Per dur a terme l'estudi, s'estimarà un model lògit multinivell, en el qual s'inclouran característiques individuals i familiars dels alumnes (com, per exemple, l'expedient acadèmic, el nivell socioeconòmic de la família...) i les característiques del centre (com les pràctiques pedagògiques, organitzatives i materials dels centres...), que determinen la probabilitat que un alumne acabi abandonant els seus estudis. D'aquesta manera, serà possible dur a terme una caracterització dels centres en els quals la probabilitat d'abandonament dels estudiants en situació de vulnerabilitat és més reduïda. L'estimació es basarà en les dades administratives del Consorci d'Educació de Barcelona, així com en les dades que s'obtindran per mitjà d'un qüestionari dirigit a una mostra de centres d'alta i màxima complexitat de la ciutat.

Els resultats d'aquest estudi permetran identificar els factors intrínsecs protectors de l'AEP en aquells centres on presenten nivells elevats de complexitat socioeconòmica (i, per tant, més probabilitats d'abandonament escolar prematur dels alumnes en acabar la formació secundària obligatòria). Així doncs, es podrà crear un banc d'elements protectors dels centres que ajuden a reduir l'abandonament escolar dels alumnes més vulnerables i poder-se aplicar en altres centres. Com a resultat, aquest estudi permetrà identificar mesures cost-efectives, en analitzar elements interns dels centres com estructura organitzativa, pràctiques pedagògiques o cultura institucional, atès que tenen costs econòmics reduïts, tant pels centres educatius com pels organismes públics competents.

La industria naval no es ajena a ello. La reducción de la huella de carbono afecta a todas las empresas de la cadena de valor, que acompañan al ciclo de vida del buque y plataformas flotantes que se diseñan, construyen y reparan en España para ser operados en cualquier entorno hasta su desmantelamiento.

Las empresas de la cadena de valor de la industria naval necesitan abordar una profunda transformación en sus procesos y productos, de manera alineada con las nuevas tecnologías.

Para que esta transformación sea efectiva, es necesaria la colaboración entre las empresas de la cadena de valor bajo un mismo marco de actuación.

PYMAR ha trabajado en identificar los desafíos a los que se enfrenta la industria naval en materia de descarbonización, y en ampliar instrumentos de financiación para las empresas del sector.

Objetivos

1. Estudio de viabilidad que determine:
2. El punto de partida en el que se encuentra la industria naval privada en el contexto internacional de sostenibilidad medioambiental.
3. Estado de la tecnología actual aplicable a los procesos y productos de la industria naval.
4. Identificación de los principales desarrollos tecnológicos en otras industrias.
5. Identificación y desarrollo de los usos de las nuevas tecnologías aplicables a procesos y productos.
6. Plan de acción para la descarbonización de la industria naval privada.
7. Proyectos de eficiencia energética para la mejora de procesos productivos en la industria naval privada.
8. Proyectos de desarrollo de tecnologías para la industria offshore e industrialización de los procesos de fabricación en serie a través de la adecuación de la cadena de suministro en la que se integra la industria naval privada.

Resultados

PYMAR ha trabajado en conceptualizar y estructurar proyectos encaminados para abordar la transformación de la cadena de valor, en particular, 17 proyectos primarios integrados en el proyecto tractor INNCODIS, financiado con fondos NextGen a través del PERTE Naval y estructurado en proyectos de digitalización, sostenibilidad y diversificación del sector hacia las energías renovables marinas.

PYMAR ha ampliado el ámbito de utilización de su Fondo de Garantías Navales, un instrumento clave de financiación para el naval, que se extiende a empresas de toda la cadena de valor para proyectos de construcción tanto de buques como de artefactos flotantes relacionados con la eólica marina.

Conclusiones alcanzadas

La sostenibilidad de la industria naval privada en España requiere de una acción coordinada de la cadena de valor que permita establecer proyectos en colaboración para la transformación de procesos y productos, así como de instrumentos de financiación eficientes que permitan a las empresas mejorar su competitividad y cumplir con las políticas europeas en materia de sostenibilidad medioambiental.

In the case of high-capacity roads, this debate has been complicated by the presence of different types: free roads, toll roads and shadow tolls, which have coexisted without developing a homogeneous model on a territorial scale.

The end of the concessions of certain toll roads, including AP7 and AP2, which are basic and structuring roads of the country's road system, was an opportunity to define a future proposal for high-capacity roads . In the end, users have opted for free, which implies that management tasks, maintenance, repairs and new investments will be taken over by the administration.

Taking this context into account, the presentation aims to make a global reflection on the financing of these high-capacity roads and the consequences of the various financing models. Therefore, a discussion is proposed that incorporates the following elements:

An analysis of the forms of payment for high-capacity roads on a European scale, whether it is done through payment for use or payment via taxes, and how the Spanish case fits within this context.

Based on several studies and analysis carried out, it will be determined what the cost could be for the administration to manage these roads in the Spanish case, and the repercussions that could have to implement a payment model for users, either based on a toll kilometer, or a toll per time, systems in force in different European countries.

Based on the data from the family budget survey and other surveys on the subject, the impact on equity of these financing models is considered.

Finally, the relationship between the financing of these high-capacity roads and the resources for public transport. Therefore, a global reflection that will be carried out on the basis of existing studies, and that will generate a discussion on how to approach the financing of these routes.

Specifically, the Spanish regulations foresee that ZBEs are established in cities with more than 50,000 inhabitants, and therefore it will become a widely generalized tool.

At the same time, a broad consensus is gradually being consolidated on the need to assess the social impact of the actions that are carried out, especially in the field of public management, where decisions have been to justify based on the interests of the citizens.

This presentation presents an analysis of this impact based on the application of a Cost Benefit Analysis (CBA), a microeconomic approach that is contextualized within the welfare economy and that aims to reproduce, on a social scale, the behavior of a rational agent when comparing the advantages and disadvantages of an economic action

This approach integrates all the impacts that the project has on society, in the form of benefits and social costs, valued monetarily, to estimate the resulting effect or the net social benefit of its development. This monetization is the basis of ACB methods, as it is the unit of account that allows heterogeneous benefits and costs to be compared. It is, therefore, a criterion for making collective decisions considering the aggregated individual preferences, expressed economically, either by the willingness to pay or by the costs avoided due to the differential effects that will predictably occur.

This methodology will be applied to the Low Emissions Zone of the Rondes de Barcelona. A double result is intended. On the one hand, explain how this methodology can be applied to the analysis of a ZBE and its limitations. On the other hand, to obtain results to quantify the net impact of its implementation on the well-being of the population. In other words, comparing the benefits it generates with the costs derived from its establishment.

The conclusions of the work show that it is a positive action, in the sense that the environmental benefits it generates compensate, in sufficiently significant figures, the costs of carrying it out. Therefore, they generate a net positive impact on well-being.

But the fact that the global balance is positive does not mean that it is positive for all the agents involved. Therefore, although it is not part of the scope of this work, it must be taken into account, in order to develop complementary actions that can limit the opposition of groups directly affected.

The transport sector is considered one of the largest emitters of pollutants, so it will be crucial to urgently reduce carbon emissions derived from fossil fuels, widely used by the country's current fleet of vehicles.

Although there is a commitment to policies and alternatives that promote more sustainable mobility, encouraging active mobility and public transport, the use of private vehicles will continue to be essential in various situations, so it is necessary to look for less polluting alternatives in the use of the private vehicle.

The electric vehicle is presented as the main alternative to combustion vehicles, due to its lower impact on carbon emissions, although there are still several challenges in the large-scale replacement of the most polluting vehicles. One of these challenges is the social gap in access to electric vehicles since the acquisition and maintenance of this type of vehicle will be unfeasible for the population, which generally require a larger initial investment.

To reduce this gap, some solutions have been tested, among them, the so-called social leasing of electric vehicles, a French project aimed at narrowing the current access gap and allowing the electric vehicle to also be accessible to people with less purchasing power, thanks to government subsidy programs that supplement the payment of an affordable monthly fee for low-middle income earners.

In this presentation, we propose to present the methodology and some of the results of the implementation of a social leasing service for electric vehicles applied to the Spanish case.

Based on the analysis of microdata, different scenarios will be proposed that take into account social demand and the most suitable population profile to benefit from the service, the economic viability and the costs derived from the implementation of the leasing service, as well as the environmental impact

The results will be compared with current car purchase subsidies, and the impact on equality.

els anys 2014-2018

Eix 4. El capital humà i el futur del treball

Badenes Escudero, Carles1 & Llodrà i Mesquida, Bel1

1Direccio General d’Anàlisi i Prospectiva Economica, Departament d’Economia i Hisenda, Generalitat de

Catalunya

30 d’abril de 2024

Resum. Aquest article estudia la segmentació del mercat de treball a Catalunya en el període 2014-

2018. A partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, es procedeix a delimitar

conglomerats de llocs de treball, a fi d’estudiar-nedesprés la seva distribució i la composició canviant.

Paraules Clau. Mercat Laboral ・ Segmentació ・ Desigualtat Salarial

Introducció. Els estudis sobre segmentació del mercat de treball s’han centrat tradicionalment en l’anàlisi de la mobilitat de diferents grups de treballadors o entre situacions laborals i tipus de feines, amb l’objectiu de detectar barreres parcials que donin lloc a un mercat segmentat.

En aquest treball, l’èmfasi es posa principalment en les característiques dels treballadors que ocupen diferents tipologies de llocs de treball, així com en la seva evolució en el temps, en un període caracteritzat per la reactivació del mercat de treball, entre 2014 i 2018.

Objectiu. L’objectiu es sistematitzar la diversitat de situacions laborals i les desigualtats existents al mercat de treball a Catalunya en termes de condicions, intensitat de treball i remuneracions, connectant-les tant a les característiques dels treballadors, com a les de l’entramat productiu i empresarial.

Així mateix, la dimensió temporal, que compren un període de forta reducció de l’atur, permet entendre els canvis en la composició, els i les remuneracions dels diferents grups o tipologies de llocs de treball.

Metodologia. En primer lloc, a partir de les microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial, duem a terme una anàlisi de clústers, per agrupar els diferents llocs de treball en conglomerats delimitats a partir de característiques amb un impacte directe en la desigualtat salarial: el salari per hora, la temporalitat, la parcialitat de la jornada de treball i la relació entre llocs de treball, així com el nivell de competències que exigeix aquella posició.

En segon lloc, s’hi examina la distribució d’aquests grups de llocs de treball per branques d’activitat, categories professionals i dimensions de les empreses, amb l’objectiu de relacionar les característiques dels llocs de treball amb trets estructurals del teixit productiu i el mercat laboral. En una tercera fase, analitzem qui ocupa aquests llocs de treball, posant èmfasi en la segregació i la sobrerepresentació en termes de gènere, nacionalitat, edat, considerant la incidència de variables com el nivell educatiu.

Finalment, estudiem l’evolució temporal del pes poblacional i les característiques en termes de composició i condicions laborals d’aquests segments en el període 2014-2018 i apuntem a fenòmens com cert retrocés de la segregació per gènere, la incorporació generalitzada de treballadors de nacionalitat no espanyola (molt esbiaixada cap als segments pitjor posicionats en la distribució salarial) i la cronificació en el temps de situacions laborals precàries.

El contrast entre ambdós períodes aporta una major comprensió als fenòmens de desigualtat salarial i permet entendre la segmentació mes enllà de la dualitat contractual i de les característiques productives dels assalariats (com experiència i formació). L’anàlisi temporal ens permet vincular els fenòmens de segmentació amb el model productiu i amb els mecanismes d’ajust d’un mercat de treball especialment volàtil.

Aquest va ser l’interès pel qual va néixer la tesi doctoral defensada aquest any 2024 sota el títol “Transparència i obligacions econòmiques, comptables i fiscals de les entitats culturals no lucratives a Catalunya”. Amb un mapeig de 2.400 ens, la recerca ha analitzat 383 qüestionaris i portals de transparència (un 15,96%), 129 informes d’auditoria (un 5,38%) i 16 entrevistes semiestructurades més 4 de tancament a especialistes en diverses matèries de l’àmbit cultural vinculats a organitzacions sense ànim de lucre. A les conclusions de la tesi esmentada es presenta aquesta necessitat de professionalització dels ens de caire no lucratiu i és una de les futures línies d’actuació a desenvolupar de forma més immediata. Com a resum, a continuació s’esmenten alguns dels principals resultats obtinguts en el treball de camp portat a terme en aquesta recerca.

L’obtenció de la informació de tipus comptable i quina és la gestió que en fan aquestes organitzacions són uns dels objectius específics treballats en aquesta tesi doctoral. Les entitats sense afany de lucre catalanes, en particular les culturals, presenten que, malgrat que les dades comptables disposen d’un cert grau de periodicitat i de fiabilitat, els càrrecs directius d’aquests ens haurien d’optimitzar la utilització d’instruments de gestió com, també, incrementar els períodes de revisió dels principals indicadors i el seguiment dels resultats econòmics. La recerca presenta que la transparència és un dels grans reptes dels òrgans de govern derivat d’una aplicació de la normativa actual certament deficient, en general per una manca de coneixement de la seva complexitat. Així mateix, aquesta millora servirà per a la difusió de les activitats que porten a terme i, principalment, treballar en la necessitat d’augmentar la credibilitat sobre quina és la gestió dels recursos, la majoria de caire públic. Tampoc destaquen per una elevada utilització d’indicadors de gestió perdent una informació essencial per a l’anàlisi estratègica del seu equip directiu. Aquestes són algunes de les principals conclusions extretes en la recerca presentada i en les que cal aprofundir gràcies a l’existència dels professionals de l’àmbit econòmic i financer.

Els orígens d’aquesta metodologia els trobem el 1990 quan el professor de la Universitat de Harvard, Michael E. Porter, publicà The Competitive Advantage of Nations, llibre que va obrir la porta a la utilització dels clústers com a eina de política pública per al reforçament de la competitivitat. Catalunya va ser un dels primers llocs al món en utilitzar aquest enfocament basat en enfortir la competitivitat d’un territori mitjançant la millora de l’estratègia de les empreses i de l’entorn en el qual operen. Aquest esforç i la metodologia original que es desenvolupà a Catalunya va ser reconegut pel mateix Michael Porter en la seva obra On competition (HBS publishing, Boston, 1998). Finalment, la trajectòria de Catalunya en l’aplicació de la política de clústers ha estat recentment objectiu d’un cas d’estudi per part de la universitat de Harvard (veure Christian C.M. Ketels, Three decades of cluster policy in Catalonia: what’s next?, HBS 724404-PDF-ENG, 2023

Aquest recent cas publicat per Harvard sobre l’experiència catalana esdevé un element de reflexió òptim per aprendre del passat però sobretot per encarar el futur. Com hauria d’evolucionar la política de clústers per arribar al seu màxim potencial en el context actual? Quines aportacions pot fer a la prosperitat de Catalunya? A la intensitat tecnològica de la indústria catalana? A generar el talent necessari per aprofitar els grans reptes de futur? A un nou capitalisme més conscient?

• Els seus objectius.

Descriure els factors descriptius d’una política pública en l’àmbit de la competitivitat que , malgrat la inestabilitat vinculada als canvis derivats del cicle polític, s’ha mantingut estable durant més de tres dècades.

Alhora, compartir les reflexions de futur per entendre com evolucionar la política de clústers en el context actual.

• Els resultats i conclusions assolides.

Els aprenentatges dels 30 anys de política de clústers, que es descriuran en la comunicació, inclouen aspectes institucionals (treball públic-privat desplegat en xarxa), impacte econòmic (mètriques resultat del rendiment de comptes en base a una avaluació sistemàtica realitzada anualment seguint les millors pràctiques internacionals), competitivitat (estructures sectorials activades al llarg dels anys per incrementar la competitivitat de les empreses i el territori), lideratge (influència de la comunitat clúster catalana en els fòrums internacionals de referència, com Harvard, el TCI Network o la Comissió Europea).

No obstante, ahora estamos observando un claro cambio de paradigma. Aunque la inteligencia artificial lleva poco tiempo entre nosotros y aún no se han visto todas sus consecuencias, los argumentos que utilizábamos para sostener que los trabajadores de cuello blanco no estaban en riesgo de desempleo ahora se vuelven en nuestra contra. La IA está reemplazando las habilidades mentales humanas, a menudo haciéndolas más efectivas. Aunque puede haber carencias en la empatía, la IA se beneficia de la objetividad de la información para tomar decisiones de una calidad excepcional.

Para abordar el impacto económico de la inteligencia artificial en el mercado laboral, proponemos una metodología cualitativa basada en el análisis de contenido de literatura especializada, incluyendo la revisión de estudios y artículos académicos relacionados con el tema de investigación.

La literatura actual presenta la IA como una extensión de la incorporación de las TIC y la robotización en la industria. Sin embargo, la implementación de la inteligencia artificial en el sector privado y productivo no significa necesariamente que un robot reemplace a un trabajador humano, sino que puede ser un algoritmo que ayuda a organizar y maximizar los puestos de trabajo de estos trabajadores (Estupiñán & Mesa, 2023).

El debate se centra una vez más en si la creación de nuevos puestos de trabajo será suficiente para compensar la pérdida causada por esta nueva revolución tecnológica. Sin duda, será importante que exista esta compensación, pero la extensión de sus efectos a todos los tipos de trabajos, junto con las posibles aunque no evidentes mejoras en la productividad, plantea nuevas paradojas sobre las que debemos reflexionar.

Aún queda mucho por analizar, pero la IA desafía el sesgo habitual de habilidades en la aplicación laboral de la tecnología. Por primera vez, no se trata solo de automatización y sustitución de habilidades no cognitivas y repetitivas, sino que todo el espectro laboral, incluidas las tareas cognitivas y no repetitivas (estructura ocupacional media), está en entredicho.

Ermengol Bertran i Carles Badenes

Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Hisenda,

Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica

La preocupació per l’accessibilitat de l’habitatge ha adquirit una forta centralitat en l’agenda política, mediàtica i legislativa dels darrers anys a Catalunya. Les condicions d’accés a l’habitatge s’han endurit en la darrera dècada, tant pel que fa a la tinença en propietat com la de lloguer. Això té impactes significatius en els pressupostos de les llars i en la seva capacitat per estalviar i acumular riquesa, així com en fenòmens d’exclusió residencial. La problemàtica actual està condicionada, en gran part, per fenòmens que són herència de la darrera crisi immobiliària: com la insuficient oferta d’habitatge nou, els criteris més exigents per a la concessió d’hipoteques o els efectes del llarg període d’atur i estancament salarial posterior a la crisi.

