopolítica.

Una anàlisi detallada dels fluxos recents dels intercanvis comercials i financers internacionals ens posa de manifest una nova realitat, caracteritzada per alguns trets distintius. Primer, uns indicis primerencs de fragmentació econòmica, estretament relacionats amb l’orientació de les inversions directes exteriors. Segon, una dissociació dels fluxos comercials entre els Estats Units i la Xina causada per la brega proteccionista, que deriva en desviació de comerç en favor de països tercers però que no evita la influència de l’economia asiàtica per via indirecta. Tercer, un procés de reassignació de l’activitat econòmica (reallocation), amb un menor protagonisme de les importacions de productes intermedis, una conseqüència de la menor demanda de les economies més avançades i de l’automatizació induïda per les tecnologies emergents. Quart, un protagonisme creixent dels serveis comercials en la reconfiguració de les cadenes globals de valor i, per extensió, la seva major participació en el comerç internacional. Cinquè, una distribució geogràficament molt asimètrica de la producció dels recursos que són considerats estratègics per a l’èxit de la digitalització i la transició verda, també entre blocs políticament considerats afins. I sisè, l’evidència que els costos de la fragmentació econòmica no serien menyspreables.

En aquest context, l’economia catalana presenta un grau d’obertura exterior considerable i un nivell de dependència significatiu del comerç internacional de productes intermedis, el que posa de manifest la seva orientació preferent als mercats internacionals i la seva plena inserció a les cadenes de valor globals. L’estudi minuciós dels seus intercanvis amb l’exterior, de les relaciones existents entre les diferents activitats productives localitzades a Catalunya i dels indicadors de dependència exterior mostren com el pas del temps ha reforçat aquestes dues tendències.

Però els canvis en la generació i distribució de valor a les activitats que generen més valor afegit i ocupació i les transformacions en les cadenes de subministrament de les principals economies mundials també posen de manifest que la capacitat de l’economia catalana per afrontar amb èxit una situació de risc o per adaptar-se i desenvolupar-se positivament en circumstàncies adverses inevitablement requerirà d’una major intervenció.

Para este análisis es conveniente diferenciar en el momento de la emisión, mercado primario, y cuando ya se negocia la emisión en el mercado secundario y si estas diferencias se deben a aspectos de liquidez u otras. Determinar, si se establece diferencia significativa de precio y rentabilidad y si esta divergencia beneficia al emisor, consiguiendo unos costes de financiación menores en el mercado primario que en condiciones de emisión de un bono simple o convencional o, por el contrario, favorece al inversor, pagando menos precio y obteniendo más rentabilidad en la emisión.

Una vez emitido el bono, en el mercado secundario, si se diferencian rentabilidades significativas entre un bono verde y uno convencional, en este caso, afectando directamente a los inversores e indirectamente al emisor.

Los modelos de valoración basado en primas de riesgo expresan la rentabilidad esperada de un activo con riesgo como la suma del tipo de interés sin riesgo y una o varias primas de riesgo que compensan a los inversores por la exposición del activo a fuentes de riesgo. Estos componentes diferenciados para activos de renta fija son el activo libre de riesgo, la prima por plazo del activo, la prima por riesgo de crédito y la prima por liquidez. En consecuencia, si se comparan las rentabilidades de un bono convencional y un bono verde y considerando un modelo de prima de riesgo para los activos de renta fija, el presente estudio del Green Premium se centra básicamente, en la prima de liquidez  y la dificultad de separarla entre liquidez y Green Premium;  las causas de las diferencias, que se puedan dar tanto en el mercado primario como secundario en activos de deuda pública europea que han emitido, hasta el momento, bonos verdes y/o que están constituyendo, de forma paralela, estructuras de tipos de interés, convencional y verde (i.e. Alemania y sus twin bonds).  Entre las causas que se analizan están las relacionadas con las normativas en sostenibilidad, costes de emisión y/o verificación, programa de recompras de activos por parte del Banco Central, distribución de inversores, sectores elegibles para el destino de los recursos, etc.

Igualmente se pretende discernir la Green Premium, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos.

La emisión, reciente, de un bono verde por parte de Japón y su disyuntiva durante 25 años con tipos de interés de referencia negativos o menores al 0,5%, también es valioso analizar para una mejor comprensión de la Green Premium y posible extensión en otros países asiáticos.

Para este análisis es conveniente diferenciar en el momento de la emisión, mercado primario, y cuando ya se negocia la emisión en el mercado secundario y si estas diferencias se deben a aspectos de liquidez u otras. Determinar, si se establece diferencia significativa de precio y rentabilidad y si esta divergencia beneficia al emisor, consiguiendo unos costes de financiación menores en el mercado primario que en condiciones de emisión de un bono simple o convencional o, por el contrario, favorece al inversor, pagando menos precio y obteniendo más rentabilidad en la emisión.

Una vez emitido el bono, en el mercado secundario, si se diferencian rentabilidades significativas entre un bono verde y uno convencional, en este caso, afectando directamente a los inversores e indirectamente al emisor.

