Catalunya presenta un teixit empresarial competitiu i una economia internacionalitzada, com mostra el fet que l’economia catalana està assolint xifres de rècord històric tant en volum d’exportacions com en nombre d’empreses exportadores regulars. Tanmateix, cal veure si, malgrat aquest impuls exportador, Catalunya està aprofitant suficientment les noves dinàmiques dels mercats internacionals per tal que el ritme creixent de les exportacions experimentat els darrers anys no es vegi frenat en els propers anys. A tal fi, aquest treball calcula i analitza l’índex d’intensitat exportadora de Catalunya per 9 regions mundials i 120 països, fent una comparativa de contrast amb països europeus de referència, i conclou amb una recomanació de mercats amb necessitat de major presència exportadora.
Abstract
Catalunya presenta un teixit empresarial competitiu i una economia internacionalitzada, com mostra el fet que l’economia catalana està assolint xifres de rècord històric tant en volum d’exportacions com en nombre d’empreses exportadores regulars. [...]
La Gran Recessió ha fet aparèixer alguns dels efectes relativament ocults de la globalització. N’hi ha dos de gran rellevància, que se situen de ple en el terreny de la relació entre política i economia. El primer és el paper relatiu de l’estat i el mercat. En bona part, la crisi ha estat conseqüència del desajustament entre uns mercats globals i uns estats nacionals i caldria examinar fins a quin punt estem entrant en un nou cicle caracteritzat per un major equilibri entre els dos. El segon fa referència al límits de la democràcia en el temps de la globalització. Hem de resignar-nos a haver d’escollir entre un replegament nacional en torn d’unes democràcies amb trets cada cop més autoritaris (‘iliberal democracies’) o bé una globalització presidida per institucions tecnocràtiques sense una base democràtica (‘undemocratic liberalism’)? Aquesta contribució ofereix algunes reflexions sobre aquestes dues qüestions, prestant una especial atenció a la singularitat del projecte europeu.
Abstract
La Gran Recessió ha fet aparèixer alguns dels efectes relativament ocults de la globalització. N’hi ha dos de gran rellevància, que se situen de ple en el terreny de la relació entre política i economia. El primer és el paper [...]
Aquest article estudia la presència de diverses llengües al Parc Científic de Barcelona de la Universitat de Barcelona (PCB) centrant-se en les competències dels seus actors i en els seus usos, mitjantçant diverses tècniques: l’estudi del paisatge lingüístic, una enquesta sociolingüística i diverses entrevistes en profunditat. Els resultats mostren un entorn de treball essencialment trilingüe —català, castellà i anglès— en distribució funcional atenuada. Els informants declaren tenir
una competència molt alta en les dues llengües oficials i un nivell mitjà-alt d’anglès, mentre que el coneixement d’altres llengües és força més baix. Pel que fa als usos, el català funciona com a llengua de treball intern i de relació amb la societat catalana, l’anglès com a llengua de projecció i de relació internacional, i el castellà es troba en una posició intermèdia, amb funcions tant internes com externes. La distribució de llengües és molt més clar entre el personal d’administració i serveis que en el cas dels investigadors, ja que la presència de personal d’origen forà incrementa l’ús del castellà i de l’anglès en les relacions internes.
Abstract
Aquest article estudia la presència de diverses llengües al Parc Científic de Barcelona de la Universitat de Barcelona (PCB) centrant-se en les competències dels seus actors i en els seus usos, mitjantçant diverses tècniques: l’estudi del paisatge lingüístic, una enquesta [...]
La intensitat exportadora de Catalunya i els mercats potencials de futur 