En aquest treball abordem la qüestió de l’accessibilitat i els seus efectes en les economies familiars, centrant-nos en el segment de lloguer: aquell que ha registrat tensions més importants i un creixement més gran.

Per fer-ho, partim de les microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida per al període 2013-2023 per calcular la taxa de sobrecàrrega. Aquest indicador es defineix, seguint els criteris de l’Eurostat, com el percentatge de població que viu en llars que destinen més d’un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l’habitatge, inclosos els pagaments de l’habitatge i dels subministraments i descomptades les ajudes a l’habitatge.

Actualment, fins a un 32,6 % dels llogaters es troben en aquesta situació, cosa que dona com a resultat una taxa de sobrecàrrega lleugerament superior a l’espanyola (30,6 %) i encara molt per damunt de la mitjana europea (20,8 %) i de la majoria de països del nostre entorn.

L’evolució de la taxa de sobrecàrrega en el temps indica una disminució des dels màxims registrats el 2014, quan el 47,1% de les persones que vivien de lloguer a preu de mercat es trobaven en una situació de sobreesforç, vint punts percentuals per sobre de la UE (27,1%). Des d’aleshores, la seva incidència s’ha reduït prop de 15 punts percentuals. Tanmateix, aquest procés, que respon sobretot a la millora dels indicadors laborals i salarials, s’hauria estancat i fins i tot revertit a partir del 2018 (si bé exhibeix novament un descens el 2023).

La incidència sistemàticament més alta de la sobrecàrrega entre el quintil inferior de renda, en les zones urbanes i entre les persones que viuen en habitatges de lloguer a preu de mercat permet acotar més la problemàtica i connectar-la tant amb indicadors complementaris de pobresa i exclusió residencial, com amb transformacions de caràcter estructural en el mercat d’habitatge.

Des de la seva creació, DIOPMA es caracteritza per tenir una estreta relació amb diferents empreses tant a nivell autonòmic com nacional i ha treballat molt estretament amb tres empreses durant més de 20 anys realitzant projectes de recerca de manera ininterrompuda establint vincles consolidats en la confiança mútua, l'excel·lència en l'execució de projectes i la cerca constant de solucions innovadores. Aquesta relació ha permès no sols el desenvolupament i la implementació continua de nombrosos projectes de recerca, sinó també la formació de doctors i personal tècnic molt qualificat per a la seva incorporació a la indústria, noves patents, publicacions científiques o noves empreses.

A més de contribuir a l'avanç del coneixement en diversos camps de recerca, la col·laboració de DIOPMA amb aquestes empreses ha tingut un impacte significatiu en el desenvolupament econòmic i tecnològic de les empreses però també al centre de recerca. Els resultats obtinguts d'aquests projectes han impulsat la innovació, millorat la competitivitat empresarial i generat noves oportunitats de creixement i ocupació en diferents sectors industrials i acadèmics.

L'objectiu d'aquesta comunicació és aprofundir en els impactes de la col·laboració entre el centre DIOPMA i les empreses: Servei d'Incineració dels Residus Urbans S.A. (SIRUSA), La Farga Your Copper Solutions (LFL) i Magnesitas de Navarra (Magna). Es pretén no sols avaluar els resultats tangibles dels projectes de recerca, mitjançant una anàlisi exhaustiva d’indicadors rellevants com la facturació amb les empreses durant tota la relació o patents generades,  sinó també analitzar els efectes intangibles i de llarg termini que han sorgit arran d'aquesta col·laboració; s'examinarà l'impacte en l'àmbit acadèmic, avaluant la contribució d'aquesta col·laboració a la formació de recursos humans altament qualificats mitjançant el desenvolupament de Tesis doctorals, la generació de articles científics d’alt impacte i la transferència de coneixement a la comunitat científica i empresarial.

Per aconseguir avançar cap a aquest model circular, en l’àmbit dels recursos materials necessitem reduir-ne el consum, prevenir la generació de residus i, d’aquells que no es puguin prevenir, fer una recollida eficient que permeti una valorització material de qualitat, obtenint recursos que es puguin reintroduir al cicle productiu de forma eficient.

Els instruments econòmics s’han revelat com realment eficaços per ajudar a assolir aquests objectius. Premiar els comportaments positius, ja sigui a nivell individual o empresarial, i castigar econòmicament els que ens allunyen dels nostres objectius (el que es coneix com l’estratègia del pal i la pastanaga) aconsegueix fer canviar comportaments i estratègies empresarials.

A Catalunya en tenim experiència en l’àmbit dels residus, reconeguda internacionalment com un cas d’èxit.

El cànon català de disposició final (abocament i incineració) dels residus, des de 2023 convertit en impost estatal, aplicat als residus municipals, industrials i de la construcció ha permès ajudar a desincentivar aquesta opció de gestió. A la vegada, el caràcter finalista d’aquest instrument, ha permès que el retorn dels fons recaptats, mitjançant retorn directe per tones recollides selectivament o a través de la dotació de fons per convocatòries de subvenció per projectes d’economia circular, serveixi com a incentiu a les empreses i administracions.

D’altra banda, l’aplicació del principi de “qui contamina paga” aplicat a les taxes o preus públics de recollida i gestió de residus està demostrant la seva eficàcia a través de la implantació de sistemes de pagament per generació o bonificació per participació.

En definitiva, individualitzar i desanoninimitzar els comportaments personals o empresarials en relació a la generació i gestió de residus, i que hi hagi una conseqüència econòmica d’aquests comportaments és una via clara per avançar cap a una major circularitat.

Actualment són múltiples els reptes del Port de Barcelona per adaptar-se, i/o aprofitar, en la mesura del possible, a les principals tendències que estan conformant el futur, i graviten al voltant de la sostenibilitat, la digitalització, la geopolítica i el model econòmic i social. Un comú denominador de tots aquests aspectes és la incertesa, incertesa en com evolucionaran les tecnologies de la digitalització i els seus impactes sobre el mercat logístics, l´ús de combustibles alternatius en el sector marítim, les principals punts d’inestabilitat política i els seus efectes sobre els corredors logístics, etc. Tot plegat conforma un escenari on el Port, al igual que la resta d’aquests ens, ha de gestionar i planificar una infraestructura, que, per la seva naturalesa, té una vocació de llarg termini, en un entorn incert. Les solucions més òptimes, en base  a l’actual informació i prognosis, que es puguin definir actualment no necessàriament poden ser les més adient si es pogués el futur treure’s mínimament d’aquests importants incerteses.

Cal, doncs, introduir de resiliència, entesa com a capacitat d’adaptació al canvi i a la recuperació de l’activitat en cas d’una disrupció econòmica, física, noves tecnologies, etc., a la gestió i planificació portuària. L’objectiu de la ponència és identificar i analitzar els principals mecanismes disponibles per part dels ports per ser més resilients. El treball es centrarà pel cas concret del Port de Barcelona.

En una primera part de la ponència, s’identificaran els principals aspectes d’incertesa i disrupcions potencials pel cas de la infraestructura de Barcelona. A partir d’aquí, es definiran i analitzaran els principals instruments de què disposa el Port de poder adaptar-se a un entorn en constant evolució, tant pal cantó de la demanda com per l’oferta. Es contemplaran tot l’espectre possible d’aspectes, això és, infraestructura, planejament, model de governança, etc. I, finalment, s’establiran un seguit de recomanacions.

Concentrated Solar Power (CSP) technology represents a major opportunity to develop clean energy at competitive costs, thereby reducing dependence on external sources. Furthermore, CSP technology easily integrates into the electrical grid and can be stored. Specifically in electricity generation, solar thermal energy can make a decisive contribution to achieving the objectives of the EU energy policy strategy and combating climate change.

From 2009 to 2012, the ConSOLI+Da project was a CENIT grant funded by the CDTI (Centre for the Development of Industrial Technology in Spain). This CDTI grant aimed to stimulate public-private cooperation in industrial research projects of large-scale consortia with high scientific and technical scope. Its mission was to generate new knowledge that could be useful for creating new products, processes, or services, or for integrating technologies of strategic interest.

The main objective of the "Consortium for R&D Solar" (ConSOLI+Da) project was to create an R&D infrastructure to consolidate Spain's leadership in concentrated solar thermal energy technologies. Thanks to this funding, research received a boost, allowing the technology to reach the market sooner, thus enabling Spanish companies to position themselves more competitively in Europe and globally.

This study aims to evaluate the impact of the ConSOLI+Da project, analyzing its significance for the different stakeholders involved in the development of concentrated solar thermal energy technology. To assess the impact, various key performance indicators (KPIs) are being analyzed, such as the total number of scientific articles generated, job creation, and new products generated. Another KPI analyzed is the patents generated, and thanks to this project, 197 patents were generated, with 9 in collaboration among different partners and 67 after its completion.

First, we investigate the border effect of international trade, that is, the observed difference in international trade compared to domestic trade within a country. We construct a novel dataset including trade flows between all 17 Spanish Autonomous Communities and 142 countries worldwide from 2001 to 2017. The data structure allows us to dissect trade borders into different levels (regional, national, EU). Estimating the different border effects using state-of-the-art gravity estimation methods reveals substantial heterogeneity in trade borders. Our results suggest that Catalonia has intensified its trade integration with the rest of the world to the detriment of trade with the other Spanish regions in the past years.

Second, we quantify the potential economic impact of a hypothetical Catalan secession using a general equilibrium analysis. Specifically, we use the structural gravity model of inter- and intra-national trade to investigate how Catalan secession and the implied change in its trade border would affect trade flows, consumer prices, producer prices, and welfare for Catalonia, for the remaining Spanish regions, as well as for the countries worldwide. In several counterfactual scenarios, we study the trade and welfare effects for the various political possibilities regarding, for instance, Catalan EU and WTO membership. Our findings suggest, on the one hand, increasing losses for Catalonia in scenarios of declining integration. On the other hand, the results indicate a decrease over time in Catalonia’s welfare loss associated with independence due to weaker integration with the remaining Spanish regions. The losses associated with Catalan independence for the remaining Spanish Autonomous Communities are lower and very similar in all scenarios, as well as over time. The other countries worldwide only face minimal welfare changes following Catalan independence.

A prevailing view among Catalan independence supporters is that the economically vibrant Catalonia contributes more to the Spanish state than it receives in return. To account for fiscal contributions, we add fiscal transfers between the Spanish Autonomous Communities into our model. This allows us to quantify the effects of Catalan independence net of the transfers in our counterfactual scenarios. In further extensions, we add social connectedness between the Spanish Autonomous Communities and countries worldwide to assess to what extent social ties affect trade flows. Further counterfactual scenarios quantify the impact of changes in these social ties following a hypothetical Catalan secession, in addition to changes in the Catalan border.

Do start-ups respond to social challenges?

An empirical analysis of Catalan start-ups

            Mercedes Teruel, Agustí Segarra-Blasco and Josep Tomàs-Porres

Universitat Rovira i Virgili

On December 2021, the European Commission presented the 2021 Social Economy Action Plan. The plan aims to promote the social economy by generating the regulatory framework, visualising the potential, and opening new opportunities in order that social economy organisation start up and scale up.[1] The emergence and evolution of start-ups is related to their locational context through different linkages such as the labour market, capital market and knowledge market. From an evolutionary approach, this ecosystem evolves thanks to individual and collective learning resulting in innovation (Acs et al., 2017).

Despite a wide number of theoretical and empirical works about the entrepreneurial ecosystems and the emergence of start-ups (for instance, Acs et al., 2017; Stam and Van de Ven, 2021; Audretsch et al., 2023), there is a lack of empirical evidence on the relationship between the existing social challenges in a location such as climate change or ageing and the emergence of start-ups providing innovations to this social need. The evidence already points out the interconnection between local actors and the development of start-ups. For the case of sustainable start-ups, Chaudhary et al. (2024) present a systematic literature. However, there are questions that remain unknown. What role the social needs from a location play in facilitating the emergence of start-ups? Do locations with different social challenges generate start-ups with different entrepreneurial purposes?

Our main database belongs to the public directory Barcelona & Catalonia Startups Hub created at the end of 2016 by the Catalan agency for business competitiveness ACCIÓ (L'Agència per la Competitivitat de l'Empresa). This database is composed of more than 2,000 start-ups from all of Catalonia and provides firm-level information including address, year of creation, industry, technology, business model, and target. Our database was obtained in March 2023 and was composed of 2,036 start-ups.

Sustainability startups comprise 24% of the enterprises in our sample, the majority of these startups are located in the province of Barcelona. The share of start-ups that are devoting effort to CE differs between provinces.

References

Acs, Z. J., Stam, E., Audretsch, D. B., & O’Connor, A. (2017). The lineages of the entrepreneurial ecosystem approach. Small Business Economics, 49, 1-10.

Audretsch, D. B., Belitski, M., Caiazza, R., & Siegel, D. (2023). Effects of open innovation in startups: Theory and evidence. Technological Forecasting and Social Change, 194, 122694.

Chaudhary, S., Kaur, P., Ferraris, A., Bresciani, S., & Dhir, A. (2024). Connecting entrepreneurial ecosystem and innovation. Grasping at straws or hitting a home run?. Technovation, 130, 102942.

Stam, E., & Van de Ven, A. (2021). Entrepreneurial ecosystem elements. Small Business Economics, 56(2), 809-832.

In this communication we want to highlight the importance of data for an efficient and sustainable wasted resources management in a territory through industrial symbiosis. And we will do it through several examples of mapping business opportunities based on these wasted resources, through SYNER program, explaining how companies can match (synergies) through their wasted resources through codification and mathematical algorithms based on successful cases and data management.

It is necessary to generate quality data in a discrete (not aggregated) form to provide information where real data is not available. Only this way we can dentify and quantify industrial and agricultural waste that can potentially be turned into resources through industrial symbiosis, and identify with whom.

These "maps" of surplus resource flows become the starting information that every industrial symbiosis territorial project should have in order to have the systemic vision necessary to make strategic decisions towards sustainable development.

 ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS.

                                                                                                                              Jordi Castells Llavinés

                                                                                                                              Raimon Casanellas Bassols

La falta de perspectiva no ens deixa veure l’abast dels canvis que està patint la nostra societat i l’entorn en el que treballa l’economista.

Recents canvis normatius, com sobretot canvis tecnològics, suposen un repte per als nous economistes i una obligació pels que treballem com a tals.

Els avenços tecnològics i la irrupció de la Intel·ligència Artificial es fa palès a totes les professions i en particular a la professió d’economistes.

Els canvis normatius sempre van un pas enrere dels canvis a la societat.  Els economistes assumim el codi deontològic, que ens marca com hem d’actuar: integritat, competència i desenvolupament professional, independència, objectivitat i imparcialitat, confidencialitat, etc. Però sobre en què podem exercir la nostra activitat té moltíssimes opcions que, a més, constantment varien tant en funció dels canvis en els marcs normatius com en el de les noves tecnologies (millora en rapidesa i connectivitat, intel·ligència artificial, etc.).

El llistat d’activitats en relació amb l’economia de l’empresa consta a l’art. 4 de l’Estatut Professional d’Economistes i de Professores i Pèrits Mercantils. Tot i que es de 1977 ja n’anomena  fins a 39. Moltes d’elles segueixen vigents, però d’altres s’han vist afectades segons canvis normatius i tecnològics.  Podem enumerar-les actualitzades segons el següent detall :

• Administrador concursal – Expert en reestructuracions (“Real Decreto Legislativo 1/2020, de 5 de mayo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Concursal”).
• Analista de dades

• Analista d’inversions
• Assegurances i actuarial (“Ley 35/2015, de 22 de septiembre, de reforma del sistema para la valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación”)
• Assessor fiscal
• Auditor (“Real Decreto 2/2021, de 12 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas”).
• Comptable (Reglament del Registre d’Experts Comptables (REC]) aprovat pel “Consejo Directivo del REC” el 11.10.2017  i “Plenos del CGE del 14.12.17” i ICJCE del20.12.17, “Plan General de Contabilidad” aprovat per “Real Decreto 1514/2007 de 16 de novembre del 2007” i normativa del “Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC)”
• Economia mitjambiental
• Economia de la salud
• Financial manager
• Gestor de recursos humans
• Marketing
• Pèrit (“Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil”, arts. 335 a 348)
• Plans de viabilitat
• Planificador logístic
• Valoració d’empreses

Objectius:

Proporcionar una visió del nous àmbits de desenvolupament de l’activitat professional dels economistes tenint en compte tant els nous marcs normatius i tecnològics com les noves exigències de coneixements.

Conclusions:

Cada cop més, les professions són un camp de desenvolupament dinàmic.

Es imprescindible assolir els coneixements i habilitats actualitzats per no quedar enrere en la pràctica professional.

Els economistes que s’incorporen de nou a la pràctica professional poden aportar l’avantatge del  coneixement de les eines tecnològiques, i els professionals més antics, experiència.

La transició cap a les noves tecnologies crea noves oportunitats,

El marc normatiu va rere la societat, però es possible anticipar el naixement i creixement de noves professions.

En el siguiente paper se realizará un estudio sobre el impacto del debastecimiento de agua  calculándo el índice de productividad, coste ponderado de capital, y existencias producidas de una muestra representativa de 20 compañías de los sectores más damnificados, salvo por la hostelería . A partir de la cual se calculará una media de cada una de las tres ratios, evidenciando la perdida de productivad, incremento del coste capital, y la producción de existencias totales aproximándose a una cuantificación ponderada de la crisis hídrica mediante a una comparativa con los resultados encontrados con los del ejercicio económico correspondiente a 2022, antes de la coyuntura. Las empresas que integran el pool sobre el cual se realizará el análisis son: Henkell Freixenet, Raventos Codorníu, Grupo Bonpreu, Casa Taradellas, Damm S.A, Segura Viudas, Frit Ravich, Corporación Alimentaría de Guissona, Grupo Agora, Agroalimen, Costa Food Meat, Europastry, Valls Company, Grupo Agbar, Borges S.A, Nestlé España, Costa Brava Mediterranean Foods, Cobega S.A, Lipsa.

ELS ECONOMISTES DAVANT ELS REPTES QUE PLANTEJEN

 ELS CANVIS NORMATIUS I TECNOLÒGICS.

                                                                                                                                     Jordi Castells Llavinés

                                                                                                                                     Raimon Casanellas Bassols

La falta de perspectiva no ens deixa veure l’abast dels canvis que està patint la nostra societat i l’entorn en el que treballa l’economista.

Recents canvis normatius, com sobretot canvis tecnològics, suposen un repte per als nous economistes i una obligació pels que treballem com a tals.

Els avenços tecnològics i la irrupció de la Intel·ligència Artificial es fa palès a totes les professions i en particular a la professió d’economistes.