Los modelos de valoración basado en primas de riesgo expresan la rentabilidad esperada de un activo con riesgo como la suma del tipo de interés sin riesgo y una o varias primas de riesgo que compensan a los inversores por la exposición del activo a fuentes de riesgo. Estos componentes diferenciados para activos de renta fija son el activo libre de riesgo, la prima por plazo del activo, la prima por riesgo de crédito y la prima por liquidez. En consecuencia, si se comparan las rentabilidades de un bono convencional y un bono verde y considerando un modelo de prima de riesgo para los activos de renta fija, el presente estudio del Green Premium se centra básicamente, en la prima de liquidez  y la dificultad de separarla entre liquidez y Green Premium;  las causas de las diferencias, que se puedan dar tanto en el mercado primario como secundario en activos de deuda pública europea que han emitido, hasta el momento, bonos verdes y/o que están constituyendo, de forma paralela, estructuras de tipos de interés, convencional y verde (i.e. Alemania y sus twin bonds).  Entre las causas que se analizan están las relacionadas con las normativas en sostenibilidad, costes de emisión y/o verificación, programa de recompras de activos por parte del Banco Central, distribución de inversores, sectores elegibles para el destino de los recursos, etc.

Igualmente se pretende discernir la Green Premium, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos.

La emisión, reciente, de un bono verde por parte de Japón y su disyuntiva durante 25 años con tipos de interés de referencia negativos o menores al 0,5%, también es valioso analizar para una mejor comprensión de la Green Premium y posible extensión en otros países asiáticos.

José Enrique Vázquez ¹, Moisés Bonal i Ferrer ², Joan Barfull i Salvador ^{3 .}  PIMEC

¹ President Comissio d’Energia

² Director d’estudis i anàlisi económica

³ Secretari tècnic de la Comissió de Medi Ambient

La disponibilidad energética y los costes energéticos asociados siempre han marcado la viabilidad y la competitividad de las empresas. Además, la transición energética motivada por la emergencia climática actual,  esta imponiendo la energía eléctrica como un vector energético que permite canalizar fuentes energéticas de muy bajas emisiones de CO₂, descartando otras fuentes por sus muy altas emisiones.

En esta situación las PIMES , para un 92% de ellas,  opinan que la electricidad , que es el vector energético de esta transición, tiene un coste elevado o excesivo.

La percepción está justificada. En la UE los precios de la electricidad que más han aumentado son los de los pequeños consumidores , y en el caso de España , este grupo de consumidores,  tienen los precios más caros de la UE. Así mismo en España el diferencial de precio entre los pequeños consumidores  y los grandes consumidores es de los más elevados de la UE.

Esta situación se agravo durante la crisis vinculada a la guerra ente Ucrania y Rusia en el año 2022, guerra que tensiono los mercados mayoristas internacionales provocando una crisis de abastecimiento y una alza en los precios como no habían producido en las últimas décadas. Los mecanismos de urgencia desarrollados en el RDL 10/2022 , que impusieron mecanismos de ajuste de los costes de producción para la reducción del precio de la electricidad en el mercado mayorista, la denominada “excepción Ibérica” consiguieron una reducción de los precios que aseguraron mantener la competitividad de  las PIMES y evitar el cierre del 50% de ellas al no poder mantener su viabilidad ante los elevadísimos costes energéticos, mayoritariamente eléctricos , que se estaban produciendo. Para PIMEC es necesario mantener mecanismos permanentes que permitan la competitividad de las PIMES en la transición energética.

A central part of the document focuses on the different DLT market infrastructures: DLT Multilateral Trading Facilities (MTFs), DLT Settlement Systems (SS), and DLT Trading and Settlement Systems (TSS). The requirements for obtaining licenses to operate these infrastructures are discussed in detail, highlighting how each type of infrastructure addresses different market needs and contributes to the integration of the European financial market.

Additionally, the strategic opportunities for DLT market infrastructure providers are highlighted. The implementation of these technologies offers possibilities to integrate trading and settlement more efficiently and transparently, reducing costs and operation times. However, significant challenges are also presented, such as the need to develop technical expertise, ensure interoperability between different DLT platforms, and adapt to an evolving regulatory environment.

The regime, therefore, seeks to balance technological innovation with the security and stability of the financial market, preparing the ground for a future where DLT technology plays a central role in the creation and consolidation of the Single Financial Market in Europe.

En aquest article, explorem empíricament estratègies de gestió per a l'orquestració d'ecosistemes públics, exposant estructures de governança dinàmiques i aportant noves perspectives teòriques a la intersecció de relational stakeholder theory i la literatura sobre ecosistemes. Ho fem analitzant un conjunt de dades de patrons de comunicació per correu electrònic dins d'un ecosistema públic català, que inclou 24.254 correus electrònics enviats per 521 persones que pertanyen a 151 organitzacions diferents i apliquem mètodes de descoberta quantitativa inductiva per descobrir les estratègies de gestió emprades per diferents parts interessades a través de diverses fases de l'ecosistema.

El nostre estudi revela que determinades estratègies de gestió (broker, connector, hub, integrador, mediador i pols) s'associen amb el paper de l'orquestrador, mentre que d'altres (influent, observador) són habitualment emprades per participants que no són orquestradors. Aquestes troballes amplien la teoria de relational stakeholder situant-la dins de l'entorn complex dels ecosistemes públics, posant èmfasi en el paper de les administracions públiques a l'hora de dirigir la dinàmica de col·laboració cap al creixement i la innovació dels ecosistemes. Això té implicacions significatives tant per a la teoria com per a la pràctica, posant de manifest la importància estratègica d'aprofitar les relacions entre organitzacions per a objectius sistèmics més amplis.

