En aquest context, la formació de les persones es converteix en una necessitat peremptòria per a elles mateixes, per a les empreses i per a la societat en el seu conjunt. Per tant, el sistema de formació professional (d'ara endavant, FP) és un element essencial per articular l'adaptació en el model productiu, en la doble perspectiva de la competitivitat empresarial i de la millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació.

El World Economic Forum (WEF) elabora anualment un Índex de Capital Humà basat en la mescla de ràtios de sistema educatiu-formatiu al costat dels del mercat laboral per esbrinar el grau d'aprofitament del capital humà i de preparació de la força laboral d'un país per enfrontar-se als reptes econòmics. En el seu informe de 2016 Espanya passa del lloc 41º al 45º i se situa per darrere de països com Kazakhstan, Portugal, Romania o Grècia, i en el penúltim lloc dels membres de la Unió Europea. La persistent taxa de desocupació, especialment el juvenil i la constatació que gairebé la meitat de la població activa espanyola manca de qualificació bàsica que reflecteix la EPA posen també de manifest que el nostre sistema de FP no compleix adequadament la seva comesa.

En aquest sentit, els mediocres resultats de l'ocupació i la feblesa de qualificació global de la població activa són simples indicadors de defectes conceptuals i estructurals en el nostre sistema educatiu-formatiu. Sigui el que sigui l'àmbit competencial o territorial, segueix predominant una visió escolar o educativa de la FP, més preocupada per la regulació de la formació com una fi en si mateixa que per la seva relació simbiòtica amb la producció i l'ocupació. Com a conseqüència, és testimonial el paper assignat a les empreses i les seves necessitats enfront de la preponderància dels centres o de les entitats de formació. Segueix imposant-se una visió burocràtica i administrativa de la FP sobre la flexibilitat que precisa la compatibilització de la formació i el treball.

Precisament per això, sorprèn l'escàs debat social, econòmic o polític sobre els grans objectius de qualificació de la població activa del país. Sobretot en comparació d'altres assumptes d'actualitat econòmica que, sent rellevants, afecten a la competitivitat i a l'ocupació en molt menys que un sistema de FP veritablement eficient. L'absència d'objectius estratègics de la qualificació professional fa que tampoc es qüestioni el finançament necessari per aconseguir-los, ni els aspectes essencials per a la seva consecució, com el paper de les empreses en els processos d'aprenentatge o en l'avaluació, reconeixement i acreditació de la competència adquirida a través de l'experiència laboral, o la relació del nostre sistema de FP amb l'espai europeu d'educació superior i, per tant, amb l'àmbit universitari. De fet, malgrat l'evidència de la dificultat de l'accés a la primera ocupació, del dèficit de qualificació i de la seva correlació amb la desocupació massiva i estructural, fa més d'una dècada, des de l'aprovació de la Llei Orgànica 5/2002, que no s'explicita la necessitat d'integrar el sistema de FP per articular-ho coherentment amb l'organització del mercat de treball i les necessitats del sistema productiu. I han transcorregut gairebé dues dècades, des del 2º Programa nacional de FP, sense que es formulin objectius estratègics comuns i concertats per al conjunt de la FP.

A diferència d'altres països europeus que han reaccionat amb una profunda reflexió sobre la idoneïtat del sistema educatiu-formatiu, la reforma de la FP amb prou feines apareix al debat polític en relació amb la superació de la crisi econòmica, la reforma del mercat laboral o els canvis necessaris en el sistema productiu. Tampoc ha estat una qüestió principal en la negociació col·lectiva, encara que el recent III Acord Nacional sobre Negociació Col·lectiva publicat el 20 de juny de 2015 contempla algunes referències noves. Per comprendre millor aquesta absència de debat de fons sobre la formació, cal comparar-ho amb el procés de debat polític-social i amb el contingut de la recent reforma francesa en la Llei sobre la formació professional, ocupació i democràcia social (llei n° 2014-288 de 5 de Març, publicada en el JO de 6 febrer 2014). Aquesta reforma aclareix les expectatives dels destinataris i articula els resultats esperats del sistema de FP en els seus elements essencials: la seva visió integral en forma de sistema, el seu valor econòmic, la seva vinculació amb l'ocupació, especialment amb l'accés inicial i les polítiques d'activació, la seva relació amb el diàleg social reforçat sobre formació i competències professionals, la seva concreció en instruments i procediments necessaris com el compte personal de formació, la convalidació dels coneixements adquirits per l'experiència professional, la preparació operativa a l'ocupació individual i col·lectiva, la formació dirigida a col·lectius concrets de treballadors i la relació amb contractes formatius mitjançant un enfocament dual, ja sigui a través d'un contracte únic d'inserció, amb dependència d'estructures d'inserció o amb contracte d'aprenentatge. Coherentment, la nova llei francesa reforma la taxa d'aprenentatge i el model de finançament i de responsabilitat de tots els organismes finançadors de la FP en funció de les formacions que financen.