Els canvis normatius sempre van un pas enrere dels canvis a la societat.  Els economistes assumim el codi deontològic, que ens marca com hem d’actuar: integritat, competència i desenvolupament professional, independència, objectivitat i imparcialitat, confidencialitat, etc. Però sobre en què podem exercir la nostra activitat té moltíssimes opcions que, a més, constantment varien tant en funció dels canvis en els marcs normatius com en el de les noves tecnologies (millora en rapidesa i connectivitat, intel·ligència artificial, etc.).

El llistat d’activitats en relació amb l’economia de l’empresa consta a l’art. 4 de l’Estatut Professional d’Economistes i de Professores i Pèrits Mercantils. Tot i que es de 1977 ja n’anomena  fins a 39. Moltes d’elles segueixen vigents, però d’altres s’han vist afectades segons canvis normatius i tecnològics.  Podem enumerar-les actualitzades segons el següent detall :

• Administrador concursal – Expert en reestructuracions (“Real Decreto Legislativo 1/2020, de 5 de mayo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Concursal”).
• Analista de dades

• Analista d’inversions
• Assegurances i actuarial (“Ley 35/2015, de 22 de septiembre, de reforma del sistema para la valoración de los daños y perjuicios causados a las personas en accidentes de circulación”)
• Assessor fiscal
• Auditor (“Real Decreto 2/2021, de 12 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas”).
• Comptable (Reglament del Registre d’Experts Comptables (REC]) aprovat pel “Consejo Directivo del REC” el 11.10.2017  i “Plenos del CGE del 14.12.17” i ICJCE del20.12.17, “Plan General de Contabilidad” aprovat per “Real Decreto 1514/2007 de 16 de novembre del 2007” i normativa del “Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC)”
• Economia mitjambiental
• Economia de la salud
• Financial manager
• Gestor de recursos humans
• Marketing
• Pèrit (“Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil”, arts. 335 a 348)
• Plans de viabilitat
• Planificador logístic

• Valoració d’empreses

Objectius:

Proporcionar una visió del nous àmbits de desenvolupament de l’activitat professional dels economistes tenint en compte tant els nous marcs normatius i tecnològics com les noves exigències de coneixements.

Conclusions:

Cada cop més, les professions són un camp de desenvolupament dinàmic.

Es imprescindible assolir els coneixements i habilitats actualitzats per no quedar enrere en la pràctica professional.

Els economistes que s’incorporen de nou a la pràctica professional poden aportar l’avantatge del  coneixement de les eines tecnològiques, i els professionals més antics, experiència.

La transició cap a les noves tecnologies crea noves oportunitats,

El marc normatiu va rere la societat, però es possible anticipar el naixement i creixement de noves professions.

Els canvis en els continguts competencials de la gran majoria de les professions actuals requereixen un sistema de formació que sigui capaç d’actualitzar i millorar la qualificació de tota la població activa i aquest repte no el pot dur a terme el sistema de formació en solitari: cal la corresponsabilització de les empreses i de tot el teixit econòmic. És necessari incorporar la formació en el contingut de les relacions laborals i és necessari incorporar el treball en els processos d’aprenentatge.

La Llei Orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional ha posat les bases per fer front a aquests reptes mitjançant la integració de tot el Sistema i establint la generalització del règim dual d’alternança entre formació i treball a tota la formació professional en un horitzó proper de finals del 2027. L’etapa d’experimentació, des de 2012, de la introducció de la formació dual ha demostrat els seus avantatges encara que la seva extensió ha estat reduïda.

Estendre la formació dual a tot el sistema, no és un objectiu menor i suposa un canvi profund tant de l’organització de l’oferta formativa, com de la relació entre els centres de formació i les empreses. Implica, també, un canvi cultural en tots els agents implicats: les empreses, els treballadors, els agents econòmics i socials, els centres de formació, els docents, els joves i les seves famílies, i les administracions públiques competents en la matèria. La consecució d’aquest objectiu requereix una acurada planificació de la gestió del canvi i un acord ampli de tots els actors del sistema.

L’objectiu central del treball és conèixer les estratègies dels territoris per mitjà d’una anàlisi de contingut dels plans. Aquest objectiu central es descompon amb els objectius secundaris següents: 1) conèixer l’evolució, motivacions i geografia de la planificació estratègica local; 2) analitzar les propostes dels territoris (línies estratègiques, projectes, missions, actuacions, etc.); 3) estudiar els canvis al llarg del temps i les diferències entre territoris, i 4) valorar el paper de l’escala local en els grans desafiaments de l’economia del país.

L’inventari i estudi exhaustiu d’aquests plans romania pendent. Així, s’aporta una òptica rellevant per comprendre quines són les grans opcions de la política econòmica local per mitjà de l’extracció i anàlisi de 7.000 unitats de contingut.

Pel que fa als resultats en conjunt, la principal prioritat dels agents locals és la regeneració urbana, l’espai públic, l’habitatge i els equipaments, és a dir, majoritàriament l’ODS 11. En segon lloc, destaquen les apostes pels sectors econòmics: turisme, cultura i creativitat, comerç i indústria que formen part dels ODS 8 i 9. El tercer lloc l’ocupa la modernització de l’administració, això és, l’ODS 16 d’institucions sòlides. I, en quart lloc, s’hi situa la formació (ODS 4) en els seus diferents vessants de professional, obligatòria, superior, etc.

Si mirem els temes emergents, sobresurt els darrers anys la modernització de l’administració. Així mateix, augmenta l’accent en la infraestructura verda, la innovació, l’economia social, l’energia i les cures.

Les solucions estratègiques canvien en funció de les diferents situacions territorials. A les ciutats metropolitanes i intermèdies s’aposta de manera clara per la indústria i el coneixement, per la proximitat entre empreses i recerca i per la inversió en equipaments de formació universitària i professional.

Als entorns suburbans, sobresurt la reflexió sobre el model de territori així com la importància que s’atorga als reptes del comerç, la cultura i la identitat locals.

Al món rural es posa l’accent en les activitats de turisme, alimentació, fusta i salut i cures. Aquí, la infraestructura verda i els serveix ecosistèmics hi tenen un pes distintiu.

A mode de conclusió, en un país d’administracions mal finançades els plans estratègics han funcionat raonablement bé com a instruments de concertació; com a espais de reflexió sobre el futur dels territoris, i per formular estratègies sensibles al lloc. Tanmateix, es detecta una certa incapacitat per fer apostes selectives, identificar els patrons econòmics de llarg termini i coordinar les diferents escales involucrades en el desenvolupament.

En aquest treball, en primer lloc, s’aportarà evidència descriptiva de com ha evolucionat el nivell de confiança en les institucions a Espanya i a Catalunya, fent una comparativa amb altres països de la Unió Europea. En segon lloc, s’aportarà evidència de la relació entre la qualitat de les institucions i la confiança estudiant com la corrupció afecta negativament a la confiança en els polítics. En tercer lloc, s’analitzarà com la confiança afecta a la voluntat de pagar impostos per part dels ciutadans.

Drawing on the findings from "Positive Psychological Interventions (PPIs) in the age of COVID-19: on the potential impact of digital PPIs on loneliness" (Parks & Boucher, 2020), the app uses digital means to deliver psychological benefits remotely. It incorporates elements such as gamification and interactive features to encourage engagement and sustained usage, thereby enhancing students' educational experiences and psychological resilience.

Additionally, the integration of this tool into the university curriculum supports the emergent needs for digital literacy and educational innovation, reflecting broader economic and societal shifts towards digital transformation. This initiative aligns with the principles described in "Positive education: positive psychology and classroom interventions" (Seligman et al., 2009), advocating for an educational paradigm that balances psychological well-being with academic achievement.

Moreover, recent research by Kounenou et al. (2022) highlights the effectiveness of a 5-week group-based PPI in enhancing positive emotions, resilience, happiness, optimism, and self-esteem among university students. This study supports the app's approach by demonstrating that structured PPIs can effectively improve well-being and mental health outcomes in educational settings. The integration of various exercises such as gratitude letters, optimistic thinking, replaying positive experiences, and socializing, as evidenced in the study, can be adapted for digital delivery through the app, providing a scalable model to enhance student well-being.

The development and implementation of this web app within the academic setting are anticipated to not only improve individual student outcomes but also contribute to a more supportive and productive educational environment. The use of evidence-based PPIs in higher education, as demonstrated by the study's success in Greece, suggests that similar digital interventions can be beneficial globally. This represents a significant step towards integrating scientific insights from positive psychology with digital innovation, offering a scalable model for enhancing student well-being through technology.

Según Pohl et al. (2023), los SLLs se han disparado en importancia recientemente. En 2021, se convirtieron en el mayor tipo de deuda corporativa que incluye una característica sostenible, recaudando USD 735 mil millones a nivel mundial.”

En España[1] en 2023, el mercado de financiación sostenible continuó creciendo y alcanzó los 60.788 millones de euros. Después de algunos años de crecimiento con dobles dígitos, esta cifra representa un crecimiento de solo un 1% con relación al año anterior de 2022. A nivel global se asiste a una tendencia de estabilización de la emisión de este instrumento financiero.

Tabela 1. Evolución de los SLLs al nivel global entre 2017 y 2024 (datos incompletos, solo hasta Marzo de 2024). Fuente: Ministerio del Medioambiente de Japón.

¿Cuáles son las razones porque los SLL han crecido tanto y ahora hayan entrado posiblemente en una fase de estabilización? ¿Existe el riesgo de que no sea una fase de estabilización, pero sí de decrecimiento? Las incertidumbres hacia el futuro de este instrumento financiero subrayan la importancia de analizar qué riesgos se están pasando por alto y qué oportunidades se están perdiendo.

Los SSLs son una oportunidad tanto para las entidades prestamistas como para los inversores de forma general. Autores como Auzepy et al. (2023) no encuentran indicaciones de que los mercados reaccionen de forma positiva a la emisión de los SSLs, pero Torsteinsen & Englund (2022) defienden que la transparencia asociada a este tipo de préstamos, así como el compromiso de los prestatarios con las cuestiones ASG (Ambientales, Sociales y Gobernanza), hace que los accionistas valoren este tipo de instrumento financiero. Estos instrumentos también tienen un valor añadido para las instituciones financieras, porque según Liu et al. (2023) hay una relación negativa entre los SLLs y los prestamos morosos. Los SLLs también presentan otra oportunidad para las instituciones financieras, según los datos analizados por Huang et al. (2024), ya que muchos bancos utilizan esta herramienta para mejorar su reputación ASG.

¿Pero será que también son una oportunidad para los prestatarios? ¿La mejoría que estos préstamos impulsan en las organizaciones es real? ¿O es una trayectoria que ya existe independente de estos préstamos, como lo afirman Torsteinsen & Englund (2022)? ¿Y las ventajas al nivel de las tasas de interés que los bancos permiten, son realmente impulsoras de cambio hacia la sostenibilidad? Si los costes de incorporar el cambio sostenible en las organizaciones son muy superiores a los beneficios de un préstamo asociado a los SSL, en ese caso será complicado que este instrumento financiero impulse el cambio sostenible por sí solo.

Son estas cuestiones las que exigen un equilibrio delicado entre las oportunidades y riesgos de los SLLs, que presentan un reto para el futuro sostenible, y que esta presentación pretende desarrollar. 

Focusing on the description of LLMs and recent advancements that reduce their cost and implementation complexity, use cases for SMEs are explored, demonstrating how adopting LLMs can significantly reduce the time and resources these organisations invest.

The article concludes with practical recommendations for SMEs adopting LLM technologies, emphasising the importance of a strategic and conscious approach. This work provides a comprehensive view of the value that LLMs can offer SMEs. It establishes a framework for future research and developments, encouraging SMEs to participate actively in AI-driven digital transformation.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) defineix els aturats com les persones que estan desocupades, fent recerca activa de feina i disponibles per treballar. Les persones desocupades que no compleixen una de les dues condicions es classifiquen com inactives. Aquesta definició té consideració d’oficial i és la que fan servir l’àmplia majoria d’organismes internacionals, com per exemple Eurostat (a la Labour force survey) o l’INE (a l’Enquesta de població activa, EPA). Tot i això, la pròpia OIT o Eurostat complementen aquesta informació amb altres indicadors menys restrictius sobre la desocupació, que permeten quantificar situacions que no es recullen en la definició oficial d’atur. En concret, Eurostat calcula el que anomena Labour market slack, que consisteix en afegir als aturats de la definició oficial els inactius que compleixen una de les dues condicions i als ocupats a jornada parcial que volen treballar més hores i estan disponibles (subocupats).

El present estudi adapta la metodologia d’Eurostat a les microdades de l’EPA i quantifica la força de treball infrautilitzat (FTI) a Catalunya, els seus components, perfil, evolució i una comparativa amb altres territoris. Per tant, els resultats de l’estudi permeten aprofundir i complementar els estudis ja existents sobre atur, de vital importància pel mercat laboral català i espanyol, ja que la seva incidència es considera una anomalia endèmica a nivell europeu. L’estudi aporta evidència en favor de la incorporació dels inactius inclosos en la FTI, ja que tenen una probabilitat de passar a l’ocupació molt similar a la dels aturats. També aporta arguments sobre la idoneïtat de la definició que es fa de subocupació en front de les que fan servir altres estudis (treballadors parcials involuntaris).   

Amb aquesta metodologia s’obté per 2023 una FTI a Catalunya de 629.700 persones (front a les 384.500 de la definició oficial d’atur), que suposa una taxa de FTI del 14,8% (la taxa d’atur oficial és del 9,3%). El component que més aporta a la FTI és el propi atur, que suposa més de la meitat, però també destaca la subocupació amb un de cada cinc. En conseqüència, generalment els col·lectius amb major taxa d’atur són també els de major taxa de FTI. Tot i això, alguns col·lectius mostren una incidència més important de la FTI de la que tenen a l’atur. És el cas de les dones (especialment les majors de 45 anys), les persones amb educació superior i les de la província de Lleida i Tarragona. Cal destacar que Catalunya és la comunitat autònoma amb menor taxa de FTI (segons la taxa d’atur oficial és la quarta més baixa), com a conseqüència d’una menor incidència de la subocupació i les persones disponibles que no busquen feina. Comparat amb la Unió Europea, Catalunya té una taxa de FTI superior a la mitjana (12,0%).

THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future of work in a world governed by artificial intelligence.
COMMUNICATION TITLE: "AI as a tool to help finding a job".

AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB)

JUSTIFICATION: AI is at the center of many debates. However, approaches are needed to take advantage of the opportunities and assess the risks of applying it to solve specific problems, in this case job search.

OBJECTIVES:
- Describe an overview of the process and a methodology for applying AI to job search and assess its risks and opportunities.
- To share various practical experiences carried out in this context (Porta 22 of Barcelona Activa, public institute, private university, professional college).

ABSTRACT

INTRODUCTION
AI is a set of computer programs that simulate human intelligence through statistical predictions and other techniques. Its origin dates back to the 50's with the work of Alan Turing (among others) and in November 2022, the open launch of the GPT Chat by the company Open AI is a catalyst for all previous contributions, opening a world of new opportunities and challenges at a global level.
This paper proposes the use of this technology as an aid to find a job, with all the pros and cons that this entails. A global vision of the process and an applied methodology based on conversational chatbots, note takers, multimedia generators (images, videos and audio) is described.

AREAS OF APPLICATION OF IA TO JOB SEARCH
There are three areas where AI can bring value to job search. Firstly, improving knowledge: one's own (personal SWOT) and others' (market, sector, company, job position). Secondly, the sharpening of tools: CV, presentation communication (letter, mail, LinkedIn post, Whatsapp), portfolio (web, blog, social networks...), interview, tests and group dynamics. Finally it can be applied to continuous improvement through reflection on the preparation and execution of the process (feedback).

PRACTICAL EXPERIENCES
The authors have conducted several practical workshops in the context of this proposal. They have focused on training for the recruitment interview. Three phases have been worked on: script preparation (using chatbots), interview practice (with note takers for videoconferencing) and continuous improvement (chatbots and images). The aspects verified may be interesting for this area and extrapolated to others.

The workshops have been carried out mainly for Barcelona Activa (in Porta 22) both face-to-face and virtual. Also for educational centers: Palau Ausit Public Institute (Ripollet) and Mediterrani University School (Barcelona). Finally, two conferences for the Association of Economists of Catalonia.

CONCLUSIONS
In the first place, the initial balance is positive, it has generated interest and participation.  However, potential risks must be monitored: data protection, hallucinations, ethical aspects. Finally, this model is potentially transferable to other contexts and scalable to improve its impact on society.

THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE OF DIGITAL TRANSFORMATION Artificial intelligence and other emerging technologies

TITLE OF THE COMMUNICATION: AI as a factor of social progress

AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) (both founding partners of the Conscienzia.org Association)

JUSTIFICATION: AI is at the center of numerous debates due to its potential risks. However, it can also be a source of economic and social opportunities.

OBJECTIVES
- To reflect on the impact of AI on the economy, business and society.
- To address the requirements for AI to become a factor of social progress.

ABSTRACT

INTRODUCTION
AI is a set of programs that simulate human intelligence using massive data analysis and statistical prediction among other techniques. Its origin dates back to the 1950s with the work of Alan Turing (and others), although the real explosion came when the Chat GPT tool developed by the American company Open AI was presented in the open. A world of new possibilities and potential risks opened up globally.

SOME KEY VARIABLES AFFECTED BY THE IRRUPTION OF THE IA
- PRODUCTIVITY: there is talk of an increase of 15% per year on a sustainable basis. Many tasks can be done in half the time.
- EMPLOYMENT: companies could consider doing without part of their workforce. Some jobs could disappear and new ones could emerge.
- TIME: a surplus of time can be generated that can be devoted to other things, giving rise to new opportunities in emerging sectors.
- EQUALITY: it can increase the GDP of the most developed countries (Macro) and of the most qualified companies and people (Micro).

AI AS A FACTOR OF SOCIAL PROGRESS
For this to happen, great progress would have to be made in order to meet a series of preconditions:
- Governments and companies would prioritize ethical values when configuring algorithms, and people would be given primacy over machines.
- Society would enhance the opportunities and minimize the risks of its use in strategic sectors: health, education, business, employment, ...
- All social levels would be involved: political, business, trade union, ... in the search for a sustainable balance between jobs destroyed and those generated.
- Critical thinking, verification of sources and reflection on the proper use of the application of AI would be promoted in education and citizenship.
- Machines would pay taxes and social security contributions to compensate for the undesirable effects of their scalability.