La metodologia utilitzada per l’anàlisi ha estat tant qualitativa (entrevistes en profunditat) com quantitativa (qüestionaris enviats per correu). Els resultats permeten concloure que, tot i que les empreses mostren interès en el procés de digitalització, encara hi ha molt camí per recórrer. En aquest camí és molt important el desenvolupament de polítiques públiques que fomentin la digitalització de les empreses de l’economia social.

L’estudi és una contribució a la promoció del procés de digitalització en les organitzacions socials que es dediquen a la cura de les persones i els avantatges de la seva implementació. Des de el punt de vista de la l’organització, la digitalització incrementa l'eficiència dels processos i dels serveis. Des del punt de vista dels usuaris, la digitalització té una funció de prevenció, incrementa l'accés de les persones als serveis a i, per tant, incrementa la qualitat de vida dels usuaris. En resum, la digitalització contribueix a fer més igualitària i inclusiva a la societat; per tant han de ser objecte del desenvolupament de polítiques públiques.

Proposta de comunicació per al

4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya

Eix temàtic: 10. La contribució dels professionals de l’economia

Títol: Impacte de la Intel·ligència Artificial a la professió d’economista

Autor: Ramon Trias Capella

Justificació d’interès:
En el controvertit article de CARL BENEDIKT FREY i MICHAEL A. OSBORNE (2013): "The future of Employment: How susceptible are jobs to computerization? ", s'afirma que la professió d'Economista té una probabilitat del 43% de ser substituïda per eines de còmput. Entre altres rèpliques, destacaria la de DARON ACEMOGLU i PASCUAL RESTREPO (2018) a “Artificial Intelligence . Automation and Work" que, junt amb altres rèpliques, tenen de factor comú evidenciar l’error de mètode, al no apreciar la diferència entre professió i tasca, doncs quan es pot alleugerir el pes de les tasques automatizables, guanya espai l’activitat professional de mes creativitat i valor al disposar de mes recursos, amb el que millorarà la qualitat del seu servei. Sense entrar en la polèmica, es proposa analitzar aquest desplaçament de les tasques que transformarà l’activitat dels economistes.

Objectius:
En l’estudi que es proposa, s’analitzarà i es justificarà la utilitat de les eines de Intel·ligència Artificial en els diferents camps d’acció dels economistes: anàlisi de dades econòmiques, automatització de tasques, anàlisi predictiu i modelització, optimització de polítiques i anàlisi desagregat a petits segments, eines que s’apliquen  en diferents camps i especialitats dins la professió:  auditoria, anàlisi econòmic, planificació, assessorament financer o anàlisi de mercats, que son camps en els que s’oferirà un estudi de la situació actual d’aplicació, així com les perspectives de les eines mes madures – Artificial Neural Nets, Deep Learning, Xtreme Gradient Boost, Machine Learning, Genetic Algorithms com les darreres, com els ChatBox, el BlockChain i, sobretot la Intel·ligència Artificial Generativa com Copilot i ChatGPT.

També es tractaran els problemes en l’ús d’aquestes tecnologies, ètica, discriminació, falta de transparència, privacitat i efectes dels falsos positius / falsos negatius.

Resultats i conclusions:
Es mostraran resultats de l’impacte en les tasques del economista en dues línies:

• Experiència de l’autor en l’aplicació d’eines estadístiques, d’aprenentatge automàtic, de raonament simbòlic i d’optimització, aplicats a la anàlisi de crèdit, a màrqueting i a planificació financera, adés d’altres camps, des de fa mes de 35 anys.
• Noticies, Anàlisi, assajos i pilots en la utilització de les darreres novetats de la Intel·ligència Artificial Generativa, Deep Learning, Large Language Models i altres novetats.

Se estima que, de mantenerse y no capitalizarse las empresas, podría generar una inestabilidad económica a largo plazo.

La Comisión Europea presentó una propuesta de Directiva cuyo objetivo consiste en garantizar que la financiación a través de fondos propios y la financiación mediante deuda reciban un tratamiento fiscal similar a la vez que unificado para las empresas de los países miembros, incentivando la inversión a través de recursos propios y moderando la tendencia a obtener financiación de terceros.

El artículo tiene por finalidad ahondar en el contenido de la propuesta comunitaria, la cual incluye dos medidas fiscales contrapuestas; la primera consistente en una bonificación por fondos propios que permite minorar la tributación y la segunda incorpora una limitación en la deducción fiscal de los intereses relacionados con el endeudamiento con terceros.

El artículo valorará cómo estas medidas afectaran en el Impuesto sobre Sociedades, así como si las mismas, favorecer la capitalización de las empresas fomentando así un tejido empresarial más sostenible a largo plazo y no sujeto a la inestabilidad del tipo de interés.

La transformació econòmica de Catalunya, nucli d’aquest eix mediterrani integrat al mercat europeu, és competitiu en un seguit d’activitats: a l’atractiu turístic i la centralitat logística s’afegeixen la metròpoli més gran de l’Europa mediterrània (Barcelona), una forta base d’empresa privada (incloses activitats d’alt valor afegit com les ciències de la vida) i les condicions “californianes” per atraure activitats de tecnologia i coneixement.

Alhora, aquesta transformació crea tensions (immigració, gentrificació, xoc cultural, saturació dels serveis...). Sota altres condicions el propi creixement generaria els recursos per finançar polítiques que en mitiguessin l’impacte (com a Àustria o Suïssa). A Catalunya, però, les polítiques de l’Estat espanyol generen un fortíssim dèficit fiscals (fins al 10% del PIB) i imposen un biaix en favor de la centralitat econòmica de Madrid.

