Abstract

La propaganda política de la guerra dels Segadors inclou figures catalanes de renom com ara Gaspar Sala i Berart, Francesc Martí i Viladamor o Alexandre de Ros, del bàndol català i castellà. Aquesta propaganda i altres relacions de successos anònimes, en prosa o en vers, van circular ràpidament per Catalunya i algunes arribaren a Europa. En aquest estudi s’examina la geografia dels tractats polítics i dels pamflets amb la voluntat de posar de relleu la seva importància i difusió, independentment de la llengua emprada.

Abstract

El final del segle XV és una època de canvis profunds per a la societat i per a la cultura catalana. Entre els darrers anys d’aquest segle i els primers del XVI s’ha situat la transició entre l’època daurada de les lletres catalanes i un període que s’ha anomenat durant molt de temps Decadència, i que recentment es tendeix a designar amb el nom més neutre d’edat moderna. Alguns esdeveniments importants hi confluïren, entre els quals l’aparició de la impremta, que es considera com un dels elements que va contribuir al canvi de llengua, a la progressiva substitució lingüística. L’objectiu d’aquest article és dur a terme una visió global del desenvolupament de les publicacions en català en termes quantitatius i qualitatius abans de 1601, amb l’ajuda de treballs previs i amb el nou catàleg de llibres breus «Iberian Books (IB) - Libros ibéricos. Books Published in Spanish or Portuguese or on the Iberian Peninsula before 1601. Libros publicados en español o portugués o en la Península Ibérica antes de 1601» (Wilkinson 2010), que ofereix un catàleg d’al voltant de 19.800 ítems bibliogràfics, amb referència a més de 104.000 testimonis conservats en 1.320 biblioteques de tot el món.

Abstract

Onofre Soler i Rubio va ser un dels bibliòfils més importants de la Il·lustració tardana en la València del pas del segle xviii al xix. Va tenir un pes específic en la societat d’aleshores, com a rector de la Universitat de València en dos períodes diferents, com a canonge de la Seu i com a bibliotecari arxiver del Capítol. Tot i això, la seua figura no ha estat suficientment tractada, malgrat que l’Arxiu de la Universitat de València i l’Arxiu Capitular ofereixen molts documents encara per classificar. Una part d’aquests havia estat assenyalada prèviament, documentació que ací es revisa, s’actualitza i es completa, a partir d’aquests dos fons documentals i de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, quant als aspectes relacionats amb el seu important llegat bibliogràfic a aquest darrer fons, de 2 782 obres. D’aquestes, sols 37 són manuscrites i tres presenten la peculiaritat de ser còpies d’impresos antics, datats entre 1490 i 1561, una tècnica bastant desconeguda que, des d’època incunable, ha estat present en la transmissió textual de les obres. En aquest article s’estudien els tres còdexs, des d’una perspectiva interna i externa, que resulten mostres interessants de diferents episodis de la història del llibre, sota una mateixa estratègia de transmissió.