AI can make a difference as a factor of social progress in areas such as:
- By sustainably increasing productivity, GDP can be improved and that differential could be devoted to improving services to the public
- Improving individualized attention: to patients (health), to the customer (companies), to students (education), ...
- With more quality time available (Kairos in Greek), people could devote it to areas they cannot now: taking care of people, enjoying the environment, art, leisure, learning, having a healthier life, creating, ...

For the first time in recent history, persistent drought has forced the Catalan government to take drastic measures to restrict industrial and residential water use. At the same time, green hydrogen has been praised for years as the fuel of the future, but our wallets still rely on oil, natural gas, and electricity prices. The agri-food, energy, and transportation sectors in Catalonia are the most dependent on value chains outside the EU and require innovative solutions to gain industrial autonomy.

Are there not already promising solutions? Yes, they exist in laboratories or in medium-scale pilots. They are in the phase of identifying and trying to solve the technical, cost, infrastructure, and logistics challenges that will allow the large-scale deployment of profitable and sustainable solutions without raising costs, hindering, or disconnecting from value and supply chains, and without causing harm to people or the planet. The industrialization of research determines the technical and commercial viability of an innovation, as well as its ability to effectively, scalably, and safely meet market needs. However, it is not as glamorous as scientific discoveries or market successes, and therefore it is often overlooked in public discourse on innovation and relegated to the bottom of the priorities of companies and investors.

The industrialization of research is an investment not without risk; there is always a possibility of encountering unsolvable technical hurdles with current knowledge or barriers in the value or supply chain that prevent the deployment of technologies on a large scale. But no risk surpasses the certainty that not investing with determination and vision in industrial research and innovation is a direct path to a vulnerable economy dependent on external technologies and value chains.

Since the nature of renewable energy sources is very different from that of fossil fuels, this transition will lead to changes in the way energy is used in the transition towards sustainable social development: we are facing a real change of civilization. One of the most significant effects is the need to recapture energy from solar radiation (photovoltaic and termosolar) and its derivatives (water flows, winds, biomass). Fossil fuels are the result of capture by photosynthesis and other chemical reactions that took place hundreds of millions of years ago for hundreds of millions of years. It is a finite resource that we are now burning at a rate of 1 million times faster than when they were formed.

Estimates made by some authors allow us to affirm that the surface (and territory) requirements necessary to capture and manage renewable energies will be about 80 times those of the fossil and nuclear energy system. This aspect has not yet been internalized neither by the political representatives, nor by the economic managers, nor by the general population. This communication analyses the projection of these territorial requirements on a Catalan scale when, after reducing current energy expenditure by 21% with savings programs and good practices, it will be necessary to occupy an extension of around 124,000 hectares for photovoltaic and wind catchments of which 60,000 may be on anthropized soils and the remaining 64,000 on sensitive soils (agricultural, forests and woodlands). The lack of information and an executive plan together with the high dense and unbalanced population pose additional difficulties to Catalonia's energy transition.

In order to provide criteria for catchment implementations and to establish bridges of dialogue, since 2021 the CMES association has promoted the Energy Transition and Territory project (Transició Energètica I Territori, TEiT project) in collaboration with entities and people from different counties of Catalonia. This communication shall put numbers to these realities and ends with the exposition of the most relevant aspects that have emerged from these meetings.

JUSTIFICACIÓ: A la indústria tecnològica ens anomenen usuaris i a la indústria tèxtil, consumidors… però no consumim, perquè el tèxtil no desapareix.

L'estimulació de la innovació persegueix minimitzar l'impacte ambiental negatiu al llarg del cicle de vida de les peces i facilitar la transició cap a un consum i producció més sostenibles a la indústria tèxtil.

OBJECTIUS: Impulsar la visió dels residus tèxtils com a recursos. Promoure la moda circular.

Aconseguir allargar l'ús de la roba existent ajuda a reduir el malbaratament tèxtil. Per això és tan necessari l'ecodisseny. Més temps d’ús equival a minimitzar l’impacte ambiental.

RESULTATS I CONCLUSIONS: Els productes CIRCUTEX de Solidança fets d´un feltre amb tèxtil reciclat i creat amb estratègies d´eco-disseny i el fil CIRCULARWOOL, un fil reciclat creat a través de tèxtil postconsum i km0 amb empreses de Catalunya.

Amb aquests projectes explorem noves vies d'upcycling per a residus tèxtils vinculats a l'economia circular.

El projecte que vam iniciar conjuntament el 2021 anomenat The Trashion Fab està en fase de reconfiguració. És un projecte de llarg recorregut escalable i reproduïble a nivell municipal i territorial. Va tenir molt d'èxit a la seva primera etapa però la manca de finançament no ha permès la seva continuació.

TTF cerca crear un espai multidisciplinari dedicat a l'economia circular del sector tèxtil. A partir de la metodologia del triple balanç, aquest projecte contempla tres àrees d'acció: la formació en ecodisseny a partir de deixalles preposades consum, la trituració amb l'objectiu d'elaborar material no teixit i la venda de monomaterial pre consum. Aquesta proposta té previst oferir un banc de recursos tèxtils a professionals, a més d'un espai de coworking amb tot el material necessari per a la confecció, tallers on s'impartiran tècniques d'upcycling i zero waste tèxtil i on es podran formar tècnics tèxtils.

Per això cal crear un equip de profesionals R+D en reutilització de residus tèxtils. Amb patronistes, professionals de la confecció i de la filatura, així com especialistes en investigació tèxtil, que puguin treballar amb contracte en continu i no basat en el voluntariat (com fins ara).

Moda Sostenible Barcelona és una Associació fundada el 2013, la primera de moda sostenible a nivell internacional. Va néixer amb la voluntat d’unir esforços en el desenvolupament, la pràctica i la comunicació de la moda sostenible i circular.

Solidança és una entitat social sense ànim de lucre fundada al 1997 dedicada a promoure la inserció sociolaboral i la formació professionalitzadora de persones en situació de vulnerabilitat a l'entorn. Aquesta missió la duu a terme mitjançant activitats enfocades a la gestió de residus i l'economia circular.

La principal activitat és a través de la gestió del residu tèxtil amb el Programa Roba Amiga a Catalunya, promovent-ne la reutilització a través de la venda de segona mà a la xarxa de botigues Solidança/Roba Amiga amb l'objectiu d'impulsar la moda sostenible al territori i fomentar la venda km0.

Surge por lo tanto una urgente necesidad de comprender, abordar y visibilizar las múltiples vulnerabilidades que padece parte de la población, en particular, con respecto a las cuatro áreas que se consideran claves por el efecto directo que ejercen sobre a la calidad de vida de los hogares, estas son: energía, transporte, vivienda y agua. Se persigue analizar la situación a partir la introducción de un nuevo concepto, el de vulnerabilidades múltiples, que describe la intersección de estas áreas, donde los individuos se encuentran en un riesgo muy elevado de padecer simultáneamente las cuatro pobrezas o en diferentes combinaciones de ellas.

A pesar de la relevancia de esta problemática, el análisis de las personas, los hogares y los territorios en los que es más probable experimentar este fenómeno son muy limitados. Sin embargo, solamente a partir de una profunda comprensión de cómo las diferentes vulnerabilidades pueden superponerse e interactuar entre sí, será posible el diseño y la implementación de políticas públicas adecuadas que permitan hacer frente a la vulnerabilidad de la población desde una perspectiva multidisciplinar del problema.

Es por ello que el objetivo de esta investigación es incrementar el conocimiento existente sobre la incidencia, características y determinantes de diferentes tipos de vulnerabilidades en la población española. En particular, es de interés comprender cómo y cuáles son los factores socioeconómicos y espaciales, haciendo énfasis en la perspectiva de género y edad, que pueden incrementar la vulnerabilidad, tanto de manera individual como combinada, y explorar entre otras cuestiones relevantes, la posibilidad de que una de ellas constituya un factor desencadenante a las otras.

Los resultados y las conclusiones de este estudio ayudarán a analizar la adecuación de las políticas sociales existentes el cumplimento del objetivo de reducción del problema y, además, proporcionarán una base sólida para el diseño de políticas públicas más efectivas destinadas a abordar las múltiples vulnerabilidades que enfrenta la población, con el fin último de mejorar el bienestar y la calidad de vida de los colectivos más afectados.

Eje: 5. Sostenibilidad de las políticas públicas: Pobreza y desigualdad: tendencias y políticas.

L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català i espanyol, i constatar la seva aplicació la realitat del sistema productiu català; i (2) analitzar en quina mesura aquesta acció institucional pot influir en la millora de les dimensions de les empreses del sistema productiu català.   

Plantejament

La petita dimensió relativa de les empreses catalanes (com de Espanya, Itàlia i altres països mediterranis) es un dels aspectes que es mencionen com una de les causes del feble creixement de la productivitat del sistema la última dècada. En la mesura que la dimensió recull característiques competitives de les empreses, constitueix un paràmetre d’interès.

Les capacitats empresarials, la seva productivitat i competitivitat, depenen de diversos factors però, en primer lloc, de la qualificació de les persones, i en segon lloc de l’entorn institucional del que aquest treball s’ocupa. Altre factor destacable son les pertorbacions o “shocks” que l’entorn global projecte sobre els sistemes productius.

Alguns shocks recents sobre la economia global provenen de la lluita geoestratègica i militar, en primer lloc, però també d’altres desenvolupaments com: (a) la concentració de poder en les grans plataformes tecnològiques; (b) les transformacions dels sistemes financers; i (c) l’acció dels grans inversors globals de capital privat que influeixen en la gestió de les empreses. L’enfrontament geoestratègic dona lloc a la disrupció de les cadenes de circulació d’inputs, i la resultant recomposició dels sectors productius. Y, sobretot, que els països occidentals volen recuperar el control d’una indústria en bona part transferida a Xina. 

Iniciatives internacionals

Front al ampli escenari obert tant la OCDE com la Comissió Europea han intensificat el seu interès i les seves propostes per la millora de la qualitat i potència del conjunt d’empreses que han de operar en l’actual i futur terreny productiu i de relacions internacionals. Tant l’estructura empresarial com la composició sectorial  serà afectada d’una manera o altre. Estats Units ha adoptat un conjunt de mesures de política industrial, que fins fa poc descartava i, per tant, els països europeus segueixen la iniciativa. D’altre banda, tant Estats Units com França, Alemanya i altres països europeus apunten la intenció de reforçar l’ indústria militar. Tècnicament seria una bona base de recuperació d’un sector manufacturer intensiu en recerca i coneixements. Socialment significaria el retorn del trade-off  “guns or butter”.

Enfoc i resultat esperat

Aquest treball utilitza tres instruments principals d’anàlisi: primer, articles acadèmics; segon, publicacions rellevants de blogs, think tanks, i publicacions econòmiques nacionals i internacionals; i tercer, bases de dades de la OCDE, UE, Eurostat, INE, Idescat, Generalitat i altres publicacions governamentals i organismes internacionals.  Finalment s’intenta valorar el grau d’ajust entre els instruments emprats pels governs i l’objectiu de millorar les dimensions empresarials com a element per adquirir competitivitat internacional.

THEMATIC AXIS: 6. THE SCIENCE AND INNOVATION SYSTEM AND THE CHALLENGE OF DIGITAL TRANSFORMATION Artificial intelligence and other emerging technologies

TITLE OF THE COMMUNICATION: AI as a factor of social progress

AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB) (both founding partners of the Conscienzia.org Association)

JUSTIFICATION: AI is at the center of numerous debates due to its potential risks. However, it can also be a source of economic and social opportunities.

OBJECTIVES
- To reflect on the impact of AI on the economy, business and society.
- To address the requirements for AI to become a factor of social progress.

ABSTRACT

INTRODUCTION
AI is a set of programs that simulate human intelligence using massive data analysis and statistical prediction among other techniques. Its origin dates back to the 1950s with the work of Alan Turing (and others), although the real explosion came when the Chat GPT tool developed by the American company Open AI was presented in the open. A world of new possibilities and potential risks opened up globally.

SOME KEY VARIABLES AFFECTED BY THE IRRUPTION OF THE IA
- PRODUCTIVITY: there is talk of an increase of 15% per year on a sustainable basis. Many tasks can be done in half the time.
- EMPLOYMENT: companies could consider doing without part of their workforce. Some jobs could disappear and new ones could emerge.
- TIME: a surplus of time can be generated that can be devoted to other things, giving rise to new opportunities in emerging sectors.
- EQUALITY: it can increase the GDP of the most developed countries (Macro) and of the most qualified companies and people (Micro).

AI AS A FACTOR OF SOCIAL PROGRESS
For this to happen, great progress would have to be made in order to meet a series of preconditions:
- Governments and companies would prioritize ethical values when configuring algorithms, and people would be given primacy over machines.
- Society would enhance the opportunities and minimize the risks of its use in strategic sectors: health, education, business, employment, ...
- All social levels would be involved: political, business, trade union, ... in the search for a sustainable balance between jobs destroyed and those generated.
- Critical thinking, verification of sources and reflection on the proper use of the application of AI would be promoted in education and citizenship.
- Machines would pay taxes and social security contributions to compensate for the undesirable effects of their scalability.

AI can make a difference as a factor of social progress in areas such as:
- By sustainably increasing productivity, GDP can be improved and that differential could be devoted to improving services to the public
- Improving individualized attention: to patients (health), to the customer (companies), to students (education), ...
- With more quality time available (Kairos in Greek), people could devote it to areas they cannot now: taking care of people, enjoying the environment, art, leisure, learning, having a healthier life, creating, ...

L’objectiu de la Comunicació es: (1) identificar i sintetitzar les bases actuals de les principals polítiques empresarials i industrials promogudes per la UE, Estats Units, organismes internacionals i governs català i espanyol, i constatar la seva aplicació la realitat del sistema productiu català; i (2) analitzar en quina mesura aquesta acció institucional pot influir en la millora de les dimensions de les empreses del sistema productiu català.   

Plantejament

La petita dimensió relativa de les empreses catalanes (com de Espanya, Itàlia i altres països mediterranis) es un dels aspectes que es mencionen com una de les causes del feble creixement de la productivitat del sistema la última dècada. En la mesura que la dimensió recull característiques competitives de les empreses, constitueix un paràmetre d’interès.

Les capacitats empresarials, la seva productivitat i competitivitat, depenen de diversos factors però, en primer lloc, de la qualificació de les persones, i en segon lloc de l’entorn institucional del que aquest treball s’ocupa. Altre factor destacable son les pertorbacions o “shocks” que l’entorn global projecte sobre els sistemes productius.

Alguns shocks recents sobre la economia global provenen de la lluita geoestratègica i militar, en primer lloc, però també d’altres desenvolupaments com: (a) la concentració de poder en les grans plataformes tecnològiques; (b) les transformacions dels sistemes financers; i (c) l’acció dels grans inversors globals de capital privat que influeixen en la gestió de les empreses. L’enfrontament geoestratègic dona lloc a la disrupció de les cadenes de circulació d’inputs, i la resultant recomposició dels sectors productius. Y, sobretot, que els països occidentals volen recuperar el control d’una indústria en bona part transferida a Xina.

Iniciatives internacionals

Front al ampli escenari obert tant la OCDE com la Comissió Europea han intensificat el seu interès i les seves propostes per la millora de la qualitat i potència del conjunt d’empreses que han de operar en l’actual i futur terreny productiu i de relacions internacionals. Tant l’estructura empresarial com la composició sectorial  serà afectada d’una manera o altre. Estats Units ha adoptat un conjunt de mesures de política industrial, que fins fa poc descartava i, per tant, els països europeus segueixen la iniciativa. D’altre banda, tant Estats Units com França, Alemanya i altres països europeus apunten la intenció de reforçar l’ indústria militar. Tècnicament seria una bona base de recuperació d’un sector manufacturer intensiu en recerca i coneixements. Socialment significaria el retorn del trade-off  “guns or butter”.

Enfoc i resultat esperat

Aquest treball utilitza tres instruments principals d’anàlisi: primer, articles acadèmics; segon, publicacions rellevants de blogs, think tanks, i publicacions econòmiques nacionals i internacionals; i tercer, bases de dades de la OCDE, UE, Eurostat, INE, Idescat, Generalitat i altres publicacions governamentals i organismes internacionals.  Finalment s’intenta valorar el grau d’ajust entre els instruments emprats pels governs i l’objectiu de millorar les dimensions empresarials com a element per adquirir competitivitat internacional.

Resulta d’interès analitzar detalladament el grau de qualitat de l’ocupació industrial, a través de la comparativa de diferents indicadors associats a l’ocupació i l’afiliació a la Seguretat Social, la contractació laboral i la desocupació, també en contraposició amb altres sectors de l’economia catalana amb la finalitat última de determinar aquells aspectes a millorar. Els indicadors estudiats estan vinculats, entre altres, a la temporalitat, els salaris, els nivells formatius de la població ocupada, la sinistralitat laboral i l’atur. Una de les característiques principals de la indústria fa referència a l’elevada proporció d’homes entre els seus ocupats, sobretot en algunes branques d’activitat que coincideixen, justament, amb les millor remunerades. D’altra banda, sobresurt en el conjunt de la indústria un baix nivell de temporalitat però un elevat recurs al treball de les ETT i un menor ús de la figura del contracte fix discontinu, que en altres sectors s’ha vist impulsat arran de la reforma laboral de 2021. Quant a la sinistralitat laboral, els índexs d’incidència situen la indústria al capdavant dels sectors, només superada per la construcció. A l’estudi també es fa una comparativa sectorial de la qualitat de l’ocupació a través de les dimensions que ofereix l’Enquesta de qualitat i condicions de treball elaborada pel Departament d’Empresa i Treball. D’aquí es dedueix que l’ocupació industrial presenta una qualitat inferior en ambient físic i en la dimensió d’habilitats, participació i formació. En el primer cas per estar exposats els seus treballadors amb més freqüència a condicions de treball potencialment perjudicials, i en el segon per comportar menys exigències cognitives, amb el que això pot implicar de treball rutinari i mecànic, i tenir menys capacitat de decisió i de participació en l’organització que els treballadors d’altres sectors.

This article reviews studies on mobile apps as an adult learner-driven, flexible, universal, and fast alternative to traditional training methods for leadership skills such as critical thinking, self-awareness, empathy, and emotional self-regulation. Four databases were searched using subheadings and terms related to mobile learning, education, and soft skills. The included studies were mapped according to the types of mobile learning platforms, adult subjects, specific 21st-century leadership skills, and outcomes. The search was limited to articles published between 2014 and 2024.

The main findings indicate that while there is extensive research on m-learning platforms for PK-12 education, there is a significant lack of primary data on the use of mobile apps for developing leadership skills in adults. The few existing studies primarily evaluate critical thinking as a crucial business skill. These results reveal a notable gap between scientific research and market practices in the context of mobile learning for adult leadership skills.

