Abstract

La planificació estratègica urbana i territorial s’ha consolidat com un instrument fonamental de concertació público-privada a escala local. Aquest article analitza les estratègies de desenvolupament econòmic local als municipis catalans durant el període 1988-2024. A partir d’un ampli inventari i anàlisi de plans, s’identifiquen les prioritats d’intervenció, la seva evolució al llarg del temps i les diferències entre territoris. Es comparen onze models de desenvolupament local en funció del seu grau d’assoliment en dinamisme econòmic i en condicions de vida. Els clústers d’indústria, les grans destinacions turístiques o els municipis d’atracció residencial mostren resultats divergents en aquestes dues dimensions. Donada la importància que té escollir unes estratègies o unes altres, se subratlla el paper determinant de les polítiques econòmiques locals per respondre de manera eficaç els reptes fonamentals de la competitivitat, l’accés a l’habitatge i la modernització administrativa que afronta el país.