La transcendència del sistema de FP requereix una reflexió profunda, un consens ampli, una sòlida perspectiva estratègica, com a premisses de la seva reforma. Requereix també que es concerti amb els representants empresarials i sindicals, ja que el centre d'una veritable reforma de la FP hauria de ser la seva relació amb l'ocupació, essencialment a través de fórmules contractuals específiques que generalitzin l'aprenentatge dual, de l'acreditació de la competència a través de l'experiència laboral i de la seva coherència amb l'organització del treball i la negociació col·lectiva. Aquest canvi d'enfocament hauria de permetre una major inversió en formació per part de les empreses i dels mateixos treballadors, avançant cap a fórmules de cooperació públic-privades, cap a la distribució de la responsabilitat de finançament en raó del tipus de formació que es realitzi i de qui capitalitza els seus resultats. La conjuntura d'un creixement econòmic previsible en els propers anys és una nova oportunitat per a això. Des d'aquesta perspectiva, l'objecte d'aquest document és formular una reflexió sobre l'evolució desitjable del sistema de FP perquè pugui complir les seves finalitats: contribuir a la competitivitat del nostre sistema productiu i als objectius quantitatius i qualitatius de l'ocupació de la població activa.

Después de una síntesis que permita conocer los fundamentos, medios, fines y difusión mundial del sistema pedagógico de alternancia, se mostrará la importancia de la formación asociada: formación general, técnica y general, de forma transdisciplinar.

Actualmente hay muchas instituciones educativas, sistemas pedagógicos y leyes de educación, que incorporan ciertos componentes de la alternancia en sus planteamientos de la formación profesional formal, de la profesionalización de los trabajadores e incluso de la formación universitaria. La validación de lo adquirido por la experiencia (VAE) y la validación de lo adquirido por la profesión (VAP), permiten que la formación profesional no sea “finalizadora”, sino que sea un punto de partida en el proceso y carrera profesional de las personas.

El món del treball i la formació no han deixat de transformar-se, especialment en les últimes dècades, i han mirat de respondre, d’una o altra manera, als reptes i les necessitats del moment, però ara les evidències ens indiquen que assistirem a una etapa d’acceleració del canvi.

Quins seran els llocs de treball el 2030 a Catalunya i quines competències professionals seran les més demandades? Quina formació professional hem de planificar i per a quin escenari? Mirar cap al futur pot semblar tal vegada especulatiu, o fins i tot un exercici capriciós, perquè l'experiència ens diu que les prediccions sobre com serà el món d’aquí a uns anys estan destinades a ser inexactes.

Aquest tipus d'exercici mai ha estat tan rellevant com ara que tractem de donar sentit al futur en un paisatge de canvis ràpids i profunds. Per exemple, el potencial efecte pertorbador sobre l'ocupació dels avenços en la robòtica, la intel·ligència artificial, la impressió 3-D, o les operacions logístiques automatitzades, per posar alguns exemples, és motiu de debat i reflexió. La tecnologia ja està transformant les nostres vides en formes que no podríem haver somiat fa només uns pocs anys, i aquestes mateixes tecnologies també estan redibuixant els llocs i les formes de treball.

És en aquest context que la societat i, en particular, els individus i els ocupadors, com a part de les seves carreres i del desenvolupament empresarial, prendran decisions sobre la inversió en competències. Decisions que són crítiques en la mesura que les competències professionals adquirides juguen un paper fonamental en la determinació de l'ocupabilitat individual i de la productivitat i la competitivitat de les empreses.

1 Solidaritat: La CPP permet ampliar l’abast de l’estat del benestar

2 Canvi cultural: Els canvis d’actitud dels actors dels sectors públic i privat són un element d’evolució del sistema coherent amb la CPP. La visió d’aquest aspecte parteix de l’experiència professional.

3 Innovació: La transferència de coneixement facilita la millora de la gestió. Hom destaca que l’ús de tècniques com l’anàlisi cost-benefici és molt important per a l’avaluació pública de projectes; tanmateix, d’acord amb aportacions recents, no sembla suficient per a orientar la conveniència de desenvolupar-los en col·laboració. Aquí és on sorgeix el controvertit concepte de Valor per Diner i l’anàlisi del que es coneix com les 4 “E”: Eficàcia, Eficiència, Efectivitat i Igualtat (Equality).

4 Cooperació

En la regulació de problemes col·lectius i en la provisió de bens públics s’aconsella la coordinació i horitzontalitat. La governança de la CPP encaixa en aquesta tendència general.

La consolidació dels indicadors ex-ante representatius de la bondat de les propostes de CPP podrien repercutir favorablement en l’assignació de recursos del sistema.

Catalunya és a punt per crear l’ecosistema legal, territorial, econòmic i social que ho faci possible?

Aquest creixement sostingut en els darrers anys posa en evidència que les cooperatives són un model d’empresa cada vegada més vigent i relevant.