Aquestes polítiques, afegides a l’ofegament burocràtic al que les institucions, pròpies o estatals, sotmeten Catalunya, hi ha un perill que les activitats d’alt valor afegit se n’allunyin i l’economia acabi orbitant al voltant del seu avantatge comparatiu més bàsic: el turisme.

OBJECTIU:

L'objectiu d’aquest treball és analitzar els principals factors competitius associats a la transformació del model productiu de Catalunya, els desequilibris que hi van aparellats i les seves possibles perspectives de futur.

PRINCIPALS RESULTATS I CONCLUSIONS:

1. La competitivitat de Catalunya es basa sobre cinc eixos fonamentals:
   1. La metròpoli barcelonina
   2. L’atractiu turístic
   3. La localització geogràfica dins d’Europa
   4. La forta i diversificada base industrial i de serveis
   5. L’atractiu d’aquests entorn per activitats tecnològiques i de coneixement

1. El creixement basat en aquests factors genera també un seguit de tensions:
   1. Immigració de baixa qualificació amb forta necessitat de serveis (salut, educació, habitatge...) i sovint paràmetres culturals diferents
   2. Gentrificació deguda a l’atractiu de Catalunya per turistes i expatriats
   3. Dissociació entre la qualificació dels treballadors sovint entre sobrequalificats i poc qualificats i les necessitats de l’economia

1. La capacitat de Catalunya de capitalitzar el seu potencial i mitigar-ne els inconvenients es veu seriosament limitada per:
   1. El fortíssim dèficit fiscal que pateix (fins al 10% del PIB), molt en particular el dèficit d’inversió en infraestructures
   2. Les polítiques en favor de la capitalitat econòmica de Madrid i el propi disseny de les infraestructures a nivell de l’estat
   3. L’ofegament burocràtic al que les institucions, pròpies o estatals, sotmeten l’economia catalana

Hydrogen holds immense promise as a versatile energy carrier capable of decarbonizing various sectors, including transportation, industry, and residential heating. In Catalonia, the forecasted utilization of hydrogen reflects a strategic shift towards sustainable practices, driven by ambitious climate targets and technological advancements.

In the transportation sector, hydrogen fuel cell vehicles (FCVs) are poised to play a prominent role, offering zero-emission mobility without compromising range or refuelling convenience.  Nowadays, TMB (Transports Municipals de Barcelona) has increased significantly the hydrogen buses fleet and some industrial examples are being developed, but not relative only to heavy transport also in intra logistic areas.  

In the industrial sector, hydrogen emerges as a key enabler of decarbonization, particularly in energy-intensive industries such as chemicals and construction. The forecast highlights the potential for green hydrogen to replace fossil fuels in industrial processes, leading to significant reductions in carbon emissions and enhancing Catalonia's industrial competitiveness on the global stage and in Tarragona area.

Moreover, the forecast examines the integration of hydrogen into the residential sector, where it can serve as a clean alternative for heating and power generation. By leveraging renewable sources for hydrogen production and investing in decentralized hydrogen infrastructure, Catalonia aims to provide sustainable energy solutions to residential consumers, fostering energy independence and resilience.

However, the forecast also underscores several challenges that must be addressed to realize the full potential of hydrogen utilization in Catalonia. These include the need for robust regulatory frameworks, investment incentives, and public awareness campaigns to overcome technological barriers and market uncertainties.

In conclusion, the forecast of hydrogen utilization in Catalonia paints a compelling picture of a future characterized by sustainable energy practices, economic growth, and environmental stewardship. By seizing the opportunities presented by hydrogen technologies and addressing the associated challenges proactively, Catalonia can chart a course towards a decarbonized future that serves as a model for regions around the globe.

Por un lado, en materia de residuos, la Directivas 2008/98 sobre residuos, la Directiva 2018/850 sobre vertido de residuos y la actual Propuesta de Modificación de la Directiva 2008/98 en curso con su anexo correspondiente. Así como, en este caso, la Ley 7/2022 sobre residuos (y suelos contaminados) para una economía circular.

Por otro lado, para los consumidores se encuentra la Directiva 2005/29 sobre prácticas comerciales, la Directiva 2011/83 sobre derechos de los consumidores y la Directiva 2024/825 y su anexo sobre su empoderamiento para una transición ecológica, así como la actual Propuesta de Directiva relativa a la justificación y comunicación de alegaciones medioambientales explícitas. Y el Reglamento 1007/2011 sobre denominaciones de fibras textiles, etiquetado y marcado en curso de revisión.

También, en materia de ecodiseño, se encuentra la Propuesta de Reglamento Europeo con sus anexos correspondientes más sendos documentos soporte sobre su Primer Plan de trabajo incluyendo la categoría textil y Pasaporte Digital para textiles.

Y por último, la diligencia debida la Directiva 2022/2464 para la presentación de información sobre sostenibilidad y su posterior Reglamento Delegado 2023/2772.

Todo ello, está derivando en un cambio del modelo productivo de las empresas de la industria textil y confección, de un modelo lineal y un modelo cada vez más circular.

En este sentido y ante el contexto actual, la innovación está siendo la palanca clave y estratégica en esta transformación del sector. En este artículo vamos a centrarnos en las líneas maestras del sector en I+D+i que están permitiendo el cambio de este modelo cada vez más circular.

