Abstract

La revitalització de l’irlandès a la llar familiar no sols és un principi del manteniment de la llengua i de la seua expansió a d’altres dominis, sinó que també és part d’iniciatives més àmplies de les quals no és fàcilment aïllable, perquè és la interacció entre aquestes iniciatives el que defineix la planificació de l’irlandès. La planificació lingüística per a promocionar-lo com una llengua parlada implica el seu manteniment en àmbits on encara es parla com a llengua comunitària, la seua extensió a través de l’educació en irlandès en zones on no és parlada com una llengua comunitària, i la facilitació com a mínim d’un coneixement passiu de la llengua a la població sencera a través de l’ensenyament com a assignatura fonamental durant l’ensenyament obligatori. Aquest article considera la revitalització de l’irlandès a la llar familiar en el context més ampli de la planificació lingüística dirigida per l’estat i inclou dades basades en qüestionaris procedents del treball de camp fet amb adolescents irlandòfons a les àrees de la Gaeltacht de Munster, en les quals els participants reporten llur ús de l’irlandès a casa. S’hi sosté que la planificació lingüística que pretén cultivar la vitalitat de la llengua i unificar els irlandòfons pot donar lloc, de fet, al sorgiment de noves varietats d’irlandès que adopten el paper de varietat estàndard, fins ara restringida al reialme de les varietats vernacles tradicionals de la Gaeltacht.