Àlex Costa. Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades

Vittorio Galletto. Institut Metròpoli. Universitat Autònoma de Barcelona

Jaume Garcia. Universitat Pompeu Fabra

Josep Lluís Raymond. Universitat Autònoma de Barcelona

Daniel Sánchez – Serra. OCDE

Abril 2024

Els preus varien entre països però també entre territoris d’un mateix país, fet que qualsevol observador pot apreciar en els seus desplaçaments entre països i dins d’un mateix país/estat.  Aquest fet és rellevant pels canvis que suposa en el cost de la vida de la població i en conseqüència, en el nivell de benestar dels individus dels diferents territoris. No cal insistir en la rellevància d’aquesta informació per a la implementació i avaluació de las polítiques públiques.

Tot i aquesta rellevància, no existeixen a Europa estadístiques oficials sobre Paritats de poder adquisitiu (PPA) a nivell regional. En el preàmbul del Reglament del Parlament Europeu i del Consell de 2007 s’indica que “s’han d’encoratjar els Estats membres a elaborar dades per les PPA regionals”. No obstant, a hores d’ara encara no existeixen aquestes dades.

L’objectiu d’aquest treball és estimar les PPA per les Comunitats Autònomes espanyoles (CCAA) utilitzant mètodes indirectes fent ús de la informació més completa i més recent disponible en aquests moments.

La metodologia utilitzada ha comptat amb una perspectiva doble, macro i  microeconomètrica (tal com s’havia realitzat en l’estudi anterior que obtenia dades de PPA de les CCAA per l’any 2012 (Costa et al 2015)). La integració d’aquestes dos metodologies permet obtenir una estimació de síntesi que, a l’incorporar d’ambdues aproximacions, es considera la més sòlida possible.

L’aproximació macro aplica la hipòtesi de Balassa-Samuelson que relaciona els nivells de preus amb els nivells de PIB o Renda per càpita. S’estimen dos models, un amb dades pels estats dels EUA i un altre pels països de la zona Euro. La utilització de les dades dels EUA té l’avantatge que es refereixen a observacions regionals d’una mateixa economia, i per tant es pot suposar que mostren un grau d’integració superior al que poden representar dades països diferents, encara que siguin espais físicament més allunyats al nostre àmbit d’estudi. D’altra banda, l’ús de dades dels EUA permet ampliar el model de Balassa-Samuelson amb variables com l’estructura productiva i els preus de l’habitatge.

La metodologia micro estima les PPA com els efectes regionals d’una equació explicativa de la despesa total de les llars espanyoles estimada amb dades de l’Encuesta de Pressupostos Familiars (EPF) de l’INE.

La proposta de PPA de síntesi s’ha fet a partir d’una mitjana ponderada dels resultats dels mètodes macro i micro, on les ponderacions tenen en compte la fiabilitat dels resultats en funció de la grandària de les mostres de l’EPF.

A més de presentar els valors de les PPA pel 2021, en el treball també es mostra com queden corregides macromagnituds tan rellevants com el PIB pc de les CCAA quan es consideren els diferents valors de la PPA de cada comunitat autònoma.

Sustainable development aims to preserve the continuity of life and enable human development within the framework of a planet with finite resources. Physical resources include renewable flow resources such as solar radiation, the water cycle or biomass and non-renewable finite stock resources such as minerals and fossil fuels; but there are also ecosystem resources, such as environmental health and species biodiversity, essential for life. 

La recerca i innovació són elements clau per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Aquests generen coneixement, tecnologia i innovació; i fomenten avenços i oportunitats que beneficien la societat, millorant el benestar i la competitivitat. El sector de les ciències de la vida i la salut és motor d’innovació a Catalunya amb un impacte econòmic del 7,9% del PIB. En particular, les teràpies avançades constitueix un dels principals camps de recerca a Catalunya amb 2,195 publicacions i 30 patents registrades durant la darrera dècada. La recerca en teràpies avançades es remunta a finals del segle XIX, i ha crescut exponencialment des del 2000 degut a l’aprovació de les primeres teràpies avançades per l'Agència Europea de Medicaments. Aquests medicaments coneguts com a ATMPs en anglès, són una revolució que transformaran la medicina actual i generaran un impacte significatiu en la societat. Els ATMPs ofereixen una captivadora solució per malalties sense cura, millorant la qualitat de vida dels pacients, reduint la càrrega econòmica i social d’aquestes malalties i alleugerant la pressió sobre el sistema sanitari, un aspecte crític considerant l'augment de l'esperança de vida.

Catalunya és un actor clau en el l’ecosistema de la salut i un referent en ATMPs a Europa que compte amb un ecosistema sòlid i especialitzat en aquest camp. L’ecosistema integra acadèmia i centres de recerca de primer nivell, hospitals, indústria i inversors. Catalunya és molt activa en etapes clíniques ocupant el 5è lloc a Europa i el 8è a mundialment. A Espanya participa en 88,5% dels assajos clínics, 9% dels quals són de teràpies avançades. Catalunya és la seu escollida per grans multinacionals, com Astrazeneca, Alliance Healthcare, Bayer, Boehringer Ingelheim, Novartis, Roche i Sanofi, que es complementa amb entitats públiques de prestigi, com són el centre de Producció i Validació de Teràpies Avançades de la Universitat de Barcelona, Creatio, i el Banc de Sang i Teixits de la Generalitat, ambdós amb una important activitat desenvolupadora d’ATMPs. A més, la regió compta amb nombrosos líders d'opinió i professionals altament qualificats en teràpies avançades, i amb el suport del govern. Tot plegat són aspectes essencials i motor per impulsar la competitivitat; el creixement econòmic i intel·lectual; fomentar la innovació; i facilitar la transferència de coneixement i l’atracció de talent a Catalunya.

No obstant,  innovació en ATMPs és desafiadora, exigent i presenta reptes, tant a Catalunya com a la resta d’Europa. La incertesa de l’entorn regulatori i ètic al voltant d’aquests medicaments; l’elevat cost associat al llarg de la cadena de desenvolupament d’ATMPS; la complexitat logística de producció, escalatge, distribució i implementació en el sistema sanitari; i el requeriment d’una elevada inversió en infraestructures, son alguns dels reptes que presenten aquestes teràpies.

En conclusió, els ATMPs representen el futur de la medicina moderna, i Catalunya es troba capdavantera. Els desafiaments associats amb aquestes teràpies s‘han d’abordar proactivament mitjançant la col·laboració entre les institucions públiques i privades, el govern i les autoritats reguladores i sanitàries. Només així, la innovació d’ATMPS seran una realitat en benefici de la societat.

Les polítiques de transferència i innovació busquen fomentar la interacció entre els generadors de coneixement (universitats) i els explotadors (indústries). A Catalunya, s'ha introduït la marca-segell Tecnio amb la hipòtesi inicial que millorant l'enfocament comercial es podria reduir la "distància" entre empresa i universitat, i que les empreses serien les principals sol·licitants de coneixement per generar innovació al país. Malauradament, la realitat és que encara hi ha un baix nivell d'innovació empresarial.

Els grups de recerca amb segell Tecnio, dins de l’entorn universitari, han de complir uns requisits que suposadament tenen com a objectiu impulsar una interacció efectiva entre el món acadèmic i el sector empresarial. Aquests requisits es divideixen en dues àrees principals: la relacionada amb la qualitat del grup (certificació de qualitat, publicacions, etc.), i la centrada en l’acció comercial, com l’elaboració d’un pla de màrqueting i la creació d’ spin-off.

Centrant-nos en el pla de màrqueting, ens preguntem : L’acció comercial dels grups Tecnio és la clau perquè tot funcioni ?

METODOLOGIA:

Es pretén donar resposta a través d’un estudi qualitatiu, on s'ha analitzat a fons la perspectiva dels investigadors principals dels grups Tecnio d’una universitat amb un alt índex de transferència dins el sistema. 

RESULTATS:

Malgrat els esforços per millorar la seva funció comercial, els grups Tecnio troben difícil ampliar el seu impacte. Els plans de màrqueting es veuen afectats per mancances en recursos humans, econòmics i de coneixement. A més de les seves tasques principals, han d'assumir rols addicionals com a "animadors de les PIMES" i gestors de convocatòries. Els beneficis percebuts són limitats a causa de la burocràcia, la manca d'ajuts econòmics i la baixa visibilitat. També estan en desavantatge comercial respecte altres agents tecnològics del sistema.

Com a resultat, molts grups actius es pregunten fins a quin punt podrien aconseguir els seus objectius sense la dependència del segell Tecnio, ja que en general, els plans de màrqueting son descrits com un requisit més burocràtic que pràctic.

Actualment, l'Associació Tecnio (iniciativa liderada pels mateixos grups), treballa per revaloritzar el segell, per reposicionar-lo dins de la política d'innovació del país, per donar una visibilitat clara del seu rol dins del sistema, amb l'objectiu d'aconseguir una política coordinada i integradora entre agents.

CONCLUSIONS:

Desenvolupar un pla de màrqueting pot abordar aspectes comercials i estratègics, però no és percebut com la solució definitiva per resoldre tots els desafiaments en transferència i cooperació.

Aquest estudi revela una realitat en la interacció dels agents del sistema d'innovació i de les qüestions que hi ha al darrere i que no sempre es fan explícites. El fet que el pla de màrqueting hagi posat de manifest les discrepàncies en el sistema indica que hi ha aspectes més complexos que s'han d'abordar més enllà de la comercialització pura.

El coneixement i el reconeixement mutu podrien ser la base per al desenvolupament d'una política de transferència veritablement de cooperació. Per tal que tot funcioni de manera fluïda, és essencial una política dissenyada amb una visió comuna, tenint en compte el paper de cadascun dels agents involucrats.

THEMATIC AXIS: 4. HUMAN CAPITAL AND THE FUTURE OF WORK/The future of work in a world governed by artificial intelligence.
COMMUNICATION TITLE: "AI as a tool to help finding a job".

AUTHORS: Javier M. Asenjo Fernández (UOC), Manuel Murillo Rosado (UB)

JUSTIFICATION: AI is at the center of many debates. However, approaches are needed to take advantage of the opportunities and assess the risks of applying it to solve specific problems, in this case job search.

OBJECTIVES:
- Describe an overview of the process and a methodology for applying AI to job search and assess its risks and opportunities.
- To share various practical experiences carried out in this context (Porta 22 of Barcelona Activa, public institute, private university, professional college).

ABSTRACT

INTRODUCTION
AI is a set of computer programs that simulate human intelligence through statistical predictions and other techniques. Its origin dates back to the 50's with the work of Alan Turing (among others) and in November 2022, the open launch of the GPT Chat by the company Open AI is a catalyst for all previous contributions, opening a world of new opportunities and challenges at a global level.
This paper proposes the use of this technology as an aid to find a job, with all the pros and cons that this entails. A global vision of the process and an applied methodology based on conversational chatbots, note takers, multimedia generators (images, videos and audio) is described.

AREAS OF APPLICATION OF IA TO JOB SEARCH
There are three areas where AI can bring value to job search. Firstly, improving knowledge: one's own (personal SWOT) and others' (market, sector, company, job position). Secondly, the sharpening of tools: CV, presentation communication (letter, mail, LinkedIn post, Whatsapp), portfolio (web, blog, social networks...), interview, tests and group dynamics. Finally it can be applied to continuous improvement through reflection on the preparation and execution of the process (feedback).

PRACTICAL EXPERIENCES
The authors have conducted several practical workshops in the context of this proposal. They have focused on training for the recruitment interview. Three phases have been worked on: script preparation (using chatbots), interview practice (with note takers for videoconferencing) and continuous improvement (chatbots and images). The aspects verified may be interesting for this area and extrapolated to others.

The workshops have been carried out mainly for Barcelona Activa (in Porta 22) both face-to-face and virtual. Also for educational centers: Palau Ausit Public Institute (Ripollet) and Mediterrani University School (Barcelona). Finally, two conferences for the Association of Economists of Catalonia.

CONCLUSIONS
In the first place, the initial balance is positive, it has generated interest and participation.  However, potential risks must be monitored: data protection, hallucinations, ethical aspects. Finally, this model is potentially transferable to other contexts and scalable to improve its impact on society.

De manera inicial, la producció a la planta de Zona Franca es limitarà a l’assemblatge de grans parts del vehicle que s’importaran de la Xina semidesmuntats, el procés anomenad DKD (Disassembled Knocked-Down). Aquest procés sol implicar la fabricació complerta del vehicle al país d’origen i el seu desmuntatge parcial per a ser transportat i rearmat a la planta de destí per a ser venut al mercat objectiu. Aquesta estratègia de producció pot esdevenir la primera fase cap a processos a on cada cop es vagin fabricant més parts a la planta de destí (MKD: Medium Knocked-Down; SKD: Semi Knocked-Down) fins a arribar a la fase CKD (Completely Knocked-Down), en la que, si bé la major part de components ja es fabriquen a la planta de destí, molts petits components continuen essent importants.

L’objectiu de la recerca és analitzar si el teixit industrial català de l’automoció estaria preparat per assumir el repte d’aprovisionar a un nou OEM, en aquest cas Chery, si aquesta empresa decideix passar del model DKD actual a un model CKD. Es vol valorar fins a quin punt Chery podria trobar a Catalunya una oferta de components amb prou massa crítica com per plantejar-se aquest canvi productiu.

Per a la recerca s’utlitzarà la base de dades internacional anomenada “Marklines”, que conté informació detallada de més de 70.000 proveïdors del sector de l’automoció de tot món. Am certa aproximació, aquesta base de dades por indicar quins proveïdors ha estat utilitzant Chery en els darrers anys i per a quins components dels seus vehicles. A la vegada, també pot indicar en cada país quines empreses operen en la producció cadascun d’aquests components. Generant i creuant aquestes bases de dades es podrà analitzar amb certa aproximació quins components dels que necessita Chery ja es produeixen a Catalunya i quins els haurien d’importar de fora del Principat.

Amb aquest estudi s’espera contribuir al coneixement del teixit productiu català del sector de l’automoció i oferir una informació qualitativa sobre la capacitat de la indústria catalana a l’hora de traccionar una oportunitat potencial com és l’arribada de Chery a Catalunya o de qualsevol altre OEM que s’hi vulgui establir per a produir models de combustió, baixes o zero emissions.

Aquests mals resultats de Catalunya en les proves PISA es troben en sintonia amb els obtinguts pels alumnes de 6è de primària i 4t d’ESO en les proves de competències bàsiques, on observem:

• Les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. D’una banda, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, més del 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt en numeració i càlcul a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t.
• L’aprenentatge del català es recupera en el pas de la primària a la secundària, si bé es manté en un nivell de suficiència que no ha millorat en els darrers deu anys.
• Es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desafavorits i no desafavorits, un llast per a la millora de resultats en el conjunt del sistema.

És necessari un pla de recuperació dels aprenentatges a Catalunya que focalitzi l’atenció en l’alumnat i els centres més vulnerables i prioritzi aquelles actuacions que l’evidència assenyala com a més efectives per la millora d’unes i altres competències. Des d’una perspectiva comparada internacional, aquesta contribució ofereix un diagnòstic de l’estat dels aprenentatges a Catalunya, dels principals factors que n’obstaculitzen la millora, i finalment repassa les actuacions informades en la recerca que poden contribuir a neutralitzar-los (com ara programes de suport, reduccions estratègiques de ràtio o beques a l’estudi).

La literatura econòmica ressalta la importància del paper de la inversió pública en la contribució al creixement econòmic i al benestar de la societat. En aquesta línia, diversos organismes a nivell català, estatal i internacional han analitzat i mostrat la seva preocupació per aquest tema els darrers anys.

Un dels objectius del treball es introduir aproximacions al que seria un nivell mínim o òptim d’inversió pública. A partir de la depreciació de l’estoc de capital públic, de la comparativa amb països i regions de l’entorn europeu o dels resultats que mostren els models científics.

Conèixer les necessitats o els nivells desitjables d’inversió pública i la seva justificació econòmica és només un pas previ. La política fiscal ha de garantir un pressupost per mantenir aquests estàndards. És a dir, vincular els plans d’inversió amb el procés pressupostari i també amb l’escenari macroeconòmic. Amb el propòsit de deslligar la variable inversió del cicle econòmic,  pressupostari i electoral i evitar-ne grans oscil·lacions hi ha consens per facilitar-la en períodes deficitaris i eliminar la pràctica habitual dels governs de pivotar l’ajust fiscal en l’esforç inversor. La funció estabilitzadora (anticíclica o keynesiana) de la política fiscal inversora també ho requereix.

L’article presenta els instruments que s’han utilitzat en aquesta línia en diferents països (límits constitucionals del dèficit públic, regles d’or, plans d’inversió públics...) i quins han estat els resultats. També el marge que deixa la tornada al marc de les noves regles fiscals a la UE que entren en vigor aquest 2024 després de la seva suspensió derivada del shock exogen de la pandèmia del Covid-19.

El moment és especialment sensible en el cas català i espanyol. Els dèficits públics han estat persistents des de la crisi econòmica i financera i aguditzats aquests anys d’excepció per la pandèmia. El retorn a la disciplina pressupostària comporta un repte majúscul per blindar un espai fiscal per a la inversió. La senda de consolidació per l’estat espanyol està força clarificada després de l’Acord en el Consell Europeu per a les noves regles fiscals. No és el cas de Catalunya, que haurà d’estar pendent del repartiment de l’ajust entre les Comunitats Autònomes. La solució per la via de la despesa no ha de ser reduir els recursos emprats en inversió, i més important encara, ja no pot ser-ho. Els nivells d’inversió pública són tant baixos que amb prou feines arriben a cobrir el manteniment de l’estoc de capital existent."

Primer, aquesta anàlisi proporciona una comparativa de l’evolució de la productivitat agregada de Catalunya, en relació a les economies més avançades. Segon, s’aborden les tendències en productivitat total dels factors (PTF), productivitat del treball i del capital, en 22 sectors d’activitat de l’economia catalana. Tercer, es proporciona una anàlisi de quins són els sectors que més contribueixen a l’evolució agregada dels indicadors de productivitat. Finalment, es descompon el creixement de la productivitat en efectes intra-sectorials i de canvi estructural.

Fins a quin punt la feblesa de la productivitat és generalitzada des d’un punt de vista sectorial? Com ha canviat el patró sectorial de l’evolució de la productivitat entre les diferents etapes? Quin paper han jugat les diferències inter i intra sectorials? Entendre aquestes qüestions ens ha de permetre fer un balanç de la productivitat, un dels principals reptes que afronta l’economia catalana.