En primer lugar se encuentran las diferentes técnicas de reciclado, ya sea de tipo mecánico, para el desgarrado y procesado de fibras, termoquímico, aplicable para la obtención de aceites de pirólisis y biocombustibles, y reciclaje químico, en el que los residuos post-consumo se descomponen en sus componentes químicos básicos para crear de nuevo polímeros con las mismas propiedades técnicas que los vírgenes.

Por otro lado, el ecodiseño está llamado a cobrar especial protagonismo, ya que engloba todo el análisis del ciclo de vida desde el propio diseño hasta el final de su vida útil, desde una perspectiva de minimizar y reducir su impacto medioambiental.

Además, también existe una línea de actuación de alargar el ciclo de vida de los productos textiles, mayor durabilidad, así como el empleo de materias primas procedente del reciclado y que los productos desarrollados sean reutilizables o reciclables.

Los biomateriales son también un campo de investigación consolidado en el que se buscan alternativas a los materiales de origen no renovable como las fibras sintéticas. En este sentido hay dos estrategias muy diferenciadas, por un lado, el origen que sea de fuente renovable, y por otro lado, su eliminación, favoreciendo que sean más biodegradables o compostables.

Por otro lado, en cuando a los procesos, se busca también la reducción del uso de productos químicos, así como la búsqueda de alternativas de fuentes naturales, como lo son los colorantes naturales, los cuales son pigmentos orgánicos que se extraen de recursos naturales como plantas, hierbas, madera, frutas o minerales.

Los procesos de producción de toda la cadena de valor en general y los procesos de acabado en particular están siendo objeto de investigación e innovación desde diversas estrategias, con el fin de incrementar la eficiencia energética, tanto por razones medioambientales, como por el incremento de los costes energéticos. Los procesos de ennoblecimiento y acabado textil son especialmente intensivos en términos energéticos. Las líneas más destacadas en este sentido se orientan al desarrollo de alternativas a los procesos actuales (calentamiento por microondas o por inducción electromagnética) combinado la integración de estos nuevos sistemas desarrollados con la utilización de energías renovables.

Y por último, la gestión integral del agua es una línea estratégica clave especialmente para las empresas del llamado ramo del agua (acabado y ennoblecimiento textil). En este contexto se enmarca toda línea de investigación destinada a minimizar el uso de agua y maximizar su reutilización y reciclaje. Destacan las tecnologías de tintura y acabado por micronebulizado, que son procesos que requieren de una menor cantidad de agua (con reducciones de hasta el 80% del consumo del agua en el proceso de tintura) así como también se reduce el uso de productos químicos. En este contexto también es de señalar las líneas de investigación para el tratamiento y la reducción de los microplásticos y su impacto en los efluentes textiles.

L’objectiu serà determinar si la inversió en Bitcoin és merament especulativa, i identificar el perill que poden comportar aquestes inversions a l’economia real, i el seu impacte en el medi ambient degut a la gran energia elèctrica que requereix la mineria de dades.

Els indicadors macroeconòmics a treballar són el PIB, la taxa d’atur, la població activa, l’IPC, la balança de pagos, i l’EURIBOR. Cara a l’inversor es vol analitzar l’evolució del Ibex35, el valor de l’or (metall refugi), el mercat de futurs, el mercat immobiliari i el deute públic espanyol i alemany.

Es presentaran els diferents valors macroeconòmics, complementats amb un histograma que mostri els fets més rellevants com són: la crisis immobiliària, la crisis sanitària de la COVID, la Guerra d’Ucraïna, i la Guerra de Israel-Palestina.

També es presentaran els diferents valors de les inversions, i com unes i altres tenen comportaments diferenciats o complementaris.

Per acabar, es farà un solapament entre les dades macroeconòmiques i el comportament del consumidor, buscant un patró de comportament, contra la perillosa natura especulativa del Bitcoin i les possibles repercussions negatives en termes econòmic i ambientals.

Every summer and more recently due to the long drought, the situation of Catalan forests is news, with criticism for the results of public policies and the abandonment or bad exploitation of forests because there is a low proportion of this 41% of the Catalan area planned or certified for both environmental and economic sustainability, despite its economic and political importance.

A paradigmatic case could be the Aleppo pine forests, one of the most representative of Catalonia, both for being a Mediterranean variety and for its extension, since it spreads easily through the open areas and its pyrophilic characteristic makes the fire also facilitates its "colonization". It is a type of forest that tends to be unmanaged and unexploited, despite its representativeness (almost 30% of the Catalan private forest area), although there are studies to help the sustainable management of these forests (Beltrán et al., 2011) and detected its potential benefit (Melo et al., 2017; and ICEA, 2019). However, the economic conclusions of these studies and the private maximization of public subsidies have led to a preference for non-exploitation, with perverse effects on fire prevention policies and protection and conservation of mature forests. However, with a broader view, especially from a financial analysis perspective (Ceballos and Perramon, 2021), it is possible to show both the economic viability of its business management, not only in contexts of very favorable prices, as well as the improvement of the effectiveness of public policies with stimuli is feasible if it is not based on the concept of immediate economic utility and other elements linked to sustainable finance are taken into account (Begemann, 2023). However, the results could be more ambitious in the recommendations of public instruments if there were a greater detail of the type of private forest owners in Catalonia as in other European cases (Ficko et al., 2019).

