Abstract

L’article ofereix un model de representació del col·loquial mediatitzat que es defineix i es concreta en el marc de les sèries de televisió. Partint d’una dotzena desèries emeses per Televisió de Catalunya, tant de producció pròpia com de producció aliena, d’humor i no d’humor, es presenta un model que visualitza les relacions entre la llengua col·loquial, la llengua col·loquial normativa, la llengua col·loquial avalada pels llibres d’estil dels mitjans de comunicació i, finalment, la llengua col·loquial que ni és normativa ni és avalada pels llibres d’estil. L’article se centra en el lèxic que s’utilitza en les sèries de televisió sense renunciar a exemples singulars de fonètica i de morfosintaxi. Les diferents formes que identifiquen el col·loquial mediatitzat ajuden a veure la textura d’aquesta modalitat lingüística i, sobretot, la relació entre els quatre constituents que en conformen el model.