L’ús de dades bancàries, d’altra banda,  permet analitzar en temps real fenòmens econòmics de manera acurada i s’està mostrant cada cop més important per a l’estudi de l’economia. En estudis previs, juntament amb altres co-autors (veure Aspachs et al, 2021[1] i Aspachs et al, 2022[2]) vam analitzar l’impacte que va tenir la pandèmia de la COVID-19 sobre la desigualtat dels ingressos dels assalariats a Espanya mitjançant la utilització de dades massives de nòmines domiciliades a CaixaBank completament anonimitzades, així com les transferències públiques percebudes pels treballadors (subsidis d’atur i ERTO). D’aquesta manera, vam poder seguir tant l’impacte de la pandèmia en els ingressos dels assalariats com el paper de les ajudes públiques en mitigar-ho. Al portal d’economia en temps real de CaixaBank Research actualitzem mensualment els indicadors desenvolupats a partir d’aquest estudi inicial. (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com/#/monitor ).

En aquest estudi, ampliem l’anàlisi de la desigualtat amb dades bancàries al conjunt d’individus de la llar, no només als assalariats. Així, inclourem els ingressos dels treballadors autònoms, dels jubilats així com d’altres membres de la llar. L’ús de dades bancàries massives permetrà obtenir indicadors de desigualtat representatius, en temps real i de manera mensual, del conjunt de la població així com també de diferents grups poblacionals (edat, gènere, país de naixement), geografies o activitat professional (assalariat, autònom, jubilat). La major granularitat de les dades ens permetrà també estudiar l’evolució de la desigualtat entre grups poblacionals, i veure en quina mesura l’evolució general de la desigualtat d’ingressos es deu a canvis dins d’un mateix grup poblacional o als canvis d’ingressos entre grups poblacionals (p.ex., treballadors vs. jubilats). Finalment, la inclusió de manera diferenciada de diferents tipus d’ajudes públiques (subsidis d’atur, pensions, IMV), permetrà quantificar en quina mesura cada ajuda redueix la desigualtat d’ingressos de mercat i la seva importància relativa entre elles (p.ex.  en quin percentatge els ingressos de pensions públiques o del IMV redueixen la desigualtat de les llars).

Aquesta peça normativa es considera una de les més importants del Pla d’Acció en Finances Sostenibles de la Unió Europea i l’Estratègia per finançar una transició a una economia sostenible (UE). El pla presenta deu accions prioritàries estructurades en tres pilars, (i) Reorientar els fluxos de capital cap una economia més sostenible, (ii) Incorporar la sostenibilitat en la gestió del risc i (iii) fomentar la transparència i la visió a llarg termini. La Taxonomia es considera una peça normativa d’importància cabdal ja que classifica per primer cop què s’entén com a activitats ambientalment sostenibles, un pas necessari aconseguir els dos primers pilars.

Es preveu que el reglament de taxonomia agafi, de cara a futur, una rellevància estratègica per les empreses. Conèixer la taxonomia i l’aplicació a cada empresa serà important per millorar l’accés a capital privat d’empreses amb projectes encarats a la sostenibilitat, ampliar les possibilitats d’accedir a fons públics, millorar el posicionament com a proveïdors de grans empreses, poder basar la comunicació i reputació ambiental en un sistema sòlid, quantitatiu i de referència i, finalment, millorar el perfil de risc de sostenibilitat del negoci, reduint l’exposició a les conseqüències de la transició cap a una economia baixa en carboni.

Així doncs, s’entén que la taxonomia presenta avantatges de cara a:

• Accés a línies de finançament sostenible: Tal i com es menciona anteriorment, els mercats financers estaran obligats a publicar i utilitzar les dades de taxonomia de les empreses finançades o en les que s’ha invertit. Aquest fet, lligat a la demanda de productes financers verds, presenta a dia d’avui beneficis per a les empreses més ben posicionades. Exemple d’això en són les rebaixes en el tipus d’interès de préstecs, bons o línies de crèdit sostenible/verd. Amb l’ús estès de la taxonomia s’esperen menors despeses de capital i més atracció per part d’inversors institucionals per a aquelles empreses amb uns percentatges d’alineament amb la taxonomia elevats o amb la intenció d’afrontar un pla d’inversió que ajudi a incrementar aquests ingressos d’activitats sostenibles.
• Accés a capital públic: Com es mencionava en paràgrafs anteriors, el fet de que els organismes públics estiguin incorporant el criteri de DNSH als fons lligats al Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) fa que les empreses estiguin obligades a familiaritzar-se amb el llenguatge de la taxonomia. El fet de que moltes línies de subvencions, ajudes o incentius derivin del PRTR traslladarà obligatòriament el mateix requeriment d’avaluar el principi de DNSH al receptor final dels fons.
• Posicionament com a proveïdor: En l’última dècada, l’ús cada cop més transversal d’eines per valorar la sostenibilitat i qualitat de proveïdors ha servit per capitalitzar també les inversions en sostenibilitat de l’empresa privada. La implementació de certificacions internacionals o el càlcul de la petjada de carboni son només alguns aspectes que s’han anat incorporant en la valoració de proveïdors crítics. A partir d’ara, la taxonomia serà un altre indicador clau en la valoració de la sostenibilitat de proveïdors, en especial per a aquelles amb alts percentatges d’elegibilitat.
• Comunicació i reputació: Un dels objectius que pretén la taxonomia és disminuir el greenwashing (en català, ecoblanqueig o rentat de cara verd) del sector privat, establint les bases per valorar les credencials en matèria ambiental de les empreses d’un mateix sector econòmic sota uns mateixos criteris. Aquest fet, disruptiu fins ara, facilitarà la divulgació d’informació en matèria de sostenibilitat ambiental d’aquelles empreses per les quals s’hagin establert criteris tècnics de selecció i DNSH. Les empreses que puguin reportar un percentatge del negoci més elevat d’alineament amb la taxonomia estaran en un posició de mercat que els permetrà guanyar reputació i valor de marca.
• Millor gestió del risc de sostenibilitat: La taxonomia pot ser una eina interessant per afegir determinats aspectes al sistema de gestió del risc corporatiu. Els criteris tècnics de selecció, els principis de DNSH i les garanties mínimes ajuden a disminuir el risc associat a canvis polítics o legals gràcies al fet d’anar un pas més enllà dels mers requeriments legals, disminuir el risc financer associat a falta de liquiditat per a un model econòmic poc encarat a una economia baixa en carboni, el risc social de no complir amb determinats estàndards de pràctiques laborals o drets humans, el risc ambiental i legal de responsabilitats penals per a impactes ambientals, riscos operacionals lligats a la volatilitat del preu de combustibles fòssils o similars.

Així doncs, podríem considerar el reglament de taxonomia com una eina que va molt més enllà d’un simple sistema de classificació, l’ús estratègic del qual pot resultar en avantatges competitives en el mitjà o llarg termini. Com s’ha vist, les implicacions i responsabilitats d’utilitzar el reglament es troben en mans dels departaments legals, financers, de qualitat, de medi ambient o a escala de direcció general, entre d’altres. Un fet que, igual que la sostenibilitat, té el repte i l’oportunitat d’implementar-se de forma tranversal per fer incrementar la competitivitat de l’economia catalana front a la descarbonització socioeconómica europea i global.

A dia d’avui, la problemàtica del canvi climàtic s’enfoca principalment des de la mitigació – coneguda també com descarbonització – i des de l’adaptació als riscos derivats de les conseqüències generades pels canvis en el clima. Ambdós línies d’actuació incorporen de forma inherent una vessant de riscos per a determinats sectors econòmics, ubicacions geogràfiques o tecnologies però alhora una oportunitat.

A la COP28 de Dubai es va acordar la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 43% pel 2030, un 60% a 2035 i aconseguir ser Zero Net al 2050 respecte les emissions de referència de 2019. En paral·lel es va acordar també triplicar l’energia renovable instal·lada i doblar el rati d’eficiència energètica a 2030. Aquests acords ens indiquen la necessitat urgent d’una transició accelerada a una economia descarbonitzada que asseguri operar en un entorn segur a nivell climàtic.

Els propers anys semblen destinats a una transició socioeconòmica accelerada i un increment en les afectacions físiques conseqüència del canvi climàtic.

Aquesta transició portarà a riscos i oportunitats en matèria (i) política-legal per canvis en normativa vinculada a l’emissió de GEI, litigació ambiental o limitacions a productes o serveis intensius en carboni. Per altre costat, també serem testimonis de (ii) canvis tecnològics vinculats a noves tecnologies de producció energètica, increment de l’eficiència d’equips, nous productes o serveis descarbonitzats i similar. En la mateixa línia s’espera un canvi en (iii) les tendències dels mercats per canvis de comportament dels compradors, increments en el cost de matèries primeres o canvis en la demanda. La manera com les empreses afrontin aquests canvis també pot suposar afectacions a nivell de (iv) reputació vinculades a preocupacions de clients, estigmatització de sectors o falta d’acció estratègica.

Si ens centrem en la part física del canvi climàtic és on podem observar riscos i oportunitats vinculades a les modificacions dels patrons meteorològics i climàtics globals i locals. En aquest sentit estem parlant d’increment en la freqüència i severitat d’esdeveniments extrems com sequeres, temporals, inundacions o similars. En paral·lel continuarem observant com els patrons de precipitació, temperatura o nivell del mar acceleren la seva tendència a allunyar-se de la mitjana i provoquen conseqüències greus per ecosistemes naturals, la base de la societat.

Com en qualsevol canvi, l’economia de mercat farà aflorar guanyadors i vençuts. S’erigiran com a guanyadors aquelles empreses que hagin sabut llegir el context de transició del mercat global i apostin per models de negoci descarbonitzats, resilient a riscos climàtics i que aprofitin els canvis polítics, legals, tecnològics i de mercat per posicionar-se positivament de cara a la nova economia. Fallaran als seus accionistes i parts interessades aquelles empreses que no adaptin la seva activitat a un context amb més vulnerabilitat operatives vinculades a menor disponibilitat d’aigua, major risc d’incendis o probabilitat d’inundació i no aconsegueixin transformar els seus actius per adaptar-se a una demanda de productes o servies baixos en emissions.

Justificació del seu interès

La incidència del frau i maquillatge comptable en els estats financers és un tema d'alta rellevància tant en l'àmbit acadèmic com en el professional, donant lloc a significatives pèrdues econòmiques i afectant la credibilitat de les empreses. La metodologia Random Forest ha demostrat ser una eina potent en la identificació de patrons de maquillatge comptable, oferint una nova perspectiva en la detecció de fraus.

Objectius

1.     Identificar els senyals d'alerta més efectius per a la detecció de maquillatge comptable.

2.     Validar l'eficàcia de la metodologia Random Forest en l'anàlisi de dades comptables.

3.     Contribuir a la millora de la transparència i la integritat financera en el sector empresarial.

Resultats que s'espera obtenir

S'espera identificar de manera fiable els senyals més importants a l´hora d'alerta de maquillatge comptable. conjunt de 55 variables analitzades.

Conclusions que s'espera assolir

Amb aquesta recerca es preveu demostrar per una banda,  l'aplicabilitat i l'eficiència del Random Forest en la detecció de maquillatge comptable, oferint eines robustes per a auditors i reguladors. Per altra banda, identificar quins són els senyals que tenen més poder predictiu per a la identificació de les empreses que cometen engany comptable dintre d´un conjunt de 55 variables quantitatives i qualitatives.

Es tracta d’una proposta que pot ser d’utilitat per a auditors, analistes i organismes supervisors i qualsevol persona interessada en la informació econòmica financera i no financera proporcionada per les empreses, afavorint un entorn empresarial més ètic i transparent.

Segons el consens científic, la salut i el benestar humà estan íntimament vinculats amb el medi ambient, sent un dels determinants bàsics de salut, conegut com concepte One Health. Així mateix, la integració de la perspectiva ambiental a les organitzacions esdevé un factor clau per promoure la sostenibilitat econòmica. Tot això, ajuda a promoure un sistema de salut públic eficient i de qualitat. 

Per tant, com a entitat promotora de la salut, l’hospital Clínic Barcelona té un ferm compromís per avançar en la gestió de la sostenibilitat ambiental i impulsa diferents iniciatives emmarcades en el Pla Estratègic de l’hospital per esdevenir un Clínic Verd. A més, es considera que aquestes accions no només tindran un benefici a nivell mediambiental, sinó que també tindran un efecte positiu en l’eficiència i en l´ús dels recursos que gestiona l'hospital.  

En aquest sentit, es treballa de manera transversal en tres àmbits d'actuació, on ja s’evidencien els primers resultats: 

• Gestió de materials i residus: en aquest eix es promouen iniciatives per seguir fent un ús més eficient dels recursos materials i una gestió sostenible dels residus.  

En aquest àmbit s’han aconseguit millores en la segregació de residus de l’hospital, especialment pel que fa a la fracció destinada a reciclatge i s’han impulsat diferents iniciatives per promoure l’economia circular. Pel que fa a la gestió de materials, s’està treballant en un nou workflow que millorarà el control de les baixes dels equips, i la identificació d’aquells que es poden reutilitzar en altres serveis de l’hospital allargant la seva vida útil, el que suposarà un estalvi a nivell econòmic en la compra de nous equipaments, i també la possibilitat de tramitar la donació a tercers, que afavoreix l'economia circular. 

• Energia i emissions: en aquesta línia es treballa per fer un ús més eficient de l’energia i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que se'n deriven de la nostra activitat.  

Les accions realitzades dintre d’aquest àmbit inclouen per exemple accions de gaming dirigides als professionals de l’hospital per promoure l’ús eficient de l’energia. En l’àmbit operatiu, s’han instal·lat comptadors elèctrics en diferents zones de l’hospital, el que millorarà el control i facilitarà la implementació de millores amb l’objectiu de reduir consums i la despesa relacionada amb el subministrament d’energia. 

• Cultura ambiental: en aquest àmbit es treballa per promoure la cultura de la sostenibilitat ambiental dintre de l’organització i amb els grups d’interès amb els que es relaciona l’hospital. En l’eix no només s’impulsen accions de formació, sensibilització i comunicació; sinó que es promou un canvi en la normativa interna.

  A nivell institucional, s’ha aconseguit l’aprovació de la política ambiental, que emmarca les actuacions de l’hospital en aquest àmbit. A més, . pel que fa a la cadena de valor, es destaca la integració de clàusules ambientals, amb més d’un 80% de l’import del contractes ambientalitzat. 

En conclusió, la implementació d’accions sostenibles mediambientalment no només produeix un impacte positiu a nivell ambiental sinó que contribueix una gestió més eficient dels recursos econòmics de l’hospital.  

- Ivan Puig Serra

- Àngels González

- Marta Pérez

Clinic Verd- Hospital Clínic de Barcelona

Every summer and more recently due to the long drought, the situation of Catalan forests is news, with criticism for the results of public policies and the abandonment or bad exploitation of forests because there is a low proportion of this 41% of the Catalan area planned or certified for both environmental and economic sustainability, despite its economic and political importance.

A paradigmatic case could be the Aleppo pine forests, one of the most representative of Catalonia, both for being a Mediterranean variety and for its extension, since it spreads easily through the open areas and its pyrophilic characteristic makes the fire also facilitates its "colonization". It is a type of forest that tends to be unmanaged and unexploited, despite its representativeness (almost 30% of the Catalan private forest area), although there are studies to help the sustainable management of these forests (Beltrán et al., 2011) and detected its potential benefit (Melo et al., 2017; and ICEA, 2019). However, the economic conclusions of these studies and the private maximization of public subsidies have led to a preference for non-exploitation, with perverse effects on fire prevention policies and protection and conservation of mature forests.  However, with a broader view, especially from a financial analysis perspective (Ceballos and Perramon, 2021), it is possible to show both the economic viability of its business management, not only in contexts of very favorable prices, as well as the improvement of the effectiveness of public policies with stimuli is feasible if it is not based on the concept of immediate economic utility and other elements linked to sustainable finance are taken into account (Begemann, 2023). However, the results could be more ambitious in the recommendations of public instruments if there were a greater detail of the type of private forest owners in Catalonia as in other European cases (Ficko et al., 2019).

Despite numerous analyses from various perspectives, particularly technological, a holistic conceptual model interpreting this phenomenon from a competitive strategy standpoint is lacking. This paper aims to bridge this gap by proposing a theoretical analytical framework that enables researchers, managers, and analysts to characterize and anticipate technological disruptions in competitive environments.

The genesis of disruptive processes usually involves a technological component that manifests in two primary forms: cost impact, where the cost-performance ratio of emerging technologies massively alters key competitive processes, leading to business model obsolescence; and revenue impact, where the application of new technologies generates new markets, reshaping industry size and connections with adjacent sectors.

This study introduces the concept of a "competitive paradigm" of an industry, referring to the prevailing competition rules within a certain timeframe from a multidimensional perspective. A disruption signifies a break from these rules, and therefore, from the competitive paradigm itself. The framework outlined in this paper focuses on four competitive dimensions crucial for characterizing potential disruptions: dominant business model characteristics, customer behavior in relation to the prevailing value proposition, the industry's value chain configuration, and the distribution of generated profits among stakeholders.

For instance, the shift towards digital platforms in the music industry and the rise of electric vehicles are clear examples of how new business models can redefine competitive landscapes. These models often emerge from non-traditional industry participants and drastically alter the competitive dynamics, making anticipation of such changes more complex yet vital for sustaining competitive advantage.

The analytical model provided herein sets the groundwork for identifying industry disruptions based on changes induced by new technological competitive models. It offers specific criteria for analysis across the described dimensions, thus facilitating the anticipation of disruptive shifts.

This paper contributes to the literature by detailing a structured approach to understanding and predicting technological disruptions, reinforcing the strategic implications of such shifts and providing a robust tool for both academic research and practical application in business strategy development.

EIX: 3. LA MUSCULATURA DEL SISTEMA EMPRESARIAL CATALÀ

TÍTOL: “Aportacions a l’economia de triple impacte des de l’economia social” (provisional)

AUTORA: Maria Teixidor i Jufresa (GRUP CLADE)

JUSTIFICACIÓ DE L’INTERÈS:

Des de 2018, organismes com l’OCDE, l’FMI, el Banc Mundial, o Davos adverteixen de l’esgotament del model capitalista neoclàssic i els mitjans i la societat en el seu conjunt reclamen la necessitat de reformular-lo. El Forum econòmic mundial (WEF) al 2021 va llençar un procés de reflexió sobre el model capitalista titulat “The Great Reset” (“El gran reinici”) segons el qual hem de passar d’un capitalisme de shareholders i anar cap a un capitalisme de stakeholders.