La mobilitat a les nostres ciutats depèn de com hi vivim, treballem i consumim. Viure a prop o lluny de la feina o treballar a casa, consumir bens produïts localment o provinents de llocs llunyans, comprar per internet o presencialment són només alguns exemples de decisions que prenem i que afecten als fluxos de mobilitat. La proliferació del teletreball pot comportar una reducció dels fluxos de mobilitat tant pel que fa als desplaçaments i a la seva freqüència: menys persones que viatgen només en alguns dies concrets de la setmana. D’altra banda, l’augment del comerç electrònic pot augmentar els fluxos de mobilitat: més camions i furgonetes per lliurar més ràpidament més compres freqüents i fragmentades.

Si bé la mobilitat és una característica clau per entendre l’èxit i l’existència de les ciutats, també és el principal factor responsable de les emissions de contaminants atmosfèrics. Segons la Comissió Europea (2021), la mobilitat urbana representa el 40% de les emissions de CO₂ del transport per carretera i fins al 70% dels contaminants de l’aire.

Aquest treball estudia els efectes del teletreball i el comerç electrònic sobre la contaminació de l’aire a les principals ciutats catalanes. Per fer-ho, utilitzem dades horàries de mobilitat i de contaminació de l’aire per tots els dies entre 2020 i 2023. La nostra estratègia empírica es basa en un model de regressió amb  múltiples efectes fixes (panel data) que permet controlar els efectes temporals (vinculats al dia de la setmana (laborals vs. festius), a la setmana i mes de l’any (estacionalitat), als anys, ...) així com les diferents condicions meteorològiques, socioeconòmiques i demogràfiques de les ciutats. El període escollit per a l’anàlisi d’especial rellevància ja que ens permet explotar el període excepcional de la pandèmia de la COVID-19 i, en particular, dels diferents períodes de confinaments com un experiment natural.

The strong growth in the share of own brands in Catalan supermarket shelves and the decline in manufacturers' brands requires a historical review of the reasons that have led to this situation following the respective business models; and at the same time, to a comparative analysis of the values that consumers give to each other.

  To develop the study, a survey is carried out on a representative sample of Catalans to find out the perception of the values they assign to their own brands and those of manufacturers. The following aspects are taken into account: quality, innovation, variety, safety, trust and guarantee, healthy and healthy components, care for the environment, association with humanitarian causes, identification on the shelf, stable price, cheap, adaptation to customer tastes, stay ahead of demands, creativity by providing services, product advertising; all these values shape the brand environment. Along with the field work, they carry out group dynamics with manufacturers and distributors to grasp the vision they have of the business from a strategic and future perspective.

The communication that will be presented will show: 1) the historical evolution of the relationship between own brands and manufacturer brands; 2) the state of the current competition and compared business model; 3) the perception of Catalan consumers of the values of certain brands, based on the change in habits experienced; 4) collaboration experiences and cases between own brands and manufacturers' brands; and 5) the conclusions about the future scenario.

Hi ha diferents factors que condicionen la millora en termes de renda disponible, però un dels més importants, i que justifica el present treball, és el de l’edat. En el document s’analitza l’evolució de la renda per tres grups d’edat: el dels menors de 16 anys, el dels joves de 16 a 39 anys i, finalment, el de les persones més grans de 64 anys. Aquesta anàlisi per edats s’abordarà també per un altre dels components de la taxa AROPE: la taxa de privació material severa (PMS).

Així doncs, s’observa una evolució molt diferent de la renda en funció de la franja d’edat. Entre els anys 2013 i 2023, l’augment de la renda de les persones joves (16-39) en termes reals va ser del 8,9 %, mentre que la de les persones més grans de 64 anys va ser del 17,2 %. En aquesta anàlisi no es pot obviar el fet que la principal font d’ingressos de les persones 16-39 és la salarial, mentre que la de les persones grans la principal font d’ingressos és la de les pensions.

Un altre indicador d’anàlisi és la Taxa de risc de pobresa (TRP), que mostra les persones amb ingressos inferiors al 60 % de la mediana de la distribució, ens indica diferències importants pel que fa a l’edat. Així doncs, mentre que les persones grans presenten una TRP del 14,2 %, per als menors de 16 és del 27,1 %. En aquest punt el treball mostrarà una reflexió sobre la metodologia EU-SILC, que no té en compte determinats suports a la infància que es materialitzen en espècie, i com aquest fet podria sobreestimar la pobresa infantil.

Finalment, s’analitza la taxa PMS en funció dels tres trams d’edat estudiats, amb la qual es pot comprovar l’elevat grau de benestar relatiu de les persones grans, que contrasta amb unes taxes de PMS més elevades pel que fa a les persones més joves: entre els joves 16-29, la taxa PMS va ser de l’11,1 % el 2023, mentre que per als majors de 64 anys va ser del 4,1 %. Altre cop, aquest fet no es pot desvincular de la pèrdua de poder adquisitiu, així com la vinculació amb el seu habitatge, amb un predomini de la propietat pel que fa a les persones grans, i del lloguer pel que fa als més joves.

