Abstract

En el context socioeconòmic i laboral de Catalunya, amb una taxa d’atur dels joves entre 16 i 29 anys del 22,3% (III trim. 2017), les universitats han de comprometre’s a formar i preparar estudiants que tinguin més garanties d’inserció laboral. En aquest treball, es vol posar de relleu el paper que tenen les pràctiques externes en les titulacions de graus i màsters i la formació dual universitària com a mecanismes per a reduir la taxa d’atur dels joves i per a millorar les seves aptituds i habilitats gràcies a la proximitat al lloc de treball en l’empresa. Es tracta d’una oportunitat per a enfortir la relació entre la universitat i el teixit productiu i social del seu entorn i a la vegada establir lligams sòlids entre el món empresarial i el món de l’ensenyament que garanteixin que els joves adquireixen les qualificacions que demanda el mercat laboral. Tanmateix, a partir de l’experiència de la Universitat de Lleida (UdL), també es vol posar de relleu algunes de les dificultats que comporta l’aplicació d’aquests dos instruments en les universitats. La UdL és la primera universitat pública catalana que ha implementat la formació dual en alguns dels seus Graus i Màsters  i la única que estableix l’obligatorietat de les pràctiques externes com un dels elements estratègics fonamentals del seu model docent ja que les considera una formació obligatòria en tos els seus Graus.

Eix 5

Abstract

Durant molts anys Espanya ha arrossegat un problema estructural de desocupació que s’ha agreujat durant la crisis, però que ha restat latent en els moments de recuperació. És un problema generalitzat però especialment alarmant en el cas dels joves, tant per l'elevat percentatge que representa (un 36% entre els 15 i els 24 anys) com per les conseqüències que té sobre l’assignació de recursos i l’eficiència econòmica o els problemes socials que genera.

En aquest article s’analitza la desocupació juvenil des de la perspectiva de la qualificació del capital humà, com un dels principals factors de competitivitat i benestar social d’un país. Aquest fet no és nou, però adquireix un major protagonisme en un entorn de globalització i digitalització, i en el que processos com la terciarització de l’economia, l’envelliment de la població i la creixent qualificació a nivell mundial determinen el desenvolupament de l’economia del coneixement o la indústria 4.0.