Abstract

Managing water, especially in the context of developing world, is and has never been easy. Unfortunately, the literature in this field remain limited. To fill this gap, the paper inquiries into the study of the literture in the field of water resource management, particularly in the developing world. We utilize R statistical software and Scimeetr package to help us in analyzing the literature thoroughly and systematically. We then curate the data, present our finding, and draw our preliminary conclusion. Surprisingly, we find a lot of literature in the field of water resource management in developing countries. We identified several important journals, authors, and main themes in this field. Yet, the literature remain scattered and widely distributed. Our analysis, however, revealed that the field can be categorized into the following themes: climate change, water resources, sustainability, water quality, and water management. These themes then divided into multiple smaller-scale sub-themes. Unfortunately, most literature in the field of water resource management in developing countries ironically came from developed countries, calling more researchers in the area to investigate further using empirical data from developing countries.

Abstract

Abstract

Abstract

Abstract

La sequera acusada que viu Catalunya des de fa més de 3 anys ha implicat importants reptes competitius per a molts sectors, amb especial èmfasis amb aquells amb un consum més preponderant d’aigua en conques internes, com és el sector turístic. Aquesta situació no és nova, i de fet de manera periòdica s’ha anat repetint en el Mediterrani. Per fer front a un repte creixent, la cooperació via clúster ofereix solucions innovadores de manera holística. El clúster català de l’aigua, Catalan Water Partnership, fa més de deu anys que treballa per contribuir a una major sostenibilitat del sector, primer amb un estudi pioner l’any 2013 sobre el consum i les pràctiques emprades pels establiments turístics, i posteriorment la cooperació en més de 6 projectes d’R+D i d’innovació amb finançament europeu i estatal on diverses empreses tecnològiques han realitzat pilots per demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de solucions digitals per l’eficiència hídrica, iniciatives de reutilització, estratègies d’estalvi i conscienciació dels usuaris. Més enllà de la vessant tecnològica, en un dels projectes s’ha finalitzat un estudi que ha permès conèixer de primera mà la conscienciació dels propis turistes i els establiments turístics en un entorn previ i durant la sequera, així com dissenyar plans d’estalvi per al sector privat i promoure estratègies de reutilització. Finalment, aquesta dinàmica cooperativa en clau clúster també ha permès contribuir al disseny de la primera línia d’ajuts a nivell català, i de les poques existents a Europa, per a finançar de manera massiva inversions d’estalvi, eficiència i reutilització d’aigua per al sector turístic.

En aquest sentit, es pretén detallar iniciatives de cooperació en clau clúster per fer front a reptes cross-sectorials amb el treball conjunt des d’una perspectiva d’oferta tecnològica amb demandes empresarials, així com analitzar mecanismes de cooperació per part d’un ecosistema d’innovació per promoure propostes de valor. El context de crisi, com el derivat de la sequera, permet analitzar també com les relacions estables entre els actors d’un ecosistema faciliten l’acceleració de respostes urgents en clau de solucions o propostes. A nivell català, una política de clústers estable i consolidada permet als actors de l’ecosistema d’innovació tenir un paper dinàmic per ajudar als actors públics davant de la crisi, mentre que en altres regions on aquests ecosistemes no estan formalitzats és més difícil disposar d’una resposta estructurada i representativa dels actors provinents del sistema d’innovació i d’R+D. L’experiència al llarg de més de deu anys de treball en un sector, com el turístic, per part d’un clúster com el de l’aigua permet analitzar el seu paper. El document contindrà un anàlisi teòrica sobre el rol dels ecosistemes d’innovació, l’experiència acumulada de cooperació cross-sectorial i mitjançant la participació en nombrosos projectes d’R+D, i com aquestes es poden transformar en respostes en clau de solucions de mercat i polítiques públiques innovadores davant de la crisi.