En el siguiente paper se realizará un estudio sobre el impacto del debastecimiento de agua  calculándo el índice de productividad, coste ponderado de capital, y existencias producidas de una muestra representativa de 20 compañías de los sectores más damnificados, salvo por la hostelería . A partir de la cual se calculará una media de cada una de las tres ratios, evidenciando la perdida de productivad, incremento del coste capital, y la producción de existencias totales aproximándose a una cuantificación ponderada de la crisis hídrica mediante a una comparativa con los resultados encontrados con los del ejercicio económico correspondiente a 2022, antes de la coyuntura. Las empresas que integran el pool sobre el cual se realizará el análisis son: Henkell Freixenet, Raventos Codorníu, Grupo Bonpreu, Casa Taradellas, Damm S.A, Segura Viudas, Frit Ravich, Corporación Alimentaría de Guissona, Grupo Agora, Agroalimen, Costa Food Meat, Europastry, Valls Company, Grupo Agbar, Borges S.A, Nestlé España, Costa Brava Mediterranean Foods, Cobega S.A, Lipsa.

Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)

És conegut que els humans hem transformat de forma molt rellevant la natura. El nostre impacte en el planeta s’ha articulat a l’entorn de tres eixos bàsics: l’increment del consum energètic, l’ús creixent d’un gran nombre de productes químics i en quantitats progressivament més elevades i la destrucció intencional o no d’una gran quantitat d’espècies animals i vegetals amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat.

L’increment del consum d’energia s’ha fet essencialment per combustió d’elements orgànics, amb el conseqüent augment del CO₂ a la troposfera i els efectes del canvi climàtic. L’augment del turisme i l’ocupació d’àrees extenses de superfície litoral per activitats d’esbarjo també respon a l’increment energètic i es pot agrupar en aquesta causa.

La pèrdua de biodiversitat resulta de l’extensió de l’agricultura i l’ús de pesticides que ha comportat la pèrdua de boscos, el transport d’espècies vegetals a zones on no s’hi trobaven i l’eliminació de grans animals i un gran nombre d’insectes voladors.

La producció de compostos químics ha augmentat de forma espectacular. Des de la utilització d’uns 50 compostos diferents a principis del segle XIX a pràcticament un milió en el període actual. Aquests compostos, un cop utilitzats, sovint s’aboquen en forma de residus. Es preveu, per exemple, arribar a un abocament entre 100 i 250 milions de tones de plàstics al mar l’any 2025.

La solució a aquests problemes no és gens fàcil. Es tracta de problemes globals que no es podran resoldre sense una acció global.

El problema energètic i les seves conseqüències es tracta en el Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC), el problema de la biodiversitat és el tema de la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis d’Ecosistemes (IPBES). La utilització massiva de compostos químics i els seus abocaments necessiten un organisme internacional equivalent.

Diversos científics del Panell Internacional sobre Contaminació Química (IPCP) van proposar el 2021, en un article publicat a Science, la creació d’un organisme internacional d’avaluació científica que abordés aquest tema. Aquesta proposta obtingué el recolzament d’uns 2000 científics internacionals i fou acceptada el 2022 per l’Assemblea de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEA) i ara aquest organisme és en procés de constitució.

La creació d’aquest organisme internacional és una molt bona notícia. El “món polític internacional” ha respost positivament a la demanda plantejada pel “món científic”. No hi ha molts exemples d’una sintonia com aquesta. És d’esperar que aquesta iniciativa es pugui consolidar, és una passa necessària per avançar en la minimització de l’impacte de la nostra espècie en el planeta.

Òbviament, cal molt més per resoldre els problemes d’estrès ambiental amb què els humans estem distorsionant el funcionament del nostre planeta. Malgrat tot, sense organismes internacionals on es pugui identificar i reconèixer quins són els problemes i les seves causes sembla impossible arribar a implementar mesures eficients. Les generacions que ens succeiran ens en demanaran comptes.

The method of energy measurement and accounting most used today to assess energy needs on a large scale (regional, national and global) is a top-down approach based on the use of aggregate values of primary energies (coal, oil and derivatives, natural gas, nuclear, hydroelectric, biomass/waste, other renewable sources) with their energy value normalized to that of oil. These, once transformed, give rise to the final energy (or energy vectors: electricity, heat and commercial fuels). The balance sheets are usually completed with a breakdown of the economic sectors to which the energy flows are addressed (agriculture/forestry, fishing, industry, commercial and public services, transport, residential, non-specified and non-energy uses). Absent is the analysis of the transformations of energy in user processes to useful energy, which actually provides the effects and activates the processes (heat, light, movement, conformation of matter, information, communication, etc.).

This methodology was developed during the second half of the XX century, and especially from the creation of the main Western energy agencies, such as the Energy Information Administration (EIA) of the United States, or the International Agency for Energy (IEA) of the OECD during the 70s, and agrees with the reality of the time, based on the extraction, trade and use of fossil fuels. Its use is universal among energy agencies, think tanks, and governments around the world and is one of the main tools for determining energy policies.

This approach to energy accounting has been useful while the energy reality was fundamentally based on fossil stocks of high energy density, but it has been unable to incorporate renewable energies satisfactorily due to their dispersed and distributed nature of flows, temporarily variable, but permanent and inexhaustible.

The purpose of this communication is to highlight the shortcomings of the current model and to propose a new energy accounting that reverses the path to be taken: starting from the needs of useful energy (at user level) and taking the reverse path upstream in the search for the most efficient energy sources and itineraries. By focusing attention on the uses of useful energy, this accounting recovers some of the lost complexity and has the virtue of generating very important pedagogical effects on users, planners and society as a whole in terms of needs and the uses of energy.