Les empreses cooperatives, són institucions que es regulen per unes normes conegudes com a principis i valors cooperatius. Aquests, són molt més que un simple reglament que cal complir. Actualment, moltes de les normes que recomanen i difonen les millors escoles de negocis per fer les empreses competitives i eficients, són de fet, els principis cooperatius.

L’objectiu d’aquest treball és doncs presentar un nou model d’empresa cooperativa equitativa i eficient, atès que aquesta competeix en els mercats, en igualtat de condicions amb l’empresa capitalista.

L’estudi de diversos casos, ens portarà a considerar el de Catalunya com un model líder en la creació d’ocupació desde la crisi del 2008.

L’estudi d’algunes cooperatives, (Mondragon i Legacoop (Milà)), així com Evergreen a Clevelad (USA), ens fa veure la importància que per l’èxit de l’empresa té constituir una xarxa de cooperatives integrada econòmicament i no una cooperativa individual, què en molts casos, és pot convertir en un fracàs. Per això analitzarem també, què són les xarxes d’empreses.

En aquest model veurem com els principis i valors cooperatius, generen capital social, que permet a les empreses i/o grups cooperatius, activar la capacitat d’absorció del coneixement i així crear innovació.

Com per aconseguir innovar és fonamental el coneixement i el seu ús, analitzarem també la gestió del coneixement i si aquest és tàcit.

I per últim veurem a través dels principals Grups Cooperatius de Catalunya, com el seu èxit dona versemblança al model que proposem, en els diferents capítols d’aquest treball.

Abordaremos las diferentes fases necesarias en esos contratos , y estudiaremos iniciativas de innovación en la redacción de estos nuevos contratos, para poder profundizar en la necesidad de la confianza mutua y de compartir objetivos y resultados entre la administración pública y las empresas privadas, como base de la colaboración público privada.

For fracture problems, a novel multiscale model for propagating fracture has been developed, implemented and validated. This multiscale model is characterized by the following features:

- At the macroscale level, were adapted the last advances of the Continuum Strong Discontinuity Approach (CSDA), developed for monoscale models, devising a new finite element exhibiting
 good ability to capture and model strain localization in bands which can be intersect the finite element in random directions; for failure propagation purposes, the adapted Crack-path
 field technique, was used.

- At the microscale level, for the sake of simplicity, and thinking on the development of the reduced order model, the use of cohesive-band elements, endowed with a regularized isotropic
  continuum damage model aiming at representing the material decohesion, is proposed. These cohesive-band elements are distributed within the microscale components, and their boundaries.

The objectivity of the solution with respect to the failure cell size at the microscale, and the finite element size at the macroscale, was checked. In the same way, its consistency with
respect to Direct Numerical Simulations (DNS), was also tested and verified.

La ponència  se centra en l’anàlisi d’indicadors de distribució de la renda i risc de pobresa. Es mesura de la desigualtat a Catalunya i la metròpoli de Barcelona a partir del coeficient de Gini pel període 2006-2016. S’estudia l’evolució de la distribució de la renda  segons el lloc d’origen de la població. S’estudia la taxa de risc de pobresa i l’efecte del  lloguer imputat de l’habitatge.

Es detecta una especial incidència de la crisi sobre la població estrangera, tant en indicadors relacionats amb la  distribució de la renda  com en indicadors de risc de pobresa. Es mesura l’impacte positiu del lloguer imputat sobre la desigualtat excepte  en dos col·lectius: els joves i les persones nascudes a l’estranger.

Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada.

Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi  – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.

financers a través d'eines p2p com el blockchain i, per l'altre, la vigilància sobre la transparència i la lluita contra la corrupció sistèmica amb les implementacions de canals que alliberin les dades i la informació i endrecin el seu processament i usabilitat.

La meva aportació estaria en la línia de presentar algunes directrius bàsiques del sistemes de formació dual, tot incidint en com aquestes característiques influeixen en el potencial benefici d’aquest sistema formatiu. Aquesta introducció serviria per a recolzar una avaluació respecte a en quina mesura l’actual model de desenvolupament del sistema de formació dual a Catalunya compleix amb aquestes directrius. La darrera part del treball es centraria en intentar derivar algunes recomanacions per tal de poder, si escau, millorar el disseny del sistema.

A coupled displacement-pore pressure FEM formulation for solving solid-pore fluid interaction problems is first introduced. The interaction between both components is governed by two equations: the balance of momentum for the mixture solid-fluid and the mass balance for the pore fluid.

Under nearly undrained-incompressible conditions, such formulation suffers from instability problems because of the violation of Babuska-Brezzi conditions. In order to work with elements of equal order interpolation for the displacement and pore pressure, the formulation is stabilized by means of the Finite Increment Calculus method (FIC). The FIC-stabilized formulation is tested against stable elements with a higher order interpolation for the displacement field in 2D and 3D examples.

