Abstract

This article provides a review of research in the acquisition of pragmatic knowledge by second language learners. It begins with a definition of pragmatics and second language acquisition that emphasizes the complex relationship between the acquisition of grammar and language use. After examining four possibilities of relationships between pragmatics and language development, the author reviews past and current research focusing on the following topics: the study of pragmatic development, the identification of speech acts, the influence of host and foreign environments, the role of the first and second languages, and speaker interaction.

Abstract

The aim of this work is to offer some exemples of the discourse study form the point of view of the pragmatic analysis. To do this the author has begun explaining the meaning of the terms involved in it: pragmatic presupposition, conventional and donversational implication. Afterward she has applied her method to the enigmistic dialogue, the funny utterance, the political advertising, and the publicity.

Abstract

Conca studies some catalan Proverbs from Middle Ages in a semiotic and pragmatic scope. Her paper deals with the borders between literary and non literary discourse in the field of this genre: proverbs as isolated, decontextualized texts that goin to the accumulative thesaurus of the national culture.

Abstract

Aquest treball pretén donar compte de la dimensió pragmàtica de la cohesió a través de l’anàlisi d’un text argumentatiu conversacional. El treball se situa en el marc teòric de la Gramàtica Discursiva Funcional («Functional Discourse Grammar», FDG, Hengeveld & Mackenzie 2008, 2009). Es mostra que la cohesió es formula en el nivell interpersonal (pragmàtic) de la gramàtica mitjançant l’establiment de diverses formes de coherència en cadascuna de les capes que la FDG situa en aquest nivell: la capa dels "moviments", que regula l’organització textual; la dels "actes de discurs", que regula l’organització de l’acció; i la dels "continguts comunicats" i les seves parts, els subactes de "referència" i d’"adscripció", que regula l’organització de la informació. En l’activitat lingüística, la formulació de la coherència en el nivell interpersonal (pragmàtic) es combina amb la formulació de la coherència en el nivell representacional (semàntic) i amb l’adequació al context, que no són tractats en aquest treball. En la conversa, parlants diferents poden contribuir de manera conjunta a la construcció d’un text cohesiu que és, en part, el resultat de la formulació pragmàtica de la coherència.

Abstract

Aquest article es proposa indagar les principals aportacions dels romanistes alemanys, austríacs i suïssos al desenvolupament dels estudis catalans en àmbits de recerca com la Lingüística aplicada i l’ensenyament i l’aprenentatge del català, així com en els anomenats nous corrents d’investigació en lingüística general. Una revisió dels treballs més destacats, dins de camps com la Pragmàtica, l’Anàlisi Discursiva, la Lingüística Textual, la Lingüística de Corpus i la Fraseologia mostraran, d’una banda, el paper rellevant que han jugat els estudis de catalanística d’autors germanoparlants com a motor de transformacions i innovacions en l’anàlisi descriptiva de la llengua des d’una multiplicitat de noves perspectives metodològiques i, de l’altra, l’interès continuat dels acadèmics alemanys per la llengua i la cultura dels països de parla alemanya, el qual es prolonga des del propi començament de la Filologia Romànica fins els nostres dies.

Abstract

La dixi és normalment concebuda, des del punt de vista lingüístic, com un fenomen que mostra la relació entre els trets estructurals del llenguatge i el context específic de comunicació. Hi ha mecanismes no verbals que també actuen com a recursos díctics en moltes situacions de la llengua oral. És per aquesta raó que calen estudis que analitzin diferents aspectes de la combinació d’aquests diferents mecanismes. L’objectiu d’aquesta proposta és analitzar la relació entre la verbalització dels díctics d’espai trobats en els textos instructius del projecte PRAGMAESTIL i els elements no verbals que els acompanyen. Concretament, s’observarà en primer lloc si els díctics van acompanyats de gestos o no; en segon lloc, quant als casos amb correspondència no verbal, s’establirà la relació que hi ha entre aquesta part no verbal i la part verbal d’aquests díctics pel que fa al temps d’execució de cada una d’elles; per últim, s’analitzarà si hi ha diferències en funció de la llengua de producció del text (L1, L2 o L3).

Abstract

What time is it? Prefaced by this question, this paper investigates a number of ways to express the time in Catalan from a dialectal and pragmatic perspectiva. In this article, all dialectal varieties of the two main ways to tell the time (one based on the next hour, i.e. “one quarter of nine”, and the other based on the current hour, i.e. “eight and a quarter”) from the data from 190 locations surveyed for the Atles Lingüístic del Domini Català are described. The results of this analysis are compared to descriptive and normative proposals: grammars, style manuals, dictionaries, and other information sources. Finally, we give an account of the decline or the success of the two ways to tell the time in Catalan dialects by comparing them with the common ways to tell the time in neighbor languages, and by identifying aspects of linguistic economy and the degree of similarity between the ways, and by studying their sociolinguistic development.

Abstract

Our aim in this article is to outline the evolution of stylistics in France trying to build up some conceptual criteria that allow us to explain present tendencies concerning such notions as intersubjectivity and semiosphere, as well as the description of a number of rhetoric phenomena behaving as a sort of crossroads where rhetoric, pragmatics and semantics come together. Finally, we argue that not only interpretation is a game of multiple structures and perspectives, but also that style in text may similarly result from the diversity of languages and from the challenge some represent of discourse boundaries.

Abstract

A pesar de que la crítica ha destacado en numerosas ocasiones el estatuto innovador de la imagen poética de Góngora en sus Soledades (1613-1614), todavía sus categorías temporales y su naturaleza objetiva no se han analizado con suficiente pormenor, sino que la mayor parte de la bibliografía está dedicada a resaltar sus valores plásticos que para algunos la acercan a la pintura. Por eso, el objetivo de este trabajo es concretar y ejemplificar, desde una perspectiva pragmática y como receptores históricos, los mecanismos formales que Góngora emplea en sus Soledades para presentar sus imágenes como en el cine. Con ello, se demostrará que el poeta barroco se anticipa en más dos siglos a la conquista posterior del séptimo arte y que es precursor de la narración audiovisual que luego caracterizará al cine, rasgo que además subraya su carácter narrativo, aunque, como Lorca advirtió, Góngora tratara de disimularlo cubriéndola de imágenes, por lo que fundamentaremos nuestro análisis en la conferencia lorquiana sobre la imagen poética gongorina, en algunas técnicas del cine trasvasadas a la novela y en los conceptos de la Narratología.

Abstract

En santa Teresa de Jesús se distinguen dos facetas: la vida contemplativa y la vida activa como fundadora de conventos. Ambos aspectos están sujetos a la práctica de la comunicación, que adopta un estilo subjetivo, afectivo, paradójico y conversacional tanto en sus obras doctrinales como en las cartas a personalidades. En este trabajo procuramos asentar la homogeneidad que se percibe entre ambas facetas y presentar, con ejemplos extraídos de las cartas, el vínculo entre la semántica y la sintaxis del período retórico teresiano.