En aquest sentit, i en oposició al capitalisme neoclàssic-financer, clientelar, rentista i extractiu, de rendes excessives, es busca un capitalisme basat en una economia de mercat social, compromesa amb el medi ambient, basada en la igualtat d’oportunitats i sustentada en un creixement econòmic sostenible i just que promogui la redistribució de les rendes.

A nivell europeu, aquest 2024, s’estrena un marc normatiu harmonitzat de regulació ESG (Environment, Social & Governance) on el legislador ha dissenyat una regulació que busca millorar la transparència i la responsabilitat dels actors de l’ecosistema comercial. La normativa d’informació no financera imposa mesurar el triple impacte mediambiental, de governança i social i documentar-lo en un Informe de Sostenibilitat. Es busca estandarditzar pràctiques i evitar el greenwashing, alhora que transformar les empreses en negocis sostenibles, que integrin els esmentats criteris en tota la cadena productiva.

En aquest context, l’Economia Social apareix com un model de referència, on empreses i organitzacions amb diferents fórmules jurídiques (des de cooperatives a fundacions passant per societats anònimes laborals, entre altres) però fonamentades en uns principis i valors comuns (de compromís amb les persones i arrelament territorial, d’execució de projectes amb visió a llarg termini, de solidaritat i equitat econòmica i de governança i gestió de qualitat), han demostrat que a es poden aconseguir projectes d’èxit, ambiciosos i competitius, que alhora són respectuosos amb l’entorn.

OBJECTIUS I RESULTATS:

• Analitzar els principis de l’Economia Social per a confirmar el seu encaix en un model econòmic que sigui una evolució de l’actual, en un moment on hi ha acord sobre la necessitat d’incorporar els criteris ESG al conjunt de l’activitat econòmica. Els criteris esmentats són, de fet, l’essència i el fonament de les empreses de l’Economia Social i han demostrat la seva capacitat de construir projectes sòlids, durables i competitius.
• Traslladar els aprenentatges i coneixements de les empreses i organitzacions de l’Economia Social a les empreses mercantils a fi d’integrar-hi mo.

CONCLUSIONS ASSOLIDES:

• L’Economia Social posa el focus en les persones, es basa en la transparència i en uns valors compartits que coincideixen amb els que avui en dia, tot l’entorn econòmic està assenyalant com els necessaris per a ésser integrats en el model econòmic a fi d’assolir un model evolucionat compatible amb la vida.
• Per accelerar aquest procés, és oportú traslladar els principis, coneixements i aprenentatges de l’Economia Social al món de l’empresa mercantil.

New business models through deep technologies, especially artificial intelligence, have generated new intangible assets by making knowledge explicit through the digitization of data and its processing with artificial intelligence, which will grow exponentially in the coming years. Our information, now collected in databases, has incalculable value for most organizations. Currently, companies are required to report impact reports and therefore to assess other non-purely tangible data, such as social impact, diversity, or sustainability. Although these aspects can currently be evaluated, quantified, and accounted for, few Catalan organizations actually do so.

In the field of artificial intelligence, the concept of technological deserts is discussed, cities or regions where if knowledge is not generated, there will be no possibilities for the development of the artificial intelligence economy, while others have specialization strategies to attract investments and talent and create environments friendly to innovation like Japan.

Gross Domestic Product is a static measure of economic production of goods and services but currently does not include the knowledge produced, which gives us a current but also future image of our economy. The Global Knowledge Index (GKI) emerged to assess different aspects linked to the knowledge economy such as education, research, innovation, investment, technology, and communication.

Objectives:

• Define and contextualize the importance of intangible capital in knowledge-based economies.
• Present a methodological proposal to calculate the Gross Inner Knowledge of Catalonia.
• Present a methodological proposal to calculate the value of data bases and algorythms
• Discuss the potential benefits and challenges of implementing GIK as an economic indicator.

Expected results: It is expected to demonstrate, through a pilot study conducted with several Catalan companies, how the inclusion of valuations of intangible assets can significantly alter the perception and valuation of the Catalan economy. This analysis will serve to highlight the discrepancy between traditional economic measures such as GDP and indicators that consider knowledge capital creating a new index that fits better with the new economies.

Conclusions expected to be reached: It is expected to conclude that Gross Inner Knowledge offers a more comprehensive and advanced view of the economic state and development potential of Catalonia. This can be crucial for public policies seeking to promote innovation and competitiveness in a globalized world. There will also be discussion about the need for a standardized and internationally accepted methodology for the valuation of intangible assets on a macroeconomic scale.

During the first two decades of the 21st century, world passenger transport has grown like population (26.5%), but world freight transport has more than doubled (115% increase) to reach 53 tkm/ hab/day (tons x km per inhabitant and day). The characteristics of oil and its derivatives (gasoline, diesel, kerosene and fuel oil), with high energy densities (around 10 kWh/kg and around 8 kWh/litre), rapid recharge and artificially low costs by not including outsourcing, have led to a close correlation with transport and its growth: today 95% of transport (land, sea, air) is powered by petroleum products and 75% of oil is used for transport.

Electricity, the main renewable energy vector in the transport of the future, represents a substantial improvement in the performance of the driving elements but requires important power systems (storage in batteries, hydrogen and fuel cell, electrified catenary) that will be necessary implement to reconvert the centralized system of obtaining and distributing fossil fuels to mostly distributed systems of electric energy and hydrogen. It is necessary to rule out the obtaining of biofuels from crops, in collision with food and of very low yields, and limit them only to small amounts obtained from waste.

The transition in transport, based on renewable energy vectors and in the framework of sustainable development, will bring important changes and limitations with respect to some of the characteristics and uses we are used to today with oil, but also advantages and new possibilities. The purpose of this communication is to analyse these issues and explore the incidence of renewable transport in the current dominant trends and in the sustainable development of the future

Today, the volume of materials involved in human activities is 12.5 tons per person per year (1.5 to 4 times more in rich countries): 25% of the total comes from biomass (including food), 15% are fossil fuels, 10% are metal ores, 42% are other minerals (mainly for construction) and 8% are recycled. On the other hand, obtaining and transporting materials worldwide requires more than 40% of the energy of the human system, a value that is growing with the use of increasingly rare, scarce and dispersed materials. The overexploitation of resources coupled with the increasing use of non-renewable energy resources (fossil fuels and uranium), with the consequent energy and climate crisis and the deterioration of the environment, leads both to a change in the energy model and to rethinking the practices today dominant of continuous economic growth and the linear economy based on extract-use-throw.

The purpose of this communication is, after presenting the figures on the global metabolism of materials, to reflect on some of the new attitudes and actions that will need to be adopted within the framework of sustainable development. By way of example, the following are cited: 1) Moderate, reduce, eliminate the use of materials where possible; 2) Extend the life of goods and material infrastructures; 3) Reuse, recover, recycle materials; 4) Return as much as possible biologically based materials, more recyclable; 5) Avoid, as far as possible, technologies based on rare or scarce materials; 6) Avoid the dispersion of materials in the environment (atmosphere, water, soil); 7) Encourage the use of local materials in order to minimize transport and its energy impact; 8) Take care of the quality and good health of basic resources: air, water and fertile soil.

El futbol professional ha experimentat una transformació significativa, convertint-se en una indústria multimilionària que planteja reptes únics tant en l'àmbit esportiu com econòmic. L’interès d'aquesta comunicació radica en la necessitat d'analitzar i comprendre els factors que contribueixen al èxit econòmic i esportiu dels clubs de futbol, essencial per a la gestió sostenible i l'èxit continuat d'aquestes entitats en un entorn altament competitiu i comercial.

Objectius:

• Identificar i analitzar els factors que influencien l'èxit esportiu i econòmic dels clubs de futbol professional.
• Explorar la interacció entre la gestió financera i l'èxit esportiu, incloent l'impacte del fair play financer.
• Proporcionar un marc analític per a l'avaluació del rendiment basat en indicadors clau obtinguts a partir de l'anàlisi de europees la Lliga espanyola durant deu temporades.

Resultats que s'espera obtenir:

Esperem demostrar relacions significatives entre la gestió financera i l'èxit esportiu, oferint una visió detallada de com les decisions de gestió afecten el rendiment dels clubs. Aquest estudi proporcionarà una base de dades robusta que destaca els indicadors de rendiment financer i esportiu que prediuen l'èxit, oferint així eines valuoses per a la presa de decisions estratègiques.

Conclusions que s'espera assolir:

La comunicació conclourà destacant la importància crítica d'una gestió financera equilibrada per al manteniment de l’èxit esportiu, i viceversa. S'espera que els resultats reforcin la necessitat de polítiques de gestió financera sostenible que no comprometin el rendiment esportiu i aportin recomanacions per a la millora contínua en la governança dels clubs de futbol professional.

La evolució recent del sector inversor ha mostrat una clara tendència cap a l'especialització i diferenciació. Els actors i criteris d'inversió en sostenibilitat i economia circular s'han distingit cada vegada més del sector inversor tradicional. Per això, resulta essencial realitzar una anàlisi específica que abordi aquestes particularitats.

Els resultats o conclusions d'aquesta anàlisi es poden estructurar en cinc grans blocs temàtics:

1. Avaluació del Mercat i Tendències d'Innovació: Dins d'aquesta anàlisi, també es prendrà en consideració l'avaluació del tamany del mercat i les tendències d'innovació. Entendre la mida del mercat pot proporcionar una visió clara de les oportunitats i el potencial d'un sector específic, mentre que l'avaluació de les tendències d'innovació permetrà identificar les tecnologies, models de negoci i pràctiques que estan configurant el sector de la sostenibilitat i l'economia circular.

1. Evolució de la inversió privada: Aquest punt analitzarà la trajectòria de la inversió privada en sostenibilitat i economia circular en els últims anys. Quins sectors o segments han captat més finançament i quins factors han influït en aquesta evolució.

1. Principals Agents d'Inversió: Identificar qui són els actors clau interessats en invertir en projectes de sostenibilitat a nivell europeu. Això inclou fons d'inversió, capital risc, family offices, entitats governamentals, entre d'altres. Cadascun d'aquests actors té les seves pròpies motivacions i objectius.

1. Criteris d'Inversió: Analitzar quins son prioritaris per a aquests inversors especialitzats en sostenibilitat. Aquests criteris poden incloure aspectes mediambientals, socials, de governança (ESG), retorn financer, impacte social, entre d'altres. Comprendre aquests criteris és fonamental per alinear els projectes empresarials amb les expectatives dels inversors i augmentar les possibilitats d'èxit.

1. Impacte de la Regulació, Taxonomia Financera i el Green Deal: Avaluar com les regulacions i polítiques europees ( Directives CSRD, Net Zero 50,...), com la taxonomia financera i el Green Deal, estan influenciant el sector inversor.

Públic Objectiu:

La comunicació està dirigida principalment a empresaris i emprenedors de qualsevol sector que estiguin desenvolupant models de negoci enfocats en l'economia circular, energies alternatives o renovables, i pràctiques sostenibles. És especialment rellevant per a aquelles empreses que es trobin en etapes de desenvolupament com "seed, early stage, growth stage, expansion o exit", i que estiguin buscant inversió per impulsar els seus projectes.

Aquests empresaris i emprenedors trobaran un anàlisi molt valuós per entendre com funciona el mercat inversor específic per a projectes de sostenibilitat.

Historically, women have been underrepresented in technical careers, those related to finance, and in entrepreneurship. However, recent trends indicate significant advances for women in these fields, driven by greater access to education, political initiatives for gender equality, and the evolving landscape of the financial industry. The unique perspectives and innovative approaches of women contribute substantially to decision-making processes, promoting inclusive economic growth and creative entrepreneurship. Nevertheless, challenges such as unequal access to financing and the absence of support networks persist.

The article aims to deepen the understanding of how a regulated technological framework, specifically the "Pilot Regime for Market Infrastructures based on Distributed Ledger Technology" initiated by the European Union, can mitigate barriers and foster female participation and entrepreneurship in the financial and technological sectors. The article will examine the role of women in finance, technology, and entrepreneurship, focusing on the factors influencing their participation, including barriers, opportunities, experience, and leadership skills. The study is particularly relevant in the context of emerging decentralized financial systems, which could have unprecedented potential to address the gender gap in finance.

En la present comunicació ens proposem tres objectius: (1) Refer el mateix càlcul per a Catalunya, partint de les dades de 1995, mantenint el grup de referència per la població activa de 15-64 anys; (2) Actualitzar les projeccions amb les darreres dades disponibles corresponent a l’any 2023 fins el mateix horitzó 2050, amb el grup de població activa de 16 a 67 anys; i, 3) Fer una lectura crítica de la producció i difusió de les projeccions originals. En els dos primers exercicis es partirà per al primer supòsit de les projeccions de l’Idescat realitzades a l’any 1995 i les darreres de l’any 2022. El cas de Catalunya amb dos booms migratoris d’una especial intensitat (2000-2007 i 2026-2023), ens hauran de permetre, en primer lloc, reflexionar sobre la intel·lecció i comunicació dels resultats dels exercicis de previsió en matèria de migracions, en concret en l’impacte de les migracions en el mercat de treball i en l’estructura de la població, comparant els resultats dels primers vint anys del primer exercici 2000 a 2050 amb els efectius reals observats. En segon lloc, ens haurà de remetre als exercicis de projeccions i la validesa per al disseny de polítiques migratòries a partir, del segon exercici realitzat.

L’objecte d’aquest estudi és analitzar l’impacte que tindrà l’augment del preu del transport aeri derivat de regulacions mediambientals cada cop més rigoroses sobre la demanda de transport aeri. Per tal d’avaluar aquest impacte, s’estima un model de demanda de transport per les connexions transatlàntiques entre Europa Occidental i Estats Units. Utilitzant les dades de SABRE, s’estima una equació que relaciona el nombre de passatgers entre cada parell d’origen i destinació amb un conjunt de variables explicatives que, a més del preu per kilòmetre, inclou variables demogràfiques, econòmiques, així com característiques de la ruta i de la companyia aèria.

La base de dades està formada per totes les rutes aèries entre Estats Units i Europa Occidental observades pel període 2010-2019. Per tal d’evitar comportaments erràtics en el nombre de passatgers, s’han seleccionat les rutes que tenen almenys 1000 passatgers al mes.  El model s’ha estimat amb dades anuals seguint tres especificacions: model pool, model d’efectes fixos i model dinàmic.

Les prediccions de demanda s’han efectuat per un període temporal de 10 anys d’acord amb tres escenaris de comportament de les variables socioeconòmiques, qualitat de l’oferta i preu. S’estableix un escenari central amb les prediccions més probables respecte les variables del model i dos escenaris addicionals que contemplen situacions més i menys favorables pel tràfic (escenaris optimista i pessimista). Per a cada escenari, s’estableixen diferents hipòtesis respecte el canvi del preu del viatge segons possibles valors pels impostos ambientals. D’acord amb les nostres estimacions, l’elasticitat preu de la demanda malgrat ser inferior a la unitat és significativament diferent de zero i, a llarg termini, se situa a l’entorn de -0.6. Així, cal esperar que un augment substancial de les tarifes del transport aeri tingui un impacte notable sobre els passatgers, almenys en un mercat madur com el que s’estudia en aquest treball.

Amb aquesta informació farem un anàlisi específic per les rutes amb origen o destí a un aeroport català.

Helena Linares-Arlanzón¹ i Maximilian Schäfer-i-Paradís¹

¹Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Hisenda, Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Carrer del Foc, 57 08038 Barcelona

Catalunya gaudeix d’una base industrial i d’una orientació exportadora destacable, que la situen com la primera comunitat autònoma en volum d’exportacions de béns, amb el 26,3% del total estatal el 2023. Aquest treball analitza l'evolució de les exportacions de béns de Catalunya i les seves províncies (i.e., Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) des de dues perspectives. D'una banda, s'explora la seva evolució històrica, destacant els components clau i els trets distintius de l'estructura exportadora catalana. D'altra banda, es du a terme una anàlisi de la complexitat econòmica i l'avantatge competitiu de les exportacions, oferint una visió integral del panorama exportador del territori.

Per tal d'analitzar la competitivitat sectorial, s'ha calculat l'índex d'avantatge comparatiu revelat (RCA, per les seves sigles en anglès) que mesura el grau d'especialització en les exportacions d'un producte (Balassa, 1963) Com a mesura de qualitat de les exportacions, hem utilitzat l'índex de complexitat econòmica (ICE), definit per Hidalgo i Hausmann (2009), que calcula el coneixement acumulat d'un territori per tal d'exportar productes que són escassos en el mercat internacional. Un nivell d'ICE alt es relaciona així amb un desenvolupament econòmic pronunciat i, tanmateix, amb una capacitat exportadora futura més elevada. Els indicadors de complexitat de l'economia catalana s'han basat en les dades proporcionades per COTEC.

Els resultats indiquen una disminució de la complexitat econòmica en les exportacions de béns de Catalunya entre el 2017 i el 2022. Tot i això, en els darrers 2 anys s’observa una millora de l’ICE de Catalunya que ha permès tornar a situar a la regió en la tercera posició del rànquing autonòmic, gràcies sobretot a l’evolució favorable dels productes químics i del material de transport. En termes més desagregats, Barcelona és la quarta província de l’Estat amb major nivell de complexitat el 2022, mentre que la resta de províncies catalanes mostren una sofisticació negativa (Girona, Tarragona i Lleida, se situen a la posició 12, 25 i 34, respectivament). 

Pel que fa a l’avantatge competitiu, dels productes analitzats per Catalunya el 2022, gairebé un 52% mostren un valor competitiu de l'RCA (i.e., RCA superior a 1), on destaquen els productes animals i els químics. No obstant això, d’aquests productes especialitzats, menys del 10% tenen una complexitat del producte (PCI) positiva.

Finalment, s’aplica un model economètric (vegi's l'Equació (1)) per inferir l’impacte del nivell de l'ICE sobre el valor total de les exportacions catalanes del 2022. S’observa un efecte positiu i estadísticament significatiu. De fet, la magnitud de l'efecte és superior al d'altres variables clau (e.g., l’RCA, el nivell de les infraestructures de transport i la mida del teixit empresarial provincial).

ln(exp_iz/PIB_z) = alpha + beta ln(ICE_z) + gamma ln(RCA_iz) + theta ln(X_z) + xi_iz  (1)

Fig. 1. Evolució de la complexitat de les exportacions catalanes (2017-2022). Nota: La mida dels punts augmenta segons el valor RCA de cada producte.

Taula 1. Regressions OLS.

Bibliografia

Balassa, Bela. An empirical demonstration of classical comparative cost theory, The Review of Economics and Statistics (1963): 231-238. 