Continuum damage mechanics is the basis of the crack growth strategy for the proposed fracture propagation technique. The strain softening models used for quasi-brittle materials favour spurious strain localization and ill-posedness of the boundary value problem if the damage variable only depends on the strain state at the point under consideration.

An integral-type non-local damage model associated to a characteristic length parameter is presented as a method to control the size of the fracture process zone and fully regularize the problem. Two examples are solved assessing the robustness of the model in front of changes in the spatial discretization.

Quasi-zero-thickness interface elements are formulated to represent discontinuities in the porous domain. A bilinear cohesive fracture model is used to describe its mechanical behaviour, and a formulation derived from the cubic law models the fluid flow through the crack.

Finally, a new methodology for the simulation of fracture propagation processes in saturated porous media is presented. The non-local damage model is used in conjunction with the interface elements to predict the degradation pattern of the domain and insert new fractures followed by remeshing. Fluid-driven fracture propagation examples in 2D and 3D are presented to illustrate the accuracy of the proposed technique.

Antonio Valero

Instituto CIRCE, Universidad de Zaragoza

Miembro del Club de Roma, valero@unizar.es

Resumen

El vocablo "Economía Circular" es confuso, pues no es teoría económica, ni es circular. A pesar de ello, es necesario defenderlo pues es una revolución en la manera de proceder con los recursos naturales. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre el impacto de la EC en la Economía convencional y en la Contabilidad global de los recursos naturales, y plantear una visión ecointegradora de dichos recursos.

Analitzarem quin va ser el paper del Banc d'Espanya en la previsió, o no, de la crisi, quins mecanismes reguladors i de supervisió van fallar i com es va acabar gestionant aquesta crisi bancaria un cop es va veure, l'any 2011, que la crisi econòmica tindria forma de W. Finalment, es presentaran unes breus reflexions de caràcter general sobre com millorar els aspectes reguladors i supervisors, ara ja en mans del Banc Central Europeu.

Aunque la función recaudatoria sea en muchos casos prioritaria, es preciso tener en cuenta que en el caso de la fiscalidad ambiental no puede ser éste el principio rector, sino que debería estar diseñada de tal modo que cumpliera con los principios siguientes:

• Eficacia ambiental: el principal objetivo de los impuestos ambientales debe ser la corrección del problema ambiental considerado.
• Eficiencia económica: el impuesto deberá lograr internalizar la externalidad ambiental, siendo capaz además de discriminar entre contaminadores en función de sus costes de reducción.
• Viabilidad práctica: los impuestos deben estar diseñados para poder ser aplicados en el mundo real.
• Incidencia distributiva: la carga fiscal debe distribuirse entre los distintos agentes de los costes que generan, teniendo en cuenta, por una parte, la posible traslación de la carga entre los agentes, y por otra el cumplimiento del principio “quien contamina paga”.

A partir de lo anterior, analizaremos cuáles son los límites de la fiscalidad ambiental y hasta qué punto la aplicación en la práctica de medidas fiscales ambientales ha seguido o no los principios mencionados anteriormente, centrándonos en los requisitos que las políticas ambientales de la Unión Europea señalan que deben cumplir:

• No afectar a la competitividad
• No incrementar la carga fiscal, sino redistribuirla
• Tener como objetivo básico el cambio de conductas y no la recaudación en sí misma
• No suponer un obstáculo o un factor para la instalación de empresas en función del territorio

1) La intel·ligència social, entesa com a l’ús d’informació social per promoure la cooperació, la capacitat per relacionar-se amb els altres de manera efectiva i la capacitat per identificar les relacions existents entre les persones.
:2) La col·laboració virtual i transcultural. La capacitat per treballar de forma productiva mitjançant l’ús de diferents eines tecnològiques com a membre de grups virtuals formats per persones de geografies, ètnies, religions, gèneres i generacions diferents.

3) El pensament digital considerat com la capacitat per traduir enormes quantitats de dades en conceptes abstractes i comprendre la seva lògica.
4) La transdisciplinarietat com a capacitat adaptativa i coherent.
5) La reflexió ètica.
Sense oblidar la competència creativa que, sense ser una nova competència, resulta imprescindible.

Cal situar aquestes capacitats en el marc de la Quarta Revolució Industrial que, entre d’altres aspectes, ens col·loca davant de la intel·ligència artificial, de la robòtica... però també davant de l’impacte i les oportunitats de les tecnologies per donar resposta als reptes del medi ambient, l’agricultura, l’energia, la sostenibilitat... i tot dinamitzat i potenciat per les xarxes.

Com hauria de ser la formació o educació?
Sens dubte, inspiradora i, alhora, un estímul per innovar (nous negocis per satisfer necessitats en nous entorns), és a dir, per canviar les regles. L’avaluació de la formació, entesa com la diferència entre les expectatives i la realitat, serà un element clau en el futur de la formació d’executive education.

