La Malaltia d’Alzheimer (MA) és ja el quart problema de salut al món. La demència afecta sobretot a persones grans, majoritàriament dones, i el nombre de malalts s’incrementa a mesura que avança l’edat. Hi ha costos directes i indirectes derivats de l’atenció a les persones amb MA. Es tracta ja d’un problema econòmic i social de primera magnitud. En una societat que avança cap a models diferents de famílies, amb migració de fills joves i disminució dels pressupostos per a serveis sòcio-sanitaris, cóm s’afrontarà aquesta problemàtica? La contribució vol fer evidents les dades actuals i mostrar una prospectiva de futur.
Abstract
La Malaltia d’Alzheimer (MA) és ja el quart problema de salut al món. La demència afecta sobretot a persones grans, majoritàriament dones, i el nombre de malalts s’incrementa a mesura que avança l’edat. Hi ha costos directes [...]
Hi ha indicis, tant comparatius com interns, que el sistema de tres gèneres gramaticals (masculí, femení, neutre) present en la majoria de les llengües indoeuropees antigues és fruit d’un desenvolupament recent (en termes de cronologia relativa).
No obstant això, els detalls d’aquest desenvolupament i la contribució de les llengües indoeuropees de la branca anatòlica al seu estudi són encara objecte de controvèrsia. En aquest article es traça un estat de la qüestió i s’intenta suggerir diferents escenaris per a la gènesi i evolució de la categoria de gènere en indoeuropeu.
Abstract
Hi ha indicis, tant comparatius com interns, que el sistema de tres gèneres gramaticals (masculí, femení, neutre) present en la majoria de les llengües indoeuropees antigues és fruit d’un desenvolupament recent (en termes de cronologia relativa).
No obstant això, els detalls [...]
Des de la perspectiva psicolingüística, diversos treballs s’han preguntat si el gènere es representa a nivell conceptual. En el marc de les noves interpretacions de la hipòtesi del relativisme lingüístic, s’ha proposat que les diferències de gènere (masculí o femení) influencien la conceptualització. Aquest article fa una anàlisi d’alguns dels estudis de referència i argumenta que a partir d’aquests estudis no es pot concloure que el gènere tingui efectes en el pensament no lingüístic. La revisió feta indica que el gènere és una propietat lexicosemàntica dels noms i que es representa lingüísticament, la qual cosa és compatible amb la hipòtesi del Pensar per Parlar. Tanmateix, es defensa que a efectes del relativisme lingüístic aquest àmbit de la llengua no és pertinent perquè, a diferència del sexe, no té una base semàntica. Se suggereix que el debat es pot haver generat des de la representació semàntica de parlants de llengües que no tenen flexió de gènere.
Abstract
Des de la perspectiva psicolingüística, diversos treballs s’han preguntat si el gènere es representa a nivell conceptual. En el marc de les noves interpretacions de la hipòtesi del relativisme lingüístic, s’ha proposat que les diferències de gènere (masculí o femení) [...]