Hidalgo, Cesar A., and Ricardo Hausmann, The building blocks of economic complexity, Proceedings of the national academy of sciences (2009): 10570-10575.

En aquest sentit considerant l’emergència inicial d’aquest fenomen i per tant per ser un procés que no es troba ni molt menys en la seva part de maduració, l’aproximació a aquesta realitat s’instrumentarà en una metodologia basada en estudis exploratoris i en anàlisis qualitatius de casos concrets, fonamentats en entrevistes semiestructurades als presidents de les entitats, als directors-gerents i als responsables de compres dels hospitals sociosanitaris, a fi de copsar els aspectes que faciliten i impulsen el seu desenvolupament això com tots aquelles que actualment es consideren una barrera que frena o en el seu cas l’impedeixen el desenvolupament de la servitització dels productes intel·ligents en els hospitals sociosanitaris.

L’any 2021 es va registrar una despesa en R+D del 1,67 % del PIB a Catalunya, que, tot i superar en 0,26 punts percentuals la mitjana espanyola, queda molt lluny del 3 % desitjat, objectiu fixat per la Comissió Europea i recollit al Pacte per la Ciència i la Innovació 2030 espanyol.

D‘on venim i cap a on anem son preguntes que s’adrecen en aquest estudi, a través d’un diagnòstic de la situació de la R+D+I a Catalunya amb dades històriques (2002-2022) de PIB, la despesa en R+D interna, la ocupació en R+D+I, les publicacions científiques, la captació de projectes i fons europeus, la creació de start-ups, les sol·licituds de patents, la puntuació al EU Innovation Scoreboard, i altres rànquings d’innovació global.

En la majoria dels casos, veiem una clara tendència alcista, però, si es compara amb les dades dels Estats Membres referents en R+D, es pot sospitar que no es tracta directament d‘una senyal positiva, o almenys suficient, com per complir els objectius i posicionar Catalunya al centre del progrés.

L’actuació necessària en aquesta tessitura no és tan simple com podria semblar. El diagnòstic de dades no  serveix únicament com a mètode de comparació, sinó que es du a terme un pas més. L’econometria com a eina predictiva i regressiva entra en acció per conèixer com afecten totes aquestes dades relatives a la R+D que cada any es recullen al nostre indicador.

Es presenta un model economètric de series temporals multivariants, a través d’un sistema VAR (Vector AutoRegressive), per estudiar com la variable “percentatge de despesa en R+D” es veu afectada per la resta. La finalitat és identificar quines variables afecten positivament i quines negativament, per conèixer què s’hauria de promoure per tal d‘augmentar aquest percentatge, com si es tractés, de quelcom “endogen”, o “dependent”. És a dir, que depèn del model, ergo, de les altres variables.

Alguns resultats son esperables, mentre que d’altres no ho son de cap manera. Qui diria que com més patents es sol·liciten, es podria esperar un menor percentatge de despesa en R+D l’any vinent?

En canvi, les publicacions científiques i la ocupació en R+D sí que s’associen a un increment d’aquest indicador, com un podria intuir. Les possibles explicacions per això podrien ser varies, però la nostre hipòtesis enceta un concepte en auge: l’Open Innovation. 

4t Congrés d’Economia i Empresa. Eix 6: El Sistema de Ciència i Innovació i el Repte de la Transformació Digital

La Comissió Europea utilitza el Technology Readiness Level (TRL), concebut per la NASA a la dècada dels 70, per mesurar el grau de maduresa de les tecnologies. Així, des de que s’observen els principis bàsics d’una tecnologia (TRL 1), aquesta avança fins que es desplega al mercat (TRL 9). Cal invertir en recerca bàsica (TRL 1-2), en recerca aplicada (TRL 3-4) i sobretot en desenvolupament experimental (TRL 5-6) per posteriorment poder innovar (TRL 7-9).

La intensitat d’inversió en R+D a Catalunya és deficient. Amb una despesa de només l’1,67% del PIB l’any 2021, Catalunya queda lluny de la inversió mitjana de la Unió Europea (2,27%), o de països capdavanters i referents en innovació com Israel (5,56%), Corea del Sud (4,93%), els Estats Units (3,46%), Japó (3,34%) o Suïssa (3,31%). A nivell europeu, hi ha quatre països que ja superen l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’invertir un 3% del PIB en R+D: Suècia (3,4%), Bèlgica (3,34%), Àustria (3,26%) i Alemanya (3,13%).

Per tal de comparar la situació de Catalunya amb la dels països referents en innovació, s’analitza la matriu de despesa en dues dimensions. Primerament segons el tipus de recerca: recerca bàsica, aplicada i desenvolupament experimental. Posteriorment, segons el sector d’execució: el que es fa al sector productiu, al sector públic, a les institucions educatives i aquell que s’executa als instituts privats sense ànim de lucre.

Mentre que els països referents en innovació executen entre el 60-70% del total de la seva despesa en desenvolupament experimental, Catalunya registra un tímid 34%. Aquesta infrainversió contribueix negativament al death valley, impedint que les tecnologies es validin en entorns rellevants, s’escalin i arribin al mercat.

La distribució dels sectors d’execució també presenta diferències significatives. Mentre tots els països referents en innovació executen més d’un 77% de la despesa al sector privat, a Catalunya el sector privat és només responsable del 61% de la despesa. Tanmateix, el sector públic i les institucions educatives catalanes executen el doble de despesa que els seus homòlegs als països referents en innovació.

Catalunya té el repte de transformar el model d’R+D, apostant decididament per la inversió industrial i la transferència tecnològica. Aconseguir que la inversió al sector públic i en ciència bàsica es materialitzi en un increment de la productivitat serà clau per aconseguir aquest objectiu.

La cadena de subministrament de PortAventura World està formada per empreses proveïdores de categories i àmbits d'activitat molt diverses. Des de la construcció, el mobiliari i l'equipament fins al màrqueting, l'alimentació i begudes, els esdeveniments, el tèxtil, entre altres. Fruit del compromís de la companyia amb l'entorn, tant mediambiental com social com de bon govern, PortAventura World s'ha proposat alinear a la seva diversitat de proveïdors amb els seus alts estàndards de sostenibilitat. Des de 2008 el resort calcula la seva petjada de carboni generada a conseqüència de la seva activitat i actua per a reduir-la; des de 2021, compensa les emissions de tot el resort d'abast 1 i 2; i en 2022 va ampliar el càlcul a totes les categories de l'abast 3 aplicables amb la finalitat d'establir objectius de reducció més ambiciosos, tan propis com per als proveïdors.

En l'any passat es va contactar amb diversos proveïdors que van aportar la petjada de carboni real dels productes subministrats i en aquest 2024 està previst disposar d'un major nombre de proveïdors que aportin la petjada de carboni real per a ajudar-los en els seus plans específics de descarbonització. A més, proposats pel resort, més de 200 proveïdors participen aquest 2024 del "Programa de capacitació: Proveïdors sostenibles" organitzat per Pacte Mundial de l'ONU Espanya. Aquest programa consisteix a formar en àmbits específics de sostenibilitat a PIMES proveïdores de grans empreses. És un projecte de caràcter internacional i permetrà als més petits conèixer la seva petjada de carboni i en conseqüència reduir-la.

Així mateix, el resort està subscrit voluntàriament en diversos compromisos amb diferents organitzacions, amb les quals es compromet a preservar el medi ambient a través de bones pràctiques, el consum responsable i la millora contínua. S'ha de destacar que la companyia ha obtingut la validació, per part de la iniciativa Science Based Targets (SBTi), dels seus objectius de reducció d'emissions de carboni. SBTi impulsa l'acció climàtica en el sector privat en facilitar que les organitzacions estableixin objectius de reducció d'emissions amb base científica, objectius que són avaluats i validats per la iniciativa. Aquesta és una col·laboració entre l'organització sense ànim de lucre CDP, el Pacte Mundial de les Nacions Unides, l'Institut de Recursos Mundials (WRI) i el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF). PortAventura World s'ha compromès a reduir les emissions absolutes de GEI d'abast 1 i 2 en un 55,1% fins a 2032 respecte a l'any en basi 2019. També a reduir les emissions absolutes de GEI d'abast 3 un 32,5% en el mateix termini.

Dels resultats obtinguts se’n destaca la identificació de dos grups amb qualitat contraposada: els de treballs de qualitat superior, amb valors per sobre de la mitjana en totes les dimensions i els de treballs precaris amb una qualitat per sota de la mitjana en totes les dimensions. Altrament, la segmentació dels treballadors revela una major representació femenina en els grups amb pitjors condicions laborals i que la presència del teletreball es vincula amb els grups de millor qualitat. A més, els resultats posen de manifest la rellevància dels estudis superiors: passar d’estudis primaris a mitjans no sembla suficient per poder fer un salt de la mateixa magnitud en la qualitat del treball, mentre que assolir uns estudis superiors sí ho permet. Les conclusions pretenen aportar una discussió sobre polítiques públiques o accions empresarials que puguin millorar la qualitat dels llocs de treball a Catalunya. Es revela la necessitat de continuar apostant per polítiques d’igualtat de gènere; pel foment de la formació continuada de la força de treball; millores en protocols i processos davant l’assetjament laboral, i donar més suport als treballadors davant les càrregues físiques i mentals de la feina i els seus efectes sobre la salut, un aspecte crucial per a la qualitat dels llocs de treball.

Justification

Although the complexities of the current environment are evident, giving rise to expressions such as “polycrisis” or “a crisis-prone world”, or even “a new cold war”, it is worth remembering that in a similar situation, in 1930, Keynes proposed more constructive scenarios based on the power of technological innovation and investments to incorporate them into the business and social fabric. His appeal to the “economic possibilities of our grandchildren” has recently been echoed in a formulation by the director of the IMF, Georgieva (2024), in which she once again tries to go beyond the short term to outline environmental scenarios with long(er) term perspective, although with the necessary doses of realism, remembering as Keynes already pointed out the complications that wars or demographic issues could entail.

Goals

The supranational environment plays a central role in shaping the framework of the Catalan economy and business activity. The complexities of the third decade of the 21st century – with the risks of geopolitical fragmentation, tensions in supply chains, technological changes, etc. – are reminiscent of the situation that occurred in the 1930s in which protectionist responses and the formation of “spheres” of influence also produced what today we would call fragmentations in the international economy. The appeals to keep open, despite geopolitical rivalries, areas of cooperation/coordination in relation to the clearest cases of “global public goods” are as necessary as they are difficult to implement. But generating the framework in which the possibilities alluded to by Keynes-Georgieva about “technological optimism” require adjustments in many economic, socio-political and cultural/institutional parameters. The contributions of Acemoglu and others – such as in “Progress and Power” – are illustrative in this regard.

Results/Conclusions to work on

Despite the difficulties of the moment (“colossal disorder” to use Keynes' expression), or even more precisely because of them, it is important to outline what the “Next Generation” is, the new generation of challenges and adequate analysis to understand the factors that They interact between the short term and the long term, to navigate this complex environment. Integrating the economic-business dimensions with the technological, socio-political and geostrategic ones offers ways to work with scenarios that combine facing the problems of the moment with more solidly putting future perspectives on track in a world that is changing with great speed, depth and irreversibility.

L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia Política” en els clàssics. Posteriorment la creació de les Associacions professionals d'Economistes com la British Economic Association (1885) i una titulació universitària específica de Economics en la universitat de Cambridge (1903) van ser altres fites en la consolidació social i professional dels Economistes, que va avançar en reconeixement amb la inclusió de l'Economia entre les disciplines amb Premi Nobel (1968-1969). Fa un segle, en 1924, Keynes va dedicar un llarg article amb motiu de la defunció del seu mestre Alfred Marshall, en què contenia la famosa descripció de la singularment “rara combinació de dons” que havia de reunir un economista. Què podem aprendre d'aquesta trajectòria d'interaccions entre realitats i idees de la nostra professió?

Objectius

En el moment d'eclosió de la professió, a principis del segle XIX, alguns problemes tenien cridaneres similituds amb els actuals: una època de ràpid canvi tecnològic que estava alterant les formes de treball, de vida i de relacions socials, generant el que avui diríem “nous models de negoci”. L'aprofitament dels guanys de productivitat de la Revolució Industrial va permetre als països occidentals accedir a una hegemonia econòmica i política, desbancant a la Xina i l'Índia…que en l'actualitat pretenen recuperar aquest lideratge. Els primers economistes van afrontar els problemes de distribució de la renda que es veia profundament alterada pels canvis tecnològics i les seves implicacions sociopolítiques. Un dels debats més presents era el paper de la liberalització comercial secundada, com la globalització, per uns mentre que uns altres expressaven les seves reticències davant els eventuals problemes en l'accés a “subministraments estratègics”. Moltes d'aquestes qüestions de fons tornen avui a ser presents de forma accentuada: impactes del canvi tecnològic, especialment la intel·ligència artificial, amb formulacions de Ricardo que anticipen desenvolupaments recents de Acemoglu, debats sobre fragmentacions i sobre pugnes geoestratègiques i les seves implicacions, així com la distribució dels “dividends” de la globalització i del canvi tecnològic. Els temes demogràfics i els factors limitatius del creixement – ara amb les preocupacions mediambientals – tenen així mateix arrels i tradició. Gestionar “trade off”, avaluar cursos d'actuació alternatius, adaptar-se de manera creativa a noves i complexes realitats…alguns dels trets que singularitzen als economistes tornen a estar en primer pla

Resultats/Conclusions a treballar

Les responsabilitats creixents dels economistes com a professió, davant el conjunt de la societat, adquireixen especial rellevància en moments de complexitats i perplexitats. Les experiències acumulades així com la capacitat d'adaptació a noves realitats i a la conformació de potencials escenaris de futur són actius importants perquè els economistes siguin un “pont sobre aigües turbulentes” en aquests delicats moments, en què aquests ponts són singularment rellevants quan més turbulentes siguin les aigües…

Justificació

L'ascens de la professió d'Economista va tenir una fita fa dos segles, amb la consagració de la denominació de “Economia Política” en els clàssics. Posteriorment la creació de les Associacions professionals d'Economistes com la British Economic Association (1885) i una titulació universitària específica de Economics en la universitat de Cambridge (1903) van ser altres fites en la consolidació social i professional dels Economistes, que va avançar en reconeixement amb la inclusió de l'Economia entre les disciplines amb Premi Nobel (1968-1969). Fa un segle, en 1924, Keynes va dedicar un llarg article amb motiu de la defunció del seu mestre Alfred Marshall, en què contenia la famosa descripció de la singularment “rara combinació de dons” que havia de reunir un economista. Què podem aprendre d'aquesta trajectòria d'interaccions entre realitats i idees de la nostra professió?

Objectius

En el moment d'eclosió de la professió, a principis del segle XIX, alguns problemes tenien cridaneres similituds amb els actuals: una època de ràpid canvi tecnològic que estava alterant les formes de treball, de vida i de relacions socials, generant el que avui diríem “nous models de negoci”. L'aprofitament dels guanys de productivitat de la Revolució Industrial va permetre als països occidentals accedir a una hegemonia econòmica i política, desbancant a la Xina i l'Índia…que en l'actualitat pretenen recuperar aquest lideratge. Els primers economistes van afrontar els problemes de distribució de la renda que es veia profundament alterada pels canvis tecnològics i les seves implicacions sociopolítiques. Un dels debats més presents era el paper de la liberalització comercial secundada, com la globalització, per uns mentre que uns altres expressaven les seves reticències davant els eventuals problemes en l'accés a “subministraments estratègics”. Moltes d'aquestes qüestions de fons tornen avui a ser presents de forma accentuada: impactes del canvi tecnològic, especialment la intel·ligència artificial, amb formulacions de Ricardo que anticipen desenvolupaments recents de Acemoglu, debats sobre fragmentacions i sobre pugnes geoestratègiques i les seves implicacions, així com la distribució dels “dividends” de la globalització i del canvi tecnològic. Els temes demogràfics i els factors limitatius del creixement – ara amb les preocupacions mediambientals – tenen així mateix arrels i tradició. Gestionar “trade off”, avaluar cursos d'actuació alternatius, adaptar-se de manera creativa a noves i complexes realitats…alguns dels trets que singularitzen als economistes tornen a estar en primer pla

Resultats/Conclusions a treballar

Les responsabilitats creixents dels economistes com a professió, davant el conjunt de la societat, adquireixen especial rellevància en moments de complexitats i perplexitats. Les experiències acumulades així com la capacitat d'adaptació a noves realitats i a la conformació de potencials escenaris de futur són actius importants perquè els economistes siguin un “pont sobre aigües turbulentes” en aquests delicats moments, en què aquests ponts són singularment rellevants quan més turbulentes siguin les aigües…

Quan comparem despesa educativa, sanitària o de seguretat, la mesura anual és vàlida perquè la despesa corrent pesa molt respecte la inversió plurianual, la qual nomes és una fracció de la despesa corrent. En canvi, en inversions de xarxes lineals, com carreteres o ferrocarrils, la inversió es pot fer en un moment concret i el seu ús s’allarga durant anys, per tant, una perspectiva d’una sola anualitat queda sense sentit. En aquestes inversions en cal comparar per estoc acumulat, sigui actual o segons la hipòtesis d’un horitzó de creixement.

Una solució pràctica podria ser fer la mitjana geomètrica entre els dos quocients (km de xarxa per habitant i ídem per km2), i assolirem una comparació numèrica ponderada. Tanmateix, en segona instància podrem comprovar com, gràficament, aquesta fórmula assoleix una lògica geogràfica interesant, perquè dos països homotètics, o sigui amb el mateix model i idèntica població, assolirien el mateix índex, amb la qual cosa ja no estem davant un simple joc numèric, sinó front a una lògica espacial. L’índex anunciat, però, encara assoleix una altra perspectiva interesant, ja que si comparem els diferents regions dins d’un mateix estat podem comprovar com hi ha una tendència a igualar-les en dotació, superant el seu contrast de dimensions de població i extensió superficial. Llavors, podríem parlar d’una llei geogràfica -geografia política-, ja que si bé cada estat assoliria un objectiu diferent, la seva lògica interna seria la de consolidar una dotació equitativa entre els seus territoris.

Aquest fet ens permet superar la simple improvisació en la planificació i execució d’una  xarxes de carreteres i ferrocarrils i objectivar la seva dotació i el seu equilibri per territoris, en el ben estès que sempre serà més car (per habitant) una regió gran i despoblada que una de peita i densa, però seria possible reclamar una acció pública racional i equitativa. Establerta la formula és, doncs, possible fer balanç, per exemple, de l’España radial.  En síntesi, carreteres i ferrocarrils poden ser tant objectius com escoles i hospitals, perquè es poden avaluar com a dotacions.