I és a partir d’aquest punt que podríem plantejar algunes qüestions o interrogants:

Com podem adaptar la nostra estratègia formativa al nou marc i en línia amb els perfils definits? Què necessitaran les nostres empreses i els nostres directius? Cal repensar totes les metodologies que utilitzem ara? Quin rol pot tenir la gestió per projectes en entorns digitals i cooperatius?
Coneixent, per mitjà de diferents anàlisis existents, que hi ha un gap entre el coneixement/aplicabilitat i la percepció dels directius en el procés de digitalització present, i entenent la digitalització no com un conjunt d’instruments, sinó com una estratègia integral per repensar el conjunt de les nostres organitzacions, quines conclusions i experiències podem deduir del rol de la digitalització en la formació i en el conjunt de les organitzacions?
A què ens referim quan parlem de la gestió de la diversitat en un sentit ampli?
Com podrem compatibilitzar aquesta formació en l’espai/temps dels directius a nivell global? Com percebem cadascun de nosaltres la globalització? Quins elements podem identificar com a claus per gestionar la nostra direcció d’allò global?
Com ens podem conscienciar que l’element més significatiu per als directius seran les persones amb les quals hauran de treballar, persones que, al llarg de la seva vida professional, hauran de reinventar-se en diferents ocasions?
 

La resposta a aquesta pregunta s’articula en quatre apartats. El punt de partida és conèixer, segons les darreres dades disponibles, en quins països i regions internacionals tenen filials les empreses amb seu social a Catalunya, tot distingint els patrons de localització de les empreses propietat d’inversors nacionals dels d’aquelles que són filials de multinacionals estrangeres.

En el segon apartat s’analitza, d’una banda, l’evolució recent dels fluxos i dels estocs d’inversió directa als principals països i regions internacionals i, de l’altra, l’evolució recent de la xifra de negoci, nombre d’empleats, marge sobre vendes i rendibilitat de les filials a l’exterior de les empreses catalanes, en ambdós casos en relació amb els principals països i regions internacionals. Com és conegut, els beneficis empresarials són un dels millors predictors d’inversions futures.

El tercer apartat aporta una visió de les tendències internacionals pel que fa a la localització geogràfica de la inversió directa per part de les empreses residents a economies avançades, que es complementa amb les previsions que fan alguns organismes internacionals  i centres d’estudis de reconegut prestigi sobre quins països mostren un major potencial de creixement a mitjà-llarg termini.

El quart i darrer apartat sintetitza les principals conclusions de les anàlisis anteriors en termes de les tendències previsibles (i desitjables) en un mig termini de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes.

Desde la óptica empresarial, en la actualidad existe un desajuste entre la enseñanza que se imparte en los distintos niveles educativos y las habilidades y conocimientos demandados en el mercado laboral. Al tiempo, una de las causas del reducido tamaño medio del tejido empresarial es la falta de capital humano, especialmente en determinados ámbitos de gestión y en los cuadros de dirección de las empresas.

Con mayor concreción, para las empresas, la Universidad, presenta buenos resultados globales en la generación de conocimientos, pero adolece de diversas debilidades, como la reducida vinculación con la empresa, la gestión burocratizada, la escasa transferencia de conocimientos del sistema de I+D+i a las empresas, la masificación en determinadas titulaciones, la lenta adaptación a las nuevas demandas o el insuficiente estímulo del espíritu emprendedor.

El resultado se resume en un dato revelador: apenas un tercio de las compañías españolas ha colaborado con las Universidades en su actividad productiva.

El análisis planteado trata de profundizar en la identificación de las necesidades del tejido empresarial en su relación con el mundo universitario, ofreciendo asimismo una visión sobre las oportunidades existentes para transitar hacia una mayor interrelación en aras del interés general.

El reciclaje de los recursos existentes, incluso si se pudiera conseguir que fuera 100% eficiente, no puede satisfacer todas las necesidades. Indiscutiblemente, la denominada economía circular es una parte de la solución a la “molestia” de la minería y sus impactos ambientales asociados, pero no es la solución definitiva debido al aumento de la población y la mejora del nivel de vida global. Lo más probable es que la demanda de minerales continúe aumentando en el futuro.

Las reservas minerales globales son, en principio, adecuadas, pero la producción está limitada y/o dominada por algunos países. En esta contribución presentamos una visión sobre las materias primas minerales críticas (ej: metales del grupo del platino, tierras raras, Nb, Co, Ge, etc.) desde una perspectiva de los recursos geológicos a nivel de global y de Cataluña.

Aunque se tiene la idea de que Cataluña no es un país de tradición minera, lo cierto es que la mineria en Cataluña es de las más antiguas y continuadas en el mundo. En cuanto a potencial, cuenta con recursos conocidos propios pero jamás evaluados para Au, PGE, Ag, F, Ba, Sc, REE, Rb y Cs.  Además, hay suficiente know-how para poder apoyar inversión en minerales críticos en terceros países.

