Abstract

The purpose of this essay is basically informative; we are dealing with studies related to the prosody of spontaneous speech which are still not very well known in the world of Spanish linguistics (which includes Catalan linguistics). We offer a general state of affairs, and do not seek, therefore, to present the conclusions or results of any individual empirical study, but rather to point out some of the latest channels of investigation.The criteria adopted in the exposition of authors and schools are chronological and epistemological, both of which overlap. Knowledge regarding the demarcative function of intonation has been perfected comparably to the development of linguistics; from the study of ideal and isolated units of sentence we go over to consider total units formed by elements of an inferior category (Sentence Functional Perspective), which leads us to the need to justify how enunciative contents are presented (School of Prague, English Systematics ...). Once we have transcended the frame of sentences and of the analysis of macro-units in oral language we are taken from the study of the demarcative mission of intonation inside a contribution, to denote the boundaries between contributions (turns). 368   We therefore find ourselves before discursive or interactive and conversational approaches (Schools of Edimburgh and Birmingham; I. Lehiste ...). Finally, it seems correct to defend the demarcative viewpoint in the hierarchical function of intonation, establishing boundaries between units in their different levels of linguistic expression (Phonological Hierarchy of Linguistic Units, Treach 1974).

Abstract

The aim of the authors of this paper is to offer a clarifying basis for conversation studies which would suggest several fruiful areas of analysis. Without claiming an affiliation to one specific approach, the authors point out a series of concepts an methods which, they think, ara essential for the analysis of conversation.

Abstract

Aquest treball pretén donar compte de la dimensió pragmàtica de la cohesió a través de l’anàlisi d’un text argumentatiu conversacional. El treball se situa en el marc teòric de la Gramàtica Discursiva Funcional («Functional Discourse Grammar», FDG, Hengeveld & Mackenzie 2008, 2009). Es mostra que la cohesió es formula en el nivell interpersonal (pragmàtic) de la gramàtica mitjançant l’establiment de diverses formes de coherència en cadascuna de les capes que la FDG situa en aquest nivell: la capa dels "moviments", que regula l’organització textual; la dels "actes de discurs", que regula l’organització de l’acció; i la dels "continguts comunicats" i les seves parts, els subactes de "referència" i d’"adscripció", que regula l’organització de la informació. En l’activitat lingüística, la formulació de la coherència en el nivell interpersonal (pragmàtic) es combina amb la formulació de la coherència en el nivell representacional (semàntic) i amb l’adequació al context, que no són tractats en aquest treball. En la conversa, parlants diferents poden contribuir de manera conjunta a la construcció d’un text cohesiu que és, en part, el resultat de la formulació pragmàtica de la coherència.