La requalificació de la població adulta és tan essencial per la prosperitat de la societat com ho és la formació de la gent jove. Alhora, esdevé un repte crític pel futur immediat considerant l’impacte dels factors demogràfics relatius a l’estructura de la piràmide generacional i a l’augment de l’esperança de vida.

Partint d’aquestes premisses, la comunicació aprofundeix en com els microcrèdits poden ser una oportunitat de millora de la governança del sistema per superar les inèrcies i bastir quelcom nou i diferent, orientat a mercat i a la demanda, propiciant aliances entre tots els actors clau, amb capacitat per a transformar les universitats en institucions de formació per a totes les edats, en espais de transferència de coneixement, de formació al llarg de la vida i de requalificació de la població adulta.

Els microcrèdits són una eina útil de transferència de coneixement, de requalificació de la població adulta i poden esdevenir un factor d’impacte rellevant per a la millora de la productivitat.

Són reptes diferents que s'han d'abordar de manera diversa, on el factor determinant són les persones. Lideratge i governança són els dos aspectes clau que determinen els condicionants interns per optimitzar les probabilitats d’afrontar amb èxit els dos reptes. No hi ha fórmules màgiques, però hi ha bones pràctiques i lliçons apreses a tenir en compte.

Proposem un model que permet maximitzar l'impacte de la transformació digital: el hub digital. Expliquem les qualitats del hub digital que, en funció de la intensitat amb què es donin, esdevé espai de serendipitat i motor de la transformació digital de l'empresa.

Els programes de garantia d'ingressos mínims, en les seves diferents modalitats (rendes mínimes, rendes garantides, complements salarials, prestacions per menors a càrrec, complements de pensions i d'altres), son una eina fonamental per combatre la pobresa monetària i, en general, l'exclusió social. A les societats avançades, aquests programes han cobrat centralitat els darrers anys a causa de la pandèmia i la crisi, i han suscitat nombrosos estudis d'avaluació ex-ante i ex-post. Malgrat aquesta profusió d'interès polític i acadèmic, l'anàlisi d'aquests programes no sempre segueix uns criteris homogenis ni adopta una definició similar de molts paràmetres clau, el que contribueix a que la literatura entorn el seu funcionament sigui poc coherent. Part de la disparitat de criteris per avaluar aquestes polítiques rau en el fet que manca una discussió explícita i clara sobre diversos dels elements importants a l'hora de dissenyar i implementar aquestes polítiques.

El propòsit principal d'aquesta comunicació és identificar i conceptualitzar els paràmetres clau per a l'avaluació de polítiques de garantia d'ingressos, revisant com diferents definicions d'aquests paràmetres poden influir en la seva anàlisi. Amb aquest objectiu, s'explora una sèrie de dimensions essencials per desenvolupar avaluacions efectives sobre l'adequació, el funcionament i l'impacte de les polítiques de garantia d’ingressos.

En primer lloc, s'aborden aspectes relacionats amb com es defineix la pobresa en el marc d'aquestes polítiques; un aspecte clau a l'hora de determinar qui n'és elegible, quina quantia tindran i com es valorarà la protecció que donen. En termes generals, no està clar que vol dir garantir un ingrés adequat. A tall il·lustratiu, per exemple, hi ha debat sobre si la pobresa s'ha de mesurar a nivell absolut o relatiu, en termes monetaris o d'exclusió social o a nivell de llar o individual o de si aquestes polítiques s'han de dirigir a la pobresa estructural o la sobrevinguda. Analitzar aquestes qüestions es clau per poder avaluar si aquestes polítiques arriben a tothom que les necessita i assoleixen un nivell adequat de protecció.

En segon lloc, es discuteixen els requisits d'accés a aquestes prestacions, que sovint combinen diversos criteris com ingressos, patrimoni, participació laboral, i període de residència i empadronament. La justificació d'aquests requisits sovint no és transparent, i la interacció entre ells pot resultar contradictòria. Entendre la lògica darrere de cada requisit i la seva interrelació és fonamental per avaluar adequadament el disseny i l'impacte de les polítiques.

Finalment, es discuteix la definició d'èxit d'aquests programes. Comunament, se'ls atribueix la doble funció de protegir contra la pobresa i fomentar la sortida d'aquesta situació mitjançant l'activació laboral. No obstant això, aquests dos objectius poden seguir lògiques diferents i no sempre complementàries, el que pot conduir a interpretacions contradictòries sobre l'eficàcia d'aquestes polítiques.

Així doncs, aquesta comunicació busca proporcionar una base més clara i sistemàtica per a l’anàlisi de les polítiques de garantia d'ingressos, destacant la necessitat d'un marc coherent que permeti una comprensió més adequada dels seus impactes i limitacions.

Per dur a terme l’anàlisi, aquest es basarà en les dades PISA 2021 i es durà a terme una anàlisi de regressió multinivell que relacioni els resultats en les competències de matemàtiques, ciències i comprensió lectora amb diferents variables de l’ús de la tecnologia a l’aula, docència en noves tecnologies i controlant per variables a nivell individual, classe i centre. Així, es pretén realitzar l’anàlisi a nivell espanyol i, si la mostra ho permet, a nivell català, permetent fent una anàlisi comparativa entre els dos. Els resultats d’aquest estudi permetran aportar més evidència de com gestionar l’ús de les tecnologies a les aules per tal de potenciar l’aprenentatge de l’alumnat.