Els mecanismes a disposició de les autoritats de competència són rellevants. En relació a les administracions públiques les poden sancionar quan actuen com operadors, criticar la regulació que emeten i fins i tot impugnar-la davant dels tribunals. Les temptacions per tal que una autoritat de competència no sigui veritablement independent són significatives.

Davant d’aquest risc, el document se centrarà en desenvolupar un condicionant necessari per tal que el seu funcionament sigui òptim: la seva independència.

S'exposarà com es pot assegurar que les autoritats de competència gaudeixin de la independència que la seva actuació exigeix a través de l'anàlisi d'elements com: la forma jurídica que adopta la institució, la gestió del seu propi personal i garanties d'estabilitat del mateix, la gestió econòmica del pressupost que se li assigna i com determinar-lo, el nomenament i les causes de remoció dels seus alts càrrecs així com la rendició de comptes de la institució.

L'interès del document va més enllà de les autoritats de competència. Les seves conclusions poden ser extrapolables a organismes reguladors i, tot plegat, pot constituir la llavor d'una nova manera de funcionar de les administracions públiques.

Som en una fase expansiva del mercat de treball i al bell mig de la recuperació de llocs de treball que havíem arribat a tenir. Recuperació que es constata, tant en la reducció del nombre de persones aturades registrades i les que no, com també en la millora de les taxes d’ocupació i d’activitat. No obstant, s’evidencia, i és percebut per la ciutadania, que aquesta recuperació avança en perjudici de la qualitat del treball i dels drets de les persones treballadores. Es significa especialment en l’eix de la temporalitat i la parcialitat, i s’observa en les taxes, en les estadístiques de contractació, i també, en l’estoc de persones en alta al règim general de la seguretat social.

Aquesta recuperació intensa esdevé indefectiblement feble, pel que fa a la seva consistència en la lògica del mercat com en la sostenibilitat social del model, en el benentès que ha vingut acompanyada també per una contenció salarial, però alhora, una reducció d’ingressos de les persones pel propi efecte de l’increment de la temporalitat i la parcialitat.

Esdevé clau pel futur de Catalunya que es trobi l’encaix entre la creació de treball sostenible i que aquest permeti projectes vitals dignes per les persones que el desenvolupen. Trencar la dicotomia de que no és possible crear treball amb drets i estable. Aquest encaix ha de venir de la millora de la productivitat, de la introducció de sistemes d’avaluació del rendiment o retiment de comptes, i en definitiva, per crear llocs de treball de valor afegit que permetin guanyar consciència de quin és el valor que aporta i com s’incrementa; la sostenibilitat d’un lloc de treball entesa com aquell que permet donar valor al compte de resultats de l’empresa i al projecte vital de la persona que l’executa. Però també esdevé clau que comencem a aprofundir en polítiques d’ocupació que més que ancorar a l’individu en un lloc de treball, permetin el seu apoderament i fortalesa en un mercat de treball dinàmic i amb ocupacions volàtils.

També esdevé clau, en el marc d’unes societats amb grans reptes al voltant de l’envelliment, l’increment de la dependència i de l’esperança de vida, amb sistemes de protecció social amb taxes de retorn gestades en entorns socials i demogràfics diferents, que el treball pugui continuar sent el principal instrument de finançament directe i indirecte del benestar. Que es creï treball suficient per crear sistemes de redistribució de rendes que permetin sistemes impositius capaços de generar ingressos suficients, però alhora, treball que per la seva qualitat, assegurin que la generació de tributs i cotitzacions per càpita, permeti un adequat equilibri entre els actius necessaris per sostenir els passius existents.

L'economia circular és un model econòmic i productiu que estableix que qualsevol residu és un recurs. Aplicant les seves bases, aconseguim:

-              Millorar els resultats econòmics reduint l'ús dels recursos
-              Identificar i crear noves oportunitats de creixement econòmic
-              Garantir la seguretat del subministrament de recursos essencials
-              Lluitar contra el canvi climàtic (un 3% del factor climàtic té a veure amb la gestió de residus)
A Catalunya s’ha plantejat un horitzó del 60% de recollida selectiva per a 2020 i, tenint en compte que actualment s’està en el 38% de, cal avançar en les estratègies per millorar aquests resultats. Les administracions, les empreses i la societat en general són claus per tal d’assolir un circularitat dels residus com a recursos.

This publication is a revised version of the text of the PhD Thesis “Numerical analysis of railway ballast behaviour using the Discrete Element Method” of Joaquín Irazábal, presented at the Technical University of Catalonia on October 6th 2017

The MuHRA methodology is applied to the multi-hazard risk evaluation for the city Merida-Venezuela considering both, the seismic hazard and the landslides. This application shows the versatility and robustness of the methodology, which can be adapted according to the information available in each case study.

