Abstract

This paper is about the most general methodological problems of Discourse Analysis: The meaning and use of metalinguistic terms as "discourse" and "text", the scope of different schools and the incidence of orality/literacy distinction. the author suggests a global outlook of D. A. accounting for both oral and weitten discourse (conversation, letters, mass media discourse, literature, among other genres) by means og an integrative theory. Contributions from various schools must be integrated to account for this important dimension of linguistic variation, frequently diregarded or misleading in practice by linguistic therorists.

Abstract

Aquest article se centra en l’anàlisi de les construccions que contenen l’aplec és que en dos corpora orals de català, un de conversa i un d’entrevistes a informants. En aquest treball analitzem les diferents estructures formades pel verb copulatiu és i la conjunció que: l’atributiva o copulativa, la clivellada, la clivellada amb subjecte que és un nom general i aquella en què és que ha esdevingut un marcador. En aquest darrer cas, que és el que s’estudia amb més detall, la còpula «és» ha perdut les propietats originàries (ja no regeix un subjecte i, a més, es troba fixada en el present d’indicatiu) i «que» ja no s’integra en la clàusula que el segueix sinó que s’ha fossilitzat formant una sola peça amb és. En altres paraules, és que s’ha reanalitzat com a marcador modal i introdueix enunciats indicant bàsicament justificació i èmfasi; d’altra banda, té una funció important relacionada amb la cortesia, com a mecanisme d'atenuació o bé d’èmfasi, segons el context. Com a conclusió, proposem una anàlisi que permet determinar la relació que hi ha entre les diferents construccions estudiades.

Abstract

El discurs oral informal, ontogenèticament més bàsic i d’altra banda habitual en les interaccions comunicatives dels aprenents, es projecta de manera freqüent en les seves produccions escrites. Concretament, els escrits dels estudiants palesen sovint l’ancoratge contextual, la restrictivitat del codi i la simplificació estructural i informativa de les unitats sintàctiques, característiques de l’oralitat. L’anàlisi de la cohesió referencial de les narracions escrites dels aprenents en relació amb les dels escriptors experts mostra l’emergència o la permanència de l’oralitat en l’escriptura dels estudiants. Aquesta situació s’evidencia a través de diverses característiques lexicogramaticals i discursives, com alguns usos díctics situacionals poc adequats a la comunicació escrita, la presència massa abundant d’estructures el·líptiques de referència indefinida i de substantius semànticament poc específics, l’abús de la repetició i la tendència a l’estil segmentat.

Abstract

L’article ofereix un model de representació del col·loquial mediatitzat que es defineix i es concreta en el marc de les sèries de televisió. Partint d’una dotzena desèries emeses per Televisió de Catalunya, tant de producció pròpia com de producció aliena, d’humor i no d’humor, es presenta un model que visualitza les relacions entre la llengua col·loquial, la llengua col·loquial normativa, la llengua col·loquial avalada pels llibres d’estil dels mitjans de comunicació i, finalment, la llengua col·loquial que ni és normativa ni és avalada pels llibres d’estil. L’article se centra en el lèxic que s’utilitza en les sèries de televisió sense renunciar a exemples singulars de fonètica i de morfosintaxi. Les diferents formes que identifiquen el col·loquial mediatitzat ajuden a veure la textura d’aquesta modalitat lingüística i, sobretot, la relació entre els quatre constituents que en conformen el model.

Abstract

Although modern linguistics has (theoretically) supported the primacy of the analysis of oral language over written texts, the comparison of studies based on the two kinds of analysis show the tradition of studies on many aspects of oraility. This paper, based on the statement above, presents a number of problems originated in the study of oral language and its different modes. The obstacles and difficulties are present during all stages of the research: from the data selection and collection (unthinkable without clear objectives) to problems dealing with the transcription and analysis of the data and to the limitation of variables, which are the essence of variation.