Abstract
A Catalunya, igual que a la resta d’economies globals, estem encara lluny d’assolir un model econòmic realment circular. L’economia circular s’està convertint en un tema d’interès, cada cop se’n parla més i es legisla més en detall a tots nivells, però els estudis ens diuen que la circularitat real no està avançant. Malauradament, enlloc d’incrementar-se, cada any es redueix la proporció global de matèries secundàries consumides (7,2% en 2023, un 21% menys respecte 2018), i continua incrementant-se el consum global de materials en la nostra economia.
Per aconseguir avançar cap a aquest model circular, en l’àmbit dels recursos materials necessitem reduir-ne el consum, prevenir la generació de residus i, d’aquells que no es puguin prevenir, fer una recollida eficient que permeti una valorització material de qualitat, obtenint recursos que es puguin reintroduir al cicle productiu de forma eficient.
Els instruments econòmics s’han revelat com realment eficaços per ajudar a assolir aquests objectius. Premiar els comportaments positius, ja sigui a nivell individual o empresarial, i castigar econòmicament els que ens allunyen dels nostres objectius (el que es coneix com l’estratègia del pal i la pastanaga) aconsegueix fer canviar comportaments i estratègies empresarials.
A Catalunya en tenim experiència en l’àmbit dels residus, reconeguda internacionalment com un cas d’èxit.
El cànon català de disposició final (abocament i incineració) dels residus, des de 2023 convertit en impost estatal, aplicat als residus municipals, industrials i de la construcció ha permès ajudar a desincentivar aquesta opció de gestió. A la vegada, el caràcter finalista d’aquest instrument, ha permès que el retorn dels fons recaptats, mitjançant retorn directe per tones recollides selectivament o a través de la dotació de fons per convocatòries de subvenció per projectes d’economia circular, serveixi com a incentiu a les empreses i administracions.
D’altra banda, l’aplicació del principi de “qui contamina paga” aplicat a les taxes o preus públics de recollida i gestió de residus està demostrant la seva eficàcia a través de la implantació de sistemes de pagament per generació o bonificació per participació.
En definitiva, individualitzar i desanoninimitzar els comportaments personals o empresarials en relació a la generació i gestió de residus, i que hi hagi una conseqüència econòmica d’aquests comportaments és una via clara per avançar cap a una major circularitat.
A Catalunya, igual que a la resta d’economies globals, estem encara lluny d’assolir un model econòmic realment circular. L’economia circular s’està convertint en un tema d’interès, cada cop se’n parla més i es legisla [...]
Eines econòmiques per accelerar la transformació cap a una economia circular 