En la investigación llevada a término, se ha estudiado y comparado el comportamiento de diferentes tipos de TRM, tanto a nivel de caracterización de sus propiedades mecánicas, como relativo a refuerzo estructural a flexión de vigas de hormigón armado.

A continuación se exponen las principales conclusiones extraídas de los diferentes capítulos del presente trabajo.

By contrast, there is a tendency towards automatising dam monitoring devices, which allows for increasing the reading frequency and results in a greater amount and variety of data available, such as displacements, leakage, or interstitial pressure, among others.

This increasing volume of dam monitoring data makes it interesting to study the ability of advanced tools to extract useful information from observed variables.

In particular, in the field of Machine Learning (ML), powerful algorithms have been developed to face problems where the amount of data is much larger or the underlying phenomena is much less understood.

In this monograph, the possibilities of machine learning techniques are analysed for application to dam structural analysis based on monitoring data. The typical characteristics of the data sets available in dam safety are taking into account, as regards their nature, quality and size.

A critical literature review is performed, from which the key issues to consider for implementation of these algorithms in dam safety are identified.

A comparative study of the accuracy of a set of algorithms for predicting dam behaviour is carried out, considering radial and tangential displacements and leakage flow in a 100-m high dam. The results suggest that the algorithm called “Boosted Regression Trees” (BRT) is the most suitable, being more accurate in general, while flexible and relatively easy to implement.

The possibilities of interpretation of the mentioned algorithm are evaluated, to identify the shape and intensity of the association between external variables and the dam response, as well as the effect of time. The tools are applied to the same test case, and allow more accurate identification of the time effect than the traditional statistical method.

Finally, a methodology for the implementation of predictive models based on BRT for early detection of anomalies is presented, together with its implementation in an interactive tool that provides information on dam behaviour, through a set of selected devices. It allows the user to easily verify whether the actual data for each of these devices are within a pre-defined normal operation interval.

In parallel to the theoretical developments, one of the objectives of the thesis is to provide the industrial partner of the doctoral programme, CITECHSA, a computer software called DEMPack (www.cimne.com/dem/) that can apply the coupled DE-FE procedure to real engineering projects. One of the remarkable applications of the developments in the framework of the thesis has been a project with the company Weatherford Ltd. involving the simulation of concrete-like material testing.

Regarding High Cycle Fatigue, a classic damage model is presented in combination
with an automatic load advancing strategy that saves computational time
when dealing with load histories of millions of cycles. Numerical examples are
shown in order to demonstrate the capabilities of the advancing strategy and a
validation of the model is done on small scale samples.

A new constitutive model is presented for Low Cycle Fatigue that uses the classic
plasticity and damage theories and simultaneously integrates both processes
in the softening regime. The capabilities of the model are shown in numerical
examples.

Finally, the High Cycle Fatigue damage model is applied to the constituents of
a composite material and the structural behaviour is obtained by means of the
serial/parallel rule of mixtures. Validation of the constitutive formulation is done
on pultruded glass ber reinforced polymer pro les.

Traditionally, seismic protection strategies have been based on provide enough strength and ductility. In the case of buildings or bridges with adequate supports and degrees of redundancy, that approach can be satisfactory, however, in the case of structures with few degrees of redundancy, or questionable ductility, that scheme could be inadequate, and worse, dangerous, as usually happens with cable-stayed bridges. All traditional modern strategies to design seismic structures are focused on the adequate comprehension of the mechanisms involved, in which ductility can be provided by some elements specially designed for these purposes. In these sense, strategies such as performed-based design or displacement-based design consider that well-designed structures need to dissipate enough energy by hysteresis in order to obtain economic and safe structures.

The incorporation of additional energy dissipation and isolation devices, by means of passive, active, semi-active and hybrid strategies, constitutes without doubt efficient schemes to protect structures controlling or avoiding damage, in which the energy dissipation is guaranteed through the action of external elements specially designed for those purposes. By this way, now it is possible to provide enough strength and energy dissipation capacity at the same time, avoiding damage on important structural elements, with the subsequent guaranty of the functionality, very important on life-lines, even during strong ground motions.

The present work constitutes an approach to the seismic protection of cable-stayed bridges including the incorporation of fluid viscous dampers as additional energy dissipation devices. The idea of the authors is to provide an up-to-date vision of the problem taking into account that long-period structures such as those proposed here, need to be adequately protected against strong motions, and considering that, because of their importance, an elastic behaviour is desirable. Chapter 1 describes the object to study in general terms. Chapter 2 constitutes a state-of-the-art review regarding the seismic behaviour and performance of fluid viscous dampers as external energy dissipation devices. The mechanical behaviour and technological aspects are now introduced with an energetic point of view, in which some practical applications are exposed and discussed. Chapter 3 describes the seismic response of cable-stayed bridges without external seismic protection, considering a parametric analysis in order to study the effects of the stay cable layout, stay spacing and deck level. A complete modal characterization is exposed, followed by a response spectrum analysis for comparative purposes. The effect of variations of the stay forces is analyzed, and finally, a nonlinear step-by-step analysis is performed for the critical structures, considering the velocity dependence of such bridges and the effects of far-fault and near-fault ground motions. The last Chapter exposes the seismic analysis of the selected structures including the incorporation of fluid viscous dampers as passive additional energy dissipation devices. Because of the inherent nonlinear behaviour of the structures and external devices, a mandatory nonlinear direct integration time-history analysis is performed for all the cases, in which parametric analyses are carried out in order to select the best damper parameters, and for the case of both far-fault and near-fault ground motions. In this part, comparative results are exposed with the aim to propose some practical recommendations.

Para todos es conocido, que la peligrosidad sísmica del Estado de California es diferente de la peligrosidad sísmica de América del Sur y algo similar se puede indicar con respecto a los materiales y sistemas constructivos. Por este motivo es que la Escuela Superior Politécnica del Ejército ESPE, Ecuador, apoyó la realización del proyecto de investigación científica, denominado: “Evaluación rápida de la deriva máxima de piso para evaluar la vulnerabilidad sísmica de estructuras de Hormigón Armado”.

En esta investigación se obtienen relaciones entre el desplazamiento máximo inelástico con respecto al desplazamiento máximo elástico, de sistemas de un grado de libertad, pero a partir de sismos registrados en: Colombia, Ecuador, Perú, Argentina y Chile. En ninguno de los países indicados se cuenta con suficientes acelerogramas, de eventos sísmicos cuya aceleración máxima del suelo sea mayor al 10% de la aceleración de la gravedad,  que permitan tener una muestra bastante confiable a partir del cual se pueda realizan un estudio estadístico pero al trabajar en conjunto se tuvo 63 registros, que es un número considerable.

De igual manera se encuentran relaciones entre la deriva máxima de piso con respecto a la deriva global del edificio pero trabajando con materiales y sistemas estructurales de Ecuador. Para el efecto se han considerado edificios de hormigón armado de uno a seis pisos de alto, conformados por vigas de poco peralte y columnas, sin muros de corte. Este tipo de construcción, que son bastante flexibles, también se las encuentra en países vecinos.

Uno de los objetivos de la investigación era mostrar mediante la elaboración de curvas de fragilidad que las construcciones bajas, de uno a seis pisos, que se están realizando en buena parte del Ecuador responden a un nivel de diseño sísmico bajo que no está acorde con la alta peligrosidad sísmica del País caracterizada por una aceleración máxima del suelo en roca del 40% de la aceleración de la gravedad.

Se presentan dos metodologías de cálculo para encontrar la deriva máxima de piso, en la que los parámetros que intervienen en su formulación han sido obtenidos en base a registros de Sur América y a sistemas constructivos de Ecuador. La bondad de estas metodologías se ha comprobado, comparando con los resultados que se obtienen del análisis no lineal, paso a paso de más de mil resultados, hallando una muy buena correlación en los resultados medios.

En la segunda metodología se halla la deriva máxima de piso, a partir del análisis lineal elástico multiplicando por un parámetro de corrección; esta metodología puede ser aplicable cuando se tengan pocos edificios a evaluar. En cambio la primera metodología que contempla cinco parámetros es aplicable a un gran número de edificios, si se tienen muy pocas estructuras la incertidumbre es alta.

De tal manera que una normativa o código tiene un número determinado de años de vigencia y luego es obsoleto. Con estas ideas como base y pensando en un futuro Código Ecuatoriano de la Construcción se desarrolló el proyecto: “Factor de reducción de las fuerzas sísmicas”, financiado por la Escuela Politécnica del Ejército.

En este proyecto se obtuvo el factor de reducción de las fuerzas sísmicas, con el cual se pasa del Espectro Elástico al Inelástico, en edificios de hormigón armado conformado por vigas y columnas sin muros de corte. Es decir en una sola tipología estructural pero que tiene gran demanda.

El objetivo principal fue contribuir a una futura Normativa Sísmica de Ecuador, contribuir a quienes están estudiando y calculando edificios en Ibero América, para que conozcan la parte cuantitativa del factor de reducción de las fuerzas sísmicas ya que en algunas normativas se presentan los valores de R para algunas tipologías estructurales y muy poco o nada se comentan sobre ellas y esto es muy crítico ya que se puede estar subestimando la acción sísmica por una elección inadecuada del factor R.

En este libro se verá que el factor R depende del período de vibración, del tipo se suelo, de la ductilidad local de sus elementos, de la deriva de piso máxima permitida, de la forma como se obtiene esa deriva máxima de piso en el rango no lineal, del índice de estabilidad de piso, de la capacidad de ductilidad, de la sobre resistencia y de la redundancia. Son muchos los factores que están relacionados con R y que deberán ser revisados en futuras normativas sísmicas para que no existan inconsistencias.